diumenge, 27 de febrer del 2011

leopold II

He acabat un llibre que explica la vida i miracles del rei leopold II, rei de Bèlgica a finals del segle XIX, primers del XX: el fantasma del rei Leopold II escrit per Adam Hochschild, editat per Península.
Son dos llibres en un: la vida d'un rei que demostra per el que pot servir la monarquia i  el llibre que explica el perquè els mon occidental sempre ha estat hipòcrita en relació a Àfrica i altres colònies.
NO es una novel.la, es un recull d'investigació força documentat, no hi manca res.
Fa fàstic pensar que un home pugui arribar a viure tota a seva vida destruint tot una regió de l'Àfrica senzillament per enriquir se personalment, i tot això emparat en una corona que li donà dret a fer i desfer, matar i destruir.
Crec que aquest document l'haurien de ensenyar a les escoles perquè els nois i noies sàpiguen una part de la història que ens va ser amagada a nosaltres.
Una etapa tan fosca que encara avui, es dissimula perquè els seus efectes han arribat fins els nostres dies. Encara avui, a Bélgica, hi ha escultures d'un home que va destruir, diuen, vora el 40% de la població del que avui anomenem Congo en uns vint anys.....
La segona part del contingut  es la hipocresia, capacitat de manipulació, de suborn de tots els països occidentals a l'hora de tapar les misèries i les massacres que ells i altres feien fora d'Europa. Esclavatge, explotació, destrucció, aniquilació i tots els qualificatius que volgueu.
Després diem que Àfrica es un continent corrupte i es que nosaltres l'hem fet així.
Jo ja estava convençut que les monarquies no serveixen per res, ara a mes en tinc proves dramàtiques de qu eno nomes no serveixen sinó del mal que han fet a la resta dels humans. 
Un gran document, una vergonya per la humanitat, llegiu lo

Bazaar

Hi ha persones en aquest mon que tenen la virtut de sumar, de ser positius i d'ajudar a construir país i de ser una persona.
José Andrés es una d'aquestes persones.
L'hem conegut a Los Angeles, al seu restaurant Bazaar. No es nomes un xef o un cuiner, es un empresari que te restaurants a Washington (7), a Los Angeles i ara ha obert també a Las Vegas i factura mes de 80M de USD. Es a dir tot un empresari de la restauració però parles amb ell i parles amb un home trempat, molt fàcil i agradable.
Menjar a la barra del seu restaurant de tapes Bazaar es tot una experiència força agradable. Nomes heu de pensar que a Los Angeles, el seu pa amb tomàquet, escrit així a la carta et fa sentir força bé, però es que a la seva carta parlen de cava Gramona, Cervesa estrella inèdit, Aigua Vichy Catalán, plats com el "rossejat" de fideus i altres virgueries.
Però es que l'home parla amb tu en català tot i ser asturià i diu les coses com les pensa: "a Espanya no saben construir país", i es que quan el sector del cava va venir a LA a presentar el cava, en lloc d'anar amb ell que fa anys que promociona el cava, varen anar al Four Seasons que deu quedar mes be.....
Aquest home suma i en sap un rato de cuina i d'empresa i de fer país.
Molts com ell ens ajudarien mes que moltes campanyes on ningú no sap el que ens gastem.
Per cert, el restaurant ple de gom a gom......

dissabte, 19 de febrer del 2011

La Vanguardia

Aquesta setmana he tingut el "privilegi" de que un escrit meu hagi estat publicat a La Vanguardia.
Com el meu blog no sembla tenir masses seguidors vaig creure que aquell escrit sobre els Srs. Puig el vaig duplicar i enviar a La Vanguardia.
Fins aquí tot correcte.
El que no sabia es que els srs. de La Vanguardia ta, bé son censors de tisores....
Fins ara senzillament no publicaven els meus escrits (aquest no era el primer) però no imaginava que agafessin i retallessin alguna frase.
Be la realitat transparent es que al meu text li manca una frase, important? no però a ells no els sembla haver agradat.
visca les tisores!!!!

