No se si us heu fixat que en el entorn que vivim els bancs son d'els pocs que encara van presumint dels guanys que tenen i que segueixen incrementant, com el Sr Botin va anunciar fa poc vestit amb una ostentosa corbata vermella en la seva junta.
Jo, en virtut de la meva feina no puc criticar que un empresari guany el que bonament hagi sabut gestionar però sempre he cregut que hi ha una frontera entre el que es correcte i el que no.
Em sembla menyspreable l'hipocresia amb la que es presenta la banca en general quan parlen "d'ajudar" a les persones i les empreses.
Tinc la sort de no necessitar el seu "ajut" i puc parlar dins la llibertat de qui no te deutes però em fan mes por que una pedregada per si algun dia les coses canvien.
Riem quan sentim les històries dels jueus que vivien de l'usura i jo em pregunto on es la diferència, son vells igual, això si en lloc de barba tenen lluïdes corbates i a l'hora de fer negoci no entenen nomes que l'idioma dels diners i guanys i no reconeixen altre religió.
A Alemanya per exemple, la banca s'implica en la gestió de les empreses per tal de crear mes riquesa tot i fent negoci, aquí nomes et deixen en funció del que tens i es rodegen de lletra petita que casualment sempre els afavoreix.
Això si recordeu la màxima, si els heu de deure diners que siguin molts així a l'hora de pagar us tindran respecte i consideració perquè com sigui poc la palmareu i perdreu el que no teniu
dissabte, 28 de juny del 2008
dijous, 26 de juny del 2008
pastera
Avui, i no es nou, ha sortit una nova foto d'una pastera carregada d'homes i dones que intentaven arribar a Europa fugint d'un present desesperat.
Com has d'estar per fugir mar endins amb un futur poc menys que impossible. Proveu per un moment de seure en una zodiac i poseu vos a uns quants metres de la platja i veureu que petit que ets rodejat de mar.
Em sorprèn que tothom parla del problema de les pasteres però ningú no parla de las mafias que les organitzen. Tan difícil es d'agafar aquesta gent? o no es vol agafar los?
El problema dels immigrants es que els europeus no som capaços de pensar en clau de construir un mon millor per tots i nomes mirem de protegir el nostre present.
Un funcionari Europeu ha recordat avui al govern de l'estat que sort dels immigrants que han permès mantenir un nivell de creixement per sobre la resta de d'Europa. I es que nomes ens interessen com ma d'obra barata.
Com has d'estar per fugir mar endins amb un futur poc menys que impossible. Proveu per un moment de seure en una zodiac i poseu vos a uns quants metres de la platja i veureu que petit que ets rodejat de mar.
Em sorprèn que tothom parla del problema de les pasteres però ningú no parla de las mafias que les organitzen. Tan difícil es d'agafar aquesta gent? o no es vol agafar los?
El problema dels immigrants es que els europeus no som capaços de pensar en clau de construir un mon millor per tots i nomes mirem de protegir el nostre present.
Un funcionari Europeu ha recordat avui al govern de l'estat que sort dels immigrants que han permès mantenir un nivell de creixement per sobre la resta de d'Europa. I es que nomes ens interessen com ma d'obra barata.
zimbabwe 2
sembla que el meu blog el llegeix tot el mon, al endemà han sortit tots els escrits que jo reclamava, ara ja nomes falta que hi fassin algo els qui poden fer ho
dilluns, 23 de juny del 2008
zimbabwe
La noticia no sempre gaire important per els nostres diaris i apareix ben petita: Morgan Tsvangirai, cap de l'oposició de Zimbabwe, ha renunciat a la segona volta de les eleccions perquè el dictador Robert Mugabe, esta matant a tothom que intenta ajudar lo.
Evidentment, no hi ha prou interessos internacionals (o potser masses) perquè els qui tenen els mitjans intervinguin.
Així que tenim un altre país Africà que abandonem a la seva sort, per a protegir uns interessos inconfessables d'alguna multinacional o algun govern que protegeix a un dictador que ja fa prop de 30 anys que s'aguanta.
Nomes falta el comentari aquell que diu que els Africans no en saben ni serveixen, i es que han tingut uns bons mestres en els Europeus.
Llàstima que el meu blog nomes el llegeixi una persona
Evidentment, no hi ha prou interessos internacionals (o potser masses) perquè els qui tenen els mitjans intervinguin.
Així que tenim un altre país Africà que abandonem a la seva sort, per a protegir uns interessos inconfessables d'alguna multinacional o algun govern que protegeix a un dictador que ja fa prop de 30 anys que s'aguanta.
