Siria

Ahir vaig fer una "piulada" preguntant quants milers de Sirians han de morir perquè els governs de tot el món es mobilitzin en defensa de la gent.

Com pot, un dirigent, dormir amb tot el patiment que ells permeten. Fa por la indiferència que tots ells tenen i em preocupa que nosaltres mateixos, tampoc som gaire millors.

Es clar, sempre podem dir que nosaltres poca cosa podem fer, i segurament es veritat, però estic sopant i veien a la tele com homes, dones i nens, moren sense cap raó, senzillament per culpa d'un eixelebrat i jo he de seguir sopant??
Abans veure la tele era com estar al cine i marcava una distancia amb el que veia. Ara no puc i cada cop em revolta més el que veig.

Crec que estem vivint una època, en tot el mon, on hi ha molt poca ètica i molt poca humanitat en tots els nivells, més alts i més baixos.

Mentre veia les imatges vaig comentar amb la dona, si demà a Catalunya ens "liessim" a trets amb els Espanyols, la resta del mon no hi faria res. L'un diria que es un afer intern, l'altre faria una declaració retòrica, l'altre enviaria analistes, l'altre demanaria una intervenció sabent que el seu company ho vetaria.......

Mentre tant davant la tele del ciutadà Britànic aquests es lamentarien i el seu comentari serà més o menys així: "l'any que ve no podrem anar de vacances a la Costa Brava...."

Em nego a acceptar que el futur ens hagi de dur cap aquest mon tan desnaturalitzat, tan buit de sentiments.

Ens manquen líders amb verdadera capacitat de construir un mon millor però hem de ser nosaltres, la gent, els qui realment marquem la diferència, ells no ho faran.

 

gran o vell

Llegia l'altre dia que on hi ha un home vell hi ha segur un bon consell. Aquesta frase, segur que l'ha dit una persona que no es jove perquè només així es possible entendre el seu significat. 

Qui es gran i qui es vell, quan un es gran i passa a ser vell, quan un deixa de ser part del grup dels qui "tiben" i passen a ser duts.

La meva avia era, per a mi, molt vella i em sembla que va morir abans dels 70. El meu cunyat en te 72 i sembla que en tingui 60, els meus pares en tenen 86 i 84 i encara son aquí.

Abans, si es que llavors es pot dir abans, quan jo era un nen als anys 60, una persona amb 60 anys era molt gran i la seva esperança de vida no superava els 70. Una generació abans la vida encara era més curta i als 60 ja no hi quedaven la major part.

En canvi jo l'any que ve en faré 60 i no em trobo pas vell, encara que ja tinc edat de ser avi...

Diuen que l'edat es una cosa més aviat mental i jo hi estic d'acord amb només un matis, el cos evoluciona amb l'edat i no es bo forçar lo més enllà del que li correspon.

Es a dir que un té l'edat que el seu "coco" li demana amb "permís" del seu cos.

Avui, mentre érem al restaurant, en un altre taula hi havia un home, d'uns seixanta llargs, més feliç que un gínjol amb una dona molt més jove que ella i que, a més lluïa tot el seu cos de cara al personal. Primera reacció: quina pinta, quina vergonya. Segona reacció: l'home realment es feliç. Tercera reacció: Fantàstic, l'home es feliç i viu una segona joventut.

Curiós, oi? tot depèn de com et mires la escena pots arribar a conclusions molt diferents.

L'home de la foto, es gran o vell? per les arrugues sembla vell però si te'l mires amb compte veus que la seva mirada es clara i desperta i et mira de manera desperta i reflexiva.

Segurament té una edat, ni la sé ni m'importa, però veig un home que està en perfectes condicions i segurament es més jove que el que el seu DNI indica.

Gran, vell, per els més joves jo cada cop seré més gran fins que un bon dia pensaran encara que no ho diguin, que jo soc vell.

Jo seguiré sent el mateix de sempre, amb més experiència, amb més caràcter, més coneixements i menys memòria.

Per cert, no sé a que venia aquest escrit, coi, quina memòria.........

vacances

Quan un té la sort de poder anar on la foto que veieu més amunt, el concepte vacances agafa un altre dimensió.

Menorca s'ens obre a la matinada quan arribes amb la "Trasme" amb una llum i una pau que l'imatge no es capaç de captar ( i tampoc el fotògraf).

Allà, tot i els turistes (nosaltres no som turistes, ja fa 25 anys que hi anem), un pot arribar a descobrir el que realment son unes vacances.

Feia molt de temps que no em sentia tan bé sense fer absolutament res, només mirant i respirant i tot en silenci.

