jo crec

Garzón

2012-02-10T23:43:00.000+01:00

Això es un "déja vu". Passa tot sovint als camps de futbol, l'àrbitre després de no sancionar una patada que tothom menys ell ha vist, ignorant el jugador lesionat, treu una targeta groga, no al infractor, sinó al jugador que l'hi ha protestat el seu error.
Segur que aquest cap de setmana torna a passar.
Ningú no nega que el jugador que ha protestat ha comes una infracció però, per què queda sense sancionar la verdadera infracció.
Amb el jutge Garzón tinc el mateix sentiment.
Segur que ell no ha estat cap angelet però crec que el tribunal suprem de l'estat Espanyol ha comès un error suprem o mes aviat, ha descobert la seva verdadera personalitat.
Avui al Sr Camps l'han nomenat doctor honoris causa a no se quina universitat de València i s'ha passejat com el Corleone de la pel.lícula després de ser absolt per manca de proves.
La justícia espanyola ha caigut molt baix

Qatar airways

2012-02-04T11:12:00.000+01:00

El tema de Spanair no es nomes el que es veu. Hi ha hagut una guerra molt més bruta del que sembla i Madrid no es un mer espectador, ha estat un actor decisiu.
Fa poques setmanes, el 12 de Gener per ser exactes, Iberia anunciava que estrenyia relacions amb Qatar airways fent la passar a la T4 on opera Iberia.
Ningú no es va fer ressò del tema però em temo que aquesta es la clau de tota l'operació.
Iberia, per evitar l'acord de Qatar amb Spanair, li va oferir la T4 a Qatar, cosa que no podia fer sense la connivència de AENA (ens públic) i Qatar va optar per la solució còmode.
Spanair ho ha fet malament, possible però Iberia i AENA han actuat legalment?? per què això no ho discuteix ningú i ningú no ho denuncia, ni tan sols a Europa?
Resposta: perquè els estats s'ajuden entre ells i la CE no s'oposarà a una cosa que l'obligaria a sancionar tots els països: Espanya, Regne Unit, França, Holanda i molts altres.
El Prat nomes serà el que Barajas vulgui, llàstima

Som un pais de llestos

2012-02-03T11:11:00.000+01:00

Som un país de llestos, això no ens ho treu ningú.

Jo crec que els Catalans hauríem de seure a la cadira del psicòleg i això potser ens ajudaria a desbloquejar nos com a país.

Abans d'ahir els serveis meteorològics de Catalunya varen fer una previsió de tempesta de neu força important i capaç d'arribar a afectar tot el territori. Ahir la tempesta hi va ser al matí però la de la tarda no va tenir la força prevista inicialment.

El Govern de la Generalitat, recordant, imagino, el que va passar fa un parell d'anys va desplegar tot allò que podia i es va avançar als esdeveniments que, afortunadament no van ser tan forts com era previst.

Escoles tancades sense tempesta, carreteres cobertes de sal sense neu, UAB tancada, etc...

No ha fet falta esperar gaire per sentir totes les befes i comentaris sardònics contra el Govern i les entrevistes "brillants" de TV3 on es veuen pares irats perquè no ha nevat i els han tancat l'escola........fins i tot en Manel Fuentes a Catalunya Radio ja feia d'analista meterològic aquest matí.

Be, jo soc dels qui prefereix que no hagi passat res, dels qui encara recorda la manca de previsió de l'altre nevada i les seves conseqüències.

A tots els llestos que ara, un cop ja ha passat, critiquen alegrement als qui, com a mínim han pres una decisió a temps, nomes els plantejo una pregunta: que haguéssiu fet vosaltres en el seu lloc?

Nomes els qui prenen decisions s'equivoquen, però son molts els qui corren a criticar el que faci falta.

corrupció acceptable

2012-01-29T19:24:00.000+01:00

Sempre s'ha dit que els països mediterranis som països essencialment corruptes o corruptibles. Sembla com si en els nostres gens hi ha una malformació, deformació per altres, o senzillament formació diferent, respecte a com s'han de fer les coses.

Jo, que abans que cap altre cosa em considero mediterrani fins al moll de l'os, em revolto constatant que aquella afirmació es, desafortunadament, massa certa.

Tot just fa quatre dies, s'acaba de tancar un dels episodis mes sòrdids dels darrers temps.

Els srs. Camps i Costa han estat declarats no culpables, en cap cas s'ha dit innocents, curiós detall, per un jurat popular 5 vots a 4, curiosament una proporció similar a la que els Valencians donen al PP. Tothom em pogut escoltar les gravacions on es feia explícitament menció dels obsequis que uns fan als altres i fins i tot es cita, no tan explícitament, a canvi de que.

La Sra. Barberà afirma que rebre un bolso de LV com a regal es "normal", el sr. Feijoó diu que "tots" els polítics reben regals. Però això no es una malaltia del PP, no ens equivoquéssim pas, tots els partits del estat i del nostre país Catalunya, pateixen la mateixa malaltia. Sinó que algú m'expliqui perquè tothom calla i ningú remena el passat dels altres. Com es que ningú protesta quan al Millet (a aquest personatge no li puc posar sr. davant) ningú no gosa jutjar lo.

Com que tothom ho fa.......

Quantes vegades no he sentit aquesta frase per justificar les malifetes que un ha comès.

Quan un polític acusa a un altre la resposta habitual es qui son aquests per criticar el que jo he fet quan ells abans......, doble crim doncs han fet quelcom irregular i a mes no han descobert el que els altres han fet abans i ells ho sabien.

A Alemanya el president del país ha tingut que demanar perdó públicament per un problema de 35.000 €, al Regne Unit hi va haver un escàndol majúscul quan es va descobrir el mal us d'unes despeses en un seguit de parlamentaris.

A Itàlia, en canvi, els parlamentaris son un cau de privilegis i corrupteles, ja no parlo dels Grecs i nosaltres, els Catalans i els Espanyols sembla que som de la mateixa pasta.

Crec que hem d'aprofitar ara que netegem tanta merda, hauríem de netejar a fons i sobretot hauríem d'educar als fills en uns altres valors, mes ètics i menys "passotas".

Hong Kong

2012-01-28T14:55:00.000+01:00

Parlava en el meu post anterior de la porta d'entrada a Catalunya. Porta d'entrada i porta de sortida. Per què es important que una ciutat o un país disposi d'un aeroport important amb bones connexions internacionals e intercontinentals? Senzillament perquè la gent que viatja busca sempre les connexions mes fàcils i directes.

Fixeu vos que un dels primers requisits de tots els buscadors de vols es: nomes vols directes...

Sabeu el que son els brics? son els països mes destacats del que anomenen emergents, es a dir els qui tenen mes futur: Brasil, Índia, Rússia, Xina i Sud Àfrica.

Barcelona te una connexió amb Rio gràcies a Singapur Airlines i una amb Moscou amb Vueling i ja està. La resta requereix escala. L'únic vol directe a Àsia es Singapur amb Singapur Airlines.

No es pot pensar en un país de futur i competitiu si ni tan sols hi podem anar.

Com volem competir amb ciutats com Milà, Madrid, París, Frankfurt, Munich, Atenes, Istanbul, etc.....

Shanghai, Hong Kong, Tokio, Pequín, somnis que no sembla que siguin realitat a curt termini.

Com sempre, els altres creuen mes en nosaltres que nosaltres mateixos, Singapur Airlines, Pakistan Airlines, Qatar Airlines, cap d'aquí.

Hong Kong, la meva preferida al continent asiàtic, es una ciutat encisadora, plena de vida, 24 hores al dia, fàcil i amigable, plena d'olors i textures. Gent de tot el mon es barreja sense problema, en un terreny impossible per lo petit però que fa que tot estigui aprop.

HK es una ciutat oberta al carrer perquè els espais interiors son massa petits, la seva cuina impregna d'olors de tot tipus tots els racons dels carrers.

Llums de neó omplen els carrers i conformen un "skyline" reconegut a tot el mon que no em puc estar de fotografiar.

Jo, com milers de persones de Catalunya, seguiré anant any rere any a HK per motius de feina i seguiré parant a Doha o Zurich o Frankfurt o Singapur ja que no hi puc anar directament.

Ni hao.

spanair

2012-01-28T14:11:00.000+01:00

"Es veia venir", oi que molts ho heu pensat o ho heu dit. Admeteu ho, es la reacció pròpia dels Catalans.

En sabem molt de prejutjar, de preveure i de dogmatitzar i sobretot de fer exaltació posterior per donar fe que nosaltres "ja ho veiem venir".

Ara be, on érem els Catalans a l'hora de construir una empresa estratègica per Catalunya i quan parlo dels Catalans em refereixo a aquelles empreses que sempre presumeixen de catalanitat, aquells empresaris que sempre son a les primeres files de tots els esdeveniments "socials", a tots aquells polítics que onegen la senyera quan no implica res.

Crec que lo de Spanair no es nomes una empresa mes que cau, es la prova de la manca d'unitat d'un país que no sap actuar com a tal. Aquí fem país protestant, plorant i demanant als atres que facin allò que nosaltres no farem.

El Prat es la porta d'entrada a Catalunya, es el primer referent i el darrer, es un motor bàsic i imprescindible per triomfar com a país. Fixeu vos com la Espe. ràpidament parla de Barajas com a primer element per justificar la instal.lació del que sigui a Madrid.

Hem perdut una gran oportunitat de trencar el monopoli de Madrid i ara ho tenim fotut.

Star Alliance havia de ser la alternativa, via Spanair, per fer front a One World (Iberia, British).

Ara, en canvi, haurem de confiar en Vueling per fer aquesta feina. Vueling, dominada per Iberia, Vueling que es una low cost, Vueling que mai no ha tingut cap intenció de fer del Prat un hub i finalment Vueling, la que ara, a mes tindrà un soci per fer li la competència: Iberia Express, l'altre low cost d'Ibèria.

Per venir a Catalunya de fora d'Europa, lo normal es fer escala a un país normal, tret algunes honroses excepcions totes elles extranjeres.

On es La Caixa, on es Abertis, el Banc de Sabadell, tots els pro homes, on éreu, quan realment feia falta.

Ara plorarem tots perquè això si, plorar per el que hagués pogut ser i no serà.

I a Madrid tornaran a riure de lo tontos que som i es que tenen raó. Ells han ajudat a Ibèria de manera legal o il.legal, tan se val, han fet un gran aeroport i han tallat el creixement de tots els altres i ningú no ha dit res.

Pena de país.

No hi estic d'acord

2012-01-22T11:25:00.000+01:00

Un bon amic blogaire escrivia fa uns dies un post que podeu llegir: elradardesarria

Parlava de la crisi de la premsa escrita i jo hi vaig discrepar. Ara he tingut l'oportunitat de veure el seu comentari al meu i decideixo "saltar" al meu (vostre) blog per tal d'expressar el que no he sabut fer abans.