Nomes falta el comentari aquell que diu que els Africans no en saben ni serveixen, i es que han tingut uns bons mestres en els Europeus.
Llàstima que el meu blog nomes el llegeixi una persona
diumenge, 22 de juny del 2008
Anatole France
Es, o millor dit va ser un escriptor Francès que un dia va escriure:
"els qui no han tingut mai una mascota tenen un tros de la seva anima que no ha despertat".
Els qui si la teniu ja sabeu perquè ho dic.
bon vespre
"els qui no han tingut mai una mascota tenen un tros de la seva anima que no ha despertat".
Els qui si la teniu ja sabeu perquè ho dic.
bon vespre
El sr. Olmos i els Mossos
Resulta que una sentència judicial ha condemnat uns mosso per una conducta impròpia i per maltractar a uns joves. No entro en el contingut de la sentència perquè no conec suficientment el cas però entenc que deu ser la correcta i si no hi haurà recurs imagino per la part perjudicada.
En qualsevol cas aquest no es el tema per a mi.
El Sr. Olmos, que imagino deu ser el cap dels mossos diu que ell segueix defensant els mossos, que dedueixo varen actuar correctament en contra de la sentència. Aquesta defensa dels seus homes l'honora però si, ell funcionari PUBLIC, en virtut del seu càrrec els vol defensar que dimiteixi en solidaritat però si no, que els sancioni com correspon a qui no ha actuat correctament.
M'explico, ell no pot prendre una decisió per sobre del poder judicial perquè si no vol dir que ell està per sobre la llei.
Com sigui que això nomes es un comentari d'un ciutadà no passarà res perquè les "autoritats" que estan per sobre del Sr. Olmos no han dit res i es que aquí això de la dimissió no es paraula del nostre diccionari
En qualsevol cas aquest no es el tema per a mi.
El Sr. Olmos, que imagino deu ser el cap dels mossos diu que ell segueix defensant els mossos, que dedueixo varen actuar correctament en contra de la sentència. Aquesta defensa dels seus homes l'honora però si, ell funcionari PUBLIC, en virtut del seu càrrec els vol defensar que dimiteixi en solidaritat però si no, que els sancioni com correspon a qui no ha actuat correctament.
M'explico, ell no pot prendre una decisió per sobre del poder judicial perquè si no vol dir que ell està per sobre la llei.
Com sigui que això nomes es un comentari d'un ciutadà no passarà res perquè les "autoritats" que estan per sobre del Sr. Olmos no han dit res i es que aquí això de la dimissió no es paraula del nostre diccionari
català
Segur que aquest escrit no agradarà a tothom però no me'n puc estar de dir el que penso.
Crec que es un gran error obligar a que tots els professors hagin de parlar català per donar classes a Catalunya.
A mi això em sona a dictadura i no m'agrada però a mes qui ha decidit això potser pensa en el català però no pensa en els catalans.
L'ensenyament i l'educació es la pedra angular sobre la que es construeix el nostre país i si ens privem de tots aquells que, per no parlar català no ens poden ensenyar anem molt malament.
Allò de mirar nos el melic sembla una constant en la nostre manera de viure.
A mi poden venir professors de tot el mon i que parlin el que vulguin i com vulguin si això contribueix a enriquir nos. Només faltaria que tots els docents hagin de parlar català. Com ho farem quan vingui un professor d'un altre país per donar una conferència, també el rebutjarem???.
El nostre problema es que no guarim la infermetat, nomes donem una pastilla per matar els símptomes.
Es al carrer on hem de fer que la gent parli català però perquè ho vulguin fer, la imposició es mala cosa, que no ho recordeu allò de "la letra con sangre entra".
El català es la meva llengua i sempre que puc la faig servir però sempre serà un lligam per unir, mai un eina de separació, ho sento.
Crec que es un gran error obligar a que tots els professors hagin de parlar català per donar classes a Catalunya.
A mi això em sona a dictadura i no m'agrada però a mes qui ha decidit això potser pensa en el català però no pensa en els catalans.
L'ensenyament i l'educació es la pedra angular sobre la que es construeix el nostre país i si ens privem de tots aquells que, per no parlar català no ens poden ensenyar anem molt malament.
Allò de mirar nos el melic sembla una constant en la nostre manera de viure.
A mi poden venir professors de tot el mon i que parlin el que vulguin i com vulguin si això contribueix a enriquir nos. Només faltaria que tots els docents hagin de parlar català. Com ho farem quan vingui un professor d'un altre país per donar una conferència, també el rebutjarem???.