Aquella illa té, per sort, infinitat de racons que et permeten estar tranquil, sense sentir cap altre soroll que no sigui el vent i el mar i això, en aquest any tan estressant, ha estat una benedicció.

Família, amics, mar, sol, llibres, bona cuina, silenci, repòs.

Em trobo bé i em sento amb ganes de tornar hi i lluitar, perquè altre cosa no queda, i tirar endavant, per a mi, per els meus.

Que tinguem tots una bona tornada!!!! 

la Trasme

Aquestes vacances son un retrobament amb aquelles vacances de fa uns anys, quan els nanos eren més petits (sempre ho seran per a mi), a Menorca.

Les coses han de ser com eren llavors i el primer que hem volgut fer es venir amb el barco i el barco només podia ser el de la Trasme. 

La Trasme es el que els oficialistes coneixen com Trasmediterránea, naviliera que, per cert tenia la seu a Madrid. El primer cop que vaig anar amb la Trasme, el barco es deia Ciutat d'Eivissa, (bé, es deia Ciudad de Ibiza) però d'això fa mes de 40 anys. Allò era un verdader barco, petit però mariner on et podies marejar a plaer. Després va ser el Ciutat de Barcelona, cosa molt més seriosa i gran i fins el Ciutat de Compostela que semblava un transatlàntic. Amb la família era aquest darrer el que crec recordar agafàvem.

Recordo els merders per embarcar, seguint instruccions caòtiques dels qui ens feien pujar el cotxe, els nervis de la travessa, la mar de nit, els nens nerviosos per tanta aventura.....

Diuen que no es bo recuperar vells records perquè res no es el mateix i en aquest cas puc dir que es ben cert.

Ara ja no es la Trasme sinó Acciona, ja em direu com una naviliera es pot dir Acciona. Si dius Trasme tothom sap del que parles i fins i tot encara tenen records amb la marca Trasme. Però ara el barco es diu Fortuny, Un pintor posant nom a un barco, això només ho poden decidir a Madrid. I el barco es de tot menys un barco. Costa de trobar la proa i la popa sinó fos que a la popa hi ha la gran boca per on es carreguen els cotxes. Sembla més aviat una gran estructura de metall feta per transportar cotxes que no un barco. En diuen "superferry" i deu ser molt super però molt poc mariner. 

Els camarots molt bé, tot molt bé, no em queixo, però res del que un dia va ser.

Els cambrers, perquè no son mariners, tots gallecs, es a dir que lo del Català ho deixem per un altre dia.

Ara fas una cua força ordenada per embarcar i tot funciona raonablement be si pensem en quin país som.

Ara ja no veus joves tocant la guitarra i cantant Kumbaya o el que fos, ara tothom va amb el mòbil enviant missatges perquè ara ja no es parla.

Lo millor, i això no ha canviat, es arribar a les 7h30 del matí al port de Maó, segurament un dels més macos del món, on una llum especial et recorda que ja ets a Mó, on l'aigua es mou tot just per deixar passar els pocs barcos que aquella hora comencen a desfilar.

Mó, la sempre desitjada, abans Anglesa, després Espanyola, ara turística però on encara trobés menorquins que et parlen amb el seu accent peculiar, i do!

blog d'estiu 2

No sé si heu vist res dels Campionats del mon de natació.

Només una dada, totes les medalles que ha guanyat l'estat Espanyol i Catalunya dins d'aquest grup, repeteixo totes han estat medalles per dones.

Bravo, bravo, bravo per totes les dones, més compettives que els homes, més lluitadores, i més guanyadores.

Els mitjans, com sempre, busquen homes que sembla que venen més però no, tot dones i quan acabi el mundial les oblidarem altre cop fis la propera.

Gràcies Ona, Milena, MIreia i la resta sou unes dones excepcionals.

blog d'estiu

Anava per la Costa Brava conduint tranquilament quan, per dos cops i en momens diferents, dos cotxes Suïssos em varen adelantar amb un evident i notori excés de velocitat.

Si haguessin estat Belgues o Italians, ho hagués trobat ormal pero Suïssos?????

No son ells el paradigme de la correcció i educació? Hauré de revisar els meus esquemes.

Serà que el tema de la calor els hi canvia les neurones? Serà que quan viatgen a una república bananera tot si val per allò de que tot es "jauja"?

En qualsevol cas, serà bo recordar que "en todas partes cuecen habas" y si vols ser exemple, ho has de ser sempre, no només quan a tu t'interessa.

Bon estiu