diumenge, 23 d’octubre del 2016

globalització

Fa uns anys es ve descobrir la paraula i el concepte "globalització". Anem cap a la globalització, aquest es el futur, etc.
Ara ja hi som al bell mig de la tan sospirada globalització i jo cada cop estic més convençut que això només es el pitjor dels enganys en el que ens han fet caure les grans potències econòmiques, i no parlo d'estats, parlo d'empreses.
La globalització, d'entrada significa el creixement imparable de les grans corporacions que, poc a poc o molt ràpid, es mengen a les empreses mitjanes i petites i les que no es deixen menjar desapareixen perquè no tenen prou força per a competir.
El segon punt es la reducció del nombre d'empreses i per tant d'opcions de triar i de competir.
Quin son els competidors de Google, de Microsoft, d'Amazon. No en tenen i si algú creix lo suficient com per ser un perill, senzillament el compren.
Això, a curt termini, es profitós per molts empresaris petits que s'enriqueixen ràpidament si han creat un projecte innovador i el poden vendre però molt pocs d'aquests projectes son productius i menys encara construeixen treball.
Aquestes macro empreses generen enormes guanys però per a un sector molt reduït de socis que apareixen a les llistes Forbes i companyia però i els centenars de milers de treballadors que pengen d'elles son pous de misèria, on ningú no sap que hi passa realment.
Aquí tenim l'exemple de les navilieres que viuen de treballadors filipins que viuen aïllats 6 mesos l'any amb sous de misèria o els treballadors dels emirats que viuen en semi esclavatge o els operaris de les fàbriques índies que produeixen peces tèxtils a preus de misèria i així podem seguir tot el temps que volgueu.
Apple mateix ven molt car uns aparells que es fabriquen a Xina en fàbriques completament hermètiques d'on mai no se sap el que hi passa.
A mes, aquestes grans corporacions no paguen impostos enlloc. Son els que mes guanyen i els que menys paguen perquè reben tractes de favor de tots els estats sempre que cal, com ara Irlanda, Luxemburg, Malta, Panamà i molts altres.
Us heu preguntat mai quin es l'avantatge per a nosaltres de la globalització. Ens venen el mon de les telecomunicacions, internet i tots els serveis que rebem gratuïtament però realment creieu que algú regala res. 
No siguem il.lusos, no ens regalen res, ni molt menys
D'entrada ens fan signar contractes que ningú no llegim: Telefònica, Google, Apple i tots els qui sigueu capaços de recordar. amb aquests contractes els estem deixar que ells facin el que vulguin amb les nostres dades i nosaltres no tenim ni idea del que fan amb elles.
Ara diuen que els bancs s'han de fusionar i els petits desaparèixer. 
I que hi guanyarem nosaltres?, res, menys opcions a l'hora de triar i obligació d'acceptar el que els de dalt ens manin. No podrem viure sense ells però ho haurem de fer amb els seus regles de joc, quin panorama.
Bé, no us vull pas deprimir més abans no comencem la darrera setmana d'Octubre.
Ho podem evitar? imagino que si, però haurem de recular cap a maneres de fer i de viure de fa uns quants anys, on la qualitat sempre era millor que la quantitat i on les persones estaven per sobre dels diners i del poder.
Bona setmana

