Gel

La foto de dalt es gel de la Patagonia, un dels llocs mes bonics que he tingut mai la sort de poder conèixer.
Escultures increïbles fetes a l'atzar per l'efecte de l'aigua i el vent. 
Paisatges de silenci on res ni ningú destorba la naturalesa en el seu lent procés creatiu.
Mai ningú no ha superat la naturalesa quan es posa a crear, lo mes que els mes bons han aconseguit es imitar la amb mes o menys fortuna.
Jo em limito a intentar guardar el record.
bon vespre

Luis Rojas Marcos

Aquest dissabte La Contra de La Vanguardia era per Luis Rojas Marcos, metge i psiquiatra.
L'entrevistaven per parlar de la resiliència, paraula de la que darrerament es parla força, expressant la capacitat dels individus de renéixer de l'infortuni, fer front a l'infortuni.
Però no es això el que mes m'ha agradat. Cito les seves paraules:

"Hablar supone objetivar verbalmente las emociones, empaquetarlas en palabras, sacarlas de tí, alejarlas... y eso va diluyendo el conflicto emocional. Incluso hablar con tu perro.....o con la pared. Habla con una pared. ¡Habla! Que sí, que eso te aliviará: hablar solo es muy saludable!"

Jo, sense tenir ni molt menys el nivell d'aquest home em permeto de fer hi un petit afegitó: 
¡Parla o escriu que es el mateix!
La paraula escrita o parlada te la mateixa força, serveix per treure de dins moltes coses i la forma no te perquè ser sempre la mateixa per a tothom. Potser fins i tot un pinzell o un llapis puguin tenir el mateix efecte.
Jo soc del que xerro però crec que aquest bloc també m'ha aportat una certa llibertat i equilibri.
En qualsevol cas que cadascú faci el qui li convingui però faci cas a un home intel.ligent:
Parleu, com sigui però parleu i buideu el que porteu dins.

permis per aparcar

El carrer es diu Joan Bertrand si ho recordo be però el podeu reconèixer ràpid, es just a sobre del Turó Park.

Fixeu vos que el cotxe te un espai reservat per aparcar amb elements fixes que delimiten el espai per aparcar i amb rampeta perquè el cotxe pugui pujar hi be.

Fins aquí la cosa podria ser normal si no fos que el cotxe esta sobre el voral, a l'acera !!!

I jo em pregunto, com es que un cotxe que, em sembla no pertanyia a cap minusvàlid, pot aconseguir el permís municipal per aparcar a l'acera??

Pensant en positiu vaig deduir: es tracta d'un home/dona gran i no pot caminar gaire i te el permís del Ajuntament però pensant en negatiu vaig imaginar tota la gent que deu tenir problemes de mobilitat i l'Ajuntament no li deixa aparcar el cotxe a l'acera i amb espai protegit.

Potser em manquen elements per entendre el que costa d'entendre, segur que hi ha una explicació, o no?

 

La crisi

LA CRISIS
La crisis financiera explicada de manera sencilla

Heidi es la propietaria de un bar en Berlín, que ha comprado con un préstamo bancario. Como es natural, quiere aumentar las ventas, y decide permitir que sus clientes, la mayoría de los cuales son alcohólicos en paro, beban hoy y paguen otro día. Va anotando en un cuaderno todo lo que consumen cada uno de sus clientes. Esta es una manera como otra cualquiera de concederles préstamos.

Nota: Pero en realidad, no le entra en caja ningún dinero físico.

Muy pronto, gracias al boca a boca, el bar de Heidi se empieza a llenar de más clientes.
Como sus clientes no tienen que pagar al instante, Heidi decide aumentar los beneficios subiendo el precio de la cerveza y del vino, que son las bebidas que sus clientes consumen en mayor cantidad. El margen de beneficios aumenta vertiginosamente.

Nota: Pero en realidad, es un margen de beneficios virtual, ficticio; la caja sigue estando vacía de ingresos contantes.

Un empleado del banco más cercano, muy emprendedor, y que trabaja de director en la sección de servicio al cliente, se da cuenta de que las deudas de los clientes del bar son activos de alto valor, y decide aumentar la cantidad del préstamo a Heidi. El empleado del banco no ve ninguna razón para preocuparse, ya que el préstamo bancario tiene como base para su devolución las deudas de los clientes del bar.

Nota: ¿Vais pillando la dimensión del castillo de naipes?

