dimecres, 30 de març del 2011

joventut

No fa gaire vaig veure la pel.lícula Pa negre. Em va agradar sobretot la producció, molt curosa, que et permetia realment veure com era la vida poc després de la guerra civil. Jo ja havia llegit fa anys el llibre de l'Emili Teixidor però admeto que, per una vegada, la pel.lícula no desmereix el llibre.
El com es vivia en aquella època, em demostra la dificultat que els nostres avis varen tenir que patir per tirar endavant. Nomes de pensar en aquelles condicions i recordar que era l'època dels Meus avis i els meus pares se'm fa difícil no admirar com ho varen poder fer per sobreviure. En el fidel de la balança no tenien gaires coses bones davant les nombroses coses dolentes que soportaven.
Els meus pares recorden tot allò però lluitant molt varen canviar molt la seva manera de viure i han pogut tirar endavant. Ells ja no han crescut com els seus pares i no han patit tantes desgràcies i si ho van fer va ser a la seva infantesa. Els avis ni lluitant podien sobresortir, els pares lluitant varen poder treure el cap i viure força bé per els seus temps i ens van poder donar educació als quatre fills. La meva generació, la dels anys 50 ja no hem patit cap desgràcia i hem crescut la fase final del franquisme i l'inici d'un altre manera de viure. No crec que la nostre hagi estat una generació amb moltes dificultats en comparació a la dels nostres progenitors. Hem pogut estudiar i treballar i hem pogut fins i tot millorar el nostre punt de sortida. Hem disposat a mes de molts avenços que han accelerat massa i tot la nostre manera de viure.
Però jo recordo que, a mi, com diu la fabula, em varen ensenyar a pescar i em varen donar una canya, el peix el vaig tenir que anar a buscar jo.
Avui, les generacions que estan pujant han crescut d'una manera molt diferent. No diré ni millor ni pitjor, però si diferent.
Avui una persona espera poder disposar de moltes coses, de tots els serveis i sempre de franc al seu abast. Obren un ordinador i esperen que l'ordinador ja estigui con.connectat a internet de manera gratuïta e instantània. Duen un telèfon a la ma que també els ha de donar cobertura allà on siguin. No es plantegen la dificultat d'anar d'un punt a un altre, la qüestió es poder arribar hi ràpid, cotxe, tren, avió. No es plantegen que no hi sigui un vol per anar a la ciutat que ells vulguin, el dia que vulguin.
La nevera s'obre i ha de tenir menjar, es natural, però no tenen ni idea de com apareix aquell menjar a la nevera, han de tenir vi venda pròpia perquè si, perquè es un dret seu, i no miren qui ho ha de pagar. Quantes vegades no he sentit un individu que ha ocupat una vivenda al.legant que com l'estat no li dona cap que ha agafat la primera que ha trobat....
Llegia en un llibre de Martí Gironell, una fabula que parla d'un alumne que protesta al seu mestre perquè no entenia el contingut de la classe que li acabava de donar. El mestre li contestà: mira aquesta poma, te la vull regalar, l'alumne afalagat li donar les gràcies. Abans de donar li el mestre li va dir, deixam que la peli i així et serà mes fàcil de menjar, l'alumne sorprès no hi va poder dir res mes que gràcies. Quan l'anava a agafar, el mestre encara li va dir, espera que la tallaré a trocets i et serà mes fàcil de mastegar. Abromat l'alumne no sabia que dir però el mestre encara no li va donar. Va agafar els trocets i se'ls va posar a la boca tot dient, ara te'ls mastegaré perquè no et costi empassar. Per fi l'alumne es va adonar del que el mestre intentava explicar: si t'ho poso tan fàcil tu no hi poses cap esforç per entendre la lliçó. Es necessari que hi hagi esforç per guanyar i obtenir les coses.
Espanya (i Catalunya no es una excepció)  es un dels països on mes es juga a la loteria i no es casual, tot ho volem guanyar fàcil.
Mireu enrere, recordeu el que ens va costar a nosaltres tenir una bici i el que costa ara tenir un cotxe per posar un exemple.
No critico als joves en concret, son un reflex del que els seus pares els hem ensenyat però desitjo que tots valorem mes el que tenim i respectem i valorem l'esforç d'aconseguir les coses sense esperar a que tot ens caigui del cel.
L'altre dia vaig anar al meu barber i em va dir que es retira (te 72 anys...). El vaig felicitar. L'home li feia vergonya dir que es retirava i em deia que ha treballat des d'els 14 anys. Sense comentaris. 
El que em va sobtar son les dues dones que te d'ajudants. Els vaig preguntar, com es que no us ho quedeu (jo sempre amb mentalitat empresari), la seva resposta: "nosaltres???? nooooo, massa tard, ara anirem al atur i cobrarem el "paro" que ja ens toca............
No se si m'enteneu..

