AVE

No crec que l'home arribi a veure's mai en aquest blog però aquí el teniu, dormint com un angelet, al AVE d'anada cap a Madrid, un dia qualsevol, com qualsevol de nosaltres, amb la mateixa son, la mateixa tranquil.litat, la mateixa indiferència del que pugui passar al costat, ignorant que davant seu, un tio com jo la immortalitzat.
No ho penjaré a cap xarxa social.
Al cap i la fi, ell només estava fent allò que la majoria fem un moment o altre entre l'anada i la tornada.
Això si, us recomano que guardeu una estona els ulls oberts per veure sobre tot la sortida del sol al bell mig de camps infinits.
el paisatge s'ho val.
Quan varem arribar a Madrid, l'home ja tenia un altre pinta ......

Sr. Montilla

NO sabíeu perquè la crisi ens ha tocat tant fort a Catalunya, perquè el Govern del tripartit ha estat el mes nefast que hem patit des que tenim governs autonòmics, perquè som la riota de la resta del estat, be, jo fins ara en tenia una idea, ara en tinc la prova: escolteu l'entrevista d'en Manel Fuentes al matí de Catalunya Radio, avui, al voltant del es 8h30.

Es un document digne de ser estudiat a l'escola: com no saber contestar cap pregunta, com confondre les preguntes, com contestar el que no toca, com anar a pinyó fixe fins i tot encara que et deixis la coherència a un altre barri, com defugir la responsabilitat pròpia, com mostrar una capacitat molt limitada de raonar amb criteri i, sense voler ser dramàtic, com veure que una persona amb una limitada intel.ligència ha estat al front del nostre país els darrers quatre anys.

Lo pitjor es que ni tan sols va guanyar les eleccions. Tan de bo que els del Polònia haguessin estat els qui realment haguessin governat, com a mínim, dins l'incompetència haguéssim rigut.

Sentir lo a la radio a aquella hora m'ha deprimit per bona part del matí.

SI ho voleu escoltar feu ho el vespre i així no us afectarà tant.

 

45 díes

Parlar d'acomiadament quan Telefónica proposa un ERE de 8.000 persones quan acaba d'anunciar un increment dels beneficis del ordre del 30% pot semblar indecent però jo, com molts milers de persones, formo part del que s'anomenen petites i mitjanes empreses i voldria explicar una cosa que no es diu però està ben present en el dia a dia de les petites i mitjanes empreses, aquelles que no compten per ningú vaja.

Si a la teva empresa, vols fer fora una persona perquè no funciona, no s'adapta als nous temps, o senzillament ja no encaixa, nomes la pots acomiadar si li pagues 45 dies per any treballat. Si una persona no vol treballar o un bon dia decideix no treballar, no la pots acomiadar sinó pagues els mateixos 45 dies. Si a mes has sigut tant burro que li has pagat un sou alt doncs pagaràs mes perquè pagaràs sobre el sou que rebia i si l'has tingut molts anys a l'empresa doncs ja ho saps, 45 dies per cada any.

Lo dels 20 dies no existeix en realitat perquè primer has de demostrar que la teva empresa perd diners o que els perdrà!!!!! Es a dir que si la teva empresa no perd però tampoc guanya tampoc et pots acollir als 20 dies.

Ah, per cert, has de dipositar els diners per avançat si vas a judici, així que la teva tresoreria patirà les conseqüències i com els bancs van com van, doncs així van les coses: 5 milions d'aturats. NO conec cap empresari que vulgui contractar a ningú perquè sap que mai no podrà treure'l si la cosa no va be. Millor contractar a través d'empreses de treball temporal o sobrecarregar els qui ja tens a l'empresa.

La cosa sona estúpida però aquesta imatge de que l'empresari es el qui s'embutxaca tots els diners es molt allunyada de la realitat dels petits i mitjans empresaris que en molts casos han de tancar perquè no poden fer front a les indemnitzacions dels qui vols fer fora.

A França, els nostres veïns, l'acomiadament son 12 dies per any treballat però en canvi tenen la mitat d'atur. Jo no se que preferiu però jo ho tinc molt clar.

