dret de vaga

Des de les dates del "Mobile" volia escriure aquesta parrafada.

El dret a la vaga no es discuteix o jo no el discuteixo però, per a mi, el teu dret s'acaba quan ataques el meu dret.

Dret a fer vaga, sí, però no cal fer les vagues quan perjudiques a molta gent o a un màxim de gent. La excusa del ressò que es provoca quan perjudiques a molta gent no es una raó suficient per a mi.

Un col·lectiu com la gent de TMB, uns centenars de persones, tenen uns drets i unes reivindicacions (justes o no) però no tenen dret a perjudicar a desenes de milers persones senzillament perquè això es un xantatge pur i dur.

La vaga es una reivindicació justa però el xantatge no ho es pas.

Quan la vaga als aeroports, es va buscar intencionadament afectar un màxim de gent que no tenia cap culpa i els perjudicis que varen provocar va ser immens. Aquesta setmana els controladors francesos han bloquejat tot l'espai europeu i no entenc perquè tota Europa ha de pagar el seu problema. I així podem trobar mil exemples.

Ho sento però, per a mi, si a les vagues però sempre que es deixin veure sense perjudicar un col·lectiu significatiu. Que siguin els mitjans els qui fassin ressò de les reivindicacions. Al cap i la fi son ells els qui han de difondre les notícies, no?

  

Terrorisme vs educació vs refugiats

No puc evitar relacionar aquestes tres paraules quan parlem de terrorisme.

No vull pas tenir la pretensió de generalitzar i molt menys de creure que tinc la solució als problemes del mon però deixeu me que us aporti una opinió, la meva.

Els terroristes solen tenir un seguit d'elements comuns: son fanàtics, no tenen res a perdre, volen fer mal a qui, segons ells, creuen que son els culpables del seu dolor.

Aquests elements son conseqüències, tots ells, d'altres circumstàncies que els han originat i aquest es l'element que em preocupa.

Anem a pams: volen castigar a qui abans els ha fet mal. Evidentment els terroristes solen venir de països en guerra, oprimits, destruïts i, conseqüentment, empobrits. Tots els terroristes son fills d'aquests països i només petites excepcions ho solen fer per mimetisme.

Els qui els han fet mal son ara els seus objectius i aquí, casualment, els països occidentals solem ser al epicentre de tots els mals.

No tenen res a perdre perquè ho han perdut tot: família, casa, feina......

Son fanàtics perquè o no tenen educació o han estat reeducats i aquest es el punt clau per a mi.

Que els països occidentals som els originadors de tot el mal, no es pas gaire discutible. Ara s'hi han afegit altres països, tots ells rics i poderosos i això es una obvietat.

I son aquestos països els qui han plantat la llavor del terrorisme, i l'han alimentat en el seu propi benefici i ara això s'ha girat contra nostre.

Com es pot revertir això? només amb educació es pot començar a corregir tot aquest mal.

Amb educació es poden explicar les coses i intentar frenar el fanatisme.

Educant s'ajuda a sortir de la pobresa i si se surt de la pobresa s'elimina un dels factors causants del terrorisme.

Simple però cert.

I ara venen els refugiats. 

Síria, Líbia, Tunis, Egipte, Iemen, Afganistan, tots ells estan generant refugiats que ningú no vol acollir i no ens adonem que ells, els refugiats, son el caldo de cultiu dels futurs nous terroristes perquè estan desarrelats, no tenen res, nosaltres els hem tret tot i que esperem que facin quan aquests nens que avui ploren perquè han perdut els pares, no tenen res per menjar  i els tractem com apestats.

No cal ser gaire intel.ligent per veure com acabarà la història.

Per cert, tot aquest "rotllo" no es pas original, només cal rellegir la història del mon.

Educació, tot comença per l'educació i eradicar la pobresa.

Bona setmana 

Europa, que es Europa?

Europa no es res, una sola paraula creada per a satisfer titulars i amagar fins i interessos ocults i segurament inconfessables.

Només cal revisar la història, aquesta història que sempre amaguem i oblidem.

Europa son aquells països que varen conquerir i colonitzar tot el continent Africà i Àsia i fins i tot Amèrica i amb quins resultats: esclavatge, enriquiment d'uns amb l'esforç dels altres, espoli de països sencers, això durant 5 segles i amb el màxim exponent del rei de Bèlgica, el "propietari" del Congo.

Europa son aquells països que al 1914 va dur milions de persones a la mort, només per a repartir territoris i mantenir privilegis de cases reials.

Europa son aquells països que el 1936 varen girar la cara i permetre que milions d'Espanyols i Catalans morissin mantenint que la cosa no anava amb ells.

Poc després els mateixos països deixaven morir al seus propis compatriotes tot dient que lo Hitler no anava en serio i si, Europa va despertar quan la "cosa" es va convertir en una verdadera amenaça per Anglaterra, curiós.

Europa es aquella que va deixar destruir tots els Balcans tot i esperant posar se d'acord entre ells mentre uns defensaven als Serbis (França) i altres als Croats

La mateixa Anglaterra que ara vol marxar de Europa, la mateixa que demana privilegis, la mateixa que domina les finances d'Europa, la mateixa que va espoliar la Índia entre molst altres països.

