parlem de persones

Quan un veia pel·lícules de d'èpoques clàssiques, es veia el menyspreu que hi havia per la vida humana com una recreació d'algo molt llunyà.

Ahir veia a YouTube un vídeo d'un home Africà morint ofegat als canals de Venècia. Es cert que ell s'havia tirat i molt més cert que ningú no es va tirar per salvar lo tot i tenir un vaixell ple de turistes al costat, mirant com s'ofegava. I per si no n'hi havia prou, en el so del vídeo s'escolta com uns hi fan befa i riuen mentre l'home mor.

Avui llegeixo al diari que un "youtuber" ha enverinat un sense sostre enganyant lo i pagant li 20 €. El youtuber té 19 anys....

Abans d'ahir "descerebrats" (no se si la paraula existeix) es reien de la mort de Bimba Bosé, no sé ben be perquè, una dona que havia lluitat contra el càncer i havia perdut.

Hem perdut la humanitat o es que mai no l'hem tingut.

Veure tanta violència a la TV o al cinema o als vídeo jocs ens ha eixugat el cervell?

Som els humans violents per definició, som dolents?

Admeto que de vegades tinc dubtes tot i que, per principi em nego a acceptar ho.

NO puc viure pensant que el mon que deixarem als fills i nets serà una merda.

Us demano a tots que abandonem la nostre còmode neutralitat i posem fil a l'agulla per demostrar que som més els qui creiem en la vida, en les persones, en el respecte mutu i no abandonem.

Bona setmana! 

armament estúpid

Ahir hi va haver un allau que va ensorrar un hotel de muntanya a Itàlia. Els mitjans han tingut greus dificultats per arribar al lloc del sinistre.

Ahir les autovies Valencianes han quedat col·lapsades i els cotxes i camions han quedat bloquejats tota la nit. Els mitjans han tingut greus dificultats per arribar i arreglar la situació.

Imagino que, com aquestes, en podrem trobar moltes de notícies que ens servirien per entendre el meu títol: armament estúpid.

SI una persona, que viu al bell mig de la muntanya, es compra un barco, direm que no té gaire enteniment, tot i que ell pugui dir: "es per si un dia hi ha un diluvi o perquè el meu veí un té un de més gros", que tampoc li serveix per res. Bé, dit així (un cop corregit gràcies a la aportació d'una amiga lectora) sembla tan mateix que es un disbarat comprar un barco per no fer lo servir a la muntanya. Això si, hi haurà un fabricant de barcos que estarà força content i enriquit per vendre barcos que no faran cap servei.

Amb l'armament passa el mateix. Espanya, i com ells tots els països del mon, gasta el que no té per comprar eines que costen una fortuna per fer una feina que no faran mai, que suposen un manteniment exorbitant i que s'hauran de reposar en uns anys per altre eines encara més cares i sofisticades. I això només enriqueix als fabricants d'armes, no pas al país ni als ciutadans.

No seria millor tenir els millors enginys per lluitar contra els elements que, masses vegades, causen molt més dolor com ara els terratrèmols, allaus, inundacions, incendis, tempestes i similars. Només que invertissin el 20% del pressupost militar per a comprar equipaments antiincendis, vehicles capaços d'avançar en condicions extremes, materials de detecció per ajudar a trobar persones enterrades, estic convençut de que les estadístiques de desgràcies serien menys greus del que son.

De que punyetes li serveix a Espanya tenir un portaavions que mai no ha servit per fer res d'útil tret de tenir un nom molt reial.

Les imatges d'avui a les notícies m'han ratificat en aquest sentiment.

Per què no treballem per construir en lloc de destruir?

La nostre societat pot arribar a ser molt i molt estúpida.

Futbol i el Barça

Em sembla que, en els anys que fa que tinc aquest blog, no he escrit pas mai de futbol.

No ha estat pas per que no m'agradi però tampoc m'ha semblat que el Barça fos un tema per tractar aquí.

Fins i tot em feia una mica de vergonya per donar una imatge massa primitiva però aquí estic parlant del Barça i de futbol.

Sempre s'ha dit que el futbol es l'opi del poble i altres definicions simples i bé, no les discutiré, però algú va dir que per parlar d'un tema se n'ha de conèixer i jo, del tema en sé una miqueta, com qualsevol que tingui enteniment, tot i que de futbol, com a esport mes aviat en sé poc.

Tota aquesta introducció té a veure amb el fet, innegable, que el futbol es una rèplica del que es un país, en molts aspectes i això, agradi o no, crec que no es pas un tema menor.