El nostre problema es que no guarim la infermetat, nomes donem una pastilla per matar els símptomes.
Es al carrer on hem de fer que la gent parli català però perquè ho vulguin fer, la imposició es mala cosa, que no ho recordeu allò de "la letra con sangre entra".
El català es la meva llengua i sempre que puc la faig servir però sempre serà un lligam per unir, mai un eina de separació, ho sento.
dimecres, 18 de juny del 2008
carta
Avui he vist una persona llegint una carta i m'he quedat parat mirant. Sorprès he intentat recordar quan va ser la darrera vegada que vaig escriure una carta a ma. No ho recordo. Recordo quan, estant a la mili escribia llargues cartes a la que ara es la meva dona.
Em temo que he perdut la capacitat d'escriure a ma i escriure a algú. El mail i l'ordinador han substituit el paper i el llapis: es una pena per que es mes maco veure un text escrit a ma. Soc un romàntic, m'agrada el paper.
Bon vespre
Em temo que he perdut la capacitat d'escriure a ma i escriure a algú. El mail i l'ordinador han substituit el paper i el llapis: es una pena per que es mes maco veure un text escrit a ma. Soc un romàntic, m'agrada el paper.
Bon vespre
el sr Castells
El Sr. Castells va tenir un rampell de sinceritat i va dir allò que realment pensa del nostre pais. Això es bó perque significa que l'home es intel·ligent. Ell va reconeixer que el pais está per damunt dels politics i que aquests no poden condicionar el nostre futur als seus interessos. Fins aqui tot bé.
Desafortunadament, els nostres politics son el que son. Avui ja he sentit a la radio que ahir, molt disciplinadament, el Sr. Castells ja ha demanat disculpes per dir el que pensava i ha retornat al camí de sempre.
Llastima, vaig veure un raig de llum al final del camí però ha estat nomes un miratge que no un miracle
Desafortunadament, els nostres politics son el que son. Avui ja he sentit a la radio que ahir, molt disciplinadament, el Sr. Castells ja ha demanat disculpes per dir el que pensava i ha retornat al camí de sempre.
Llastima, vaig veure un raig de llum al final del camí però ha estat nomes un miratge que no un miracle
dilluns, 16 de juny del 2008
tres taces de te
Us recomano aquest llibre: tres taces de te, autor Greg Mortensen.
No es cap novela, es senzillament l'historia d'un nortamericà que ha dedicatlla seva vida a construir escoles i altres serveis baiscs al Pakistan i Afganistan, a les zones mes deprimides prop de l'Himalaia a sota el conegut K2.
Va començar als anys 90 i ha cosntruit una cinquantena d'escoles, ponts, sistemes de subministrament d'aigua potable.
Al principi, semblava un xic "panfletari" però un hi pensa una mica mes i descobreix que sense educació, la gent no som res.
l'home, practicament sol lluita contra tots i tothom per cumplir una promesa.
Bé, no us l'explico, llegiu lo i despres el comentem.
bon vespre
No es cap novela, es senzillament l'historia d'un nortamericà que ha dedicatlla seva vida a construir escoles i altres serveis baiscs al Pakistan i Afganistan, a les zones mes deprimides prop de l'Himalaia a sota el conegut K2.
Va començar als anys 90 i ha cosntruit una cinquantena d'escoles, ponts, sistemes de subministrament d'aigua potable.
Al principi, semblava un xic "panfletari" però un hi pensa una mica mes i descobreix que sense educació, la gent no som res.
l'home, practicament sol lluita contra tots i tothom per cumplir una promesa.
Bé, no us l'explico, llegiu lo i despres el comentem.
bon vespre
diumenge, 15 de juny del 2008
vaga
El divendres vaig tornar de viatge amb altres persones al aeroport de Barcelona. Jo vaig tenir la sort que la meva dona em va venir a buscar però a un company de la feina no tenia aquesta sort.
La meva dona, que s'esperava fora, va tenir l'encert d'arreplegar un taxista que estaba deixant algú a la terminal A i li va demanar si podia agafar un passatge.
L'home va dir que si però que cobraria 30€ perque no podia posar el taximetre en marxa a l'hora de creuar tot l'aeroport on hi havia els famosos piquets informatius, els senyors que s'encarregeun d'aplicar la democracia "suigeneris".
En primer lloc m'agrada comprobar que, davant les dificultats sempre hi ha espabilats, com el nostre taxista que cobra mes del que correspon i fa la feina tot i estar oficialment en vaga.