divendres, 18 de febrer del 2011

Ryanair/Spanair

Els de Ryanair viuen de la subvenció i de les ciutats de "segon" nivell que necessiten avions per omplir l'aeroport.
No donen cap mena de servei i no conec a ningú que mai hagi parlat be d'ells. Només tenen una cosa positiva, cobreixen algunes rutes que altres no fan.
Gironins, no sigueu burros, deixeu que marxin els de Ryanair. De fet jo, com a barceloní tampoc els donaria cap benefici al Prat. Que marxin i fem servir Spanair en el seu lloc.
D'una tacada arreglarem dos problemes: rendibilitzar Spanair i les subvencions/inversions que la Generalitat ha hagut de fer hi.
Si objectivament Spanair no pot actuar com a low cost, creem (de fet tots som una mica socis de Spanair) una nova marca: Spanair aprop per vols punt a punt en format low cost.
Així Girona i Reus podran gaudir d'una aerolínia de confiança.
Recordeu, pa per avui, fam per demà, sinó foten el camp avui ho faran demà així que millor canviar ara que Spanair pot fer front a aquest nou repte.
 

dimecres, 16 de febrer del 2011

marquesos il.lustrissims

Com es possible que en aquestes alçades el segle XXI encara hi hagi algú que anomeni a algú altre "marquès".....i molt pitjor que els altres ho reconeguin.
Ara han nomenat al seleccionador de futbol espanyol, marques de "la selección"??
Al diari sortia una foto amb tot un ramillet de marquesos i marqueses, res de bo i cap valor afegit, nomes persones rancies.
No anem be.
Les monarquies son caduques i haurien de ser finites.
Si pensem en tot el mal que han aportat a tot el mon durant segles i en el poc be que han dut potser estarem en condicions de veure ho en perspectiva.
Ara estic llegint un llibre sobre Leopold II i nomes estic al principi però quan l'acabi ja us parlaré de l'excel.lencia de la monarquia.


dimarts, 15 de febrer del 2011

Oriol Puig

Benvolgut Sr. Mas,
Lamento comprovar que a la primera de canvi, vostè i el seu Govern ja cauen en els mateixos errors que vostès varen criticar als seus predecessors. El Sr Felip Puig ja ha col.locat el seu germà Oriol com a cap de medi ambient no sense abans, ell mateix, defenestrar al anterior director.
Miri, jo no soc qui per valorar el Sr. Puig (germà) perquè no el conec però hi ha unes normes potser no escrites i unes formes mes que obvies que si vostès no segueixen, no poden esperar ni credibilitat ni confiança.
Em permeto dubtar que el procés de selecció, a l'hora de triar el millor ( i segueixo les seves paraules) hagi ni tan sols existit. Jo no em crec que el Sr. Felip Puig, responsable d'aquest nomenament, hagi fet una tria objectiva a la recerca del millor candidat quan, al seu costat te el seu germà. 
Jo soc dels qui el va votar i encara segueixo creient en vostè, no així en el Sr. Puig, però em sap greu que doni "munició" als qui no creuen en el seu projecte. Ara el seu Govern ja te el seu "apel.les", oi que m'entén.

independencia

Qui em coneix sap que el tema de la independència mai no ha format part de les meves ambicions però diuen que es de savis rectificar i em sembla que cada cop veig mes clar que jo no soc com ells o ells no som com jo.
A mi m'han ensenyat ser pacient i tolerant però, a la meva edat, la estupidesa, el cretinisme, el papanatisme i sobre tot la mentida son paraules que em provoquen una reacció directament contraria al sentit de qui les fa servir.
Ells saben que la seva limitada intel·ligència no els permet competir en igualtat de condicions, així que fan servir la mentida repetida mil i una vegades fins que sembla que es converteixi en veritat.
Son tan cretins que només saben viure del que nosaltres diem o fem.
Son tan simples que serien capaços de tirar se per un barranc si ens veiessin fer ho a nosaltres i es que això te el ser com ells.
Així que jo, amb aquest tipus de gent prefereixo no viure amb ells.
Ells em volen integrar i expremer, doncs adéu i bon vent.
Ho lamento però a partir d'ara jo també seré independentista (a la meva manera) i encara que no em veureu aixecar cap bandera si que em veureu treballar per una terra lliure de cretins.