dimarts, 29 de març del 2011

a l'enemic ni aigua

Cito al Sr. Jordi Barbeta a La Vanguardia del diumenge com a comentari de la cimera del divendres: "es una degeneració democràtica que les urgències electorals s'imposin a les decisions que afecten al interès general".
Aquest es el gran pecat capital de tots els polítics, d'aquí i d'allà.
Veus a la Sra. Merkel que canvia decisions que afecten a la seguretat de tots els seus ciutadans, com pot ser el tema de les nuclears només en funció del baròmetre electoral i ella es la que ens mana a tots ara. Imagineu un misèries com el sr. Nadal que , ara que es oposició i està a punt de rebre un altre daltabaix el mes de maig i es capaç de vendre la seva ànima i perjudicar directament a 7 milions de Catalans, no fos cas que el Mas en tregues profit. Tots ells fan una mica de pena. El primer el Sr. Mas, a qui jo he votat perquè d'ell espero major decisió i fortalesa i que no es deixi arronsar per els altres, els del tripartit perquè van a pinyó fixe i resulta que ens estem carregant l'estat del benestar, encara que aquest no es pugui pagar, es igual, els del PP be, uns altres que tampoc sumen, en definitiva seguim com sempre.
D'alguns no s'espera gran cosa però d'altres, un somiava que tenien un mínim de sentit de país.
Com diu el Sr. Barbeta: "el gran repte del nou socialisme Català no serà tenir o no grup propi a Madrid, sinó convèncer als Catalans que veuran retallada la seva sanitat o el seu ensenyament mentre que han de seguir pagant la sanitat i ensenyament dels altres".
Realment serà curiós de veure com ho fan.

dilluns, 28 de març del 2011

aeroport de Castelló

Seguim amb el cúmul de despropòsits. Ara ja tenim un aeroport a Castelló que, segons va dir el sr. Fabra en la seva inauguració, amb el suport del sr. Camps, es un aeroport per les persones perquè les persones hi poden caminar, fins i tot per les pistes......
Té raó, hi poden caminar perquè els avions no hi poden aterrar i no hi poden aterrar perquè no te els permisos necessaris. I un es pregunta perquè s'inaugura un aeroport que no te permisos i es que sinó ho feia aquell dia ja no podia per motius electorals.....
Bé, estupideses apart, ara a Castelló hi ha un aeroport que ha costat nomes 150 milions d'euros, 25.000.000.000 de les antigues pessetes i no hi ha previst que hi voli ningú ni cap companyia ha presentat credencials per fer ho. Senzillament es un aeroport perquè el sr Fabra, president de la Diputació de Castelló volia que els Castellonencs tinguessin un aeroport.
Aquesta es la seva manera de gestionar un país, si els altres el tenen jo també.
Ara hi ha, entre Barcelona i València (300 kms), quatre aeroports en línia recta, Barcelona, Reus, Castelló i València. Ja no compto Alguaire a Lleida ni Alacant una mica més al sur de València.
Ningú no diu res, ningú protesta i tots contents. Total 150 milions €. Ara vindrà qui paga les despeses corrents del aeroport i els pagaments en forma de subvenció perquè hi voli algú i justifiqui lo injustificable, ja nomes falta que vingui el de Ryanair i s'ofereixi en lloc de volar a Reus si el Fabra li paga mes que la Generalitat, tan de bo ho faci.

