Estiu significa majoritàriament vacances i vacances significa majoritàriament sol i platja i platja significa majoritàriament gent, molta gent.
No puc negar, ni vull, que a nosaltres ens agrada molt el sol i el mar i això, e la mida que les nostres vacances van lligades al calendari tradicional de la majoria de la gent, significa gent, molta gent.
Les vacances ja s'han acabat i feia dies que volia explicar algunes pensades que he tingut durant aquestes vacances:
D'entrada he tingut sort, molta sort, perquè hem anat a Menorca, la meva segona terra i hem gaudit de sol, tramuntana, aigües increïbles, hem menjat força bé i sobretot hem descansat.
Però Menorca també significa gent, molta gent. Mai "ses illes" no han tingut tanta gent i això fa que es perdi molta qualitat de vida i de descans. Espanya i Catalunya també han optat per quantitat molt mes que qualitat i això genera gent, molta gent i degrada el país a canvi de pocs ingressos.
De fet, un autòcton de Menorca ens va dir que a les plataformes, un d'aquells llocs on només hi anàvem els locals i els de "sempre", ara li diuen la "pinguinera" i vaig gosar preguntar perquè. La resposta va ser lapidària: perquè està sempre plena de guiris....
Un altre dels llocs tradicionals per a nosaltres: cala Presili, vàrem marxar quan vàrem veure la quantitat de cotxes que hi havia al accés....
Però vacances també significa explicar com es avui el mon i d'això vull parlar.
D'entrada dos mons: el dels que en tenen i l'altre. Els primers se'ls veu majoritàriament als barcos i les grans cases o no els veus. Els altres érem a la platja, fidel retrat de cap on va el nostre mon, cada cop menys tenen més i els altres ens amunteguem.
Ignorem els primers tal i com fan ells amb nosaltres i em concentro en els segons.
La platja es "algo" força democràtic i internacional e intergeneracional.
Pots veure cossos desbordants de carn endinsats en banyadors minimalistes, carns excessives, blanques o vermelles, si venen del nord d'Europa, tatuades de dalt a baix sobretot si son angleses, cossos que treuen el singlot i provoquen estrabismes visuals. Panxes cerveseres que semblen globus a punt d'explotar.
Hi ha dos tics que homes i dones no poden evitar: totes les dones s'han de posar les calces be les calces per darrera i la majoria dels homes s'han de posar la ma al paquet per posar lo al seu lloc.
En això no hi ha gaires classes, pot ser més o menys dissimulat però son gestos repetitius.
Un altre acte democràtic es la ocupació d'espai. Quan arriben les famílies els rols es reparteixen per muntar la sombrilla (el para-sol en català, però tothom diu sombrilla), reparteixen les tovalloles per guanyar espai de protecció i superfície tèxtil, posar quilos i quilos de crema protectora als nens que tot seguit van a l'aigua.
Tot molt molt, bé no sé com dir ho, ja m'enteneu.
De qualsevol manera no em queixo, unes ulleres de sol i un bon llibre son un escut màgic que em permeten refugiar me en un altre mon.
Gràcies per poder gaudir de vacances i espero que l'any que ve, en lloc de fer les vacances el mes d'agost les pugui fer les un altre mes.