En las oficinas del banco los directivos convierten estos activos bancarios en "bebida-bonos", "alco-bonos" y "vomita-bonos" bancarios. Estos bonos pasan a comercializarse y a cambiar de manos en el mercado financiero internacional. Nadie comprende en realidad qué significan los nombres tan raros de esos bonos; tampoco entienden qué garantía tienen estos bonos, ni siquiera si tienen alguna garantía o no. Pero como los precios siguen subiendo constantemente, el valor de los bonos sube también constantemente.

Nota: El castillo de naipes crece y crece y no para de crecer, pero todo es camelancia; no hay detrás solidez monetaria que lo sustente. Todo son "bonos", es decir, papelitos que "representan" tener valor siempre y cuando el castillo de naipes se sostenga.

Sin embargo, aunque los precios siguen subiendo, un día un asesor de riesgos financieros que trabaja en el mismo banco (asesor al que, por cierto, despiden pronto a causa de su pesimismo) decide que ha llegado el momento de demandar a Heidi el pago de su préstamo bancario; y Heidi, a su vez, exige a sus clientes el pago de las deudas contraídas con el bar.
Pero, claro está, los clientes no pueden pagar las deudas.
 
Nota: ¡¡¡Porque siguen sin tener ni un céntimo!!! Han podido beber cada día en el bar porque "se comprometían" a pagar sus deudas, pero el dinero físico no existe.

Heidi no puede devolver sus préstamos bancarios y entra en bancarrota.

Nota: Y Heidi pierde el bar.

Los "bebida-bonos" y los "alco-bonos" sufren una caída de un 95% de su valor. Los "vomito-bonos" van ligeramente mejor, ya que sólo caen un 80%.
Las compañías que proveen al bar de Heidi, que le dieron largos plazos para los pagos y que también adquirieron bonos cuando su precio empezó a subir, se encuentran en una situación inédita. El proveedor de vinos entra en bancarrota, y el proveedor de cerveza tiene que vender el negocio a otra compañía de la competencia.

Nota: Porque los proveedores de vinos y cervezas también le fiaban a Heidi, creyendo que estaban seguros de que cobrarían con creces al cabo del tiempo. Como no han podido cobrar dado que el dinero no existe, la deuda de Heidi se los ha comido a ellos.

El gobierno interviene para salvar al banco, tras conversaciones entre el presidente del gobierno y los líderes de los otros partidos políticos.
Para poder financiar el rescate del banco, el gobierno introduce un nuevo impuesto muy elevado que pagarán los abstemios.

Nota: Que es lo que de verdad ha pasado. Con los impuestos de los ciudadanos inocentes, los gobiernos han tapado el agujero financiero creado por la estupidez de los bancos.
¡Por fin! ¡Una explicación que entiendo!


Es curiós com es de simple explicar amb un exemple la realitat del que hem viscut en aquesta crisi.
No em fa falta afegir res, jutgeu vosaltres mateixos

manifestació top manta

La setmana passada i va haver una manifestació a favor del top manta protagonitzada per els senyors que venen il.legalment al carrer. Reclamaven que es deixes de perseguir la venda al carrer de productes il.legals!!!

Raó: el poc que guanyen no justifica la seva persecució...

Suposo que la propera serà la dels venedors de droga que poden argumentar el mateix, que per el poquet que guanyen.

Estem arribant a un punt on la suma d'il.legalitats es transforma en legalitat. La quantitat fa la qualitat i la suma de malifetes es transforma en algo acceptable.

Soc dels pocs individus que conec que mai no ha descarregat una pel.lícula i el pitjor es que els altres em miren a mi perquè jo soc el "bitxo raro" i no ells...

S'està imposant la cultura de lo gratuït, la cultura de que jo tinc dret a tenir ho tot sense pagar i tinc dret a agafar el que vulgui sense que ningú ho trobi malament.

Crec que es un error enorme menysprear el esforç dels altres i permetre que tothom es pugui apropiar del que han fet els altres.

La gratuïtat, el pirateig, la copia no aporta cap valor afegit a la societat.

El millor exemple ha estat Espanya que, durant molts anys es va dedicar a copiar en lloc d'invertir en I+D i ara som una rèmora darrera els països que si varen crear.

El que crea, el que sigui, està aportant algo positiu i construint, el que copia no aporta res i el que agafa el que no es seu es un lladre.

No em mereix cap respecte el que ven coses robades i encara menys el qui ho compra.

Jo valoro la creativitat en el que camp que sigui la valentia a l'hora de tirar endavant un projecte. En canvi no m'agraden els qui nomes saben viure a remolc. Normalment son els qui mes protesten.

El Vaticà

No goso parlar de l'església i si del Vaticà perquè l'Església, amb majúscula es, per a mi, la institució que recull als Catòlics i no pas aquest ens, el Vaticà, que sembla un contuberni mafiós.