diumenge, 27 de març del 2011

reduir despeses i democracia

Un breu detall.
Ahir vaig anar a Palamós, per cert a menjar força bé a la María de Cadaqués. Mentre fèiem una mica de temps per anar al restaurant varem passejar per el port de pesca que hi ha al extrem de la badia de Palamós.
Casualment hi havien inaugurat ahir un espai dedicat a la pesca. Ho va fer l'alcaldessa de Palamós abans no s'acabi el període en que els alcaldes ja no poden sumar vots a costa de les inauguracions, tot sigui dit de passada.
Be, primer símptoma de democràcia, no ens varen deixar entrar a visitar el museu de la pesca, per "motius tècnics" quan encara era hora de visita. Els "motius tècnics" era que esperaven al Sr. Mas i, es clar perquè ell poués visitar tranquil.lament el museu jo no ho vaig poder visitar.
Això es democràcia?, no se suposa que tots tenim els mateixos drets, dons no. No el culpo a ell ja que es possible que ignori aquest tipus de decisió, però, com diria algú, algú hi havia de dir.
Seguim, Davant del museu hi havia dos cotxes, el del Sr. Mas amb un conductor i, un altre cotxe, imagino de seguretat, amb dues persones. Fora, a l'aigua hi havia una Zodiac, patrullant amb dos policies o guardias urbana, una mica mes enretirat hi havia una patrullera de la guardia civil amb els motors engegats (casualment) i, davant de l'entrada del museu hi havia altres policies i vigilants. En total no hi havia menys d'una dotzena de persones que jo, un ignorant del tema, vaig detectar. Quants n'hi havia de debò, no se.
I aquí ve la meva pregunta, fa falta tot aquest desplegament humà per "protegir" al president de la Generalitat?, no en fan un gra massa? es una personalitat amb tants enemics que han de menester tantes persones per protegir lo?
No m'imagino el que costa el desplegament però estic convençut que no es correspon al que es necessita. Quan parlem de despeses de presidència segur que la partida de seguretat no es menyspreable i segur que pocs la discuteixen, jo sí.

dimarts, 22 de març del 2011

responsabilidad hipotecaria

El passat diumenge, el Sr. Arruñada, catedràtic de la UPF dictaminava al suplement Dinero de La Vanguardia que limitar la responsabilitat hipotecària seria un error.. Venint d'un catedràtic em preocupa com un article pot ser tan tendenciós en el sentit que el seu anàlisi nomes es basa en la posició del banc i en cap cas mira per el consumidor. No he trobat cap comentari sobre les clàusules abusives que impregnen la majoria dels contractes bancaris que, sigui dit de passada, no son discutibles. No he trobat cap comentari sobre el fet que quan el banc es queda el pis hipotecat per impagament ho fa per un valor netament inferior, tampoc discutible (el taxador el posa el banc) i això fa que l'hipotecat encara quedi mes enganxat que abans. NO he trobat cap comentari sobre les possibilitats reals que te un consumidor de negociar un clausulat i finalment cap comentari sobre el fet que el banc, abans de concedir la hipoteca no fes verdaderament un anàlisi curós de les possibilitats de retorn d'aquell crèdit. Potser avui no estaríem com estem tots plegats.
Quantes garanties ha d'aportar un consumidor per poder accedir a un crèdit. On comença el negoci i acaba la ètica, Tot si val Sr. Arruñada que arriba a justificar que "la responsabilidad ilimitada genera un compromiso más sólido y duradero, animando al deudora invertir en el inmueble"?. Ho lamento però em sembla molt que vostè ni te hipoteca ni ha parlat amb cap dels milers de persones que han estat executats. 
Ja li anticipo que jo no tinc cap hipoteca així que no soc afectat però això no treu que sàpiga reconèixer una injustícia. 
No tinc el gust de conèixer lo però lamento que un catedràtic de la UPF no tingui una visió mes amplia i menys partidista, tenint en compte que vostè es el qui educa els nostres fills.

dilluns, 21 de març del 2011

nuclears si o no

"Només es parla de Santa Bàrbara quan trona". Criticar o defensar avui les nuclears no es vàlid ni correcte. Nomes es podrà començar aquesta discussió quan hagi acabat el problema de Fukushima i haguem respirat una mica de tranquil·litat.
El petroli es finit i altament contaminant, l'hidroelèctrica limitada als rius, la solar sembla que te enemics molt poderosos i, de moment es cara, l'eòlica no agrada als ecologistes tot i que això sembli un despropòsit....... 
Que es millor o millor dit que es menys dolent, jo no soc expert. Personalment crec que la solar i la eòlica m'agraden mes que les altres però no estic segur que elles dues puguin ser substitutives de la resta.
Crec que s'ha de trobar un cert equilibri entre unes i altres que permeti una transició del petroli (finit) fins a les que son infinites i molt mes netes.
Les nuclears, en la meva modesta opinió son vàlides si (aquest si es molt important), repeteixo si qui les gestiona es 100% ètic i responsable. El problema de les nuclears es posar les en mans de lladres o especuladors o irresponsables o mentiders, qualitats comuns com a mínim, en alguns dels dirigents d'algunes nuclears, com ara Vandellós, que ha estat condemnada a pagar grans multes per mentir, si senyor per metir i amagar informació.
El problema no es la nuclear en si sinó les persones. Es com deixar un banc en mans d'un lladre.....
Fukushima ha resistit el pitjor terratrèmol de l'historia de Japó i els efectes del tsunami i encara aguanta encara que amb molts de problemes. I res no està salvat. Dir que son perilloses es relatiu si ens atenim al que han hagut d'aguantar.
Mes perillós si cap es el comissari d'energia Outtinger de la UE, que parla d'apocalipsi i no te ni idea del que diu i a mes alarma a tot el mon. Aquest es el primer que haurien de defenestrar.
De moment crec que es necessari recordar a tothom que hi ha 180 persones que, voluntàriament, s'han responsabilitzat d'intentar salvar les centrals. Aquests no tenen nom però no hauríem d'oblidar que, en aquests moments ells estan allà dins.
Parlem de nuclears però parlem quan tot hagi passat.

