dissabte, 31 d’octubre del 2015

Cap on anem?

Avui m'he trobat amb un bon amic i hem petat la xerrada uns minuts. El tema, recurrent, es el futur del nostre país, cap on anem.
Per lo bo i lo dolent ningú no ho sap cap on anem. Hem obert una porta que ens du cap al desconegut, desconegut perquè no hi ha experiència prèvia, desconegut perquè ningú no ens ajuda i perquè els qui se suposa ens lideren tampoc ens ajuden gaire.
A Madrid tenen encanonat en Mas com el diable en persona, però no s'adonen que ni ell ni la CUP ni ERC lideren aquest moviment. Som nosaltres, la gent del carrer qui hem pres una decisió, lliure i sobirana i l'hem pres a pesar del que la resta del mon pugui dir o fer.
Hi ha pobles i pobles i alguns som orgullosos de ser qui som i com som i nosaltres, els Catalans, hem sortit del armari per fi, i es clar, quan un surt del armari ja no hi ha marxa enrere. Ja no pots tornar i dir que ja no ets el que ets.
El mon ens ha descobert. Vagis on vagis ara ja, seriosos o no, la gent et pregunta per la independència i ja no riuen.
Tot això es com descobrir un bon dia que el teu fill ja no es el teu fill sinó un home o una dona independent. Això no sempre deu agradar però es un fet innegociable.
A Madrid tenen un atac de banyes i els revolta la insubordinació d'aquells desagraïts.
Em recorda a Astèrix i els irreductibles gals que, a pesar de tota la pressió i repressió dels romans, resisteixen allà, al seu poblat. La nostre poció màgica no ho es pas de màgica, es senzillament la il.lusió i la inconsciència i sobretot la confiança en un mon millor.
Ells, en canvi, recorren al que millor saben fer, o potser lo únic que saben fer: primer ignorar, després menysprear, després amenaçar però "perro ladrador, poco mordedor".
Fan el que sempre els ha ajudat a guanyar, unir forces contra els Catalans, tots contra ells, s'envolten amb la "roja y gualda" i embolica que fa fort.
Amb els Catalans poden tapar totes les seves misèries i son capaços de destruir tot el seu país per tal de no acceptar una derrota. Si no es meva, no serà de ningú, abans la mato....
Ja no s'amaguen de res, manipulen jutges, manipulen lleis, menteixen, amenacen, obliguen als socis europeus a dir el que no volen i canvien fins i tot les seves paraules sense cap vergonya, tot s'hi val!!!!
Espanyols, lo nostre no es cap "farol", va de debò, no tenim res contra vosaltres però si contra el poder de Madrid i les seves imposicions. 
No som perfectes, ni molt menys, tenim lladres i corruptes com vosaltres, i volem, a partir d'ara, triar el nostre propi camí, estarem al vostre costat perquè podem ser bons veïns i companys de viatge per`cadascú a casa seva.
Si vosaltres voleu seguir amb aquests governs del PP o del PSOE o fins i tot C's, sou ben lliures però no ens hi obligueu a nosaltres.
La prepotència i el "ordeno y mando" i "la maté porque era mía" ja no ens valen.
No us deixeu entabanar i descobriu vosaltres també que hi ha un mon millor
Bona sort a tothom!!!!

dijous, 29 d’octubre del 2015

refugiats o persones

El meu blog ja està ple de teranyines i, cada cop més, un senzill apunt en viu i en directe via twitter sembla ser més viu i impactant però hi ha temes que no es poden resumir en 140 caràcters.
Refugiats, una nova mena de persones que ja no son persones, son refugiats. Refugiats son aquells que han perdut tot el que tenien i han marxat obligats per la guerra, la por, la violència. Han marxat perquè tenien esperances que Europa, si la "nostre" Europa els acolliria, no per compassió sinó per solidaritat.
Però no, ni solidaritat, ni compassió, Europa son tanques, tanques a Àustria, a França, a Eslovènia, a Hungría, a Espanya, Regne Unit i altres. Tanques per solidaritat??
Però a més de les tanques, a Europa hem creat camps de refugiats on nosaltres, els europeus no hi posaríem pas un peu, recordeu els del 39 a França????
Però a més de les tanques i els camps, Europa ha assolit el més difícil, ha transformat la Mediterrània en un dels més grans cementiris d'aquest segle. No hi fem pas distincions, nens, nadons, dones, homes, gent gran, tots hi tenen lloc.
Això si, trobades per discutir el no res, las que volgueu. Em recorda aquella cançó del Serrat los sicarios no pierden ocasión de declarar públicamente su empeño en propiciar un diálogo de franca distensión que les permita hallar un marco previo que garantice unas premisas mínimas que faciliten crear los resortes que impulsen un punto de partida sólido y capaz de este a oeste y de sur a norte, donde establecer las bases de un tratado de amistad que contribuya a poner los cimientos de una plataforma donde edificar un hermoso futuro de amor y paz.
Com poden dormir aquestes persones que deixen passar dies i dies, mentre moren milers d'innocents, o pateixen humiliació i violència, com podem dormir nosaltres??
Això es Europa?
Que gran es Europa, que solidària, que humanitària, quina merda