El moment de néixer determina el que ens pot o ens ha de passar en la nostre vida. Néixer en un país o un altre farà que sigui una vida fàcil o impossible, on podràs tenir de tot i anar a un lavabo que funcioni o caminar per deserts sense destí o ofegat a la mar Mediterrània.
Així de fàcil el teu destí queda predeterminat per triar un lloc o un altre.
Però, resulta que si amb això no n'hi hagués prou la sort determinarà si ets home o dona. I dic sort perquè si ets home tot et ve de cara i seràs propietari dels teus actes. Si ets dona, en canvi, hauràs de lluitar el doble, patir el doble, treballar el doble per arribar, amb sort, al mateix lloc que els homes.
I es que la nostre societat sempre ha estat dirigida per els homes, es a dir per la força abans que per intel·ligència, per la violència abans que la raó. Si no fos així homes i dones seriem iguals.
jo soc home i m'avergonyeixo de ser ho, perquè els homes seguim sent tan bèsties i tan irracionals com a l'edat de perdre.
No tinc paraules per justificar lo injustificable, per demanar perdó per tot allò que, dia a dia, imposem abans que raonem.
Vergonya ser un home en un mon d'homes.
Bona setmana