diumenge, 20 de març del 2011

Vicens Ferrer

"Soy tu ahijada.......... Estoy bien y espero que tu tambien lo estes.
EStoy trabajando en el campo: Mi padre tuvo asma, fué al hospital de la FVF y tomó tratamiento. No va a trabajar, está en casa. Mi hermana ha dado a luz a un niño. Pero después de dos días se murió. Por eso estamos muy tristes.
Este año la cosecha de cacahuetes ha sido poca por las intensas lluvias. Aquí ha empezado el invierno desde Noviembre hasta Febrero. Hace mucho frío.
Muchas gracias por tu ayuda. Un beso de mi parte."
Es la carta que, de tant en tant, la Fundació Vicenç Ferrer ens envia a qui hem afillat una criatura. Ningú no ens va obligar i fa molts anys que ho varem començar i seguirem si podem.
Us he tramès l'escrit perquè crec que les paraules son sobreres.
Es una nena Índia. no se quants anys te però no es ni tan sols adolescent.
Parlem de crisi, parlem de problemes personals i llavors una nena t'envia aquesta carta i penses que els teus problemes no son res comparats amb els qui realment pateixen.
Jo no podré mai evitar las desgràcies però crec que aquest petit escrit us pot ajudar a veure les coses que passen al mon d'un altre manera.
El mon es molt gran i passen moltes coses que no surten als diaris.
No som el centre del mon, nomes som un entre milers de milions, no ho oblideu mai.
Per cert, si us sobren 15 o 20€ al mes, una criatura a l'altre banda de mon us ho agrairà.

dijous, 17 de març del 2011

sr. Portabella / sr. Laporta

Es evident que no dec tenir el nivell suficient per entendre determinats moviments però estic intentant entendre que hi pinta, des d'el punt de vista del ciutadà, un suposat independentista  diria jo de dretes i radical, com a segon de l'Ajuntament de Barcelona amb un senyor d'esquerres i suposadament ecologista?
Al Parlament el Sr. Laporta crec que encara no ha fet res, no ha demostrat res i lo únic que ha dit es que s'oposa a res que no vagi precedit de l'independència....
Llavors he d'entendre que, si surt elegit cada cop que a l'Ajuntament es voti el que sigui, si no hi ha independència es vota no, independència de Barcelona?, de Catalunya a l'Ajuntament.
Serà l'home regidor i diputat?, tan bo es i tan mancats anem de gestors?
Sr. Portabella, deu estar molt desesperat per agafara un home que es canvia de jaqueta mes vegades que el seu amic Sala Martin.
Si perd, que així ho espero (jo no puc votar, ja no visc a Barcelona) haurà de buscar moltes explicacions per justificar lo inexplicable, i confio que plegui, llàstima creia que era una persona amb un cert criteri.
La independència de Catalunya no es guanyarà ni així ni amb aquest tipus de individus histriònics, la guanyarem quan siguem capaços de construir país sobre una base sòlida, econòmica, cultural i humana, la resta son, com diuen els Francesos, "boutades"

dimarts, 15 de març del 2011

srs. comptables

Com a ciutadà "tal cual" ja em molesta força però si fos comptable em sentiria francament insultat i contestaria en el seu mateix llenguatge.
"jo creia que aquest govern seria el govern dels millors i en lloc de ser polítics son comptables!!!......" Aquestes paraules, matis amunt o avall son les que el sr. Hereu va dir el passat diumenge.
Sr. Hereu, no se que deuen tenir els comptables per, segons el seu criteri, no ser dignes de ser considerats entre els millors. Jo no soc comptable, soc llicenciat en ciències empresarials i master en direcció d'empreses per Esade. Imagino que tampoc formo part dels millors perquè la segona part del seu missatge es que no soc polític.
Li podria citar un centenar d'exemples, per no mourem de casa nostre, senzillament per demostrar li que la majoria dels polítics, començant per els del Ajuntament de Barcelona, no estan a l'alçada de la majoria dels comptables.
Vostè pot al.legar que nomes es una expressió i que no s'ha de treure de context però no em val com excusa. Vostè se suposa que es un professional i per tant es responsable de tots els seus actes.
Com a mínim fora bo que demanes excuses als comptables i d'una vegada dimitís. Crec que fins i una bona part dels seus companys de partit respirarien alleugerits. 

