cultura de pais

Al nostre país li falta un munt per tenir el nivell cultural i educatiu que alguns dels nostres veïns. M'explico, no parlo de llegir llibres, cosa que em temo mai no farem, si no de comportament social.
Als països on aquest nivell es alt, la gent, educada, se sap comportar i es comporta, no es tiren papers a terra i a qui embruta multa.
Al nostre país en canvi ho prohibim abans i com diu la dita: mort el gos s'ha acabat la ràbia. I de gossos volia acabar parlant. Prohibit dur els gossos a la platja, prohibit portar els gossos als restaurants, prohibit entrar a les botigues, prohibit viatjar en transport public si no ets in vident (tret dels FFCC si du un morrió), prohibit entrar en llocs públics (festa del llibre a Sant Cugat aquest mes de Març per exemple), prohibit passejar sense corretja, prohibit tot.
Hi ha algú que em pugui explicar com ho he de fer per que la meva gossa estigui fisicament bé?
Si no pot correr lliure en algun lloc i no pot gaudir d'un minim de llibertat en algun lloc i no pot estar sense corretja en algun moment i em diuen que ha de correr una hora al dia, l'unica solució que hi trobo es que he de contractar a un corredor profesional de 5.000 metres perque si no jo no aguanto, i despres l'he de guardar la resta del dia a casa, pobre gossa.
A França als restaurants tenen llocs previstos per els gossos, a Angleterra no cal ni que us ho expliqui i es que als països civilitzats saben que el culpable no es el gos sino el seu propietari i es castiga al infractor sense una repressió previa.
Però es clar, els gossos no es poden defendre.
Bon cap de setmana

a qui va fixar una norma

En aquest el nostre pais tenim una manera peculiar de conduir, es circula sempre per l'esquerra faci falta o no i fins aqui tot molt "britànic" però va venir algú amb la norma dels 80 km/h i un descobreix una nova manera de conduir, tots per l'esquerra "amb el vist i plau" de les autoritats.
La meva pregunta es: si el limit es de 80km/h que, com tots sabem, es el que ens han fixat, he d'entendre que em puc posar a qualsevol carril a 80/km i ignorar un altre norma que diu que el carril de l'esquerra només es per avançaments, quina norma preval?
Si algú intenta posar se a 90/km per superar al de 80km/h el de 80 pot dir et fots i seguir tranquil a l'esquerra? El Sr. de la norma te present que llavors es pot donar que el de 90km/h avanci per la dreta?? i que això es substancial ment mes perillós que circular a 90 i afavoreix els moviments en zig zag tan perillosos.
Es clar que al Sr de la norma no tindrà problema perquè du sirena i xòfer

perdre els nervis

Avui he perdut els nervis i això em dol perque no sembla que sigui sempre capaç de controlar les meves reaccions.
Circulava per un carrer i tot i posant intermitent per indicar que volia aparcar un taxi se m'ha enganxat al cul del cotxe impedint que pogués fer la maniobra i provocant cua darrera.
No he pogut evitar, li he dit "burro" (no pas mes) i ell s'hi ha tornat.
Bé, la sang no ha arribat al riu però m'ha quedat un regust amarg de la meva pròpia manca de control.
Després ho anava pensant i es que la reacció ha estat merament impulsiva i he reaccionat massa tard.
Em temo que la tensió ( i no es excusa) exigeix un major autocontrol

uns i altres

El prop passat divendres, al voltant de les 8h30 del matí, tots els qui normalment fem cua per entrar a Barcelona per els tunels de Vallvidrera tot pensant en la recent i brillant declaració d'un preclar polític que vol pujar el import d'entrada a Barcelona per els túnels (encara que l'entrada per la resta de vies aparentment no compten com a entrada) varem tenir el privilegi de veure un conseller de prop.
Tot d'una sentirem una sirena i ens varem apartar per deixar pas a algú que tenia un problema molt mes greu que la nostre cua.
OH sorpresa!!, la sirena no era de cap ambulància si no del cotxe d'un conseller o consellera (Sra. Geli?) que volia arribar abans i sense fer cua, i com es fa això, doncs sirena i som hi que s'apartin els ciutadans que jo soc conseller o consellera.
Això si, a l'arribada a Via Augusta i potser perquè la cara ja li queia de vergonya o per evitar que els qui fèiem cua ens emprenyéssim de debò, la sirena es va apagar.
NI transport public ni decencia, amen.

historia d'un senyal de trànsit

Hi havia un senyal de trànsit que indicava un stop. Un dia, uns operaris tot treballant s' el varen carregar així tal i com sona. De fet els operaris el varen ignorar durant l'execució de l'obra (d'asfaltat) i quan varen acabar senzillament la varen deixar a terra.
Durant setmanes vaig anar mirant el senyal perquè, en una mala pensada, pensava que si els Srs. de l'ajuntament de Sant Cugat no venien a buscar-la, be podia jo "recollir-la" i "acollir-la" a casa meva ja que ningú la volía. De fet fins i tot varemtrucar al ajuntament perque la vinguessin a recullir.
Setmanes despres el pobre senyal encara era allà i jo no em decidia a actuar de manera incivil al apropiarme d'algo que no es 100% meu.
Avui finalment he tingut una satisfacció i una desilusió.
Satisfacció perquè algú ha agafat el senyal que ara deu ser tranquilament a casa d'algú, lliure dels desaprensius funcionaris municipals als qui tant s'els en dona el que passa amb el material que es de tots.
Desilusió perque no he estat prou ràpid i un altre l'ha agafat. No tinc prou reflexes
Senyal de trànsit, et desitjo el millor en la teva nova vida on segur et tractarn millor.