El meu amic "constata" que la premsa escrita està en recessió perquè els "especialistes" així ho diuen, perquè els diaris pleguen i ja està.

Altres especialistes en altres matèries dictaminen cada dia el que ens ha de passar i el que hem de dir i pensar perquè ells, analistes, han decidit que això es el que passarà. Com ho saben, no ho saben però disposen de mitjans de comunicació i/o suports econòmics no sempre transparents que els avalen.

Diuen, el comerç de proximitat està morint i apa tots a comprar als hipers, diuen anem cap una recessió i som hi, ja no es discuteix, diran demà que el pa amb tomàquet no es bo per la salut i ens haurem de fotre????

Recordo que quan la meva dona i jo vàrem tenir el nostre primer fill ens deien que els nens havien de dormir boca terrosa, desprès "deien" que havien de dormir cap amunt, desprès de costat.....

La gent ens hem aborregat i ens fixem massa en el que ens diuen que hem de fer i deixem de pensar per compte propi. Som tan burros que ara paguem mes per tenir el que abans era el mes natural i senzill, això si ara ens ho venen com ecològic.....

Hem perdut el sentit de la lògica, creiem mes en lo artificial i artificiós que en lo que tenim mes a prop.

Has d'estar a les xarxes socials sinó no ets.....has de tenir milers d'amics encara que no els coneguis....has d'això i d'allò per ser o no ser. El meu blog, per exemple, es una merda, per què? perquè els qui hem llegiu sou quatre gats, i això es independent de les tonteries que hi pugui escriure, no hi fa res el contingut sinó el nombre de seguidors perquè ara quantitat suposa qualitat, exactament al contrari del que sempre s'havia pensat.

Els llibres desapareixeran perquè ara venen els llibres digitals. Potser vosaltres comprareu als vostres fills o nets un "tablet" perquè coneguin a la caputxeta vermella o en Patufet o el qui sigui, jo no, jo els compraré als meus nets (el dia que toqui) contes de paper i cartró i els intentaré acostumar al plaer de la lectura, cosa que no he aconseguit amb els fills...

En Serrat cantava fa molts anys allò de: "pare, el mon ja no es el mon"....

Deixem de fer les coses nomes perquè es el que toca i recuperem el pensament propi i el criteri.

Bona setmana.

prostitució

2012-01-15T11:08:00.000+01:00

Bangkok es una ciutat immensa amb un munt de coses per visitar i fer.

Es, a mes, una de les ciutats segurament mes acollidores d'Àsia, a pesar dels seus defectes.

He tingut la sort d'anar hi un parell de cops i ara acabo de tornar hi. La ciutat ha crescut moltíssim i està plena d'enormes edificis, fantàstics hotels, tot això barrejat amb les ancestrals costums d'aquest país.

Quan hi vaig anar la primera vegada, Bangkok ja tenia fama de ser un lloc on feien el massatge tailandès i el que fos perquè les tailandeses eren unes noies molt maques. Avui, uns deu o dotze anys desprès això no ha canviat.

Pots fer un massatge tailandès, el qual recomano molt, es una barreja de ioga, massatge i "stretching", que no te cap final "feliç".

Pots buscar noies tailandeses, molt maques elles, per fer altres coses que no sigui massatges i això es el que m'ha xocat. Podria arribar a entendre, que no compartir, que un home "gran", busqui i pagui per el que no es capaç d'obtenir d'altres maneres. Pobres, prou pena i vergonya deuen tenir, o no....

El que no entenc son la quantitat de joves occidentals, nois de trenta i pico, acompanyats de noies locals. Sembla que l'home no ha evolucionat i segueix obsessionat amb allò que de sempre ha sigut la fixació del "mascle".

Com home em fa vergonya aliena passejar per els carrers de Bangkok i veure tants homes occidentals babejant darrera les noies tailandeses que han contractat.

Protestem de la prostitució al carrer, a les carreteres, on sigui però nomes criminalitzem les verdaderes víctimes. Quan començarem a perseguir els qui contracten una prostituta.

Ànims, any nou, any de canvis, en lloc de treure les prostitutes treïem los a ells......

Nelson Mandela

2012-01-07T23:18:00.000+01:00

Fa un any que me'l varen regalar els meus fills i no l'havia agafat per el seu respectable volum.

Em va semblar que era un bon llibre per acabar un any i començar un altre.

Nelson Mandela no es qualsevol persona i les seves memòries son un gran document.

No diria que es un gran llibre com a forma d'escriptura però com a document no te preu.

Aquest home es un exemple per tota la humanitat.

No podia triar millor llibre per començar l'any.

Aquest es el text que he posat al meu bloc de llibres per resumir un gran llibre.

Aquest home ha trigat 27 anys i mig per poder recuperar una llibertat que l'hi havien tret de manera injusta per defensar unes idees. Però es que després de tan de temps l'home encar ha sigut capaç de perdonar als captors, als seus opressors i, amb ells, ha reconstruït un gran païs.

Recomano aquest llibre a tothom que cregui que es fàcil tirar endavant qualsevol projecte, a tothom que es rendeixi quan les dificultats li semblin massa grans.

Demà marxo de viatge per uns dies així que porteu vos be i llegiu.

Bon 2012.

un detall

2012-01-04T23:41:00.000+01:00

Avui, mentre dinava, he viscut una escena força significativa. La meva taula era davant d'una finestra que em permetia veure tot el que passava al carrer.

El servei de neteja de Barcelona estava en plena acció, escombrant el carrer. No es el de la foto però anava vestit igualet i la seva escombra era del mateix model.

L'escombra era mes vella que jo i li faltaven la meitat de les branques i clar, recollien la meitat del que tenien que recollir.

L'home, l'escombriaire, anava fent i del 100% de fulles que hi havia per terra deixava aproximadament un 30% de les fulles no se si perquè el seu company les pogués recollir o per que el terra no quedes massa net.

Jo menjava i anava mirant com l'home de l'escombra semblava que deia, aquesta si, aquesta no i m'anava posant nerviós però la cosa nomes estava a la primera fase....

Al restaurant on estava menjant, al carrer, hi ha tres tauletes, petites elles, amb les seves cadiretes i es clar les fulles no trien el lloc on caure. Doncs be, el senyor de l'escombra ha passat per davant i ha decidit que aquelles fulles no eren per ell ni eren seves. Potser ha pensat que allò era territori privat, potser ha pensat que formava part de la decoració.....

En definitiva ni ell ni el seu company han netejat aquell tros de vorera.

Així no ens en sortirem.

Es un problema d'educació, de cultura, la llei del mínim esforç no val. Aquell home ocupa un lloc de treball del qual no n'és digne i que, segur que molts altres estarien contentíssims de poder ocupar.

Primera lliçó: la feina ben feta sigui la que sigui i un mateix es qui ha de responsabilitzar se de fer ho be.

No esperem que siguin els altres qui ens facin la nostre feina, sobretot si tenim la sort de tenir feina.

soufian

2012-01-04T22:42:00.000+01:00

Soufian es un nen que degut a una malaltia molt poc freqüent, ha patit una malformació de les extremitats que han obligat a amputar les dues cames. Soufian te 11 anys, de fet hauria de dir que només te 11 anys i en canvi es tot un cant a la fe, a la auto confiança, al positivisme, a la força de voluntad.

El dilluns TV3 va fer un programa explicant aquesta historia.

Soufian tenia un desig, conèixer en Messi i aquest, amb gran senzillesa, s'ha comportat de manera fantàstica amb ell fins a dedicar li personalment un gol davant de tot el mon.

Un darrer detall, la mare d'en Soufian es una dona d'origen nord africà que parla un català que podria avergonyir a milers d'auto anomenats Catalans que nomes ho son de "boquilla". A mes es una dona amb una maduresa i intel.ligència importants i necessàries per poder superar les dificultats que aquesta malaltia ha dut a la seva família.

Per tot el que ja he dit aquest post ja tenia tot el sentit del mon però el motiu per el que he volgut escriure avui ha estat per donar una lliçó de com hem de fer front a la vida.

El somriure que surt a la foto es el mateix somriure que el nano va lluir durant tot el reportatge, un nano que ha assumit amb una valentia increïble les seves limitacions i las ha transformat en positivisme i naturalitat.

Convido a tothom a agafar exemple d'aquest nano i recordar, abans de queixar nos dels nostres problemes, que sempre s'ha de buscar el costat positiu o si mes no intentar minimitzar el negatiu. Així tindrem mes possibilitats de sortir endavant,nosaltres i el nostre país.

un bon inici

2012-01-02T09:35:00.000+01:00

Bé, ja hi tornem a ser un altre cop. La loteria no ens ha tret de la crisi i els àpats de Nadal ens han deixat un xic mes grassos del que estàvem.

Tots i som per fer front a un nou repte: el 2012.

Tots s'han afanyat a dir nos que el el 2012 serà pitjor que el 2011. Per què? perquè realment ho serà? perquè l'any passat tots varen començar dient que el 2011 seria millor any.

Be, tan se val, en qualsevol cas hem de passar el 2012 perquè no es pot saltar del 11 al 13, les regles del joc no ho permeten.

Jo que soc de tarannà optimista de tota la vida admeto que aquest cop he patit força perquè la "pujada" que es veu en aquest inici d'any sembla que sigui molt mes inclinada del que ja ha estat en els darrers anys i això, aquest cop, m'ha costat de digerir. Possiblement el fet no gens menyspreable que cada any soc un any menys jove hi deu ajudar.

Però avui, primer dia laborable del 2012, em sento be, capaç de fer front al que hagi de venir tot i confinat que les pitjors previsions no siguin tan dolentes, que poc a poc tots tornem a un cert estat de normalitat i tranquilitat.

Això si, m'agradaria que els bons desitjos i sobretot els esforços que tots estem fent no ajudin a tapar els excessos que altres han comès, la factura dels quals ara hem de pagar.

M'agradaria que a cadascun d'aquests "despilfarros" l'hi posem un nom i cognom perquè no ens oblidem d'aquí li devem el "favor", com ara l'edifici del 112 que tenim a Reus i que sembla que ens ha costat 30M€ i que està mig buit. Gràcies Sr. Boada, sembla que vostè es qui es va posar la medalla en el seu moment, oi? Des afortunadament no el podem acomiadar ni li podem descomptar, però com a mínim ens recordarem d'un dels culpables que ara siguem mes pobres per culpa d'uns gestors ineficients.

Bé, com deia, el 2012 ja es aquí i no val la pena plorar per el passat sinó mirar amb optimisme el futur i aprendre dels errors.

Recordem que si som capaços d'entendre que ens hem equivocat i veiem quins son aquests errors ens serà molt més fàcil no caure en els mateixos errors el proper cop.