En segon lloc veiem la patetica imatge que donem a l'entrada de Barcelona per a milers de persones que no entenen com, el nostre aeroport no te un minim de transport public que eviti les cuades que se varen formar. Si nosaltres arribem a un aeroport i veiem aquestes cues diem que es una republica bananera que es el que desafortunadament som encara.
En tercer lloc on son las "autoritats" que han de regular el dret de vaga i el dret no patir abusos del piquets i sobretot el dret ineludible a mantenir els serveis bàsics.
Algu va dir que la llibertat dels uns acaba quan atenten i afecten la llibertat dels altres. Jo sere sempre respetuós amb qui tingui i vulgui manifestarse però mai trobaran el meu respecte quan es dediquin a perjudicar als altres.
Per cert, en una foto vaig veure uns ramaders tirant llet al terra com a manifestació de la seva protesta. Quan hi ha tanta fam al mon em sembla "pornografic" tirar menjar ni que sigui com a protesta. Sembla que diguin jo protesto i els altres m'en foto.
La meva dona, que s'esperava fora, va tenir l'encert d'arreplegar un taxista que estaba deixant algú a la terminal A i li va demanar si podia agafar un passatge.
L'home va dir que si però que cobraria 30€ perque no podia posar el taximetre en marxa a l'hora de creuar tot l'aeroport on hi havia els famosos piquets informatius, els senyors que s'encarregeun d'aplicar la democracia "suigeneris".
En primer lloc m'agrada comprobar que, davant les dificultats sempre hi ha espabilats, com el nostre taxista que cobra mes del que correspon i fa la feina tot i estar oficialment en vaga.
En segon lloc veiem la patetica imatge que donem a l'entrada de Barcelona per a milers de persones que no entenen com, el nostre aeroport no te un minim de transport public que eviti les cuades que se varen formar. Si nosaltres arribem a un aeroport i veiem aquestes cues diem que es una republica bananera que es el que desafortunadament som encara.
En tercer lloc on son las "autoritats" que han de regular el dret de vaga i el dret no patir abusos del piquets i sobretot el dret ineludible a mantenir els serveis bàsics.
Algu va dir que la llibertat dels uns acaba quan atenten i afecten la llibertat dels altres. Jo sere sempre respetuós amb qui tingui i vulgui manifestarse però mai trobaran el meu respecte quan es dediquin a perjudicar als altres.
Per cert, en una foto vaig veure uns ramaders tirant llet al terra com a manifestació de la seva protesta. Quan hi ha tanta fam al mon em sembla "pornografic" tirar menjar ni que sigui com a protesta. Sembla que diguin jo protesto i els altres m'en foto.
ja tenim castell
Això es el que ens ha comunicat l'alcalde amb tot el rebomborri. Potser no tinc prou esperit civic però no he sabut trobar el significat que es vol donar.
Se, perque l'historia ens ho recorda, que fa anys va ser un punt on hi varen passar fets per oblidar però, tot i això, no m'ha emocionat especialment. Fret? poc sensible?, potser però en tot cas molt poc inclinat a seguir el joc dels de sempre.
Gràcies al Raimon, com a minim la cosa tenia la seva gracia.
Parlem de memoria històrica però si això es el que es preten llavors no l'hauriem de deixar tal i com era, amb tota la seva cruesa i fredor.
sempre ens fem la "p..." un lio a l'hora de decidir que fer amb els simbols
Se, perque l'historia ens ho recorda, que fa anys va ser un punt on hi varen passar fets per oblidar però, tot i això, no m'ha emocionat especialment. Fret? poc sensible?, potser però en tot cas molt poc inclinat a seguir el joc dels de sempre.
Gràcies al Raimon, com a minim la cosa tenia la seva gracia.
Parlem de memoria històrica però si això es el que es preten llavors no l'hauriem de deixar tal i com era, amb tota la seva cruesa i fredor.
sempre ens fem la "p..." un lio a l'hora de decidir que fer amb els simbols
dijous, 5 de juny del 2008
carta oberta al Sr. Montilla
Benvolgut Sr. Montilla,
Em dirigeixo a vostè com a conciutadà i amb el dret que tinc com a un dels mil·lions de votants del nostre pais.
Per ser molt clar i directe, si vostè té els "nassos", despres de tot el que em viscut, de dir que el Sr. Baltasar li mereix tota la seva confiança i que la seva gestió ha estat excellent, jo em quedo amb un dubte molt fort:
- o bé vostè es veu obligat a dir el que diu perque interessos no desvetllats li ho impedeixen, amb lo qual no tindria credibilitat
- o bé vostè no te la capacitat de discernir un bon profesional d'un que no ho sigui, amb lo qual no tindria el nivell minim exigible per ocupar el càrrec qe ocupa.