Quan en un camp de futbol hi ha 22 persones que intenten enganyar a un únic arbitre que, a més, es força lluny de ser una persona qualificada i equànime, llavors podem deduir que estem parlant d'Espanya.

Quan la persona que se suposa que, com a tasca principal, ha de regular que es faci joc net i en canvi es dedica a presumir d'autoritat, estem parlant d'Espanya.

Quan un jugador fa una malifeta evident, que es pot veure per vídeo mil i una vegades, i en canvi segueix dient que ell no ha fet pas res i que tota la culpa es de l'altre, això es aquesta Espanya que vivim ara.

Tot s'hi val si, a la fi, el resultat es que l'equip guanya, no us sona pas tot això? No ho podríem pas extrapolar als nostres polítics?

I bé si a més hi ha un enemic comú, aquell que tots envegen, odien i capaç d'aglutinar tots els sentiments adversos perquè es millor qu'ells i representa tot allò que ells mai no podran ser, que tenim? es clar: el Barça, es a dir Catalunya.

Si un jugador del Barça es el millor, doncs haurem de buscar ne un altre i, fent el que faci falta, farem que tothom digui que aquest es el millor. Si un jugador del Barça fa una malifeta direm que es un destraler, que menysté al contrari i el que faci falta. Si en canvi això ho fa un altre, no us amoïneu, els mitjans de Madrid ja s'encarregaran d'esmorteir o justificar fins i tot la seva actitud.

Evidentment, l'autoritat competent, casualment, sempre fallarà a favor de l'altre i rarament a favor del Barça, mireu, com el Constitucional, oi?

En lloc està escrit però hi ha una instrucció clara, el Barça no ha de guanyar si això es pot evitar, vaja, com Catalunya. El necessitem perquè fa que la Liga sigui la millor del mon, però fins aquí, no us es familiar?.

El futbol, i el Barça dins d'ell, es un fidel reflex del que passa amb Catalunya i això no es pas trivialitzar, ans al contrari es pensar hi fredament i sense passió.

No dic pas que el Barça siguin angelets, tampoc ho son tots els Catalans, però cada dia que passa es més evident que davant del Barça, de Catalunya, hi ha una paret invisible o ben visible que diu, per aquí no passareu.

Bé això ja es veurà, entre tant, visca el Barça i Visca Catalunya!! 

Pobresa d'esperit

La Generalitat ha produït un vídeo que, segons diuen alguns crítics del RDC Espanyol, identifiquen al FC Barcelona amb Catalunya o l'inrevés, tant se val.

La Generalitat s'ha afanyat a demanar disculpes per si algú s'havia ofès i jo no entenc perquè. Si s'han equivocat i per això demanen disculpes que s'ho facin mirar abans de produir un vídeo institucional i no després. Per alguna cosa els tenim als funcionaris responsables.

En canvi, si no s'han equivocat, perquè han de demanar disculpes, es acceptar una culpa que no tenen i llavors tampoc estan a l'alçada que els correspon.

I ara anem per el vertader problema, tenen raó els senyors del Espanyol? Jo crec que no.

Es vàlid identificar Catalunya amb el Barça o a l'inrevés, doncs crec que sí.

Es vàlid identificar Catalunya amb Barcelona o a l'inrevés, sí.

Es vàlid identificar Catalunya amb la Sagrada Família o a l'inrevés, sí.

Es vàlid identificar Catalunya amb el pa amb tomàquet, sí.

I així podríem seguir molta estona i amb molts més exemples que no han d'ofendre ni als Gironins, ni als de l'Hospitalet, ni a Santa Maria del mar, ni a l'escudella.

Hi ha ens, edificis, coses que permeten identificar països, ens agradi més o menys. Puc dir que la Tour Eiffel es el símbol de França? S'ofendran els Marsellesos?

Tenir enfoc limitat i limitatiu no afavoreix a ningú. 

Fem la lectura al inrevés: gràcies al FC Barcelona el mon coneix Catalunya, això segurament es un fet força probable. Fa més de quaranta anys que viatjo fora de Catalunya i us puc assegurar que fa molt pocs anys que la gent coneix l'existència de Catalunya i, en canvi si que coneixien el Barça.

Tots coneixen a Messi i molt pocs o ningú no coneix a Puigdemont... Qui es doncs millor ambaixador de Catalunya?

Recordo que els Italians varen descobrir Barcelona arran del Mundial del 82 i no es pas una broma, i el mon va descobrir Barcelona arran dels JJOO del 92 i la Sagrada Família ja hi era. Els mitjans son eines poderoses a l'hora de donar a conèixer un indret.

L'Espanyol, ho lamento, es coneix aquí i prou i encara.

Negar una evidència no es pas cap raó.