Resulta que molts capellans, bisbes, cardenals? han actuat de manera delictiva, han abusat de menors, es a dir han abusat dels mes febles abusant de la confiança dels pares que havien confiat en ells per ser qui eran.

El problema es que el Papa no ha estat capaç de expulsar aquests delinqüents i ha apel.lat a ser estrictes amb el pecat e indulgent amb el pecador!!!!!!

No ho han dit pas això amb els qui usen el preservatiu, o es divorcien fins i tot el ínclit Rouco Varela ha parlat d'excomunió als qui votessin una llei estatal..

Tampoc entenc que la justícia no actiu contra aquests individus que encara poden confessar els seus feligresos!!!! i poden seguir fent catequèsi.

I lo pitjor de tot es que els milers i milers de capellans, monjos, missioners que lluiten dia a dia, al costat dels necessitats, aquests no poden ni obrir la boca ni aixecar els ulls davant de tanta hipocresia, injusticia e illegalitat.

En nom de tots ells, jo, que soc creient convençut però no practicant per rebuig a una institució desacreditada, vull aixecar la meva veu en favor de tots els religiosos que han sacrificat la seva vida en nom d'una fe que altres han tacat.

Miguel Angel Martin

La paraula dimissió no forma part del vocabulari dels qui tenen un càrrec públic. Pot sonar lapidari però em costa trobar polítics que, espontàniament, siguin capaços de dimitir quan han comès un acte reprovable, ja no dic delictiu.

El tal Sr. Martín es permet insultar, menysprear i a lo mes que arriba es a escriure una carta de disculpa a La Vanguardia..... Renoi, que fàcil es fer mal i quin poc valor se li dona als errors propis.

Ull que el Sr. Hereu ha trigat dies i dies per finalment cessar lo i no de tots els càrrecs perquè segueix com gerent del institut del taxi, i un es pregunta per què el cessa d'uns càrrecs si i d'un altre no??

Serà algo així com et faig fora d'alguns dels teus càrrecs per fer callar els mitjans però et deixo lo més important....serà o no??

I aquest tal Sr. Martín només es un maleducat i no val la pena ni dedicar hi un escrit.

El problema son tots els altres que mai no dimitiran perquè no saben reconèixer cap de las seves faltes, això si legislar i regular perquè els altres siguem rectes com a pals i fem bondat.

Els Saura, Baltasar, Carod, etc...haurien de ser els primers d'una llaaaaaaaaarga llista.

   

gerro trencat

El gerro s'ha trencat. Tothom s'acosta, el mira amb deteniment i tothom coincideix, jo no he sigut i, automàticament mira al del costat amb cara inquisidora amb ulls que diuen mes que callen: "has sigut tu".
Automàticament s'activen les baixes passions i cadascú recorda les coses que l'altre ha trencat, obviant, òbviament, i valgui la redundància, les múltiples vegades que Un ha trencat gerros abans.
La qüestió es deixar ben clar que si algú ha estat ha sigut un altre si mes no perquè mai ningú no pot admetre que hagi trencat un plat i molt menys un gerro.
Ah, i si per un cas son masses les proves que demostren que un es qui ha trencat el gerro, com a mínim que fassi molt de temps entre la trencadissa i la descoberta perquè així ja ningú s'en recordarà del fet i si ningú no ho recorda es com si mai no hagués passat que ve a ser el mateix i com els records escrits no serveixen doncs ja hem acabat la història.
No es una "fàbula" de  La Fontaine, ni un conte per a nens petits, es el pa nostre de cada día a casa nostre on estem construint un mon i un munt d'excuses per justificar el que sigui.
Com deia un tertúlia de Catalunya Radio al matí d'en Manel Fuentes, practiquem la medecina defensiva que consisteix en fer proves i omplir documents suficients per a prevenir qualsevol situació si al meu malalt li passa quelcom.
Escoltes la comissió del incendi d'Horta de San Joan i el 90% dels participants han fet de ventilador escupin la porqueria i, al final resulta que tots estem d'acord en que hi ha hagut tantes i tantes coses mal fetes i no passa res perquè en el fons ningú ha fet res.
Curiós que si hagués estat un èxit ara, mes d'un ja tindria la creu de Sant Jordi.

Tenim un mon i un munt de funcionaris que regulen i legislen però a l'hora de la veritat no son capaços de decidir ni acceptar ni prendre decisions.

I el pitjor es que cada cop n'hi ha mes i es que, com diuen els castellans, lo malo abunda i Dios los cria y ellos se juntan.

