Aquesta setmana he anat, per primer cop, en el tren d'alta velocitat que creu el canal de la Mànega, des de Londres fins a París. Us ho recomano, dues hores i mitja i vas de Saint Pancras al mig de Londres fins la gare du Nord!!!!. Lo més sorprenent es que, com si res, un està travessant 35 km sota el mar i només ho saps perquè estàs dins un tunel. Felicitacions als enginyers que ho han fet possible.
Un túnel que permet comunicar dues grans ciutats, amb una enorme riquesa, un tren que ajuda a comunicar i a unir mons i cultures.
Però aquest es el mon de les nostres contradiccions perquè uns si que hi podem anar o tornar però d'altres no, es a dir qui hi ha ciutadans de primera i de segona, els qui podem anar i venir i els qui no poden.
Casualment els qui no poden mai no tenen diners. Els qui en tenen determinen el que poden fer els qui no en tenen.
El meu comentari no te res a veure amb el que ha succeït aquesta setmana a París sinó en el que passa cada dia a la mar Mediterrània on hi moren Sirians, Libians, Africans sub saharians i els Europeus fem lleis que castiguen als pescadors que els intenten salvar......
Si senyor, els mateixos europeus que, quan varen voler, varen anar on els va donar la gana, matant, conquerint i apropiant se del que volien sense demanar permís, Ara els seus nets diuen que es quedin a casa els qui ja no tenen recursos, i lo pitjor es qu ela majoria de la població hi està d'acord!!! això suma vots.
Jo passo molta vergonya de ser Europeu i no puc entendre aquesta actitud. El meu fill es emigrant a França, amics meus tenen els fills a Regne Unit, EEUU, Holanda i perquè aquí no hi ha feina i això es normal i, en canvi, quan es un Africà que vé del seu país on no es que no trobi feina sinó que no pot ni menjar, llavors això no està bé tot i que s'hi jugui la vida no hi fa res.
Creem mitjans per unir i escurçar distàncies i després posem tanques i murs per impedir als qui no ens agraden.
L'home d'avui està carregat de contradiccions i aquesta es una de les pitjors.
Passo de ser Europeu, jo només soc ciutadà del món.
Un dia us ensenyaré les fotos de la gent del món que he tingut el privilegi de conèixer i, gràcies a ells soc una persona.