Em sap greu però algú ho havia de dir....

els indignats

Per a mi sona fins i tot malament. Per què se'ls ha de batejar, perquè sinó els mitjans no saben que fer amb ells? els polítics no els poden enquibir enlloc?

He sentit comentaris gloriosos com els de Intereconomía que deien que hi ha pudor de "porros" (evident, oi?) o que son Kumbas (en honor als Kumbaya de fa molts anys?).

Renoi, som simplistes i no saben viure sinó col·loquem les coses en el eu suposat lloc, i dic suposat perquè jo no crec que se'ls pugui ubicar enlloc, segons els canons tradicionals i em sembla que superats fa una estona.

Ara bé ja que tothom i pot dir la seva jo també hi afegiré e meu granet de sorra.

Em sembla que ningú els ha convocat sinó que tots ells s'han trobat de cop i sobta allà, a  la Plaça Catalunya o a la Puerta del sol.

Qui ha estat el primer, no importa, el missatge ha corregut com corren ara les notícies i les convocatòries. Em sembla que així se'n munten moltes i segur que moltes es desmunten perquè no tenen consistència però en aquest cas tots ells han trobat un punt en comú sense tenir, ells mateixos res en comú, no estan d'acord.

No estan d'acord amb com se'ns esprem per garantir que uns pocs, molt pocs, mantinguin els seus status polítics i econòmics.

Hi podeu posar moltes formes i noms però em sembla que aquest es el denominador comú.

Podem trobar nois sense ofici ni benefici reivindicant no saben ben be que però també  hi ha empresaris que estan farts de ser ignorats, llicenciats sense feina, jubilats sense pensió, hi ha de tot i tots s'apleguen al mateix lloc esperant qui sap què.

Hi han un altre element important: no hi ha cap líder, les xarxes tenen això, els missatges neixen, es multipliquen i s'extenen però ningú sap qui es l'origen si es que n'hi ha cap.

La gent no estem acostumats a moure'ns sense algú al capdavant i aquest es un element que les xarxes socials no han resolt.

Ara tots ens podem trobar seguint una idea però hem d'aprendre a moure'ns sols, sense líder, espontàniament. No es nou, això ja existia, se'n deia cooperativisme. Cadascú assumeix un rol en funció del que sap fer i la cooperativa funciona....

Jo felicito a tots els qui han estat allà, lluitant per un no sabem que, però es que tampoc fa falta saber ho, lluiten per millorar unes estructures que fan una mica de pudor. Ja no fa falta sortir al carrer amb barricades i tirar trets ni matar ningú.

Els homes i dones ara tenim la paraula i els mitjans de transmissió de la paraula i l'imatge, que també es molt important.

Visca la llibertat i la renovació.

Tan de bo, algunes coses puguin millorar gràcies als indignats, tenen el meu vot.

Ahir

Ahir jo vaig ser a la platja i no vaig arribar a temps per anar a votar. Com jo, tots els qui vàrem trobar una caravana important a la AP7, milers de cotxes.

Quants d'aquells no tenien cap intenció de votar, no ho sé i no pretenc, com fan els polítics, de fer política ficció i endevinar el que tots aquells individus pensaven. Molts, segur, estaven mes preocupats per el que trigarien que per cap altre cosa, altres escoltàvem la radio per conèixer de primera ma, com avançava la cosa.

Curiós sentir com, fins el dia abans, tots es veien en disposició de valorar el que els "indignats", ja estan batejats, feien a Plaça Catalunya o a la Puerta del sol i tots ells escombraven cap a casa a l'hora de raonar el perquè d'aquest moviment.

Curiós sentir avui a la radio com ja tothom a oblidat la jornada d'ahir i avui només es parla de pactes, ara ja no ens fa falta la gent i ni tan sols els mitjans de comunicació, ara nomes hem de sumar i restar per veure si hem quedo o no la cadira d'alcalde. Tot el que ahir era banys de multituds i milers de promeses ara ja torna a la seva normalitat fins d'aquí a quatre anys.

Entre tant allò de les llistes obertes que s'ha plantejat aquests dies al carrer ho guardem al calaix, no fos cas que la gent pugui decidir qui ha de guanyar.