Apa, bona feina.

Còrdova

2012-01-01T12:37:00.000+01:00

Còrdova o Córdoba segons ens agradi mes una llengua o un altre es una ciutat on s'ha d'anar.
Be, hi ha molts llocs on val la pena anar però es que la Mezquita, Masyid en àrab, es un lloc singular i ella sola ja paga.
Còrdova es una ciutat que els cristians s'han apropiat però que te, en els seus màxims tresors en els llegats dels altres pobles que hi han viscut però varen haver de marxar: els àrabs i els jueus.
Si a Còrdova li treiem la Mezquita i la Judería es queden sense el 90% del seu atractiu. La resta la posen els propis andalusos.
Com ja comença a ser un costum hi hem anat en cotxe, gaudint de les autopistes a Catalunya i autovies gratuïtes a la resta del estat. Un primer detall positiu, per anar hi ja no fa falta anar a Madrid, centre del mon, hi ha una nova autovia que des de València et du cap al Sur via Ciudad Real, Valdepeñas, Bailen, Despeñaperros, Andújar i finalment Còrdova. Prop de 900 kilòmetres.
El nostre hotel, al bell mig del centre històric ens ha permès poder passejar un cop i un altre sense tocar el cotxe.

En aquesta ciutat va néixer Manolete, Hi va viure Maimónides, metge i filòsof jueu que va tenir que fugir gràcies als sempre tolerants cristians, Averroes, metge andalusí, tots ells hi han deixat empremta d'una manera o un altre.
La Judería, el que nosaltres anomenaríem el "call" es la zona on es concentra tota la zona turística, gastronòmica, i es l'avantsala a la Mezquita.
Es fàcil entendre el que va passar en la seva època quan veus el temple fantàstic que els àrabs varen aixecar, segons els cristians mes tossuts, sobre una església de San Vicente de la que no s'ha trobat res però....
Puresa de línies, enormitat sense opressió, senzillesa, un lloc on es fàcil recollir se, i tot això al 785 es va començar!!!!!!
Desprès venen els cristians "salvadors" i ho desmaneguen tot transformant el temple i ho evangelitzen a la seva manera. El resultat, es com un cavall de cursa transformat en un camell, les quatre potes hi son però......
El menjar a Còrdova es força bo, com a mínim on hem anat nosaltres, hem descobert les albergínies com les preparen els andalusos, els seus fregits, el seu "fino".
Un altre curiositat, no hem trobat cap sud americà i molt pocs africans, sembla que els immigrants ja han marxat o no hi han anat.
Això si, tots els andalusos amb qui hem tractat han estat "buena gente" com diuen ells.
Si no la coneixeu aneu hi, a pesar dels cristians.
Ah, i no oblideu Madinat Al Zahra o Medina Azahara, queda poc però el que queda es fantàstic, si la mezquita es maca com deuria ser Medina Azahara.

llibres

2011-12-30T22:51:00.000+01:00

En principi aquest hauria de ser el darrer post d'aquest 2011 i res millor que parlar de llibres, els meus amics els llibres.

2011 ha estat un bon any per la lectura de llibres en el meu cas. Fins a 43 llibres!! Novel.la, assaig, biografia, auto ajuda, conte, tot menys política.

Per mi ha estat el millor any de lectura perquè mai no havia llegit tan en tan poc temps.

No tots m'han agradat i un m'ha agradat especialment: Jo confesso de Jaume Cabré.

Ara que es parla de Kindle, de tablets, de que els llibres de paper "s'acaben", a casa el llibre de paper te bons salut. Fins i tot em permeto el luxe de deixar ne a amics i amigues de confiança i quasi be tots tornen.

El llibre de paper es, un plec de fulls però es també un company, un confident, et transmet tot un seguit de sensacions, entre tàctils i olfactives.

No son parides mentals però no us obligo a compartir les.

El llibre forma part de mi o jo soc jo i el meu llibre....

Acabo l'any amb un llibre llarg i dens: la autobiografia de Nelson Mandela. Quan l'acabi podreu tenir el meu comentari al meu blog de llibres: llibredepaper

Demà acabarem l'any i segurament la darrera cosa que faré serà llegir una estona, al llit ,quan ja no tingui força per res mes.

Tan de bo la meva capacitat de lectura al 2012 sigui com la d'aquest any que s'acaba.

Bon any a tothom

Nadal

2011-12-24T17:35:00.000+01:00

Tinc diferents temes per tractar, vull parlar de coses sobre les que no estic d'acord però avui no toca, avui fins i tot per els qui no segueixen certes tradicions religioses, avui repeteixo crec que toca aparcar tot allò que no sumi, tot allò que no representi mirar endavant.

Tenim la sort de ser aquí, amb els nostres i nomes això ja val tot.

Tenim la sort de viure en un mon en crisi però un mon on la gent està descobrint que hi ha veritats abans amagades, on hi ha bondat que abans estava adormida, on hi ha solidaritat davant dels qui roben.

El nostre mon no es perfecte, mes aviat es molt imperfecte però tinc la sort de mirar els qui pugen darrera meu i veig amb orgull que son tots ells millors que jo. Això significa que on jo no hauré arribat ells ho podran fer segurament.

No ho tindran fàcil però es que nosaltres tampoc ho hem tingut fàcil darrerament i anys enrera.

Avui estic content perquè em sento, al final d'una llarga carrera que haurà durat quasi 350 dies, feliç per haver pogut arribar i poder estar sa i estalvi per enfocar la nova carrera que començarà la setmana que ve.

Avui, demà, demà passat nomes toca retrobar nos amb els amics i parents, riure i plorar d'alegria, recordar als qui ja no hi son i mirar amb optimisme el futur que ens espera.

Lo mes dur ja ha passat, ara toca tirar endavant un altre cop.

Jo que tinc la meva fe crec que ens en sortirem i a mes hi farem reforçats.

Bon Nadal i un millor 2012.

Per cert la treva nomes es per un parell de dies, els temes pendents sortiran.

de reis i reines

2011-12-23T23:07:00.000+01:00

Un rei avui per què serveix? i una reina? i un parell de princeses? En època de crisi i en època de crisi un es pregunta de que serveix mantenir un anacronisme que no te cap valor afegit.

La meva generació ha crescut sota l'ombra d'un dictador que ens va col.locar un rei com a testament. Però es que darrera el seu moviment hi ha centenars d'anys d'història tots ells orientats a fer nos creure que la monarquia forma part de nosaltres i no es discuteix.

Jo, a data d'avui nomes conservaria tres reis: Melcior, Gaspar i Baltasar.

Son els únics que donen satisfacció, no cobren, nomes tenen amics, pensen sobretot en els mes necessitats i no esperen res a canvi.

La resta de monarques de tot el mon, tots ells, el millor lloc on poden ser es als museus d'història, ben guardadets.

Així ens alliberarem de reis i princeses i fins i tot de gendres.....

He llegit bastants llibres d'història i no he sigut capaç de trobar un rei que hagi fet res de bo per el seu poble tret que no sigui el propi "autobombo" que ells mateixos o els seus cronistes hagin pogut tenir. Em sembla que ni tan sols Lluís IX, rei de França, anomenat "Sant Lluís" no va ser cap sant.

No pretenc presentar me com anti monàrquic, sinó com pragmàtic ciutadà.

Amb tot el que costa una casa reial i altres despeses col.laterals imagineu quantes coses podrien dur els verdaders reis, els Reis Mags d'Orient a tota la gent que verdaderament ho necessita

donar

2011-12-18T18:30:00.000+01:00

Donar es una paraula fantàstica perquè implica entregar quelcom sense esperar res a canvi.
En el nostre mon d'avui, donar es poc freqüent perquè la majoria espera sempre "algo" a canvi del que estàs donant.
Per sort hi ha molta gent, d'aquells que no surten mai als diaris, gent normal com tu i jo que pensem que donar es una cosa molt bonica.
De fet diuen i jo ho crec fermament, que qui dona algo es doblement afortunat perquè el qui rep senzillament ha rebut el que sigui però qui dona te el plaer de donar i a mes el plaer d'haver fet una cosa útil.
Jo soc donant d'ulls i de la resta d'òrgans que conformen el meu cos. Ho soc des de fa mes de trenta anys i, algun dia, quan el meu cos ja no funcioni per si mateix, servirà perquè d'altres als qui no tot els funciona correctament, puguin tenir una segona oportunitat.
Jo soc donant i no necessito fer ne publicitat però avui, avui el dia en que els de la Marató de TV3 treballen per les donacions, avui m'atreveixo a fer vos una pregunta:
sou donants?, jo no vull la resposta, no la necessito, senzillament m'agradaria que us ho penseu.
Bon diumenge.

equivocarse es humano

2011-12-14T20:48:00.000+01:00

Equivocarse es humano, yo cometí el gran error de votar una vez (solo una) al sr. Zapatero.

Es importante reconocer cuando uno se equivoca pués este es el primer paso para poder rectificar.

Rectificar es de sabios, yo ya lo hice hace cuatro años pero muchos conciudadanos se mantuvieron en su error hasta el pasado 20 de Noviembre.

Sr. Zapatero, yo creía que nunca más el estado español tendría un presidente tan malo como Aznar pero Ud. tendrá el dudoso privilegio de hacer casi bueno a Aznar.

Los españoles (y los catalanes aun peor) debemos ser muy malos para haber merecido 8 años de Aznar y 8 años de Zapatero si es que es cierto aquello de que los pueblos tienen aquellos políticos que se merecen.

Ha sido Ud. tan funesto para España y Catalunya que cualquier otro resulta apetecible e incluso mejor. Hasta el Sr. Rajoy que ya había perdido dos elecciones ha ganado por abrumadora mayoría.

Se va y nadie le va a echar de menos. Se imagina lo triste que tiene que ser, bueno no, Ud no se lo imagina porque su incompetencia no le permite ni tan solo darse cuenta de lo que es obvio para todos los españoles y para todo el mundo.

He estado pensando en alguna cosa buena que Ud. nos haya dejado como legado y no he encontrado ninguna.

En cambio los libros de historia seguro que le reconoceran una característica en la que ha ganado a todos los presidentes españoles, europeos y .....: el sr. Zapatero ha sido sín duda el presidente más mentiroso. Ud. ha hecho bueno aquel dicho: "miente como respira". Además todas sus mentiras estan recogidas en las hemerotecas.

Y encima tenemos que apechugar con que Ud. es del Barça aunque nunca haya ejercido por falta de personalidad, que cruz.....

Bueno, hace tiempo que quería escribirle y lo he hecho en castellano por aquello de que su catalán, como su francés o su inglés no existe.

