Violència d'estat

En el procés hi ha hagut un temps on el Govern anava per davant i això ens permetia guanyar petites i grans victòries.

Em sembla que ara es l'estat es qui porta la davantera i exerceix una violència premeditada i molt calculada que sap fer mal als individus per escapçar el procés.

Divideix i guanyaràs, es una dita molt vella que no ha perdut efectivitat amb el pas dels anys.

Cada dia ataquen a uns individus concrets i ja no ataquen a cap col·lectiu. Els resultats son aclaparadors perquè, un per un, cauen les voluntats per la força de la repressió, de la presó, del càstig.

Això serà llarg i dur, molt dur, i alguns, no sé quants, hauran de patir ho en la pròpia pell.

No hi ha revolució ni independència sense patiment i dolor i, qui sap, morts.

Tinc el sentiment positiu de que, un dia, nosaltres o potser els nostres fills veuran la fi d'aquest camí que ja no té retorn però també tinc el sentiment negatiu de que el mal, el dolor, el càstig, el retrocés social i democràtic només acaba de començar.

Haurem de plorar més i més, per els nostres però guanyarem perquè cada dia som més i més.

Seguim endavant.

 

Dones

Quan es necessari celebrar el dia de vol dir que aquesta celebració es per compensar el que no s'està fent la resta del any.

Celebrar el dia de la dona deu haver estat idea d'algun home, per amagar la misèria del que els homes fem tot l'any contra les dones.

I dic bé, contra les dones, perquè només així s'explica que avui encara hi hagi, al mon, tanta discriminació envers algú que, com a mínim, es igual sinó millor que nosaltres, els homes.

Sento vergonya de ser home i sentir com els meus homònims son capaços de fer el que fan, dia a dia.

Ja no parlo d'alguns països on, néixer dona ja es un handicap o una desgràcia. Com pot ser que, per el fet de néixer, ja et toqui aquesta càrrega inicial que has de gestionar tota la vida.

Mai, en tota la meva vida, crec, he discriminat, per raó de sexe, a ningú, i a la feina sempre he cregut que les dones solen ser millors que els homes en molts camps.

Mai he aixecat una mà davant d'una dona (i tampoc d'un home).

Sempre he tingut un sentiment especial, d'admiració, de veneració i perquè no, de desig per les dones perquè teniu, sou diferents. I aquesta diferenciació no es discriminatòria sinó barreja d'enveja per ser el que sou i com sou.

Sort que no sou com els homes perquè no hi ha res a envejar.

Manem perquè físicament som més forts i això es lo únic i, perquè des de sempre, fem servir la força per imposar nos a vosaltres o a qui sigui.

Des de la més profunda admiració i respecte, felicitats per ser dones.

Bona setmana