má biònica

Entre mig de totes les "desgràcies economiques" que tots els financers ens han transmès hi ha una noticia d'avui que realment val la pena.
Una noia de 13 anys ha recuperat una má que, de fet, mai havia pogut tenir, gràcies a un enginy "biónic".
Penso per un moment que no tinc la má dreta i no serveixo per gaire bé res i si perdo l'esquerra poc mes.
Doncs aquesta noia ha descobert exactament el contrari, que ara ja té má i podrá fer mes o menys el que tots els altres fem.
Si això no es com un miracle jutgeu vosaltres mateixos.
No se ni qui ni com ho han fet però em trec el barret per l'equip que ho hagi fet i per la noia que ha acceptat el repte de ser la primera en provar ho.
Vaig llegir que nosaltres som els qui construim el nostre futur, el nostre estat d'anims i les nostres expectatives i esperances, Aquesta noticia obre una porta per l'esperança de molts i jo puc confiar una mica mes en la bondat d'alguns davant la inutilitat d'altres,
Passeu un bon dia

filosofia

Em temo i em sembla que estic cumplint la meva paraule i els meus escrits han esdevingut mes aviat escasos.
D'una banda no sempre trobo allò que valgui la pena de tractar i d'altre banda no vull seguir parlant de totes les inutilitats amb les que ens prodiguen els nostres incommensurables politics. En el fons sembla que els fem el joc donant importancia al que diuen.
Avui tinc un bon tema:
Es diu Francesc Torralba, es filòsef i teòleg i acab de publicar un nou llibre, el sentit de la vida.
Varen publicar la seva entrevista al Periódico el 16/1 i comença:
"el sentit de la vida no es troba, es construeix", es com allò de la sort, aquí res no es casual ho has buscar i guanyar ho
"La persona que viu amb sentit s'enfronta més fàcilment a qualsevol contrarietat per dura que sigui", gran veritat, quan el que fas te un sentit tot esdevé mes llògic i mes fàcil.
..."hem de donar sentit a la vida conjugant verbs que donin sentit al present. en la societat de masses sobretot es conjuga el verb consumir. Donar sentit a la vida és atrevir-se a conjugar altres verbs: passejar, conversar, mirar, acompanyar o estimar"
"la vida per se no es bella: a la vida hi ha bellesa, però també hi ha maldat, i buit."
"una persona viu autènticament quan intenta fer de la seva vida un projecte personal"
Sens dubte la darrera es la millor, penseu hi una mica, jo ja hi porto un cert temps
bona Setmana

Curiositats lingüístiques i de punts de vista.

Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta'
allà on nosaltres diem: 'gat vell' i 'gata maula'.

La sort màxima de la rifa és un masculí 'el
gordo', allà, i un femení, 'la grossa', aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols
destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui
'Mare (de Déu)'

Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer',
i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.

Els espanyols desvergonyits ho són del tot,
no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns
sinvergüenzas', mentre que els corresponents
catalans són, només, uns 'poca-vergonyes'.

Com a mesura preventiva o deslliuradora,
ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.

Allà celebren cada any les 'Navidades'
mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en
tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia'
i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront
dels seus, múltiples buenos días' i 'buenas noches'
diaris.

Dels ous de gallina que no són blancs,
e lls en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos',
colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen
vulgarment 'almeja' i aquí 'figa', mots que designen
dues realitats tan diferents com és un mol·lusc
salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un
cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou,
rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí 'enraonem',
és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'. Més enllà dels conceptes polítics actuals,
els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i
els altres sobre la sinistra'(esquerra).

Tota una concepció del món, doncs,
s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la
llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu,
d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o
pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de
traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els
qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al
treball, no únicament canvien de llengua. També
canvien de punt de vista.

És important fer córrer aquest missatge perquè siguem conscients de què tenim i de què gaudim: l'idioma d'una nació.

No us penseu pas que tot això es meu. He fet un "cortar y pegar" però val la pena

Imagine

Avui rendeixo homenatge a una lletra genial

John Lennon
Imagine
9 Septiembre de 1971


Imagine

Imagine there's no heaven
It's easy if you try
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people
Living for today...
Imagine there's no countries
It isn't hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace...

You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will be as one

Imagine no possessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
A brotherhood of man
Imagine all the people
Sharing all the world...

You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will live as one

val la pena oi???

Té uns enormes ulls negres i una mirada carregada d'una certa tristesa però quan em mira els seus ulls s'omplen de vida i això em fa molt feliç.
Té sempre un posat molt digne i serè però també sap transformarse en un veritable "tornado" capaç de regirar tota la casa.
Es guapa i força sexy lo que fa que i tots els "mascles" del barri se la volen rifar però un aguanta ferm.
Les nostres passejades cada cop s'allarguen més i tot i que no parlem cada cop ens ho passem més be.
Encara no té un any però sembla que en tingui molts mes.
Fa poc que esta amb nosaltres però ocupa un espai molt important.
Me l'estimo
es diu Fibi i es la nostre Labrador

Una bona per començar l'any

Si un problema té solució ja no es un problema, si no tampoc.
Senzill pero cert. Crec que es una bona manera de començar l'any.
La frase pertany a Tulku Lama Lobsang, metge tibetà entrevistat avui a la contra del Periódico