Adiós.

actitud

2011-12-09T12:52:00.001+01:00

Una dona molt sàvia es va despertar un matí, es va mirar al mirall, i va notar que tenia solament tres cabells en el seu cap. "Hmm", va pensar: "Crec que avui em faré una trena". així ho va fer i va passar un dia meravellós.

El dia següent es va despertar, es va mirar al mirall i va veure que només tenia dos cabells en el seu cap. "Hmmm" va dir, "crec que avui em pentinaré amb la ratlla al mig". Així ho va fer i va passar un dia grandiós.

El dia següent, quan es va despertar, es va mirar al mirall i va adonar se que solament li quedava un cabell en el seu cap. "Bé", es va dir, "ara em faré una cua de cavall". Això va fer, i va tenir un dia molt, molt divertit.

Al matí següent, quan es va despertar, va córrer al mirall i de seguida va veure que no li quedava ni un sol cabell en el cap. "Que bé!" va exclamar, "avui no m'hauré de pentinar!".

La teva actitud és tot en la vida.

Alegra't cada matí.

Riu te de tu ateix. Acceptat't.

Sigues bondadós i amable amb els altres.

Somriu los, perquè cada persona que et tròbes té els seus problemes i el teu somriure els ajudar.

La vida no és esperar que la tempesta passi ni és obrir el paraigua perquè tot rellisqui...

La vida es aprendre a ballar sota la pluja.

Que cada dia de la teva vida ho gaudeixis al màxim!

Evidentment el tex no es meu però la història s'ho val.

El missatge es bo per avui i per tot el 2012!!!!

2.659

2011-12-08T12:46:00.000+01:00

2.659 es el número de nens i nenes tutelats per la Generalitat a data d'avui.
El número va ser publicat fa pos i, evidentment, ha passat sense pena ni gloria per la majoria de la gent inclosos els propis mitjans que no se n'han fet ressò.
Cap emissora de ràdio, que jo escolti com a mínim, s'ha dignat dedicar una estona a tractar el tema.
Jo tinc la sort i la desgràcia de conèixer uns quants nanos "tutelats" per la Generalitat i per tant conec una mica la feina que fan uns professionals increïbles i sobretot el drama que han tingut que patir i segueixen patint aquestes criatures.
En primer lloc això de tutelats per la Generalitat no deixa de ser un eufemisme perquè només es una tutela administrativa i burocràtica, molt lluny d'una verdadera tutela personal com seria desitjable. La feina la fan gent anònima tot i lluitant moltes vegades no nomes contra la resta del mon, fins i tot les famílies dels infants però també contra la pròpia Generalitat que nomes sap actuar com a funcionaris que son.
Però avui no entraré mes en aquesta part del tema.
Avui vull aixecar una veu per els 2.659 crios, nois i noies, nens i nenes que, des de nadons fins als 17 anys poden estar en un centra d'acollida, sense la calor dels pares o precisament alliberats d'uns pares que no mereixen aquest nom.
Nanos que han patit agressions, cops, abandonaments, maltractaments i tot allò que podeu imaginar.
Son molts, masses, una vergonya per tots nosaltres.
Recordem que ells son el futur però el seu passat ha estat un drama i el present no es gaire il.lusionant.
Es la nostre obligació ajudar los. Penseu hi una mica.
Recordeu aquella fabula que parlava del caminant que es queixava de la seva mala sort fins que va mirar enrere i va veure al mateix camí un altre home que recollia les engrunes que ell havia deixat caure......

pista de gel

2011-12-07T23:23:00.000+01:00

He estat a Nova York els darrers dies i he pogut veure fins a tres pistes de gel: parc Bryant a la 42st, Rockefeller center i Central Park.

La gent feia cua a tots tres llocs per tenir la possibilitat de patinar. Les tres estan en lloc cèntrics, els "turistes" i fèiem el badoc, etc.

Els americans això en diuen una "win & win proposition", traduït al català seria "algo" aixi com una proposició on tothom hi guanya.

Mentre ho veia pensava en les ments privilegiades que discutien la conveniència de posar la pista de gel a la Plaça Catalunya.

Des afortunadament al nostre país sempre hem tingut aquest tipus de reacció davant la majoria d'idees innovadores. Hem de ser mes imaginatius, creatius i oberts de mires si volem que Catalunya sigui capdavanter. De vegades nomes copiant ja n'hi ha prou.

Raonament senzill, per que a NY en tenen fins a 3 nomes a Manhattan? per que hi ha molt de gel per els carrers? per que el sr. Rockefeller li agrada patinar davant de casa.....o potser per què resulta atraient per la gent, per les botigues del voltant i, en definitiva per NY.

Bé, perdoneu la ironia però algú ho havia dir.....

la foto

2011-12-07T22:51:00.000+01:00

No us diré d'on es aquest far, ho heu d'endevinar.
Cap pista per ser avui, vigília de festa.
Bon vespre

Kosovo

2011-12-06T23:24:00.000+01:00

Els darrers dies he estat a Nova York i vull parlar de diverses coses que ja aniré treien però avui nomes vull parlar d'un sol detall.

Al hotel on érem vaig conèixer un cambrer de Kosovo.

El nostre hotel, el Sofitel, pertany a la cadena francesa Accor, te personal europeu enlloc dels comuns sud americans i un dels cambrers era de Kosovo.

L'home, d'uns trenta i pico d'anys es va posar a xerrar amb nosaltres i nosaltres amb ell.

Nomes varen ser petites estones, tres dies, a l'hora d'esmorzar però les seves frases em varen impactar.

En primer lloc es el primer cop que con neixo una persona jove, o com a mínim mes jove que jo, que ha participat en una guerra lluitant en ella. A mes el seu pare hi va morir.

Cada cop que veu un polític, deia, recorda com per culpa seva dels polítics i similars, com els uns poden empènyer als pobles a lluitar i morir per els interessos d'uns pocs.

Quatre guerres entre diferents pobles en deu anys es el seu record.

Una família destrossada, un país arruïnat, una o varies generacions marcades per empre mes.

Ell ha pogut fugir i ara torna a començar, poc a poc.

Jo em vaig quedar encongit pensant en lo poc que em vaig preocupar d'aquella guerra que hi havia a menys de dues hores d'avió de Barcelona.

Hem vaig quedar trasbalsat pensant en lo petits que poden ser els meus problemes quan els comparo amb els dels altres.

Quan ens varem despedir li vaig donar la ma amb força, força de carinyo i respecte.

Que lluny que passen algunes coses, que aprop les pots sentir quan te les explica algú que las ha viscut.

502

2011-11-27T00:49:00.000+01:00

Acabo de descobrir que l'anterior post ha estat el número 502!!!!

Bé, ja sé que alguns ja en duen mes de 1.000 i d'altres potser molts mes però jo porto mes de 500 escrits petits o llargs, intranscendents per la majoria però cadascun d'ells te un petit missatge important en aquell moment que va ser escrit.

Això va néixer per que un amic m'hi va empènyer i perquè sempre he volgut escriure.

Ara, com a mínim, sé construir frases senzilles, tinc un corrector que m'ajuda a no fer masses faltes d'ortografia i, sobretot, puc escriure.

Algun dia aconseguiré escriure no un post sinó un llibre.

De moment això es com un diari intim i públic al mateix temps.

Tot el que he escrit son coses que jo crec i sento així que ara ja em coneixeu una mica mes.

Aquest es el meu post nº 503, he trigat 4 anys llargs per fer los, veurem quan arribem als 1.000 si hi arribem....

bona nit

tot s'hi val

2011-11-27T00:26:00.000+01:00

Quan va començar la crisi tots vivíem en un mon mes aviat il.lusori on tot semblava possible i on tot semblava poder tirar endavant. Vosaltres, jo, tots vàrem estirar el braç i potser també la màniga va tibar una mica. Això es el que va passar i per això ara costa molt recular i tornar a agafar una posició menys satisfactòria però mes real.

Però mentre nosaltres fèiem això n'hi havia d'altres que aprofitaven per enriquir se de manera legal o il.legal sense preocupar se de res. La bonança tot ho tapava.

La crisi, en canvi, ha servit per anar descobrint, imagino nomes la punta del iceberg d'una trama de lladres força important: la CAM, Caixa Nova Galicia, Banc de València i ara Caixa Penedés. En cap cas es parla de petites quantitats, no: 10, 20 milions d'euros. Si senyor aquí ens posem el sou o la jubilació que ens dona la gana i cap problema.

De fet a cap d'ells sembla que els hagi passat res entre altres coses perquè sembla que darrera d'ells ni d'heu haver molts altres així que tots calladets.

Tot s'hi val.

Avui llegia al diari que TV3 se li retallen les subvencions i la Mònica Terribas, directora de TV3 posava el crit al cel. Llegint una mica mes resulta que la mitjana de salaris de TV3 està per sobre els 60.000€!!!!!! amb jornada de 35 hores. Son 2.700 persones quan Antena 3 en té 1960 aprox. i Tele 5 1.600...... Curiós veure que quan un juga amb els diners dels altres no hi ha problema. Per què TV3 necessita 1.000 mes que la cadena privada líder al estat?

La catalanitat de la cadena no es una carta de llibertat per gastar sense límit. Ans al contrari, ells haurien de predicar amb l'exemple i ser mes austers i eficaços que els altres i així marcar el camí.

Com a mínim la crisi haurà servit per destapar una mica el pot de la merda per poder netejar.

El problema es que diuen que quan tu veus un iceberg, el que veus no es mes que el 15% del que en realitat es perquè el 85% restant està sota l'aigua així que imagineu quanta merda queda encara per destapar.....

Veurem quin una descobrim demà al diari.

Bon diumenge.....

fins on arriba la corrupció

2011-11-26T18:39:00.000+01:00

M'he proposat evitar parlar gaire de polítics perquè es un tema repetitiu i no els vull donar mes corda de la que ja tenen. Ara be, hi ha moments on es creua la ratlla vermella i necessito treure ho. Avui en tinc un cas.

El govern de l'estat ha indultat el sr. Sáenz, conseller delegat del Santander, d'un delicte per el qual ha estat jutjat i declarat culpable fins i tot per el tribunal suprem. A més aquest tribunal havia fet un informe desfavorable respecte a la concessió de cap indult. Tot i això el govern de l'estat, amb la conformitat explícita del PP, ha decidit, en aquests moments on ja no son ni tan sols govern, actuar sota ma i indultar un banquer que va abusar del seu càrrec. Així la "honorabilitat" d'aquest individu no queda afectada i pot seguir actuant com a banquer..... Això si, ha de pagar una multa de 3.000€. Recordem que ell havia acusat en fals per un frau de 3.600.000€ a uns empresaris.

Trobo curiosa aquesta correlació de delicte i sanció quan penso en les sancions que qualsevol de nosaltres hauríem de pagar per infraccions misèrrimes i de les que mai no rebríem cap indult.