Europa es un compendi d'interessos econòmics i polítics però mai socials i humanitaris.

Europa es aquella que a Espanya, Grècia, Portugal i similars, ens obliga a complir estrictament tots els deures però, en canvi, es flexible i laxe amb França i fins i tot tolerant amb el Regne Unit.
Si aquesta es la vostre Europa, us la podeu quedar, no es pas la meva.
Millor ser Català i prou, no???? 

   

cartas a La Vanguardia sense resposta real

L'altre dia sortia, un altre cop, a les cartes de La Vanguardia, una carta, una queixa, i la resposta, buida de resposta, senzillament una no resposta.

Una persona es queixava del fet que als jardins del Palau reial no es pot entrar ni en bicicleta ni amb gossos.

La resposta de la Sra. Frias, cap de comunicació i participació d'ecología urbana de l'Ajuntament de Barcelona (títol força llarg per cert i de difícil comprensió) es francament retòrica però mancada de cura, mancada de la cura que demana per un espai que es ni més ni menys un jardí.

Diu que per preservar aquest espai del deteriorament no s'hi pot entrar ni amb bicicleta ni amb gos????? 

Perdoni vostè, però he d'entendre que els que tenim la sort de tenir un gos fem malbé els parcs? em prohibeix vostè que jo pugui passejar amb la meva gossa, lligada, i em diu que la meva gossa i jo, ja no parlo de bicicletes, farem malbé el jardí??

Li responc, en primer lloc, com a ciutadà, que vostè s'equivoca, s'equivoca molt i prejutja sense coneixement de causa.

Els qui fan malbé els jardins, que per cert son de tots i no per alguns, son les persones, no les bicicletes ni els gossos. Jo no he vits mai gossos que mengin flors, ni destrossin jardins i menys si van de la mà del seu titular.

Si una persona trepitja si que podria a fer malbé al trepitjar sense criteri.
Si s'estiren a la gespa, si tiren burilles de cigarretes, si tiren papers, si escupen, llavors si que fan malbé els jardins.

Per cada cop que vostè sigui capaç d'ensenyar me una malifeta, una cagarada de gos jo li ensenyaré una foto d'una peça de mobiliari urbà feta malbé per una persona, una pintada, una destrossa, una burilla per terra, un paper per terra i, a pesar d'això, nomes castiga a uns però no als altres.

Això s'anomena discriminació i injustícia.

Vostè promet un programa però admet que no hi ha espais per als animals. Entre tant els hi hem de dir als nostres gossos que s'esperin per a sortir fins d'aquí uns anys.

En definitiva, vostè ni ha respost, ni demostra tenir les capacitats per el càrrec que representa, una pena.

empresari, explotador o suicida

"Necesitamos más vocaciones empresariales. Nuestra cultura no puede seguir reduciendo la imagen del empresario a la caricatura de explotador oportunista; ni penalizar el fracaso y la asunción de riesgos para incentivar el conformismo y la mediocridad. Sin riesgo empresarial no habrá prosperidad para todos". Son paraules de Javier Vega Seoane, del Cercle d'empresaris.

Sense entrar en el seu contingut estrictament polític que puc acceptar en força aspectes em quedo en el rol dels empresaris.

Empresari es un home gras, vestit amb frac i barret de copa, fumant puros i explotant als treballadors pobrets. En definitiva, un explotador, corrupte i altres fineses.

I no discuteixo que molts empresaris deuen ser així, no cal anar gaire lluny. En tenim uns quants ben aprop.

Però mireu, jo també, segons diuen soc un empresari o un suïcida, segons mireu.

No tinc cap fortuna, pateixo com molts per arribar a final de mes, per pagar les factures de l'empresa que mai he deixat de pagar, per mantenir 16 famílies que directament depenen del seu sou. De fet pateixo lo meu i lo dels altres i a sobre he de lluitar contra bancs, clients, funcionaris i el propi mercat que avui avança i demà recula i que ja no creix com creixia.

Quin es doncs l'avantatge de ser empresari? No tinc atur, no tinc subvencions i no tinc cap mena de suport de cap administració i els bancs m'ajuden si abans i poso jo els diners i si no en tinc no n'hi ha pas.

Ah, i si les coses van bé seré un explotador però si van malament seré una mala persona i un explotador que ha enganyat els treballadors.

Digueu me doncs si no tinc raó que la majoria de petits empresaris, els que encara quedem, som suïcides o masoquistes.

Reivindico el dret a equivocar me sense perill de perdre el que tinc, a poder rectificar i ser recolzat, a patir i triomfar i ser tractat com una persona i no una mala bestia.

Si no hi ha petits empresaris, aquests que constituïm el teixit de la classe mitjana i que ara estan desapareixent, no hi haurà riquesa per a ningú ni creixement ni feina.

Empresaris que creem feina per nosaltres, per altres i riquesa per a tothom.

jo crec i estimo la meva feina!!

Bona setmana!