Pena de funcionaris.

NPI

CIF, FOB, IVA, IRPF, TAE, TAM, PDA, AVE, TAV, NIF, DNI, MAT, CIU, PSC, ERC, ICV, JPG, TIFF, PDF, EEUU, RRPP, SSMM, VHS, MNAC, MACBA, TNC, JJOO, TAC, CIA, FBI, CSI, CNN, TVE, CSIC, ACNUR, UNICEF, ONU, OTAN, RAF, ACB, LFP, NHL, NFL, NBA, MLH, CGT, USO, CNT, FAES (brr.), AI, RACC, RACE, DYA, ESO, BUP, COU, FAO, FDA, IATA, AENA, GATT, CE, NASA, OMC, OMS, FMI, FIFA, AENA, AFE, SGAE, LOGSE, LOAPA, API, ETA, PSUC, PSA, UPC, UPF, UB, FCB, PIN, PUK, VIP, TIR, RIP, ETC....
I així ens hi podríem passar el dia. No m'he tornat boig ni em falla el teclat, senzillament avui, no se perquè m'he adonat que estem "ensiglats" (paraule no recollida per el Pompeu) que no vol dir encigalats.
Ensiglats perquè hem decidit que parlar reduint las lletres de las paraules o utilitzant només la primera lletra es suficient i sona "guay" com diuen ara els joves.
No es que em sembli be ni malament però tinc una certa tendència a creure que, en algunes matèries, i l'escriptura n'és una d'elles, anem enrere enlloc d'anar endavant. Enrere perquè perdem la riquesa del llenguatge si matem las paraules en si mateixes i el llenguatge es de les poques coses que ens uneixen.
Alguns potser no sabeu el que es un telegrama o un telex. El primer era algo que ningú no volia rebre perquè normalment significava males noves, i l'altre va ser el meu primer sistema de comunicació "ràpid" a la feina. els dos tenien en comú el mateix, poques paraules que significaven diners i temps. En definitiva en lloc de dir: "ho sento, ens acaben de comunicar la defunció d'aquell parent que vivia allà. Ha estat per culpa d'un mal lleig i es va agreujar per el temps però va estar acompanyat tota l'estona dels seus parents mes propers. Fora bo que  avisis a la resta dels parents i que vingueu lo mes aviat possible per estar tots junts amb la tieta", la cosa via telegrama es convertia en "parent mort, vine ràpid".
Els dos missatges son correctes, es clar però admetem que l'un es mes proper i adient que l'altre.
Per cert totes les sigles d'abans son correctes i si teniu dubtes us ajudo a desxifrarles...

Guardiola i els àrbitres

Em sembla que es el primer cop que parlo de futbol i es que avui crec que s'ho val.

Avui el "comité de competición" li ha obert expedient arran de la demanda efectuada per els serveis jurídics del "comité técnico de árbitros".

"Consideran muy grave e impropio de un entrenador de Primera división llamar mentirosos a un arbitro y a su asistente así como poner en tela de juicio un acta arbitral. El colectivo que preside Victoriano Sánchez Arminio no está dispuesto a aceptar que se ponga en tela de juicio y, de esta forma, su actuación".

Bé, d'entrada imagino que ells ja hauran parlat amb l'arbitre i l'assistent i aquests hauran ratificat el que han declarat perquè sinó poden fer un ridícul espantós. Hi ha dos supòsits: que s'utilitzin les imatges gravades com a prova o que, senzillament, nomes utilitzin el seu propi criteri. Si es el primer pot ser divertit perquè semblaria ser, segons diuen els qui han analitzat las imatges, que en Guardiola no diu el que diuen que ha dit. En el segon cas, si nomes tenen en compte las paraules dels àrbitres, ja no hi ha cas, se'l menjaran amb patates.

A mi, coneguen com es en Guardiola, que ja està acostumat a lluitar causes difícils ( i al final guanyar les) em sorprèn que ell faci aquestes declaracions sinó es que sap que diu la veritat.

em sorprèn també que la resta d'entrenadors callin i mirin a l'altre costat quan el que s'està discutint es la raó d'el que diuen els uns davant el que diuen els altres però imagino que el corporativisme i la solidaritat no es pràctica habitual en el gremi.

Serà cosa d'enveja?

Diuen que l'enveja es un dels pecats mes comú en el nostre país, renoi hi ha veritats com a punys.

Ah, i visca la llibertat d'expressió!!!

alicia al pais de les meravelles

Fa uns dies vaig descobrir la nova campanya de la Sra. Sánchez Camacho imagino per les eleccions de la tardor. Es diu Alicia i planteja solucions per els Catalans.