Quants favors està pagant aquest govern amb aquest indult? Podran tots ells encara seguir mirant als qui els varen votar tot dient hem estat honestos??

Es pot dir mes alt però no mes clar, fan fàstic!!

persones vs politics

2011-11-21T20:30:00.000+01:00

Diuen que la talla de les persones es pot mesurar quan aquestes persones es posen davant d'una situació difícil.
Ahir dues persones varen quedar molt clarament retratades: Laia Bonet i Miquel Iceta.
El Sr. Iceta perquè se li va omplir la boca de resultat quan es pensava, just al principi del recompte, que el PSC superava a CiU i així, tot grassonet ell, ho ve etzibar al comentarista de TV3.
L'home no va tenir la paciència, el sentit comú, el seny i tot allò que voleu i sigui desitjable precisament en un polític.
No el vaig tornar a veure i imagino que no va rectificar encara que els vots si que ho varen fer i es que de vegades, no sempre, la justícia posa a cadascú al seu lloc.
La segona persona va ser sens dubte i amb mes insistència la Sra. Bonet. Ella era la que representava al PSC al plató de TV3. Com que la clatellada ja la duia preparada es va agafar a allò que només algú que porta molt de temps buscant una excusa podia trobar: Abans que el Zapatero han caigut 16 primers ministres i aquest va ser el primer i gran argument per justificar la seva derrota. El segon argument va ser que el PP no ha ensenyat el seu programa.... En canvi quan el Sr. Pellicer li va dir que el Sr. Rubalcaba si i per això havien perdut, llavors no va saber que contestar.
Després va atacar a CiU i a qui fos per tal de justificar els seus propis errors. Juventud, inexperiència, no em serveixen com excusa, incapacitat o autocomplaença???
On es l'autocrítica, el sentit de la responsabilitat, la vergonya???
L'un per a mi ja es un cadàver polític, l'altre haurà d'anar a una escola d'humilitat si es vol recuperar.
Visca les eleccions!!!

ments preclares

2011-11-21T10:50:00.000+01:00

Sembla mentida com sempre hi ha hagut gent amb la ment preclara, capaç de predir lo bo i lo dolent.
Ho he rebut avui per internet i així ho penjo.
bona setmana.

parlar clar

2011-11-18T09:14:00.000+01:00

Demà s'acaba la campanya electoral i canviarem el govern per no canviar pràcticament res i es que el que ara faran es aixecar se uns de la cadira, seure uns altres i criticar des de el primer dia el que els altres varen fer malament i que això justifica que ja no puguin complir cap de les promeses fetes fins avui, etc.......

Per què? perquè els polítics parlen on volen, davant de la gent que els escolta i no hi ha ningú que realment posi el dit a la "nafra".

Que vull dir amb això, senzill, escolteu aquest periodista

Ha passat no fa gaire a la TV dels EEUU, i potser l'home ja l'han fet fora però segur que ara dorm més tranquil. Ell ha dit i fet el que molts dels seus conciutadans pensen. La diferència es que ell disposa d'un micro i una càmera de TV i això li dona una força afegida.

Mes com ell, molts com ell, menys hipocresia i corrupció, hem de netejar aquest mon perquè els joves heretin un mon mes just.

Que passeu un bon cap de setmana!!!

benvolguts metges

2011-11-17T21:32:00.000+01:00

M'imagino un pare renyant al fill per fumar i, un cop renyat el nen, el pare va i agafa una cigarreta i fuma, i a sobre acaba dient que no es el mateix......

Si els metges creieu que s'està maltractant als pacients i això es la bandera de la vostre reivindicació, com es possible que podeu justificar que 40.000 pacients hagin ara de re programar les seves visites, atencions o operacions un temps indeterminat. O es que quan ho feu vosaltres si que es justificat i quan son els altres no??

HI ha vegades que un ha de fer front a les seves responsabilitats encara que això sigui feixuc i difícil i predicar amb l'exemple.

Heu sentir mai parlar de les vagues a la japonesa? senzillament, en lloc de parar el que fan es treballar mes aquell dia, segur que els pacients agrairien l'esforç i la societat en general valoraria el sentit positiu i constructiu de la queixa.

Si tots els que estem patint algun tipus d'injustícia dels poders polítics féssim vaga em sembla que ningú no treballaria al país.

Tothom mereix ser respectat i escoltat però crec que tots ens hem d'ajudar i no fer pagar sempre al mateix.

nous aires

2011-11-14T19:49:00.000+01:00

Ara parlen els periodistes de governs tecnòcrates per contraposició als governs de polítics que hem tingut darrerament i es que als periodistes els agrada usar noves paraules o velles per tal de fer notar qui hi ha un canvi i sobretot per demostrar que estan al dia.

Ara parlem de tecnòcrates perquè aquests homes, que ara estan al capdavant dels seus governs, son homes que no responen al típic perfil de polític xerraire, mentider, aglutinador de públic, líders carismàtics.

Aquests tecnòcrates son homes de perfil baix, poc coneguts del "poble" i en canvi molt reconeguts per les institucions. Son aquells que fan la feina sense estridències ni altaveus. Ningú diu que siguin millors o pitjors. Home, pitjors es difícil perquè els darrers anys ens han aportat figures de primeríssim nivell: Zapatero, Berlusconi, Papandreu, el d'Islàndia que ara jutgen els Islandesos, Blair, Bush fill, Aznar, etc.......

Aquests homes no s'han presentat voluntaris en cap cas, com a mínim que jo sàpiga, primera diferència, no son salvadors del mon com se solen presentar els altres.

En segon lloc, ahir no hi eren i avui ja son primers ministres, 48 hores i feina feta.

I, es clar, tot això ja fa que mes d'un s'esquinci les vestidures. Com pot ser que "aquests" individus agafin el poder així, sense mes ni mes i, a sobre, ens fan quedar com a draps bruts a nosaltres els de sempre!!!!

Automàticament s'afegeix el primer cop baix: no han estat escollits democràticament i per tan s'han de fer eleccions immediatament (ho han dit a Itàlia i Grècia).

Bé, no se si es molt democràtic però han estat escollits per el propi president del país i recolzat per els respectius parlaments. Si això no es democràtic, ho es tan o tan poc com al parlament de Catalunya on tu votes una llista i on la que mes vots te no necessàriament guanya perquè el parlament reinterpreta els vots, oi?

El que sembla obvi encara que no es digui gaire alt es que la gent està fins els nassos de la classe política i sobretot de la classes política incompetent així que benvinguts aquests individus "tecnòcrates".

Per cert també diuen que venen de Goldman Sachs. Si això vol dir que venen d'una empresa privada, ja m'agrada, segur que seran bons gestors, i millor que no pas funcionaris, i si es una empresa de moral dubtosa, com es Goldman Sachs, com a mínim ens estalviarem els polítics corruptes que els hi han fet el joc fins ara.

Hi ha un altre cosa que voldria remarcar avui.

Ja fa dies que es parla d'Iran i es parla poc però es destil·len missatges que fan massa pudor de guerra i em temo que els Nord-americans i Britànics ja han trobat la seva particular manera d'activar la seva economia: una "bona i santa" guerra per salvar nos de mes armes de destrucció massiva, com a Irak.

Tan de bo m'equivoqui però les guerres solen aparèixer quan es vol reactivar una economia. Ja se sap, despesa militar a tot drap, consum, etc. i després reconstrucció. El Bush pare i el fill ja ho varen fer amb el Blair i l'Aznar, recordeu???

11 de Novembre

2011-11-12T23:04:00.000+01:00

Ahir tothom parlava del 11 del 11 del 2011 com una data divertida per lo dels 1s però ahir era una data molt significativa en molts llocs i no a casa nostre.

El 11 de Novembre de 1918 es va signar l'armistici o dit d'un altre manera, la fi de la Gran Guerra. 8.500.000 de morts, 7.750.000 entre presoners desapareguts, 21.200.000 ferits, en definitiva mes de 37.500.000 baixes segons les estadístiques.

Diuen que ja no queda cap combatent d'aquella guerra i pocs deuen quedar que la visquessin en pròpia pell.

La majoria de la gent de la meva generació recorda la segona guerra mundial com si fos "la" guerra i poca gent pensa que abans n'hi va haver una de brutal i on els homes lluitaven cos a cos, on les baionetes eren a la punta dels fusells, on es va utilitzar gas mostassa per matar a la gent mes i mes ràpid. Una guerra mes "humana" en el sentit que la tècnica encara obligava a lluitar cos a cos i on l'home era molt mes important que l'arma o l'enginy mecànic.

Una guerra tan estúpida e inútil com totes les guerres.

La nostre memòria es molt feble a l'hora de ponderar que val la pena o no recordar.

El temps, a mes, distorsiona i maquilla la realitat per acomodar la a les nostres conveniències.

Vull pensar que tots aquells que varen morir o patir aquella guerra no ho hagin fet de manera inútil, senzillament perquè si.

El seu sacrifici no haurà estat en va si els qui hem vingut després aprenem que mai la violència, l'odi, les banderes, les armes, mai s'han d'imposar a la pau, la convivència, la solidaritat.

Bon cap de setmana

un mar al cel

2011-11-12T22:37:00.000+01:00

No es una gran foto però la Blackberry era la millor càmera que vaig poder utilitzar en aquell moment.

Viatjar en avió es una cosa força freqüent per a mi. Tan es així que masses vegades una cosa tan bonica i tan emotiva com volar ho he convertit en una rutina massa senzilla. Pujo al avió, em deixo preparats diaris i llibre abans de seure, em poso tot lo còmode que la majoria de les companyies em permeten i em poso a llegir abans de dormir me o a l'inrevés, m'adormo primer i després llegeixo si em desperto abans d'aterrar.

Però aquesta rutina que he perfeccionat en molts anys de vols llargs i curts fa que masses vegades acabo ignorant una de les coses més maques que els nostres ulls poden veure:

la terra des de l'aire.

Aquest darrer cop en canvi, no m'he adormit, he gaudit de la meva finestra i del mar de núvols que es desplegava s sota meu.

Anem tan de pressa que masses vegades perdem de vista les coses maques que tenim davant del nas.

Hem d'anar mes a poc a poc i fruir mes del que ens envolta.

I si no heu d'agafar cap avió per poder mirar de dalt a baix, cap problema, nomes cal que aixequeu els ulls i mireu al cel, la vista es la mateixa.