Ahir, per primera vegada en molts anys no vaig anar a votar. Si hagués arribat a temps ho hauria fet però tampoc em sap greu.

quantitat

Tinc 5.000 amics de "face book", la pàgina ha estat visitada per 200.000 persones, el seu twitter hi ha 30.000 contactes, etc... Tot es me deix en funció de la quantitat, la quantitat es el número que escenifica si això funciona o no. Ningú no parla de qualitat, ningú no parla de si la cosa està be o no, si hi ha quantitat la resta està plenament justificat.

Aquesta setmana vaig tenir l'oportunitat d'escoltar una conferència donada per Laura Rosillo, una especialista en xarxes socials i el seu ús.

Primera conclusió, el nostre mon ja no es el que jo coneixía i em temo que aquell mon ja no tornarà.

Segona conclusió, les xarxes socials s'han convertit en EL MITJÀ, en majúscules, que regeix els usos i costums de tots nosaltres, i ho son tot i que les preguntes son moltes mes que les respostes en quan al que aquestes xarxes impliquen.

Tercera conclusió, per la feina hauré de apuntar me a Twitter.... 

Quarta conclusió, tot i que les xarxes socials estan canviant moltes coses, no han demostrat que puguin substituir, com a mínim de moment, els usos i costums que els menys joves hem utilitzat fins ara.

Altres apunts a títol personal:

- es confon qualitat amb quantitat

- em preocupa la substitució de la comunicació verbal per la comunicació via móvil o mail. 

- es confon internet amb gratuïtat i això es molt mes que un risc, es donar llum verda a la apropiació lliure de tot sigui no sigui teu.

No soc tan tonto com per negar les evidències i ja fa molts anys que vaig aprendre que un no pot nedar sempre contra corrent, has d'aprofitar la onada, pujar hi a sobre i guardar l'equilibri tan com puguis.

Així que anem a surfejar!!!!!

Photoshop o mentiders

Quan un mira un anunci i veu una foto d'una dona increïble, amb una pell sense màcula, un cos perfecte, un deixa volar l'imaginació, si vol, i pensa en un ideal femení, el mateix passa quan veus un home amb unes xocolatines a l'estomac i imagines el que deuen pensar les dones. Tot això es un engany que pot ser mes o menys innocu si ho deixes aquí.

Quan això es fa amb un personatge popular la cosa ja no es tan correcte perquè sembla que unes envellim mentre que altres segueixen sempre joves. La veritat, com diuen els castellans: "con su pan se lo coman" però no deixa de ser poc ètic perquè comencem a utilitzar l'engany per agradar e interessar.

Ara bé, quan del que es tracta es de comprar ètica, honradesa, fiabilitat, sinceritat, confiança i que el venedor sigui una persona que te deu anys mes que la foto o quinze quilos de mes o papada, o unes dents que no te, llavors em sembla que ja hi som amb allò de que tot s'hi val per un vot, amb o sense engany.

NO us perdeu la Vanguardia del diumenge, pàgina 30 i trieu quin d'aquests es el estafador mes gran, perdó, el candidat mes atractiu. N'hi ha de tots els colors i mides i segur que no hi son tots. Homes i dones son tots ells més joves i atractius.

Un podria pensar que aquest comparatiu que es fa entre com son i com aparenten no es mes que una foto extremadament real del que diuen que son i el que ens trobarem el dia després, es a dir no s'assemblen en res......

Tot s'hi val?, pots manipular fins i tot la teva imatge per vendre el que no ets? Si tots ho fan ja es lícit?

Jo no ho compro, bona setmana.

 

Lorca

El terratrèmol de Lorca ens ha deixat moltes imatges difícils de pair i encara mes imatges que fan que un pensi que hi ha països del primer mon i altres que no, encara que ho puguin semblar.

L'estat espanyol es encara un d'aquells que sembla però en els moments de veritat no es.

Resulta que al esta hi ha una normativa a l'hora d'edificar tenint en compte els terratrèmols. Resulta que aquesta norma no la compleix ningú, ni els de Lorca ni els de Catalunya, començant per els polítics i seguits per constructors, arquitectes, aparelladors, etc. fins arribar als compradors que, per ignorància, o per estalvi, tampoc exigim.