El que mes m'ha sorprès es aquesta cara entre "bobalicona" i angelical acompanyada senzillament de la paraula Alicia. Imagino que el creatiu de la campanya ha buscat una associació subliminal amb la fantàstica Alicia del país de les meravellas.

Ens voldran vendre que Catalunya es el país de las meravelles o que ella ens hi durà amb la seva gestió???

Estem entrant en una fase folklòrica dels nostres representants polítics?

Amb que ens sorprendran la resta de candidats, no ens hem de perdre els propers capìtols.

De moment anticipo el dia que s'ens presenti el Laporta com el nou Mesias disposat a il.luminarnos i que nomes espera que tots els Catalans anem a la seva porta a pregar li que ens salvi....

Finalment espero que algú que realment vulgui guanyar aposti per la Belén Esteban. Si senyor, ella serà el revulsiu de la campanya, potser no de las autonòmiques de Catalunya però segur que si a las nacionals. Ningú com ella per galvanitzar "el poble", emocionar lo i demanar el vot amb una llagrimeta.

Els Italians varen tenir la Ciccionlina, nosaltres el Laporta i la Esteban, es a dir que guanyarem segur.

Jo tenia clar que aquest cop per las autonòmiques votaria en blanc, perquè votar s'ha de votar, però tots els meus amics, sense excepció m'han demanat que voti, el que sigui per tal d'evitar un nou tripartit, un nou Montilla, un nou Carod però sobretot un nou SAURA.

Ostres, m'han fet entrar el pànic i he decidit que votaré, votaré allò que ens varen ensenyar fa molts anys: el vot útil!!

M'he proposat no tornar a parlar dels polítics perquè es repetitiu i avorrit, nomes ens falta el Saura, aquesta setmana, al Parlament, dient lo be que ho han fet durant la tempesta de neu.

herois desconeguts

Ha estat una noticia petita, amagada en el diari, i que de ben segur, la majoria no hi ha parat atenció. Un gos, un Labrador retriever ha esta condecorat a l'exèrcit Anglès per el seu comportament a l'hora de detectar explosius o mines i així salvant molts homes en acció de guerra a l'Afganistan.

Treo, que així es diu el gos, te 9 anys i va salvar als seus companys humans al detectar una filera de bombes per on ells havien de passar. Ara l'han jubilat i ha tornat a casa amb el seu ensinistrador, un sergent que també s'ha retirat.

Suposo que en Treo no es conscient del que ha fet i de las vides que ha salvat. Ell ho ha fet per el seu ensinistrador, el seu "amo" i per qui ell donaria la vida.

Miro la seva expressió i em meravello de la mirada que te, carregada d'un sentiment i una intel.ligència particular.

La meva Fibi es germana de raça d'en Treo i també li vol retre homenatge.

En hora bona, ets un campió.

pantalons de cagar

Son els pantalons que duen molts joves. La seva característica principal es que els duen pràcticament abaixats, deixant a la vista els calçotets, i l'entrecuix queda estúpidament aprop de terra. La pinta que fan els qui els duen es la d'un pingüí.
Conseqüència de dur aquest tipus de pantalons: que pràcticament no poden caminar i segur no poden correr.
Pregunta sense resposta: com s'aguanten aquests pantalons, lligats al "pito"?, separant les cames?
L'origen d'aquests pantalons es de països com Índia, on tenen una tradició per un tipus de pantalons caiguts a l'entrecuix però que s'aguanten a la cintura!!!! 
Francament, puc intentar entendre qualsevol moda, jo mateix soc d'aquella època en la que els homes diuen "potes d'elefant" però em costa pensar en dur coses que son incòmodes per molt moda o contestació que puguin ser.
Avui n'he vist un per el carrer i, a més duia un anorac amb la caputxa aixecada. L'he vist d'esquena i no he pogut evitar pensar ho: un pingüí.....

La MAT

Resulta que si la MAT hagués estat construïda tot això no hagués passat. Això es el que diuen el Sr. Montilla, el director de Endesa un tal Sr. Maríni calla el Sr. Atienza de REE.

Entenc que aquests tres senyors assumeixen que la nova línia hauria estat capaç de resistir la nevada que sense cap problema. Atès que han caigut mes d'un centenar de torres, se m'acut pensar que potser, tal i com aquests senyors construeixen, ara els Gironins tindrien la MAT sense funcionar per alguna torre caiguda.