Saló Nautic de Barcelona

2011-11-07T21:37:00.000+01:00

Avui he anat al Saló Nàutic de Barcelona i, des afortunadament crec que estem davant d'una de les darreres edicions d'aquest saló que te quasi tants anys de vida com jo.
Dos pavellons mig buits davant d'una fira que abans n'ocupava 5 o 6 dels pavellons d'Hospitalet.
En primer lloc ja no pots ni tan sols aparcar en els parkings del propi recinte, nomes ho pots fer al parking A que t'obliga a sortir al exterior.
La entrada principal es buida i desangelada i no te cap mena d'atractiu per a ningú. Es mes, has de mirar dos cops per trobar el rètol del Saló. La pasarel.la que du als pavellons nomes te quatre recordatoris dels 50 anys i ja està. I, finalment els dos pavellons, amb espais a mig omplir, poquíssims barcos i menys serveis. Han desaparegut la majoria d'empreses que giren al voltant del sector nàutic.
Diuen que al Port Vell hi ha 240 barcos mes que haguessin omplert molt mes el Saló però no, ara tenim dos salons molt lluny uns dels altres i sense cap mena de fluidesa entre un i altre.
On es la força d'un saló que aprofiti els seus punts forts i lluiti amb innovació, creativitat i ambició?
En lloc d'unificar i ajuntar, aquí separem i dividim, en lloc d'aprofitar els espais com el Forum o el nou port no utilitzat al costat del hotel vela, aquí anem a l'Hospitalet quan del que es tracta es d'aprofitar la proximitat del mar.
On son les iniciatives que han d'afavorir que les empreses i els consumidors s'interessin per aquest sector. que fem per competir contra Cannes, València, o fins i tot Madrid.
Es ben cert que la crisi ha castigat el sector però no cal que l'enfonsem mes.
Després de visitar el Saló he anat a la web saló nàutic.
He arribat a la conclusió que qui no es contenta es perquè no vol, tanmateix sembla que qui escriu la web del Saló no ha anat a l'Hospitalet.
He pogut parlar amb un expositor amic i l'home treia fum dels queixals per la absoluta manca de propostes, estratègies i clares polítiques de desenvolupament del Saló i del sector.
D'aquí poc plorarem per la pèrdua d'un altre saló, això si ja li hem donat una medalla i al Sr. Conde moltes felicitacions i al director sr. Freixa també.
Sr. Mas tenim molta feina per tirar endavant aquest país, tan de bo aquí també hi posi la tisora i la ma dura.

lleis a mida

2011-11-06T20:19:00.000+01:00

Quan els governants d'un país es fan les lleis a mida de les seves necessitats vol dir que les lleis nomes son d'us obligat per els ciutadans de carrer però no per els qui se suposa que han de cuidar que les lleis es compleixin.

El consell de ministres ha atorgat la nacionalitat espanyola a Ricky Martin i Benicio del Toro.

L'únic criteri objectiu que justifiqui aquesta mida es el que ells anomenen "vincles comercials profunds"...........

No tinc res en contra de cap dels dos.

Sembla ser que un dels dos ho fa per poder oficialitzar el seu matrimoni homosexual, curiós motiu que demostra les profundes arrels del individu i mes curiós encara la sensibilitat del govern del estat.

En el cas de l'altre no se sap el motiu però un es pregunta si renunciarà a la nacionalitat nordamericana.

Bé, en definitiva això s'en diu lleis a mida. M'agradarà saber que en pensen tots aquells que han de fer cua per no poder obtenir la nacionalitat o als qui es demana milers de papers, o als qui han de tornar a casa sense poder obtenir los o fins i tot als qui s'exigeix disposar de feina per accedir a la nacionalitat.

Bé, com deia al principi, lleis a mida a mida dels qui tenen mitjans.

Un llavors es pregunta si això de ser un indignat no es cada cop mes una necessitat i no senzillament una actitud.

La Granés

2011-11-06T18:02:00.000+01:00

El divendres a la nit ens vàrem trobar un grup de companys d'estudi lo qual no tindria gaire d'extraordinari si no fos que els que ens trobàvem "nomes" feia 41 anys que no ens veiem tots junts!!!.

Gràcies a la bona idea, paciència i tenacitat d'en Xarau i desprès altres com el Ribet, la Bigorra i la resta, un grup d'homes i dones seiem junts a sopar amb un únic nexe comú: estudiar COU a la Granés.

Situada al Passatge de la Concepció, la Granés es un centre on anàvem a parar principalment els qui no podíem acabar l'escola en el lloc on érem i buscàvem fer Cou per poder anar a l'universitat.

Jo hi vaig fer 6è i COU i el nostre curs va ser el darrer a fer la revalida de 6è al Menéndez y Pelayo i els primers a fer COU.......

41 anys després ens hem retrobat en un fet sense precedents sobre tot tenint en compte que la major part nomes vàrem coincidir un any d'estudis.

He de dir que va ser un esdeveniment molt emotiu. Tots dúiem el nom amb un lletreret per evitar els "gaps" de memòria i així facilitar la comunicació.

Em va agradar veure com la vida ens ha dut a cadascú per un camí tan i tan diferent.

pocs son els que han mantingut el contacte, jo nomes amb un parell.

No se si ens tornarem a veure, encara que la voluntat declarada de fer ho va quedar palesa.

41 anys han passat i per una estona semblava que érem els mateixos galifardeus de la Granés.

Us ho recomano, no perdeu mai el contacte amb els vostres origens, son part de nosaltres mateixos.

Don Gregorio

2011-10-31T20:57:00.000+01:00

Suposo que soc el darrer a parlar de Don Gregorio, el bromista. Podria parlar d'en Francesc de Carreras que, l'endemà, a la Vanguardia, li deia que no s'amuines que aquí, a Catalunya, tots estem sota el poder repressiu d'alguns que nomes es pot opinar en un sentit.

De fet ja no volia tornar a treure el tema però, veient el blog d'un amic el radar, he recordat una frase curiosa d'aquell bon home: "en lugar de quedarnos con los Catalanes, nos hubiésemos podido quedar con los Portugueses".

"Quedarnos", y el meu castellà es força bo, ve de quedarse, apropiarse de.....

Segons Don Gregorio, els espanyols ens varen comprar?, raptar?, segrestar?, esclavitzar?, som seus? perquè si es així, acabáramos!!! llavors no cal discutir.

Si som els seus esclaus, llavors diguem ho ben alt i clar.

Ara be, si no fos així, si senzillament l'un i l'altre decideixen ajuntar dos reialmes Aragó i Castella, llavors aquí no hi ha un que que mani a l'altre i si tots fossim iguals, cosa que dubto, llavors cadascú a casa seva i tots tan contents, oi???

En qualsevol cas, al senyor bromista li diria que amb segons que, com ara la guerra i les seves conseqüències, nomes un mal parit i faria bromes.

bon vespre

PIC

2011-10-23T22:49:00.000+02:00

Potser no ho sabíeu però a les properes eleccions s'hi presenta el PIC. No sabeu qui son? Va penseu una mica, ............no?
primera pista:
alguna de les seves frases: "reconocemos la legitimidad moral de los nacionalismos o regionalismos que, por métodos pacíficos, deseen una nueva configuración del Estado Español"........
Que, ja hi sou?
Encara no?
segona pista: "es necesario tutelar el bien común de la nación española en su conjunto, y evitar los riesgos de manipulación de la verdad histórica y de la opinión pública por causa de pretensiones separatistas de cualquier tipo".
Va, es molt fàcil: Partido Iglesia Católica !!!!! i de primer ministre en Rouco Varela, es a dir que ja tenim substitut d'en Blas Piñar......
Apa, bon vespre

ETA

2011-10-23T22:01:00.000+02:00

Hi ha una banda terrorista a Euskadi que ha anunciat el fi de la lluita armada, la seva lluita armada que diferents pobles hem patit, els bascos, els espanyols i també els catalans.

Diuen que han deixat la lluita armada però mantenen la seva cara tapada. Han deixat la lluita armada però no deixen les armes i, en cap cas demanen perdó per res del que hagin pogut fer.

Per a mi es una mala manera de començar la nova etapa que se suposa que ha de venir.

Se'm fa difícil entendre quin es el dret superior que ells creuen tenir que els permeti estar per sobre dels altres a l'hora de fixar el que i el com s'ha de negociar. Em temo que es un dret basat única i exclusivament en la possessió d'armes, com sempre.

No dic pas que els que estan a l'altre costat siguin millors, no. Des afortunadament ja han sortit quasi be tots donant lliçons del que s'ha de fer amb la veu ben alta, ara tots son galls, abans estaven amagats.

He conegut al fill d'un jutge assassinat per ETA, i dic assassinat perquè no era militar ni guardia civil (ho podríem considerar d'un altre manera) i perquè va ser assassinat al 97 amb lo que tampoc crec que fos dels jutges "d'abans". No se com el fill es deu sentir ara i imagino que deu tenir sentiments molt enfrontats. Jo em poso a la seva pell i tinc molta dificultat a valorar amb fredor.

Se que hi te d'haver un punt i a part i se que els familiars dels qui ho han patit directa o indirectament ja no hi trobaran cap solució però crec que es de persones reconèixer que, en el passat s'han fet coses no sempre justes i demanar perdó per el mal que s'hagi pogut fer en qualsevol cas.

Demanar perdó no es cap humiliació, es admetre que un es pot haver equivocat.

Ja fa temps que em varen ensenyar i ha estat la mes gran lliçó de la meva vida que quan algo està malament, lo primer que he de fer es veure on JO m'he equivocat i així després podré jutjar el que els altres hagin pogut fer malament.

Si nomes pensem que son els altres els qui s'han equivocat malament.

Senyors d'ETA, si sou senyors i voleu entrar en aquesta societat imperfecte amb el cap alt, demaneu perdó per els vostres errors, entregueu les armes i discutiu tot el que volgueu.

Gadafi

2011-10-22T20:06:00.000+02:00

Gadafi es mort. Crec que el mon no hi perd gran cosa. De fet fins i tot me'n va fer una personalment quan em va impedir d'aterrar a Sebbha per poder fer un viatge fantàstic per el desert libi, però això son figues d'un altre paner.

Gadafi ha mort a mans dels qui se suposa han alliberat Líbia i es que, jo em pregunto, homes que es fan fotos al costat d'un cadàver ensangonat, homes que colpegen a un home desarmat fins a matar lo, aquests son els homes "bons"?.

Es clar que era un dictador, segur que va matar o fer matar moltes persones però posar se al seu nivell es justificable? Val allò de si l'altre ho ha fet jo també? o perquè l'altre es dolent tot si val??

Sembla que els homes som violents i ens deixem portar, quan actuem en grup sobretot, per un a violència gratuïta que sobrepassa qualsevol imaginació malèvola.

No crec que, en cap cas, la violència pugui arribar a tals extrems. Que faran amb la resta de la família, també els mataran???

Llegia avui algú que deia que les coses passen massa ràpid i aquí no hi ha temps ni d'analitzar ni de raonar, senzillament s'actua instintivament.

Ja no parlo de l'hipocresia dels dirigents de tot Europa sobretot, Cameron i Sarkozy i Aznar ii Zapatero i Berlusconi que, fa quatre dies, li reien totes les gràcies i ara li han clavat el ganivet per l'esquena.