dissabte, 22 d’octubre del 2016

polític = hipocresia

Que deu tenir la política que es capaç de transformar les persones normals i voluntarioses en éssers corruptes, hipòcrites i, sobretot mancats d'ètica.
Es l'edat la que em fa ser un descregut, o l'experiència, o la rapidíssima evolució del nostre mon cap a un sistema molt allunyat d'ideals.
Llegia avui que el Sr. Pisarello ha tingut la barra de dir que l'exposició del Born ha sigut un èxit perquè ha costat 200.000€ i l'han visitat uns milers de persones......El problema es que a aquest individu no li cau la cara de vergonya i el seu codi ètic, si el té, no el fa demanar disculpes i plegar.
Tots els qui han muntat aquesta maleïda exposició han construït un despropòsit i no han estat capaços de rectificar quan encara hi eren a temps i han preferit enfonsar se encara més dins la merda de la incompetència.
Per a mi no es ni tan sols una qüestió de Born si o no però si una qüestió de Franco si o no i de tot el que ell representa. No han llegit, no han estudiat, no han analitzat, en definitiva no han fet res més que fer mal.
No semblen saber el que Franco encara es i representa. Imagino que no han portat una escultura de Hitler perquè no la tenien a ma, o una de Mussolini, posats a fer. 
El franquisme no es pas una entelèquia, es algo que molts Espanyols, Catalans han viscut en primera persona primer durant mes de tres anys de guerra salvatge i després mes de trenta de repressió, crueltat i corrupció. 
Jo, gràcies a Déu, només he viscut la part final d'aquest malson però els meus pares, que varen viure la guerra quan eren nens no han pogut oblidar mai el que aquell individu va arribar a fer.
Llegiu, llegiu que no fa pas mal i veureu el que ha estat el franquisme.
De fet no cal pas anar gaire lluny. L'actual ministre de l'interior n'és un bon exemple. Persones que no respecten les lleis i en canvi fan el que volen en nom de la llei.
Amagats en una suposada religiositat mal entesa, jutgen i decideixen sempre en funció dels seus interessos.
La Espanya de la corrupció, de l'amiguisme, del compadreo potser no neix amb el franquisme però si que amb ell s'hi afiança i es constitueix en "modus vivendi".
El Pisarello i la Colau i la resta de l'equip, podrien llegir una mica més i demanar perdó.
Em sembla recordar que, fa un temps, hi havia una Sra Colau que criticava amb fermesa els polítics que no feien bé la seva feina.
On deu ser ara aquesta senyora, per què no critica a l'actual alcaldessa de Barcelona i el seu equip. Potser es que la cadira i la vara d'alcalde canvien les persones.
Pobre Barcelona si encara ha de viure gaire temps amb aquest govern.
 

diumenge, 9 d’octubre del 2016

Espanya i Catalunya

La lectura de Barcelona una biografia de l'Enric Calpena m'ha ajudat a confirmar una cosa que, dia rere dia, es ratifica: la història es repeteix.
Així que si llegíssim més història segurament no cauríem tantes i tantes vegades en els mateixos errors. La relació entre Catalunya i Espanya es conflictiva des de fa més de cinc cents anys i això es molt de temps com per seguir fent el burro.
Lliçó nº1:
No esperem gaire dels altres països perquè les decisions de tots ells estarà sempre subjecte i condicionada al moment i els interessos de cadascú i això pot significar que, en el moment de la veritat, estiguem força sols o, com a mínim, sense l'ajut dels qui nosaltres esperem. Això si, poden haver d'altres aliats imprevistos.
Lliçó nº2:
Cristòfol Despuig, autor de Los col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa (segle XVI), deia referint se als castellans: "tenen altre cosa pitjor, i es que volen ser tan absoluts, i tenen les coses pròpies en tant, i les estranyes en tan poc, que sembla que són ells els únics vinguts del Cel i que lo resto dels hòmens és lo que ha eixit de la terra".....
Repeteixo, escrit el segle XVI
Lliçó nº3:
Cito a l'Enric Calpena: Estem al Segle d'Or i es mostra un tret característic de la societat castellana: la Picaresca. "La picaresca explica com han de sobreviure més malament que bé una gran quantitat de persones que només amb enganys, una mica de feina dura i algun petit delicte poden aspirar a menjar calent"....sense comentaris
Lliçó nº4:
Cito a l'Enric Calpena "parlant de 1835.... Una fracció important de la burgesia s'aliarà amb el poder central, tan nociu en moltes coses, però a ulls dels rics, l'únic que pot garantir l'ordre i la conservació dels seus privilegis"....
No us sona això i no us recorda algú...
La comissió de fàbriques va repartir un pamflet que deia: si Catalunya arribava a ser independent acabaria en la misèria perquè tots els empresaris fugirien i no tindrien crèdit de l'estranger.... vaja el Margallo i el Bonet juntets, oi??
Bé, no us poso més cites perquè crec que es millor que llegiu el llibre i tots els que pogueu, així podreu construir la vostre pròpia opinió però fixeu vos que, segles abans que nosaltres, les mateixes paraules, els mateixos sentiments i les mateixes realitats que vivim avui ja hi eren llavors.
Així que, abans de tornar a ensopegar mirem que podem canviar per fer ho millor.
Bona setmana