Ara bé, no he sentit a cap d'ells parlar de la MAT SOTERRADA, si senyors soterrada com han reclamat la globalitat dels qui accepten la necessitat de la línia sense renunciar a malmetre el territori per on hagi de creuar. Si la MAT es fa soterrada potser llavors si que es possible que no hi hagi problemes si neva, però es que si les actuals instal-lacions ja estiguessin soterrades potser tampoc hagués passat res....

Curiós que la gent tingui tan mala memòria o fin i tot que la tingui fragmentada per nomes recordar.

En qualsevol cas també es de destacar com determinades empreses privades frueixen de molts privilegis i actituds monopolístiques sense invertir ni un clau en infraestructures. Un darrer detall, el de la foto, el Sr Atienza abans de ser president de REE va ser ministre. 

Serà que els polítics deixen fer per tal de poder algun dia tenir el futur assegurat????

la nevada

No puc evitar parlar de la nevada, la nostre nevada.

En primer lloc ara tinc clar que si el conseller d'interior, el Saura ,es qui ens ha de treure de cap situació anòmala ja podem començar a buscar cap un altre costat i preguntar allò de "que hi ha algú mes ???".

Lo pitjor que li pot passar a una persona es no reconèixer els seus propis errors perquè vol dir que la propera vegada farà el mateix... Diuen que reconèixer el error es el 50% de la solució però com el Saura pot anar a Mallorca, el mateix dia que ell sap que hi haurà una certa excepcionalitat, ja es una frivolitat que, de passada desacredita a tots els funcionaris que ara critiquen que els ciutadans no fessin cas de les suposades prevencions.

En segon lloc l'informació. Jo, que era dels qui buscava informació per saber com estaven els túnels de Vallvidrera, no vaig poder trobar CAP, repeteixo cap ens públic emetia informació sobre l'estat dels túnels, tots estaven bloquejats.

Ja no parlo dels Gironins, ni dels que es varen quedar bloquejats a les Rondes, ni dels NO presents Guardies Urbanos o Mossos que, senzillament, estaven "missing".

No soc dels qui pensen que Barcelona pot solucionar una tempesta com la del dilluns, costaria massa mantenir un operatiu per un cop cada 10 anys. La mateixa nevada, a la veïna Andorra, al cap de 1/2 hora ja havia recuperat la normalitat....

Però, entre el caos total i la plena normalitat hi hauria un cert punt d'equilibri.

M'explico:

-Tots els responsables, inclosos el Sr. Mora havien d'estar a lloc abans de començar i no despres.

-Si realment es pensava que havia de venir una forta nevada, un Comunicat Oficial que donés caire oficial perquè la gent pogués no anar a treballar sense tenir problemes a la feina, perquè no es portessin els nens a l'escola, haguessin evitat una bona part del caos circulatori. Si mes no ho haguessin pogut improvisar al mig dia, quan començava a ser obvi el que s'ens venia a sobre.

-Activar tots els recursos humans per tal de poder minimitzar el caos circulatori en lloc de desapareixer.

-Mantenir actiu tots els circuits informatius per canalitzar el fluxe de vehicles i gent cap a casa seva.

-Disposar, prèviament, d'un cert assessorament d'experts en la matèria perquè ningú ha nascut ensenyat.

-Rectificar quan un s'equivoca, que tots som humans!!! be menys el Saura

-Podríem seguir una bona estona, i es que jo nomes utilitzo la lògica. Ara imagineu un que conegui del tema.....

Això si tota la culpa era dels ciutadans per no haver fet allò que el Govern no va saber fer abans, Visca Catalunya!!!

braus vs crisi

Ja la tenim muntada. Una comissió parlamentària debat "en profunditat", amb tot d'experts d'una i altre banda i fins i tot amb el toc folklòric de la Sra. Aguirre que hi posa la nota colorista i nacional imperialista de sempre. 

El tema, el que es capaç de concitar tant d'interès d'uns i altres, atrau a tots els mitjans de comunicació i fa que tots els partits polítics i suquin pa, el tema es, com dic, capital: las curses de braus o "corridas de toros" si volem ser mes clars.

Jo que soc d'esperit simple, em pregunto, com es possible que els nostres representants polítics siguin capaços de fer una comissió així per un tema com els toros, entenguin que han de reunir experts en el tema i fins i tot siguin capaços de debatre el tema obertament i, en canvi, no siguin capaços de fer el mateix amb la crisi!!!

Pot ser es que la crisi no es prou important, potser això de cridar experts no fora bo perquè els traurien els colors, potser perquè la seva intel·ligència no dona per mes.....

Llegia avui al Periódico una entrevista al Robert Tornabell, que va ser professor meu a Esade i un es dona compte que si fessin cas als qui en saben, això de la crisi seria menys crisi i estaríem en el camí de resoldre la.

