diumenge, 25 de gener del 2015

Podemos o no Podemos

Parlar de Podemos es, darrerament, com parlar d'aquell llop que venia per a menjar a tothom.... Molta gent els esmenta amb una por irracional, una por a lo desconegut. Evidentment, mitjans de comunicació, poder polítics i econòmics alimenten el foc amb tot el que poden, ja sigui veritat o mentida.
Alguns diuen que son comunistes, altres que son chavistes, altres que son "corruptes" (i això que encara no son al poder), son paiassos, mentiders, bé de tot i més. Fins i tot he sentit a dir a gent de Madrid i de dretes que abans "anem a una Catalunya independent que viure amb Podemos"......
Però per què aquest gent tenen tanta força si encara no tenen un any de vida? Perquè la gent n'està fins als nassos de tots i de tot. Farts de corrupció, de mentides, d'abusos, d'estafes, de no complir el que s'havia promès, farts de l'impunitat, del la conxorxa amb el poder judicial i policial i podríem seguir amb la llista una bona estona. Però per sobre de tot, en la meva opinió, el pitjor de tot es la creixent desigualtat que s'està instal.lant en el nostre mon, on cada cop menys persones tenen tant o més que la gran majoria. 
Abans això significava una revolució, gent al carrer, barricades, protestes i suposo que morts. Ara tots ens hem tornat molt més conservadors en aquest sentit i no pensem en una revolució sagnant però si en un altre tipus de revolució, mediàtica, social, una catarsi.
Tant se val que es digui Iglesias o Monedero, el que compta es que diuen en veu alta allò que tots pensem. Tant se val que ens agradin o no, senzillament son el ferro roent al que un s'agafa quan no tens res més.
Nosaltres, a Catalunya tenim el mateix problema que tenen els espanyols, la única diferència es que nosaltres tenim un problema previ que requereix una solució abans no comencem a resoldre els problemes importants. Nosaltres primer hem de marxar, o millor dit, deixar nos anar perquè marxar no marxarem d'enlloc.
Ara bé, l'endemà de ser un nou país, haurem de netejar les clavegueres de dalt a baix.
Tots els nostres partits tenen masses casos de corrupció i mala gestió com per merèixer seguir al capdavant de Catalunya.
Algú em va dir un dia que hauríem de posar una guillotina a la Plaça Catalunya i fer passar al primer de tots ells i ja veuríem com correrien els altres.
Dràstic, segur, eficaç també, els francesos ja ho varen demostrar.
El Sr. Iglesias, de moment, està trepitjant tots els ulls de poll que troba per davant. Si, tal i com està passant aquest vespre a Grècia on Syriza agafa les regnes del poder, potser acabarem amb la transició post franquista i els espanyols engegaran el nou país que Espanya mereix ser.
Desprès hauran de demostrar si mereixen la confiança dipositada en ells, però, si més no, potser hauran fet fora als irreductibles fatxendes que encara estan arrapats al poder.
No, jo no els votaré pas però només perquè soc Català i votaré per el meu país però si fos Espanyol, si que els votaria o es que prefiriríeu votar al PP, al PSOE??????????

dilluns, 19 de gener del 2015

Tot s'hi val?

Unes persones han mort assassinats per culpa d'unes caricatures. Si no fos cert diria que més aviat sembla increïble qu'un dibuix pugui provocar la mort d'una persona, no una sinó moltes.
Un dibuix es culpable? pot ser causa de culpabilitat, una frase pot fer tant de mal com per justificar una venjança així?
Crec que no, un dibuix no pot ser culpable.
Però quan un dibuix es converteix en una caricatura sembla que el seu poder es multiplica i pot ofendre a reis, polítics i religiosos.
L'autor d'una caricatura queda automàticament protegit per el fet de ser ninotaire?
Jo puc dibuixar el que vulgui i dir que soc ninotaire per quedar protegit?
Però si, en lloc d'un dibuix es un text el que fem, llavors la protecció es diferent i poden dir que "atentem" contra.....
Però tot s'hi val? on es el límit de les nostres paraules i dels nostres dibuixos.
El Papa Francesc ha dit ahir que no es pot ofendre la religió i jo no ho comparteixo però entenc les seves paraules.
Diuen que la llibertat d'un acaba quan toca la llibertat de l'altre. On es doncs el límit o es que no hi ha límit.
La democràcia i la llibertat d'expressió, portades al límit poden tenir conseqüències perverses per elles mateixes. No estic segur de ser capaç de digerir que tot s'hi val en nom de la democràcia.
Un dels punts febles de la democràcia es que n'hi ha que s'aprofiten del propi sistema per atacar la pròpia democràcia i llibertat d'expressió. Mai no justificaré l'us de la violència contra les paraules i el dibuix però com es gestiona això, barra lliure per a tothom?????
Tinc la pregunta però no tinc la resposta.
La democràcia s'ha de reforçar per gestionar el seu i el seu abús.
La democràcia té un preu, el que tots hem de pagar per el seu manteniment.
Ètica, educació, valors que defineixen l'esperit de la llibertat d'expressió
Bon vespre