Un poble, un país

Els Catalans tenim, de ben segur, molts defectes, però també es ben cert que hi ha molta gent que ens té enveja perquè veuen que, en els moments més compromesos, reaccionem com a país, com pocs països son capaços de fer.

No som només un poble, som un país, peti qui peti.

I per això aquest país ha reaccionat com ho ha fet davant la tragèdia que ens ha tocat patir, amb serenor, contenció i molta generositat i, per què no dir ho, amb molta professionalitat per part de les institucions.

I per això els qui ens tenen enveja i por, si, por, aquests han reaccionat com només ho fan els covards i els qui no tenen arguments: mentin i difamant.

I son ells mateixos els qui queden retratats perquè les seves mentides queden escrites i gravades. Avui no els passarà res i fins i tot molts espanyols els creuran, però cada dia que passa, son, som més els qui tenim clar que de camí només n'hi ha un, marxar.

Tant de bo els altres, els de fora, també ens entenguin i ens ajudin com nosaltres hem ajudat als seus conciutadans que varen venir a passar ho bé a Barcelona i han trobat la mort o la pèrdua d'un ésser estimat.

 

turisme si o no

Suposant que tinguéssim un govern racional a Barcelona, cosa que no tenim, es podrien plantejar el per què de tot el que està passant a Barcelona però com em temo que, més aviat tenim desgovern, no hi veig pas gaire solució.

Primer de tot us recomano la lectura de Miquel Puig, economista, twitaire i col·laborador de La Vanguardia que ja ha escrit prou vegades sobre el turisme per poder tenir una idea clara.

Es bo el turisme?, si, sempre i quan es compleixin uns determinats requisits. 

El primer, sens dubte, tenir un model de turisme sostenible i profitós per la ciutat i el país, no només a favor d'uns quants (acabo d'escriure sobre aquest tema).

En segon lloc gestionar el turisme i no deixar que siguin els de fora que el gestionin al seu gust i per els seus interessos.

En tercer lloc no confondre turisme amb turisme de massa, lo primer es bo, lo segon només dura un temps i et destrueix tot.

En darrer lloc hi afegiria que tu, com a país, has de gestionar les infraestructures per tal d'evitar els desgavells, el mal us dels recursos i, sobretot, la manca de política adequada.

A pams:

1- El turisme es bo quan tothom i guanya. Un exemple, els treballadors del sector serveis: cambrers, personal de neteja dels hotels, personal de seguretat de l'aeroport......, si volem que el model sigui sostenible, ells també han de tenir un bon sou enlloc d'enriquir únicament la gran empresa. Així ells gaudeixen del benefici reportat per el turista enlloc de ser senzillament explotat per el sistema. Si aquests treballadors guanyen un bon sou, ells es converteixen en bons consumidors i així el sistema es sosté per si mateix.

2- No deixar que ho gestionin de fora. L'altre dia sortia un escrit dient que TUI, un gran touroperador, considera que ja s'ha tret prou suc de Barcelona i ara s'han d'enfocar a Tunísia o altres llocs. Es clar, si els deixem fer, senzillament faran el que vulguin, sense guardar cap fidelitat al nostre país i sense ajudar a construir una base econòmica sòlida.

Es Barcelona i es Catalunya qui ha de decidir el que i el com.

3- Turisme de borratxera, turisme barat i que no gasta, gent que no es comporta com ho faria a casa seva, turisme que només representa volum però no qualitat ni rendibilitat. Els qui volen aquest tipus de turisme no estimen Barcelona ni el país, només veuen diners ràpids i fora.

4- Aqui no cal dir gran cosa, marxem i decidim nosaltres

Senzill, això si, necessites uns bons gestors i no polítics mentiders i barruers.

   

supremacia

Un home corre per el mig d'un carrer, fen esport, i una dona camina en sentit contrari. L'home no canvia de camí per evitar la topada, senzillament li dona un cop per apartar la i per poc no cau sota las rodes d'un autobús.

Això no es un conte, ha passat al bell mig de Londres, i on semblava que ja tenien l'infractor, un home "important" de Chelsea, ara resulta que no se sap qui ha estat i ningú ja no diu res del tema.

Si l'infractor hagués estat una persona diferent, no sabríem ja el nom i hauria estat acusat? Soc un mal pensat?

Em temo que no, i no crec que sapiguem mai qui ha estat, per què?

Perquè a la nostre societat hi ha una supremacia que es pot llegir no només en funció de la raça però, sobretot, en funció del poder de la persona, ja sigui poder econòmic o polític.

Tant tens tant vals, això no es ni nou ni meu.

"poderoso caballero es don dinero", i això es pot veure cada dia, a qualsevol lloc, un "xeic" comprant el Neymar i ningú li diu que hi ha unes normes que s'ha saltat, L'altre dia, sopant a Castell d'Aro, en un restaurant al costat del carrer, un cotxe s'atura al bell mig del carrer, en surt una dona que crida l'atenció del cambrer al qui insta a donar li una taula. Els qui esperen que esperin, als qui venien darrera que parin, ell portava un "Porsche" .... El cambrer després ens diria que n'hi ha que es pensen que son un "autoMcdonalds".

El nostre model de societat va en aquesta direcció, on uns quants tenen molt i la gran majoria cada cop té menys.

No soc anticapitalista però no crec en aquest model de creixement ultra ràpid dels guanys d'alguns mentre es bloqueja, sistemàticament, el creixement de la majoria.

I lo pitjor es que la societat es contenta de veure la gran riquesa d'aquest "star system" i de fer ne befa però sense fer res per corregir ho.

Ho he dit abans i ho torno a repetir, estem tornant a l'edat mitjana on hi havia senyors i el poble, ara que cadascú se situï on cregui que està i que tregui conclusions.

Jo he lluitat tota la vida dins d'una classe mitjana, cada cop més devaluada i no vull marxar d'aquest mon sense lluitar per que es recuperi.

Bona setmana!