Ara, com diuen que on no n'hi ha no en raja....

sarvangasana

Es el nom de la posició invertida que hi ha al costat. Diuen els experts que les posicions invertides son les millors per el cos.

El fet d'estar amb el cap a vall i la resta del cos enlaire facilita compensar, ni que sigui temporalment, la posició vertical que tenim durant la major part del dia. Permet tenir un flux important de sang cap el cap, descansa las cames i ajuda a tot el organisme.

en definitiva es un enorme complement compensatori per tot el cos.

La majoria de la gent somriu quan parlo de ioga però jo, dia que passa, em trobo millor i encara estic al principi dels meus coneixements i no ho faig amb prou de continuïtat però, com diu la Mª Angels Bonastre, la meva profe, poc a poc, sense pressa, un pas darrera l'altre, ara i aqui.

Bon cap de setmana 

robatori a Barcelona

Un home gran va a una oficina de La Caixa per treure diners i actualitzar les seves llibretes d'estalvi. Fa la seva cua, li donen els diners en un sobre que es guarda la butxaca de l'abric. S'en torna a casa i a l'entrada de la porteria dos homes entren amb ell, van fins l'ascensor i llavors un d'ells l'agafa per darrera mentre l'altre li treu directament els diners de la butxaca i marxen. Un minut, no mes i tot s'acabat, l'home es queda entre espantat i emprenyat a l'ascensor de casa seva i els dos homes han fugit amb els diners i las llibretes.

Gràcies a Déu no ha pres mal i tot queda nomes en un ensurt.

El que aquest home no va veure en aquell moment es que, mentre feia cua, una persona dels que feien cua a l'oficina de La Caixa estava triant a qui havien d'atracar, el va veure i es va fixar que treia diners i els guardava a la butxaca, després va avisar, segurament per móvil a companys que eren fora i als que informa de que un home gran, vestit tal i tal ha guardat els diners en un sobre a la butxaca dreta de fora.

A partir d'aquest moment, l'identifiquen, el segueixen fins a casa i un cop dins de l'escala  nomes han de posar la ma a la butxaca i agafar els diners.

un cop feta la denúncia t'expliquen  que son grups organitzats, el que està dins l'oficina es el que no està fitxat per la policia per no ser identificat per las càmeres de seguretat, solen ser grups de 4 o 5 persones i normalment atraquen gent gran, mes indefensa o, imagino que gent als qui veuen treure una quantitat de diners atraient. Per cert no tenen cap mala pita especial, van vestits com qualsevol jove i per tant no produeixen sospita.

Els Mossos els tenen identificats, saben qui son i normalment els solen agafar, el que ja no et diuen es el que fa la justicia amb ells.

No em va passar a mi però si a un familiar i només ho explico perquè si aneu a una oficina bancaria a treure diners, aneu amb compte, ells, aquells a qui fer mal o robar no els preocupa, estan a l'aguait i us poden donar un bon ensurt. 

immigrant

Immigrant (segons el diccionari de l' Institut d'Estudis Catalans). i f. [LC] [SO] Que immigra, que ha immigrat. Una política d’ajuda als treballadors immigrants.

El diumenge vaig llegir l'escrit d'en Toni Soler a La Vanguardia i aquí estic amb el mateix tema.

En realitat qui NO es immigrant, pocs. Jo mateix soc emigrant perquè vaig marxar de Barcelona i soc immigrant perquè visc a Sant Cugat. Els qui fa 20 anys que viuen a Sant Cugat em deuen considerar un immigrant? o soc un nouvingut que sona millor.

Per que jo seria un nou vingut i altres vilatans serien immigrants.

Fins quant un es encara immigrant i passa a ser ciutadà amb capacitat de decidir qui es o no immigrant.

La meva avia materna era de Terol i la meva paterna gallega, per tant soc net d'emigrants i immigrant jo també.

Si analitzem els nostres arbres genealògics trobarem molts parents que no han nascut al mateix lloc on han viscut. Las crisis, la misèria, las guerres son només tres dels motius habituals per canviar de residència, els estudis o unes faldilles serien altres motius mes fàcils i no menys vàlids.

A mi em sembla que els moviments migratoris solen sempre enriquidors si es fan de manera  esglaonada. Països com Singapur, cruïlla de desenes de cultures son, per a mi exemples positius de la riquesa multicultural.

El problema comença quan l'emigrant, un ésser que ha marxat de casa perquè al seu país d'origen no hi ha res a fer i, en canvi, ha pogut veure a la TV tot el que els altres tenen i li han inflat el cap, fuig deixant família i origen, a canvi de no res, enganyat i manipulat, per acabar molt pitjor de com estava.