Bé, ja han mort 9 persones i ara tothom corra a buscar en quin calaix es varen guardar les normes. Ells, els morts, ja han pagat el preu de l'in competència amb la seva vida.

Ara tothom diu que revisaran les normes, per què, per guardar les al calaix altre cop, o ara si que les farem servir.

Mes del 40% dels edificis no son recuperables..... Jo em moro casa meva i penso que passaria si aquesta desgràcia passes a Catalunya, no tinc la resposta però no em fa gaire gràcia.

Però aquí no acaba la cosa. A Lorca ara han aparegut desenes o centenars de persones que no son d'allà, per poder menjar de franc els àpats que serveixen a qui s'han quedat sense casa i han tingut que obligar a presentar el carnet d'identitat per poder menjar.

Heu vist l'aspecte dels campaments on han hagut de ubicar els damnificats????

Ara recupereu les imatges del terratrèmol del Japó, amb quasi be el doble d'intensitat fa poques setmanes.

Edificis damnificats, poquets, molt poquets. Morts, em sembla que cap, gent fent us de la picaresca, ningú, tots fent cua disciplinadament. Els campaments, cap ni un, tots ubicats a poliesportius o locals grans i amplis on tothom es a cobert.

Allò es un país civilitzat, nosaltres, no n'estic segur. 

ja els tenim aquí

Son com les estacions, cada tan apareixen i omplen els nostres carrers. Recorden la tardor perquè darrera d'ells el terra queda cobert de papers com les fulles del arbre. Omplen el silenci dels ciutadans de paraules buides però paraules amables. Duen un somriure fals e hipòcrita que t'afalaga, tan fals com que la resta del temps no hi es pas, quan tu els busques.

Son com els bolets que nomes apareixen  l'època de pluja, ells només apareixen cada quatre anys (sort d'això).

En diuen polítics i son uns individus que cada quatre anys es vesteixen de ciutadans, van al mercat, parlen amb la gent, van a peu!!!, caminen amb un somriure permanent, i sobretot s'adrecen a la gent gran, serà perquè son els únics que es paren o son massa lents per esquivar los.

Son uns éssers especials perquè mai parlen d'ells mateixos, tenen una vista i una ment excepcional perquè saben els pensaments més ocults dels seus oponents i preveuen tot el que els altres podrien fer però en canvi son incapaços d'explicar el que ells realment faran.

Tenen un petit defecte, tots ells pateixen amnèsia. Cap d'ells recorda el que feia abans o el que ha fet fins ara. Cap recorda el que va dir en el passat i si algú té el mal acudit de recordar li llavors es que es va mal interpretar.

Son incombustibles i no es gasten. A les fotos apareixen sempre amb uns quants anys menys dels que tenen i si tens la sort de no veure'ls en persona llavors et penses que tots els polítics tenen entre 30 i 40 anys. 

Aquest cap de setmana, al mercadillo de Valldoreix hi eren tots amb la seva paradeta. Entre llegums i fruites, entre formatges i olives, allà els teníem, uns fins i tot oferien un trocet de coca.

El dia 22 marxaran, es retiraran als seus despatxos, les seves poltrones i si llavors els vols veure, preparat, segurament no podràs i es que ells son els polítics que governen, ens governen i nosaltres només els fem falta un cop cada quatre anys.

Igual que els bolets, quan s'acaba la temporada ja no els trobes enlloc, ni en conserva.

l'ésser humà és estùpid

La frase no es meva però la faig meva. Gao Xingjian , n'és l'autor. Aquesta setmana ha parlat a la "contra" de La Vanguardia i realment l'entrevista no te desperdici.

Sempre m'ha sorprès com algunes persones son capaços de expressar, en una frase el que els altres no som ni tan sols capaços de visualitzar:

"l'ésser humà es molt fràgil, la por a la mort el domina, i aquesta es la raó de les religions"

"la política enverina la gent, pot portar tota una nació a la bogeria".

"En la naturalesa humana hi habita el mal, l'infern no son només els altres, també es dins d'un mateix"

"No podem canviar aquest món, només despertar a nivell individual la compassió i la consciència, i aquest es el paper dels artistes"

"la veritat es immensa, però la llei universal no es pot conèixer. Aquesta societat humana no pot preveure la guerra ni aturar-la. La guerra es molt estúpida, però fem la guerra. El món es estúpid, l'home es estúpid, i cal ser ne conscient."

