Democràcia, segur?

El Brexit hà estat una gran lliçó de democràcia i, sobretot de maduresa d'un poble. Jutjar el que es votava es difícil perquè els propis anglesos tenien molts dubtes. Aquesta setmana he estat amb uns quants i cap d'ells es declarava obertament favorable a una o altre opció.

Però aquest brexit ha servit per retratar, encara més alguns polítics espanyols.

El Rivera i els del PP, qui si no, han fet unes declaracions curioses.

En primer lloc diuen que fer referendums es perillós!!!!! després que algunes decisions les han de prendre els polítics i no els ciutadans!!!! els referendums porten desunió!!!

Renoi, això es totalitarisme pur, no? Dels franquistes del PP un encara ho pot pensar però del Rivera vol dir que els "cachorros" venen tan franquistes com els anteriors.

Algú els hauria d'explicar que un referendum es l'essència de la democràcia, significa que el ciutadà vota i vota amb llibertat i si el que vota es diferent del que volien els polítics significa, ni més ni menys, que els polítics anaven errats, no pas el poble.

Demà aniré a votar, un cop més, i votaré per eliminar del mapa aquests polítics.

 

Violència gratuita

Aquest cap de setmana ha començat la Eurocopa i el mateix dia han començat les baralles entre aficionats Anglesos i Russos. Resultat un home en estat crític i no se quants ferits i detinguts. No els ha fet falta ni tan sols jugar el partit, senzillament s'han vist i s'han esbatussat.

Al barri de Gràcia, amb el tema de la ocupació del local, hi ha hagut, durant uns quants dies, esbatussada general.

Dia si, dia també hi ha un maltractament o un assassinat per violència de gènere (tal i com es diu ara).

I avui, als EEUU, un home ha matat unes cinquanta persones abans de morir ell mateix.

Que ens passa que ni tan sols necessitem un motiu per atacar, violentar, fer mal.

No cal anar gaire lluny, senzillament quan condueixes, t'adones que si crides l'atenció a qualsevol que faci una infracció, que la fa expressament, segurament et guanyes un crit, un insult o una agressió verbal. A mi m'ha passat.

Això es conseqüència de la banalització de la violència que veiem constantment a la televisió? als jocs d'ordinador?

Som genèticament violents? o es que hem perdut valors i vincles entre persones i dins la societat? No serà que la manca de comunicació real i física, el contacte i la interacció entre persones, la introspecció afavoreix aquestes reaccions violentes.

O es que mai no hem deixat de ser violents.

La història de la humanitat es medeix per la seva violència que mai no ha mancat.

Sap greu veure que la societat es radicalitza i mentre uns tendeixen a buscar la pau i la concòrdia, altres, potser menys però si més notoris, es dediquen a fer mal. Sobretot es curiós fer notar que aquests violents necessiten el grup per que solen ser covards i el grup els dona cobertura. Es tapen la cara perquè son covards i son covards perquè la seva violència es la seva impotència.

Tant de bo que la societat s'adoni que per aquest camí no es va ennloc.

Bona setmana!

Benvolgut Joan

Benvolgut Joan,

Ens has deixat, m'has deixat i avui m'he sentit molt malament i tot el cos i el cor em fan mal.

Ens vàrem conèixer fa més o menys 46 anys i jo no puc explicar la meva adolescència ni una bona part de la meva vida sense tu.

Ho vàrem compartir tot, amics, amigues, aficions, esports, viatges, la Granés. Les nostres famílies es varen construir al mateix temps, jo vaig ser el teu padrí i tantes i tantes coses.

Només el temps, ell, com sempre, ens va anar distanciant perquè els nostres camins no anaven per el mateix lloc.

Tot i això, i a pesar de tot, ens veiem molt de tant en tant i els records esborraven ràpidament tot el temps que havíem perdut un lluny de l'altre.

Tu sempre has estat el MEU amic, en majúscules, aquell amb qui has crescut i compartit secrets inconfessables. Aquell que sempre era allà, quan les coses eren mes complicades.

Avui t'he perdut tot d'una, sense poder acomiadar me i he plorat perquè el pitjor que et pot passar, no es perdre algú estimat, sinó no poder dir adéu i fer una darrera abraçada.

Tot es queda a la gola i les paraules i els sentiments queden atrapats perquè ja no els podràs expressar mai més a qui tu estimaves.

Has marxat massa d'hora tot i que el teu cos ja t'havia avisat masses vegades i ara que t'havies alliberat de totes les obligacions i podies començar a viure en pau, has tocat el dos. Ni un any has tingut de pau.

La vida no es gaire justa amb masses persones i tu has rebut masses cops.

Jo no he estat a l'alçada i només ara m'adono de lo estúpida que es aquella frase de "a veure quan quedem" o "ens truquem" i res no passa en masses setmanes o mesos.

Ara ja es massa tard per a poder demanar perdó. Tu em necessitaves i suposo que no ho he fet prou bé.