dilluns, 14 de febrer del 2011

el discurso del rey

No l'heu vist?, no us la perdeu. Dirigida per Tom Hooper, protagonitzada per Colin Firth i Michael Gambon, es una gran pel.licula.
Hi ha varies pel.lícules en ella.
D'una banda l'enfrontament entre dos caràcters forts, però també l'enfrontament entre dues classes. De l'altre dos mons diferents en un mateix país, la "reialesa" versus el poble.
Un altre història es la miopia de la reialesa que no es capaç de veure com el seu país es a punt d'entrar en guerra mentre es mouen en qüestions purament doméstiques.
Finalment dos grans actors cara a cara amb un text força bo.
Una bona pel.lícula. 

diumenge, 13 de febrer del 2011

s'acaba una dictadura

Feia dies que no escrivia i em sap greu però d'una banda porto uns dies on la feina ha "apretat" de valent (sort que tinc) i d'altre banda no trobava el que dir.
Avui disposo d'aquest temps i hi ha un tema que em crema als dits, el fi de la dictadura d'Egipte.
Egipte es un gran país amb una gran història i em fa molt feliç saber que han aconseguit fer fora el dictador que els ha oprimit els darrers trenta anys i el "cost" humà ha estat petit per el que hagués pogut ser.
El que volia era recollir alguns petits comentaris dels països europeus que s'amuinen per si els vindrà una onejada d'immigrants, per si el preu del petroli puja o el que sigui, o els comentaris d'alguns dirigents com la Sra. Clinton o el Berlusconi (em nego a dir li senyor)  que parlaven del Mubarak com una gran persona, en definitiva qualsevol cosa menys pensar en els Egipcis, els únics verdaderament importants.
Em va fer força gracia com el Sr. Fillon, primer ministre Francès, es defenia del fet que hagués anat "convidat" per en Mubarak, totes despeses pagades amb la família, jet privat i tot, a Egipte. La única excusa que ha pogut adduir es que abans que ell ho han fet altres governants.
Es a dir allò tan vell de que si molts roben jo també ho puc fer......
Seguim.
Diuen i no se si es cert o no que el Mubarak te una fortuna de mes de 40.000 milions d'euros i que el seu homònim de Tunísia que ja es a Aràbia Saudí te una fortuna similar. El mateix dia qe amb dos han fotut el camp, les autoritats suïsses ha anunciat (jo ho he llegit) que els seus comptes han quedat bloquejats....... Que vol dir això?, En primer lloc que mentre un dictador està "actiu" li està permès de tenir comptes a Suïssa sense cap problema i quan se'l fa fora ja no??? Bloquejats significa que el dictador ja no el pot utilitzar, m'estranya molt però encara m'estranyaria mes que els diners "bloquejats" anessin a mans del poble oprimit.
Felicitació doncs per el govern Suis, el primer que s'apunta a aupar i protegir els dictadors i a deixar los caure quan ja no els poden produir guanys.
Felicitació en segon lloc per tots els qui han permès que aquest dictadors hagin pogut acumular aquestes fortunes, i es que per que un guany diners il.legalment a base de negocis i/o comissions tèrboles, algú les ha de pagar amb plena consciència del que fa. Es a dir que aquí hi deuen ser els diferents caps de govern dels països occidentals que ara despisten mirant cap un altre costat com si la cosa no anés amb ells
Felicitació als caps de les grans empreses, verdaders dirigents a l'ombra que subornen i acontenten a qui faci falta, a cop de talonari per, com es obvi, fer algo no correcte. Perquè sinò no faria pagar la comissió, oi?
Diuen els prohoms que a l'África els dirigents hi son molt corruptes, possiblement es cert però lo de la corrupció es com les putes, no n'hi hauria si no hi haguessin homes que les paguessin.....