dilluns, 14 de març del 2011

menteix que algo queda

La mentida es una pràctica cada cop mes freqüent perquè el seu efecte pot arribar a ser notori i en canvi la seva conseqüència, per qui la diu, cada cop es menys significativa.
Per tant podem dir amb tota tranquil.litat que la mentida sol sortir a compte.
Hi ha col.lectius que tenen en la mentida el seu pa de cada dia com ara els polítics, i els seus òrgans de difusió, els periodistes. Podríem dir que polítics i periodistes poden arribar a ser mentiders compulsius perquè fan de la mentida el seu modus vivendi.
El problema es que les hemeroteques i els jutjats no son a l'alçada de corregir aquesta praxis.
La mentida te unes característiques peculiars.
La primera, sens dubte la mes important: la reiteració. Una mentida repetida un miler de vegades fa que el mentider se la cregui, se la fa seva, i el que es pitjor, fa que un munt de persones que ho hagin sentit aquest miler de vegades, a la fi també s'ho creu.
Hi ha que menteixen perquè tenen mala fe. Son els qui ho fan expressament per tapar una veritat. Aquests son els perillosos perquè volen, amb la seva mentida, alterar el que, amb la veritat, seria diferent.
Hi ha que menteixen perquè no arriben mes enllà. Son els estúpids, per no utilitzar un altre qualificatiu. Normalment no son perillosos però son, des afortunadament, massa freqüents.
Hi ha els qui menteixen per tapar la seva pròpia incompetència. Saben que son incompetents però intenten camuflar aquesta incompetència amb una mentida.
Fa molts anys que no he dit cap mentida, com a minim de manera conscient.
Això ha fet que les meves paraules, al davant de la gent que em coneix, tinguin un grau de credibilitat notable. Això em fa sentir orgullós de mi mateix.
El meu pare sempre m'ha dit que es mes fàcil agafar un mentider que un coix. El temps m'ha descobert que te tota la raó del mon.
La pena es que avui, agafar a un mentider ja no significa esmenar lo. Alguns mentiders se't tornen a la cara i et miren tot dient, i?
Només et queda agafar la llista on el tenies posat al costat dels qui respectaves, l'esborres i el passes a l'altre costat, els qui no respectes, des afortunadament cada cop mes llarga.
No parlaré de polítics, quasi be tots son a la segona llista.
El Sr. Wenger, entrenador del Arsenal era un home que, per molts, era a la primera llista. L'altre dia va perdre amb el Barça i va perdre també el respecte en si mateix. Es va agafar a una mentida per justificar lo injustificable i així tapar la seva pròpia incompetència. Alguns diaris li han fet una certa campana de ressò però la resta del mon ha somrigut amb pena.
Si tan sols hagués admès la seva inferioritat hagués contribuït a fer mes gran el seu equip, un gran equip que ha perdut amb un altre gran equip. Ara ha quedat en ridícul davant de milions de persones, ha perdut, i a mes també ha perdut el següent partit amb un altre equip.
Ara tindrà feina per trobar un altre excusa.
La mentida pot ser rendible a curt termini però mai a llarg, no ho oblideu, tard o d'hora quedarà al descobert.

veure porno al ordinador de la feina no es motiu de despido

Ho he llegit avui a l'Expansión. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid considera que no es causa de "despido" el fet que un treballador, en hores de feina, mires pàgines pornogràfiques i, de passada poses en perill el sistema informàtic de l'empresa per obrir el servidor a atacs de virus informàtics. De fet, la cosa es va descobrir perquè un virus va atacar el sistema i semblaria ser que una possible porta va ser el accés a pàgines web porno.
El treballador adduïa, tot i que instruccions escrites de l'empresa ho prohibien, que "la conducta del empresario, al ejercer las facultades de control y vigilancia, chocó con la intimidad personal".........
Bé, jo no soc jurista però si soc empresari i com a tal em pregunto, com puc controlar a algú si per el fet de controlar tinc que, inevitablement, xocar contra la intimitat del treballador? Dic jo que, si un treballador mira pàgines porno, o de qualsevol altre mena, en horari laboral, significa que no està treballant i si no treballa llavors l'hem de felicitar??
Diuen que els empresaris som molt dolents, suposo que jo soc molt dolent però quan llegeixo aquest tipus de noticia penso que els empresaris poden ser dolents però molts devem ser masoquistes per allò de cornut i pagar el beure.
Vivim en un estat tan regulat que, a la fi, tot es punible en funció de com es miri i com hi ha coses obvies, que l'empresari es dolent i el treballador un oprimit, sempre acaben guanyant els mateixos.
No se com es deu sentir l'empresari en qüestió quan es deu mirar la cara del treballador que ara pot seguir mirant el que vulgui en hores de feina i ell no hi pugui dir res. Si se com em sentiria jo.
Després plorem perquè les empreses tanquen i fugen del estat, de vegades jo també hi penso. 
 