Joan, no sé si pots llegir o escoltar les meves paraules però desitjo de tot cor que, allà on siguis, siguis més feliç que en aquesta terra que has deixat.

Deixes un parell de fills que et trobaran molt a faltar, una germana, la Margarita, que no té consol i uns amics: el Josep Maria, la Mercè, el Ramon, l'Agustí i jo entre molts.

Descansa en pau amic

 

Armènia

Negar el que va succeir a Armènia a mans dels Turcs a finals del segle XIX i primers del segle XX es senzillament una gran hipocresia i una manca d'humanitat.

Tot i això han fet falta 100 anys, cent, perquè el parlament Alemany ho hagi reconegut, això si, sense la presència de la Sra. Merkel per no "ofendre" al Sr. Erdogan.

Si llegiu "el libro de los susurros" de Varujan Vosganian, Pre Textos, i només deu ser un de tants, descobrireu la misèria humana i com es pot deixar morir tot un poble sense que la resta del mon no obri boca.

Els Turcs d'avui no son pas culpables del que els seus progenitors hagin pogut fer fa 100 anys, sempre i quan tinguin la honradesa de reconèixer que allò va passar. Son culpables si no accepten una veritat flagrant. Els Armenis d'avui mereixen aquest reconeixement tardà.

No tinc ni idea de quants països encara no ho han reconegut i entenc menys encara que siguin tan poc humans com per defugir destapar un dels pitjors períodes registrats el segle XX.

Els Armenis, com tants altres pobles exterminats o quasi exterminats, han tingut la mala sort de no ser rics, no tenir "protectors", i fer més nosa que servei per algun poderós.

Diuen que la història la escriuen els guanyadors i per això fan falta anys i homes i dones valents/tes, que, poc a poc, aconsegueixen recuperar la memòria històrica.

A tots els continents hi ha, o millor dit, hi ha hagut pobles que han patit el mateix que els Armenis o fins i tot han desaparegut del tot.

La llista es llarga i jo no els conec pas tots.

Només sé que, com a Català, m'identifico amb els pobles que han patit o pateixen algun tipus de repressió.

Llarga vida al poble Armeni!!

Bona setmana

Túnels de Vallvidrera

He llegit els darrers dies que s'està plantejant eliminar els peatges en algunes vies Catalanes. Sembla que en algun cas acaba la concessió i d'altres es vol anticipar aquesta data.

Curiós però enlloc he llegit res dels Túnels de Vallvidrera, de que anul.lin el peatge a una de les obres més incongruents que conec.

En primer lloc, com es que per entrar a una ciutat s'ha de pagar peatge??? Que jo sàpiga només Londres cobra als cotxes que hi volen entrar però cobren a TOTS els cotxes, no només als qui venen d'un costat.Per què no hi ha peatge a la Meridiana o a la Diagonal, també son autovies o autopistes en els seus accessos.

En segon lloc per què el túnel de la Rovira es de franc i els de Vallvidrera no? si es que la cosa va de túnels.

Es que els qui venim d'aquella zona: Sant Cugat, Rubí, entre altres, som diferents?

Si poguéssim trobar resposta a aquestes primeres preguntes, llavors hauríem de començar per el segon grup de qüestions.

Un paga per us quan et donen un servei i si el servei no es correspon, no pagues.

Pregunteu a tots els conductors que, cada dia de la setmana, hem de fer cues de 15 i 20 minuts per creuar un peatge i/o per entrar al túnel si volem entrar a Barcelona o be fer cues igualment de sortida perquè només hi ha un carril i es que, oh meravella, els Túnels només tenen tres carrils i això fa que sempre hi ha un sentit perjudicat. Entenc que paguem perquè es una via ràpida però si la rapidesa desapareix i el servei no es el promès per què paguem?

Com es possible, i seguim amb les preguntes, que els accessos dels Túnels a les Rondes estiguin tan poc adaptats a la realitat d'avui, provocant cues de més de 2 kilòmetres per accedir a les Rondes cada matí, ja que només hi ha un sol carril i una sola sortida per entrar a les Rondes (dues direccions) i sortir fora del scalextric. En definitiva un sol carril per a tres destinacions!!!!

Finalment, si hem tingut la sort d'entrar a Barcelona i el radar amagat a la dreta no ens ha fet cap foto, llavors hem de lluitar per poder entrar a la Via Augusta, col.lapsada també i/o intentar girar cap el carrer Vergós. Ai las, aquí els genis de trànsit s'han lluit. El carril de la dreta no s'hi pot accedir fins que no ets a uns 20 metres del gir cap a Vergós i es nota que qui ha dissenyat les ratlles no hi ha estat mai a les 8 del matí. 

Evidentment, els conductors ja ens hem acostumat a infringir unes ratlles mal traçades i es que els conductors som rucs però fins a un límit i quan les coses estan mal fetes, reconstruïm les normes.

Finalment, una pregunta, per què el recorregut del túnel fins el peatge està limitat a 90km/h? es o no es una autopista?