Per cert, em pregunto on aniran a parar ara la suposada fortuna d'en Gadafi? Si ell n'era el titular i no el païs, em pot algú explicar que passa amb les seves propietats i comptes?

Segur que mai no en sabrem res, un parell d'articles als diaris i tots muts i a la gabia.

Quanta pudor que fa aquest cadàver

victor morlan

2011-10-17T10:59:00.003+02:00

El sr. Morlan es, per qui no ho sàpiga "Secretario de Estado de Planificación e Infraestructuras del Ministerio de Fomento".....

Ho he copiat tal qual de la wikipedia perquè trobo que queda molt be.

L'home, Aragonès ell, ens acaba de donar una lliçó magistral sobre la talla política que tenim al país ( i a casa dels veïns)

"Yo no hubiera hecho el aeropuerto de Huesca, pero me lo encontré en obras. Y yo paro el aeropuerto de Huesca, que es mi tierra, y me cuelgan del palo mayor", se ha sincerado el aragonés Morlán (Huesca, 1947), en una valoración más amplia del trabajo del Ministerio de Fomento en los últimos años tras la reunión hoy de la comisión de seguimiento del Plan de Cercanías en Barcelona.
Morlán ha recordado que en la época de bonanza "todo el mundo quería una parada de metro en la puerta de su casa y una acceso de autovía en su jardín. Con los ojos de hoy vemos que hemos actuado como nuevos ricos, pero con los ojos de entonces actuamos normalmente".
En su opinión, "echar la vista atrás y decir 'no hubiera hecho esto o aquello' no sirve de nada" y ha insistido en que hay que tener en cuenta el contexto.
"Con los ojos de hoy no hubiera hecho muchas cosas. Pero yo y todos. Ahora, para juzgar hoy lo que hemos hecho como malo yo me pondría a la cabeza de la manifestación, entre ellas el aeropuerto de mi tierra, el de Ciudad Real o el de Castellón", ha valorado Morlán.
Pero Morlán ha recordado que "al juzgarlo hay que pensar que cuando se hizo había razones para hacerlo y ¡ay del que no consiguiera lo que se pedía¡. Aún hoy hay casos de ciudades que siguen pidiendo la alta velocidad, siguen existiendo".

Primera lliçó:

- Els polítics no fan les coses perquè siguin necessàries o convenients, les fan per por que no els pengem del "pal major" i per el que diran....

- Els polítics no planifiquen, no estudien, no valoren les inversions i menys les despeses, senzillament executen allò que, segons ells, sumi vots.

- Els polítics saben que tots ells estan emmerdats en les decisions dels altres i saben que mai no pagaran els plats trencats per el que han fet malament

- Tan se val si han dut el país a la ruïna, "había razones para hacerlo......" Quines raons poden justificar malbaratar el que no tenim? i que ningú no demani responsabilitats?

Segona lliçó:

- Els votants segurament no ens devem merèixer gaire mes perquè si no expliqueu me com pot haver un sol aragonès que pugui votar a un individu que, a la campanya electoral, ens diu que el que ha fet malament era perquè era època de vaques grosses i tot si valia....

Que passarà amb ell si ens en surtim de la crisi???? ens farà un altre aeroport a Terol? o finalment foradarà els Pirineus per poder dur l'AVE a França per el mig de la península!!!!

Tercera lliçó:

- No us penseu que això nomes es el Morlan, aquí tenim l'aeroport d'Alguaire, que es mes del mateix, o les desenes d'obres faraòniques e inacabades que tenim repartides per el nostre país.

Quarta lliçó:

- Si volem sortir del forat necessitem menys polítics i mes professionals, gent amb criteri i responsabilitat.

etica

2011-10-16T12:32:00.000+02:00

No fa gaire jo parlava d'ètica o millor dit de manca d'ètica.

Avui he llegit que un príncep Saudí ha passat per aquí i ens ha deixat detalls del que jo com a mínim considero èticament reprovable.

D'entrada, l'home va arribar amb el seu "barquet" que es mes gran que un dels de la "Trasme" que van a ses illes. Ocupava una part prominent del moll de la Barceloneta i va pagar, diuen, 90.000€ per l'amarre.

Després l'home va fer tancar un cinema de Barcelona per poder veure una pel.lícula.

Per moure's per Barcelona, no fos cas que es contaminés, es va fer dur el seu Rolls blanc....

Després s'en va anar amb el barquet cap a Tarragona per poder anar a Port Aventura i va fer tancar Port Aventura per poder anar a les atraccions i també va llogar tot una part d'un hotel que finalment no va fer servir.

Tot això pagant generosament, que això no ho discuteixo però aquí comencen els meus dubtes.

Els diners ho poden tot?? Si jo fos el propietari del cinema, també li hagués llogat, i si fos el director de Port Aventura, segur que davant del taló, hauria cedit però si aquest es el raonament vol dir que aquest individu pot anar per el mon i comprar el que vulgui??

Coneix aquest individu el que significa a paraula ètica? Cal ridiculitzar als altres a base de diners?

I els qui dirigeixen el nostre país han d'acceptar ho senzillament perquè tenen els diners. Em temo que la resposta es si perquè abans be ho feien tots els dirigents del mon quan hi anava el que ara s'amaga a Sirte amb la seva jaima.

Els diners son bàsics per viure, i segurament per poder fer ho amb dignitat.

Els diners no haurien de ser un passaport a fer el que vulguis i quan mes excèntric millor.

Crec que no tot s'hi val, encara que els diners ho permetin.

La ostentació d'aquest individu i el seu seguici es una burla a l'ètica de les persones, però imagino que no deu saber el que significa aquesta paraula i tampoc ens considera persones.

No us deixeu enlluernar per gent com aquesta.

Dubto que tots els seus diners li donin la felicitat, la felicitat de les coses senzilles.

Pobre home.

Tiziano Terzani

2011-10-15T22:28:00.000+02:00

Terzani no es nomes un escriptor i un periodista, es també un investigador i ara, al final de la seva vida, també un pensador.
"El fin es mi principio" es el primer llibre que he llegit d'ell i es un resum de la seva vida, al final del seu recorregut per culpa d'una malaltia que el castigava fatalment.
De les seves paraules hi ha moltes cites, frases que servirien per molta gent i per moltes professions, sobretot els periodistes.

"La televisión ha hecho que los periódicos se hayan convertido en contenedores en cuyo interior hay de todo, pero nada que exija más de tres minutos de atención, como un anuncio televisivo, y en los cuales se pierde en el gran batiburrillo de cosas que te llegan del mundo.

Hoy en día es imposible escribir cosas largas como se escribían tiempo atrás. ¿Y cual es la tendencia? Hacer espectáculo. No intentar profundizar. Escribir una historia impactante acompañada de una foto y se acabó, caso cerrado, no se habla más del asunto. Eso constituye una degradación de la misión periodística. En realidad creo que hoy sería imposible hacer lo que yo hacía en aquella época, lo que hacíamos, porque no se dispone del mismo espacio."

Investigador de persones, Terzani va investigar el comunisme sent un dels primers occidentals que va poder viure la Xina comunista en persona. Autor que s'identificava en les noves formes de vida que naixien després de la segona guerra mundial.

"La verdad es que existe una naturaleza humana que no se puede combatir. Existe una naturaleza humana individualista, egoísta, y que no acepta esa limitación de los derechos, de la libertad de expresión. Es forzoso reconocerlo. Porque tu puedes dar a todos el mismo plato de arroz, puedes dar a todos el mismo atuendo, y muchos creen en eso y participan en tu proyecto. Pero siempre hay una parte que reclama dos atuendos, dos platos de arroz y la libertad de hacer lo que se le antoje. Eso, el comunismo lo niega y, en consecuencia, crea una contradicción que se convierte en homicida. Así se llega a la violencia, porque los que creen en el sistema reprimen a los que lo minan. Por eso se produjeron las matanzas de Pol Pot y surgieron el GULAG de los soviéticos y los campos de trabajo de los chinos.

Pero el hombre es lo que es, es el fruto de una evolución, y de la misma manera que no puedes detener el agua que fluye por un río, tampoco puedes detener la evolución.

Son inútiles las revoluciones?

De ahí mi paso hacia la única revolución útil, la que tiene lugar dentro de ti, en tu interior. Las otras las ves. Las otras se repiten, se repiten de manera constante, porque en el fondo está la naturaleza del hombre. Y, si el hombre no cambia, si el hombre no renuncia a la violencia, al dominio de la materia, al beneficio, al interés, todo se repite, se repite una y otra vez.

Lentamente, en China, tuve una reacción que fue la siguiente: en vez de buscar al hombre nuevo, me dí cuenta de que había un hombre chino viejo que era maravilloso; y que esa cultura había sido asombrosa, tenía una grandeza y una riqueza que realmente impresionaban. Así que me lancé a buscar a ese hombre viejo, esa maravilla que había en la vieja China y lo que quedaba de ella."

"esas sociedades modernas, no se pueden valorar solo sobre la base de la eficiencia de su estructura económica, sino, sobre todo, por el tipo de hombre que producen y por el tipo de vida que le hacen llevar."

Hi ha persones en aquesta vida que tenen la clarividència per poder veure i explicar allò que els altres tenim davant dels nassos i no som capaços de reflectir.

Sembla que, en una societat cada cop mes competitiva i on priva la joventut, ments clares, aprofitant la seva maduresa, aporten anàlisis brillants.

Llegiu lo.

desfilada

2011-10-12T23:10:00.000+02:00

Avui hi ha hagut desfilada de militars a Madrid. Ho he mirat una estona per la tele per curiositat i la veritat, la cosa te marro.

D'entrada un es pregunta perquè volem, volen tenir un exèrcit. No serveix per res mes que alimentar un pou infinit. L'exèrcit espanyol aguantaria pocs dies si un dels qui tenen exèrcit de veritat realment volgués escombrar Espanya. Mireu el que ha durat el de Líbia que se suposava era dels grossos africans.

Tot el que ens estalviaríem taparia molts de forats però be, anem per el que anem.

Els militars atrauen a molta gent per els uniformes i les armes, gran contradicció si pensem en el seu us però es que els homes som contradictoris per definició.

Típics i tòpics, als militars els ha canviat el mon. Abans era un mon d'homes i ara, encara que no a la primera fila, hi ha dones!!!!!

Les panxes protuberants i els excessos d'anys i quilos també han desaparegut, substituits per gent que, com a mínim semblen professionals del gènere.

L'orgull de país també ha estat substituit per la practicitat de fitxar gent de fora, majoritàriament sud americans.

L'anacronisme de veure gent vestit amb capa i barret africà desfilant per un país que es considera europeu i el locutor dient te que son els qui vigilen els penyals de Ceuta i Melilla.....