diumenge, 13 de març del 2011

ortografia

Ahir vaig tenir un d'aquells dinars que et fan sentir orgullós dels amics que tinc. Amic es una paraula d'us restringit. Coneguts en tenim molts, amb l'edat mes dels que recordem, però amics els pots comptar amb els dits de les mans, i bons amics, be, aquests hi caben al voltant d'una taula.
El problema amb els amics es que tot s'hi val i entre tot el que això significa hi ha  el fet que entre amics ens podem dir les veritats entre mig d'acudits, i les veritats obliguen a pensar sempre.
Les veritats mai son dolentes i sempre son benvingudes però un no sempre sap com fer hi front.
En aquest cas la cosa no es greu però si es molesta.
Dos d'aquests amics son, a mes, de les poques persones que llegeixen el meu blog i a mes dominen el Pompeu millor que jo, resultat: em recorden lo malament que queda un escrit quan hi ha faltes d'ortografia.
Tenen raó, jo no suporto veure un escrit on hi hagi una falta d'ortografia i de fet si tinc un llapis a la ma no puc evitar esmenar l'error.
Ara be, el Català tot i ser la llengua que sempre he parlat, mai l'he après. Primer perquè a la meva edat era prohibit, després perquè mai he trobat el moment d'estudiar la, i ara perquè em fa mandra agafar una gramàtica catalana....
Puc escriure amb tota correcció Castellà, Anglès i Francès i els tres els he estudiat. També parlo Italià, millor dit el destrosso, però el meu català es autodidacta. Es el fruit de llegir molt en Català, de recollir les correccions de la meva dona (ella si que en sap) i, sobretot  l' us del corrector que el meu blog o el meu ordinador em posen a disposició. Si ells em diuen accent cap aquí, jo cap aquí.
Des d'aquí, a tots els qui sabeu Català i veieu les meves mancances, perdó per totes les faltes passades, presents i futures.
Seré mes curós i cuidaré els meus escrits però quan una paraula tingui la doble accepció que permeti ser correcte d'una manera e incorrecte d'un altre i així el meu corrector no em pugui ajudar, ell i jo caurem de quatre grapes.
Els amics son molt bons però la meva incultura no sempre es a l'alçada.
Bon cap de setmana

dissabte, 12 de març del 2011

Japó

Tenia i tinc altres temes que vull tractar però en aquests moments crec que tot es pot esperar i poder donar un missatge de suport per el poble Japonès.
Un terratrèmol, el mes gran de la seva història, es un terrible daltabaix però ells son un poble extremadament preparat i disciplinat i el terratrèmol no els ha pogut ferir de manera important.
El tsunami però es un element de la naturalesa que ni tan sols ells, els millors en aquest tipus de situacions, han pogut dominar.
Les imatges de l'aigua plena de fang negre arrastrant tot, cases, edificis, vehicles, cobrint tot un aeroport provoquen una barreja de por, pena, impotència que encongeixen el cor.
M'ha impactat, sobretot, les imatges d'un poble que, disciplinadament ha evacuat les seves coses i han fugit turó amunt, des d'on han pogut veure com el tsunami arrasava amb tot. Imagino que el primer que deuen haver pensat es que s'han salvat però imagino que el segon pensament deu ser i ara que?
A tots els Japonesos, una forta abraçada de suport i un desig que la fí d'aquesta desgràcia sigui propera i que el nombre de morts sigui el menor possible.
Estic convençut que, econòmicament el poble Japonès se'n sortirà però les pèrdues humanes aquestes ningú les podrà evitar.
Diuen que els Japonesos son molt "raros" i molta gent se'n riu però jo crec que son un poble admirable i, en moltes coses, un model a imitar.
Sort.