"l'amor no es una creença, es un diàleg"

Què val la pena a la vida?: La vida mateixa: només en tenim una, això la fa preciosa.

Sense comentaris, aquest es un gran home.

justícia

La paraula justícia es potser una de les paraules mes enganyoses i complexes a l'hora de valorar el seu sentit i el seu ús.

Un bon amic blogaire de pro, ha escrit el següent post: la justicia segons obama i m'ha "inspirat" i obligat a escriure. 

Parla en el seu escrit de la justícia que alguns, com ara Obama en fa un ús particular i decideix sobre la vida o mort d'un altre com Bin Laden. Posa en qüestió el fet de que Obama tingui el "dret" o com a mínim el poder de poder fer matar a un individu com Bin Laden però tot seguit parla de la "desaparició de Bin Laden com una gran notícia". Aquest es un comentari que he sentit i llegit en maneres molt semblants molts de cops. Tots estem d'acord que en Bin Laden "ja no hi sigui" però en canvi critiquem qui ha pres la decisió de fer ho efectiu.

Aquí es on entra en funcionament la màgica paraula justícia.

Estaríem tots d'acord (excepte els seus acòlits i altres) que aquest home es un assassí i per tan mereix estar tancat la resta de la seva vida, i fixeu vos que he dit tancat, no mort, però en canvi no hi ha autoritat en el mon que hagi estat capaç de dur lo davant la justícia perquè sigui jutjat. Llavors hem de deixar lo en llibertat?, no hi ha una certa contradicció en aquest fet. es "injust" que qui te els mitjans agafi el camí del mig?.

Alguns diuen perquè l'han mort, el podrien haver agafat i entregat a la justícia. Ja hi tornem a tenir la paraula màgica. Bé, l'agafen i el porten davant de la justícia, però quina, el Tribunal internacional de la Haya?, els EEUU, Aràbia Saudí  (al cap i la fi ell es d'allà). Qui podrà provar que ell es l'autor/inductor dels crims dels quals ell mateix s'ha vanagloriat?

En definitiva perquè em sembla que la justícia protegeix mes als malfactors que a les víctimes.

Deixem en Bin Laden i l'Obama i tornem a casa. Per què quan una persona atropella i mata o deixa ferit per sempre a un altre el fet de estar begut o drogat es un atenuant??? En que atenua això la pena del qui ha patit l'accident. Per què en els infinits casos de violència domèstica serveix com atenuant un estat de bogeria momentània??? Per què quan un policia ha de detenir un delinqüent no pot usar les eines que te per fer ho i en canvi ningú discuteix que l'altre li pugui disparar o clavar el que sigui per poder fugir.
Per què no es pot utilitzar una gravació feta com sigui que s'hagi fet quan aquest permet descobrir una malifeta??
Per què em sembla que la justícia es intolerant amb els qui compleixen dia a dia i en canvi es benevolent i tolerant amb els qui no ho fan.
En definitiva, per què quan un ciutadà fa una infracció ha de pagar i sempre ho ha de fer i en canvi n'hi ha d'altres, anomenats governants sempre se'ls acaba la cosa amb manca de proves, prescripcions, etc...
Es realment cega la justícia? Em sembla recordar que la seva imatge deixa entreveure que la vena que te als ulls li deixa un descobert.....
Jo, aquest cop faré com la justícia, li donaré a Obama l'atenuant de "enajenació transitòria" o que potser anava begut quan va atropellar al Bon Laden......

Bhutan

Bhutan?, On es això?. Així es com comencen la majoria de les converses quan un parla de Bhutan i es que Bhutan es un petit país amagat entre la Índia, el Nepal, el Tibet i la Xina.
Amagat perquè ni ells mateixos eren conscients de ser un país fins fa menys de 100 anys i perquè no ha sortit pràcticament mai en un titular de diari, es a dir que no existeix.