Crec que només els 200 que tenen xòfer votarien a favor de salvar el Sr. Baltasar, els altres 6 mil·lions de conciutadans em sembla que opinem diferent.
Un bon consell, consulteu les hemeroteques
Em dirigeixo a vostè com a conciutadà i amb el dret que tinc com a un dels mil·lions de votants del nostre pais.
Per ser molt clar i directe, si vostè té els "nassos", despres de tot el que em viscut, de dir que el Sr. Baltasar li mereix tota la seva confiança i que la seva gestió ha estat excellent, jo em quedo amb un dubte molt fort:
- o bé vostè es veu obligat a dir el que diu perque interessos no desvetllats li ho impedeixen, amb lo qual no tindria credibilitat
- o bé vostè no te la capacitat de discernir un bon profesional d'un que no ho sigui, amb lo qual no tindria el nivell minim exigible per ocupar el càrrec qe ocupa.
Crec que només els 200 que tenen xòfer votarien a favor de salvar el Sr. Baltasar, els altres 6 mil·lions de conciutadans em sembla que opinem diferent.
Un bon consell, consulteu les hemeroteques
dimarts, 3 de juny del 2008
rectificació
He d'admetre que m'he equivocat quan deia que el nostre govern no planifica; SI QUE HO FA.
Com no tenim prous cotxes oficials i prous xofers perque els pobrets 200 personatges poguin anar d'un costat a l'altre sense preocupar se d'aparcar, hem contractat una empresa de "limousines" per fer la feina.
Així m'agrada, previsió perque aquest si que es un punt important. Avui dormiré tranquil.
Busco on hi poden ser 200 persones que NECESSITIN disposar de cotxe oficial i que això ens costi 4.400.000€, altrement dit aproximadament 730.000.000 de les antigas pesetas o, entran en el detall, uns 22.000€ per personatge i any........
Sort que els nostres comptes tenen un superavit increible.
Ah, i no compto el que ens deuen costar aquest mateixos personatges en seguretat perque, es clar, el risc que tenim que els robin es molt alt. Però això segur que també esta planificat i mai no sabrem el que costa.
Com no tenim prous cotxes oficials i prous xofers perque els pobrets 200 personatges poguin anar d'un costat a l'altre sense preocupar se d'aparcar, hem contractat una empresa de "limousines" per fer la feina.
Així m'agrada, previsió perque aquest si que es un punt important. Avui dormiré tranquil.
Busco on hi poden ser 200 persones que NECESSITIN disposar de cotxe oficial i que això ens costi 4.400.000€, altrement dit aproximadament 730.000.000 de les antigas pesetas o, entran en el detall, uns 22.000€ per personatge i any........
Sort que els nostres comptes tenen un superavit increible.
Ah, i no compto el que ens deuen costar aquest mateixos personatges en seguretat perque, es clar, el risc que tenim que els robin es molt alt. Però això segur que també esta planificat i mai no sabrem el que costa.
planificació
Al govern que tenim crec que el recordarem per la seva capacitat de planificar:
- planificar les necessitats d'aigua del pais,
- planificar les previsions de metges que tindrem o hem de tenir perque es clar que ningú no podia preveure que al estiu no tindriem prous metges per atendre les necessitat,
- planificar la reducció d'ingressos per impostos del patrimoni perque ningú no podia preveure que la "bombolla" inmobiliaria reventaria i que ara ens faran anar coixos,
- planificar el calendari de la financiació del nou estatut
- planificar la posta en marxa del accessos al nou aeroport que nomes trigaran dos anys despres de la posta en marxa de la nova terminal per arribar hi, sense parlar de que anar d'una terminal a l'altre es fará amb "bicing" imagino.
- planificació
-planificació.....
- planificar les necessitats d'aigua del pais,
- planificar les previsions de metges que tindrem o hem de tenir perque es clar que ningú no podia preveure que al estiu no tindriem prous metges per atendre les necessitat,
- planificar la reducció d'ingressos per impostos del patrimoni perque ningú no podia preveure que la "bombolla" inmobiliaria reventaria i que ara ens faran anar coixos,
- planificar el calendari de la financiació del nou estatut
- planificar la posta en marxa del accessos al nou aeroport que nomes trigaran dos anys despres de la posta en marxa de la nova terminal per arribar hi, sense parlar de que anar d'una terminal a l'altre es fará amb "bicing" imagino.
- planificació
-planificació.....
Subscriure's a:
Missatges (Atom)