dijous, 10 de març del 2011

Juan Ignacio Lema

Es diu Juan Ignacio Lema, i per qui no el coneixi, es el president d'Aena. Aquest home, aquí on el veieu, te el dubtós privilegi, i suposo que record Guinness, de ser l'home que ha perjudicat 47 milions de persones de manera directe i altres centenars de milions mes que soc incapaç de quantificar, no només un cop, a finals del 2010, sinó que es capaç de tornar a fer ho aquest any 2011.
Si senyors, es el president de l'ens aeroportuari del estat: AENA
També es el responsable de que totes les companyies aèries que vulguin volar a Barcelona primer ho hagin de fer a Madrid o esperar a que algú altre cobreixi la ruta des de Madrid, no fos cas que Madrid pogués perdre importància respecte a Barcelona. Es com qui diria un arbitre, declarat soci i amic del Madrid, que arbitra tots els partits entre el Madrid i el Barça i s'encarrega que, sistemàticament i casualment, el Madrid guany sempre tot i fent veure que es equitatiu.
Feta aquesta petita introducció quedeu vos amb aquesta cara, la del responsable d'una de les empreses mes importants de tot l'estat i que allà està, a pesar de tot, sense que ningú el tregui de la cadira i, ni tan sols el posin en dubte perquè un s'imagina que, com a mínim dubtes haurien de tenir que cada cop que sentim Aena, sentim conflicte, sentim problemes, sentim discriminacions, vaja que no sentim res de positiu tret que faci com el gos de "l'hortelano" que ni menja ni deixa menjar.
Guardeu aquesta foto per si teniu intenció de viatjar aquesta setmana santa, o cada cop que per anar a un punt fora d'Europa hagueu de fer escala a un país civilitzat.
Si penseu que tota la culpa es dels treballadors d'Aena que protesten, penseu qui es el qui, abans, els ha donat tots els privilegis que ara, com a empresa privada i gestionada amb racionalitat perdran.....
Penseu qui ha estat pagant als controladors uns salaris que doblaven el de la resta del mon i ha deixat que es crei uns sindicats de classe que ha estat capaç d'aturar tot el país i han obligat a fer sortir els militars dels "cuartels".... 
Si senyors tot això i mes que no sabem un sol home ho ha fet, Juan Ignacio Lema 

divendres, 4 de març del 2011

blanc i negre

Una foto en blanc i negre es sempre un repte perquè ha de lluir per si mateixa.
No es una foto complexe, es el que anomenaríem una instantània, un home senzill, treballant en el seu ofici de pescador o recol.lector d'arròs o de tomàquets a Myanmar.
Es una foto senzilla.
A mi m'agrada, bon cap de setmana   

ministre Sebastian

Diuen que d'on no hi ha no en raja, la pena es que quan aquesta es la font de la que nosaltres hem de veure, desafortunadament, llavors et fa pena i sobretot rabia.
Si a mi un senyor em diu que sigui prudent al creuar el carrer i el veig travessar per el mig del carrer diré que aquest home no es creïble i no li faré cas però si l'home m'obliga a creuar per el mig del carrer i aquest es ple de tràfic llavors m'emprenyaré molt i a mes tindré por.
Això, se'n diu una metàfora.
Quan un individu et diu que has d'estalviar i molt perquè la situació es molt greu i et diu que no corris per gastar menys i et diu que has de canviar els llums de casa per llums de baix consum (ell no sap que ja ho he fet abans que m'ho digui) i em diu que hem de canviar els llums de  totes les ciutats perquè gasten massa ( i jo em pregunto que quin coi de criteri han emprat fins ara el seu departament a l'hora de posar llums) i em diu que canvii els neumàtics del cotxe (son nous a pesar meu) jo penso que aquest senyor ha d'estar molt apurat i conscienciat perquè el que em demana son coses de molt primer nivell.
Ara be si aquest mateix individu, el mateix dia que em demana això va i anuncia a bombo i platerets que ENS, perquè ho gastarem tots juntets, 3 milions d'euros, es a dir 499.158.000 de les antigues pessetes, que donarem a una empresa privada anomenada Real Madrid perquè "promocioni" fora d'Espanya el país i la seva capital Madrid llavors es que s'ha begut l'enteniment. Ah! i lo millor de tot es que la premsa local ho troba bé i hi fa fotos......
Es impossible trobar un sol argument tècnic que m'ajudi a entendre aquesta imbecil.litat. Diuen alguns estudis que la marca Real Madrid es una de les mes valorades i,? Soc plenament coneixedor del valor de la marca (es la meva feina) però dubto que aquell text, patèticament escrit, sigui dit de passada ,dubto que porti, per exemple, cap Francès a Espanya, si tenim en compte que la setmana que ve jugaran contra un equip Francès.
Tampoc diria que aquest equip sigui avui un paradigma d'imatge a seguir per culpa del seu entrenador i la seva figura.
Es clar que qui em coneix estarà pensant que jo soc del Barça i es cert però es que ser del Barça no pressuposa  ser burro.
Si el que volem es apostar per el futbol com a imatge del país, haurien d'utilitzar el qui millor representa al país i que mes força te en aquell context: la selecció que es campiona del mon.
Si el que volen es apostar per el futbol a traves dels equips que juguen normalment fora haurien de revisar quins son aquests equips ara  i no el darrer segle i resulta que el Barça i l'Atlètic de Madrid i fins i tot el Sevilla, han jugat mes partits i han guanyat mes competicions fora. Per què no ho duen ells????
Que no ho faci el Barça ja em sembla be perquè no som d'allà però i el Sevilla i l'Atlètic??
Avui per avui ens duen mes turistes els conflictes de Tunis i Egipte que no pas aquesta promoció i a mes això no ens costa diners ( a part del que paguem via gasolina).
Dubto que el sistema triat sigui el mes adient. 
En qualsevol cas, i per acabar recordaria aquella dita que "un ha de predicar amb l'exemple" i  aquesta acció, amb un equip de futbol no es un exemple d'austeritat.
Em sembla que els qui prenen les decisions a Madrid i que, des afortunadament afecten també als Catalans, decideixen mentre fumen "porros".

