dijous, 21 de desembre del 2017

memòria per votar

Avui puc presumir que, per la meva edat, ja he viscut 63 anys de l'història del meu país.
Quan era petit, al país es parlava de "democràcia orgànica" en lloc de dictadura, hi havia autarquia per no parlar de bloqueig internacional, s'inauguraven pantans a tort i dret com ara s'inauguren estacions d'Ave o no hi va ningú.
El NODO era el diari de tots que ningú no es podia estalviar perquè hi era a tots els cines, i després d'una tonada que pocs oblidarem, solia començar amb el "su excelencia el generalísimo......ha inaugurado". Avui això ho fan els del Pais, ABC, La Razón, El Periódico, A3, TVE, etc....
Quan vaig ser adolescent vaig "conèixer" els grisos, que no son diferents dels qui, el 1-O, repartien amb la mateixa contundència i convicció.
En aquella època tot era il·legal i estava prohibit, més prohibit del que ara el Const..ens aplica.
Llavors tothom vivia amb l'esperança d'un gran canvi i per això vàrem abraçar el que s'ens va oferir, encara que fos poc. Ja ho sabeu, quan hi ha gana no fas escarafalls amb el que t'ofereixen.
A la meva família hi ha hagut gent a la presó després de la guerra, religiosos, afins i desafectes. 
Jo mateix he evolucionat, educat en la experiència i en les meves pròpies vivències. He après dels meus propis errors i he après a parlar i escriure (malament) per transcriure el que penso en lloc de callar i mirar cap un altre costat.
No suporto la mentida, la hipocresia, el cinisme, l'arrogància, la prepotència, la violència, l'opressió, l'oblit, la desmemòria, la pobresa, la misèria, el dolor, la injustícia, la desigualtat, la fam.
63 anys donen per molt, sobretot per aprendre que en aquesta vida no tot s'hi val, que el dia que marxem, hem de deixar un mon millor per els nostres fills perquè ells puguin seguir construint en lloc de lluitar per no ser trepitjats.
Sé que les coses no son ni blanc ni negre, i depenen del color del vidre a través del qual es vegin, però per sobre de tot hi ha la veritat o la mentida i aquesta, tots, en el fons, la podem reconèixer.
Voteu en consciència i no amb la rauxa i aprofiteu els coneixements dels qui son més grans per agafar perspectiva. 
La història es una font inesgotable d'exemples que ens ajuden a teixir el nostre camí.
Votem per avui, recordant l'ahir i pensant en el demà.

dimecres, 6 de desembre del 2017

injustícia

"Potser podem fer poc per vosaltres, però la vostre tragèdia té molt d'espai al nostre cor. Per aquells que us han fet mal i sobretot per la indiferència del món, us demano perdó". Son paraules del papa Francesc dirigides a famílies Rohingyes refugiades a Bangladesh.
Això es una injustícia.
Diu el papa que poc i poden fer i això es fals. Si es volés es podria perquè només es qüestió de voluntat. Que els ho impedeix, la política, els polítics, la falsedat de les persones, els interessos d'uns i altres.
I a ells, als Rohingyes, de que els serveix que els diguin que pensen en ells però no fan res per ajudar los. Segueixen morint i patint mentre uns els ignoren i els altres només parlen.
Només es un exemple i com aquest milers cada dia i a cada moment.
Les injustícies formen part de la nostre manera de viure.
Som altament tolerants amb les injustícies mentre no ens afectin a nosaltres. Només reaccionem quan ens afecta. Només cal mirar com qualsevol conductor reacciona davant una maniobra d'un altre que el molesti i veure la mateixa persona si veu una persona pidolant al carrer.
Igual fan els governs que parlen i parlen davant les injustícies de Síria, dels refugiats del Mediterrani i, en canvi, salten tots juntets si algú els toca l'economía.
Les injustícies son una xacra que conforma el nostre entorn i potser comença a ser hora que la gent reaccionem i no acceptem, per definició, allò que es injust.