De fet si que han sortit no fa gaire perquè han encunyat el concepte de felicitat per càpita com una unitat de mesura de la felicitat d'aquest poble. Hem estat allà fa pocs dies i realment ha estat una experiència singular. Bhutan es un país que encara viu al segle passat i fins i tot mes aprop del XIX que del XX. Potser per això encara parlen de felicitat en una manera que no necessàriament encaixaria en l'actual concepte de felicitat de la societat.

Bhutan, capital Timphu es un petit país de 700.000 persones en total, a 3.000 metres d'alçada de mitjana, que només te una carretera en condicions, la que va de Timphu a Paro, on es l'aeroport, on tota la economia depèn de l'agricultura per subsistir, on la única font d'ingressos son una central hidroelèctrica que permet vendre energia a la Índia i una incipient i molt selectiva indústria turística.

Selectiva e incipient perquè fa menys de 5 anys només entraven 10.000 persones/any i ara nomes permeten 28.000 turistes/any. Això sí, volen tenir fins a 100.000 en els propers deu anys. Selectiva perquè has de pagar un impost diari per poder estar allà i no es petit.

Bhutan es una monarquia reverencial, be això es un qualificatiu que he afegit jo per justificar que els Bhutanesos tot ho agraeixen al Rei i la seva família que son qui els ha donat tot el que tenen....  

El que ells no saben es que en el fons viuen en un pseudo estat feudal on tot pertany a la reialesa o al govern, que també depèn del rei. Es clar, quan no tens res i tot t'ho dona el rei, i creus que això es tot, un se sent feliç. També son feliços perquè la tele encara no ha complert 10 anys de vida (si, si, no hi ha error, deu). També son feliços perquè la paraula consum no existeix i per tant no existeix el neguit per ambicionar el que no es coneix o no es pot tenir.

Per mi ha estat un viatge a través del temps i us puc dir que ha estat una experiència memorable. No estic pas tan segur que la seva vida sigui pitjor que la nostre. Diferent, si, sense tantes coses, també, però sense tantes altres coses que nomes son problemes, també.

Amb una profunda creença religiosa budista, els Buthanesos viuen en un entorn on tot es "nou". els Tzong, els temples on viuen els monjos i que representen el màxim símbol arquitectònic del país, no tenen 100 anys la majoria. Alguns poden tenir quatre o cinc segles però normalment han estat destruïts per el foc i reconstruïts, ja que tot es fusta i fang. No estan construïts amb pedra.

El paisatge es increïble, amb boscos infinits ( a 3.000 metres), després la cosa es queda sense res mes que pedra i neu.

Les banderes d'oracions, semblants al Nepal son una constant arreu donant una nota de color.

Ja us aniré explicant mes coses d'aquest país tan petit que el mon encara no l'ha descobert, per sort per ells.

Per cert, la pista d'aterratge no es apta per als qui no agraden les "virgueríes" dels pilots i es que es en una vall molt estreta a la que nomes es pot accedir després d'un gir de 90º....

Seguirem.

l'enemic

"L'enemic, per ser recognoscible i temible, ha de ser dins de casa, o al portal de casa. Vet aquí perquè els jueus. La divina providència ens els ha donat, utilitzem los, redéu, i preguem perquè hi hagi sempre algun jueu per témer i per odiar. Cal un enemic per poder donar una esperança al poble. Algú va dir que el patriotisme és l'últim refugi dels canalles qui no te principis morals normalment s'embolcalla en una bandera, i els bastards reclamen sempre la puresa de la seva raça. La identitat nacional es l'últim recurs dels desheretats. Ara el sentit de la identitat es fonamenta en l'odi, en l'odi per qui no és igual. Cal conrear l'odi com a passió civil. L'enemic es l'amic dels pobles. Cal sempre algú per odiar, per sentir nos justificats en la pròpia misèria".

Evidentment aquest text no es meu, l'he tret de El cementiri de Praga de Umberto Eco. Un llibre que us recomano vivament sigui dit de passada.

Trèieu la paraula jueu i poseu català i fixeu vos com la cosa funciona, oi???

Be hi ha múltiples versions que podeu anar fent servir i des afortunadament sempre funciona.

La nostre societat necessita aquests elements aglutinadors al voltant d'un culpable, el que sigui, just o no.

Val la pena que tots hi pensem una mica.