El problema de l'emigració massiva s'acabarà el dia que els polítics del mon es dediquin a ajudar als països pobres creant infraestructures, creant escoles, creant empreses, es a dir arrelant la gent al seu país d'origen.

Si els rics del mon només es dediquen a "esquilmar" als pobres, mai no resoldrem el tema.

No se jo vosaltres, però a mi no em fa cap mal l'emigració, crec que Catalunya es terra d'emigrants i d'immigrants. Això es el que ens ha fet rics cultural ment, no ho oblidem.

 

JJOO

Els Jocs Olímpics de Vancouver 2010 ja son història. Història perquè ja s'han acabat el passat diumenge. Sense història perquè no he vist l' inauguració, no he vist la cloenda, no he seguit cap prova, excepte un tros de la prova de 50 km de esquí de fons. Una de les poques notícies que he sabut va ser la desafortunada mort d'un corredor de "luge" Georgià i que Canadà ha guanyat el Hoquei gel.

La participació Catalana que jo recordi s'ha reduït al corredor de luge que ha sigut notícia abans d'arribar per el fet d'anar hi i no per tenir cap possibilitat de guanyar. 

No recordo el seu nom però si una entrevista a la radio on deia que fins ara ningú li havia fet mai cas i anava sempre amb equipament de rellogat. Demà ningú el recordarà. Un altre Català havia de participar en Half pipe i tampoc ho va poder fer per lesió. De la resta de l'estat em sembla que Rienda ha estat la única amb nom propi i tampoc no ha fet res mes que consumar la seva retirada. 

La cobertura mediàtica...........

Quin es el nom de la propera seu?, no el recordo, només se que es a Rússia el 2014.

Aquest es tot el meu bagatge dels JJOO de Vancouver.

No em considero especialment diferent de la resta de ciutadans de Catalunya.

M'encantaria rebre infinitat de respostes dient que si, que han vist moltes proves, que saben qui ha guanyat el descens masculí, o el Curling, o l'esquí de fons o el que sigui. Que hi hagi molta gent que ha seguit els Jocs. Ja ho us ho diré en uns díes.

Si aquest es tot el teixit amb el que hem de teixir els Jocs del 22 anem servits.

Com a mínim el Sr. Hereu, inefable alcalde de Barcelona, ja sap el que es la neu, li varen explicar que es allò blanc que cau del cel quan va anar al Pirineu per recollir el suport dels únics que veuen raonable la "nostre" candidatura.

Això si, ell, i imagino que algú mes per fer comitiva, ha anat a Vancouver a fer turisme i conèixer aquell tros de mon.

Tinc tendència a creure que el got es mig ple però aquest cop no veig el got.

pagaments a 90 dies

Benvolgut Sr. Castells, 

Vostè te la rara virtut de dir ne una de freda i una de calenta i això em des col.loca. Crec que es dels polítics actius actuals que, en la meva opinió, podria arribar a ser salvat de la incompetència majoritària dels seus companys de govern, però son masses les vegades que les seves pròpies paraules el perden.

Imagino que vostè mai ha tingut empresa pròpia i potser mai no ha treballat en una empresa, no ho se, però si se que si hagués estat en una empresa sabria que demorar el pagament d'una factura es, per definició, un abús de posició davant el qui te tot el dret de ser pagat per el servei o el be servit. 

Si la administració Catalana demora un pagament 280 dies com ha estat succeint fins ara ( i no em consta que això hagi canviat), possiblement està hipotecant el futur de l'empresa a qui vostè ha contractat. Es a dir que vostè, administració, es un dels primers a fer mal a tota la indústria del País obligant a malviure mentre a vostè li vingui de gust pagar el que deu.

Reduir de 280 a 90 dies no es cap excusa, ni cap consol per qui no pot anar al banc a buscar financiació.

No senyor, si vostè compra, pagui al comptat que es el que toca i així potser en lloc de perjudicar ajudarà al seu teixit industrial a millorar mentre decideixen seure a discutir quan tornaran a seure per discutir quan seuran a discutir per tal de veure com faran front a la crisi que semblaria que ens està afectant.

Vagi i pregunti a quantes petites i mitjanes empreses Catalanes algú els paga, com marca la llei, a 30 dies. Jo no en conec cap però no oblidi que si no hem mort per el camí, serem aquestes petites i mitjanes empreses las que els hi trauran las castanyes del foc d'aquesta crisi i no vostè i els seus companys.