el iot de l'Obiang

Heu vist el iot que el nen de l'Obiang s'està fent a Alemanya? Només costa 280 milions d'euros, una fotesa i resulta que el seu sou com a ministre es de 4.700€ aprox o algo així, es igual que s'ha de passar uns quants milers d'anys per pagar el barquet.
D'on treu els diners?? evidentment son producte de suborns i negocis il.legals però qui creieu que els hi paga, els mateixos que avui miren cap un altre costat i demà si s'escau, li bloquejaran els fons a Suïssa i diran que ells no sabien res.
Els Sarkozy, Merkel, Zapatero, Obama, tots ells, els qui normalment volen fer de bons i ètics son els qui permeten que un sol home arruïni el seu poble si, a canvi, ells poden explotar les riqueses del país obviant la misèria dels qui viuen allí.
El mateix Gadafi que l'any passat dormia a la jaima al mig de París, Londres o Madrid ara es un empestat, igual que el Ben Ali de Tunis o el Mubarak de Egipte.
Algú podrà explicar d'on han sortit els diners que ara conformen la fortuna d'aquests homes.
Ens falta ètica, honradesa, moral

dijous, 3 de març del 2011

Hipoteques

Benvolguts tots. Curiós veure com un tema com el de les hipoteques no mereix titulars mes grans a tots els diaris.
Crec que per fí els consumidors, ciutadans, estan aconseguint lluitar amb un cert èxit contra els bancs, els tot poderosos bancs que fan i desfan el que volen, on volen, quan volen i amb impunitat total i, no oblideu, pagant sempre nosaltres.
Un jutge ha fallat contra un banc per el que s'anomena dació de la hipoteca.
Sembla increïble que aquesta clàusula existeixi però hi es. Significa que quan el client no pot pagar la hipoteca, el banc es queda amb la vivenda per la meitat del valor taxat!!!! i, a mes el client encara ha de pagar el crèdit pendent. Es a dir que en lloc de tenir un deute en passa a tenir dos perquè te el crèdit per pagar i ja no te vivenda amb lo que ha de buscar un altre vivenda per poder viure!!!!.
PP i PSOE donen suport als bancs, recordeu ho quan aneu a votar, CiU fa la viu viu, en definitiva els polítics necessiten massa als bancs per defensar als ciutadans així que mes val que ens ho fem nosaltres.
Ara es el moment que la justícia actuï com se suposa que ho ha de fer, amb justícia i sense favoritisme.
La situació dels bancs avui em recorda massa la dels senyors feudals que tenien el poder de fer el que volguessin que sempre el poble pagava els plats trencats.
Recordeu qui va ser el qui va provocar la crisi: els bancs, qui ha hagut de necessitar ajut per sobreviure: els bancs, qui ha tingut que posar els diners: els ciutadans, qui passa gana avui: els ciutadans, qui li nega el crèdit: els bancs, qui segueix tenint retribucions i bonus milionaris, els banquers.
Tan de bo guany aquest consumidor, jo ho aplaudiré.
De moment faig el que puc fer, ajudar a difondre aquesta petita victòria, que pot representar guanyar una gran guerra.
Algú ho havia de dir....