La cabra desfilant, segur un dels personatges mes reconeguts de la desfilada...

En definitiva la desfilada sembla mes una parada de fantasia com la de Disneyland feta únicament per justificar una presència que es massa difícil de justificar.

El pitjor de tot es que alguns dels nanos que desfilen ben enganyats i engatussats poden morir en una guerra que no es guerra a l'altre punta de mon.

Ningú els obliga, es cert però igualment es una pena.

telèfon

2011-10-09T18:10:00.000+02:00

La gent tendim a oblidar massa ràpid el que fèiem no fa gaires anys, o com a mínim menys de que jo crec que deu fer.

Això de l'esquerra es un telèfon. Per diferenciar lo d'altres en dèiem de "bakelita" o el del disc de marcar....

Per uns moments us pensàveu que era una obra d'art abstracta???

Doncs amb això la gent trucava per telèfon. La part de dalt es posava a l'orella i es marcava fent girar aquest disc on hi son marcats els números.

Ara això es peça de museu.

Ara la gent porta uns petits aparells que no tenen ni tan sols teclat la majoria, tot es virtual o imatge, però tu petges un lloc on veus un 1 i la cosa et marca un 1.... L'Steve Jobs hi te bona culpa del tema.

Be, aquest no era el tema. La qüestió per a mi es: Us imagineu duent això a la butxaca o el bolso i parlant amb ell al carrer, ridícul?? be, es el que fem quasi be tothom.

Ara parlar per telèfon no es un acte que requereixi una certa intimitat (tret que no siguin els fills que no parlen davant dels pares). Ara parlen a l'ascensor, al lavabo, al carrer, al cole, a la feina, al restaurant, al llit, on sigui, la trucada no pot mai esperar i tampoc poden esperar els misssatges perquè sinò truquem, "emailem" o enviem missatges.

La qüestió es comunicar, no fos cas que ho oblidem. el missatge pot ser trivial, fútil, tan se val.

L'altre dia, en un avió tot just al aterrar, el 100% dels passatgers vàrem fer el mateix mirar el mòvil, jo també, ho reconec, però em vaig sentir ridícul, acabava d'estar 90 minuts sense comunicar i ja tenia síndrome de comunicació.

Nomes quan passejo a la gossa oblido el telèfon, llavors retrobo la pau i el silenci.

Crec que a tots us convindria tenir gos....

Steve Jobs

2011-10-09T10:51:00.002+02:00

Steve Jobs es mort i amb ell ha mort un gran creatiu, un home que ha sabut començar i recomençar sense defallir, un home que ha lluitat tota la vida contra les malalties i per defendre les seves idees.

Gràcies a ell, avui l'informàtica i els ordinadors son mes fàcils i entenedors, disposen de centenars de tipografies, tenen entorns de treball "friendly" que diuen els Americans.

Gràcies a ell jo he après a fer servir un ordinador, gràcies a ell estic escrivint ara en un Mac i no en un PC.

Avui tothom parla d'IPhone, IPad i companyia però obliden que el seu gran invent va ser el MAC, l'ordinador que ha canviat tots els ordinadors del mon fins i tot els PCs

Els seus detractors, molts, primer deien que el sistema no servia, després que no era compatible, després que nomes servia per disseny, després que era massa car. Es igual deien el que fes falta per amagar la seva enveja i manca de nivell per competir amb Apple.

Hi ha coses que ara ningú no valora però que, en el seu temps varen marcar una fita, electricitat, impremta, telèfon, televisió. Jobs va ser el creador d'eines fetes per servir al consumidor, no a l'inrevés.

Els eterns detractors ara diuen que l'empresa no sabrà seguir sense ell. Tampoc saben que l'home ho feia tot en equip. Ell potser era el Messi però al seu equip hi ha Xavis, Iniestas i el que vulgueu.

Steve Jobs, descansa en pau

posta de sol a l'Empordanet

2011-10-08T14:51:00.000+02:00

Des de dalt de tot de la muralla de Pals, es pot veure una preciosa posta de sol amb l'Empordanet com a marc.

La foto d'inici del blog correspon a un vespre d'aquest estiu i l'he posat com homenatge a un amic que prefereix aquest tipus d'espais abans que d'altres mes llunyans.

Va per tu MIquel,!!!

corrupció institucional o manca d'ètica

2011-10-07T22:04:00.000+02:00

Novacaixagalicia pagarà quasi 40 mil.lions per la sortida de 10 directius...

A la Cam la seva directora s'ha apalancat el seu acomiadament supermil.lionari

A Catalunya Caixa i Unnim ningú no ho diu però segur que també succeeix el mateix, mil.lió amunt o avall.

Resulta que ningú no ho sabia però tots ells tenien un càrrec, institucional o no, i doncs sinó sabien quan cobre per marxar el seu directiu ineficaç llavors perquè hi son. Els del Banc d'Espanya tampoc ho sabien tot i que ho han d'acceptar.

En definitiva tots ells ens donen ordres sobre el que hem de fer els ciutadans i ens marquen pautes i ells, tots ells, els del poder econòmic, es a dir la banca, i els polítics, a l'hora de pagar per els plats que trenquen no hi son mai.

Per cert el poder judicial on es?, no poden intervenir d'ofici?

Tenim una crisi provocada per uns pocs que paguem uns molts però si volen recuperar la credibilitat hauran de fer una mica mes que dir paraules molt maques 15 dies durant la campanya i després apa, a recollir. Em recorda un polític que un micròfon indiscret va gravar tot dient, jo m'he fet polític per enriquir me. Quanta veritat hi ha quan els micròfons no hi son.

Això es diu corrupció institucional i es com un càncer, o s'extirpa d'arrel o es reprodueix mes tard o mes d'hora.

conductor caçat

2011-10-06T22:03:00.000+02:00

Així començava una carta al director a La Vanguardia aquesta setmana.

Un conductor que es queixava de que l'havien "caçat" quan es saltava una senyal de prohibició a Rambla Catalunya/ Còrsega en aquell tros que no permet accedir a la Diagonal.

L'home tot al.legant que no es veu la senyal....(excusa pobre) es queixa per l'actitud del guàrdia que el multa adduint que els "obliguen a multar".

NO discutiré aquest darrer punt, es una obvietat que hi ha un afany recapta tori.

Ara be, anem al que m'interessa es l'actitud del conductor que, tot i sabent (perquè ho sabia) que el que feia era incorrecte, ho fa i, si l'enxampen protesta per l'actitud de qui el sanciona.

Es a dir que no nomes creu que el que fa malament no està malament sinó que es creu amb capacitat de recriminar al qui el castiga.

Això, desafortunadament s'ha convertit en el modus vivendi de masses conductors a casa nostre. Un altre exemple, aneu a la cruïlla de Capità Arenas amb la plaça Maria Cristina.

Capità Arenes te cinc carrils de baixada quan arriba a la Diagonal: el de l'esquerra es gir obligat, el següent, gir optatiu, els dos del mig recte i el de la dreta gir obligat. Doncs la majoria del carril del mig giren cap a l'esquerra encara que no toqui i això després de saltar se el semàfor de davant de la residència d'oficials, cosa que sistemàticament fan molts vehicles, cotxes i motos.

Ah, i si els recrimines el que fan mai no es disculpen, s'encaren amb tu i et diuen com a mínim el nom del porc.

Això, resumit, significa que hem perdut el civisme que abans regia les nostres conductes i estem perdent algo molt pitjor, l'educació i el respecte per les normes i les persones.

Potser m'estic fent gran però crec que una societat sense respecte ni educació mai no serà res de bo.

Podem ser molt moderns i molt agressius però si no ens respectem els uns als altres difícilment arribarem enlloc.

Avui parlem molt de crisi econòmica, del estat del benestar, dels serveis, etc, però jo no veig pas que ens preocupi que el nostre sistema educatiu sigui regressiu, que cada cop hi hagi mes gent jove que te un nivell cultural i educatiu baixíssim i que fins i tot facin gresca de no saber.

Si hi ha gaire gent jove que em pugui llegir penseu hi.

L'educació, el respecte entre persones, el civisme, la solidaritat son paraules que han de formar part dels nostres pricipis mes sagrats, molt per sobre de política, religió o economia.

bon vespre

Uttar Pradesh

2011-10-02T17:55:00.000+02:00

La tercera etapa del nostre viatge per l'Índia, va ser l'estat d'Uttar Pradesh, cosa que no sona a la majoria però si dic que es on està Agra, i si dic que allà es on hi ha el Taj Mahal llavors ja ens situem.

De fet Agra no es ni tan sols la capital de l'estat que es Lucknow.

El recorregut el vàrem fer en cotxe i així vàrem descobrir una de les grans contradiccions d'un país que no sap si es el mes modern dels antics o el mes antic dels moderns.

La primera vegada que vàrem estar a l'Índia no hi havia cap autopista, ara si.

Una autopista a l'Índia es diferent de la resta del mon.

Aquí les autopistes son llarguíssimes línies rectes, amples i aquí acaben les similituds. Les diferències: hi ha tot tipus d'animals al bell mig de l'asfalt com ara les vaques que saben que ningú no els dirà ni els farà res, però es clar, vas mes o menys ràpid i et trobes una vaca, que fas? frenar, girar, crear un caos. Però també et post trobar camells, o burros. Fins aquí la part divertida. També pots trobar cotxes en direcció contraria i es que, com no hi ha passos a nivell per canviar de sentit, quan un vol tornar, com no pot creuar per el mig, ha de girar sentit per el mateix lloc on anava. Finalment el primer carril de circulació no existeix perquè els camions aturats per descansar l'ocupen en tota la seva extensió.

En definitiva, gràcies a les autopistes trigues mes que abans, quan nomes hi havia una carretera. A les carreteres tot es mes normal.

Al final del recorregut ens espera el Taj Mahal, una gran joia de l'arquitectura mogol.

Seguirem.

la veritat ofen

2011-09-28T20:49:00.000+02:00

Un individu, no direm senyor, anomenat Alessio Rastani, ha fet "saltar la banca" com dirien alguns. El seu crim, les seves paraules: "la crisi és un somni fet realitat per a aquells que volen fer diners"..."he estat tres anys somiant amb una recessió com aquesta"..."els governs no dirigeixen el món, el governa Goldman Sachs".....
Fins i tot la ministre d'economia espanyola ha dit: "es un immoral"...Em sembla que fin si tot el sr. Botín l'ha tractat de boig.
Bé, boig potser, immoral? per què? per especular?
No sabem que hi ha grans corporacions que inverteixen, sense ni tan sols posar un euro, a futurs, en coses com ara la fallida de Grècia? i que llavors s'encarreguen de potenciar les notícies per afavorir aquesta caiguda?. NO ho sabem o fem veure que no ho sabem.
Quan els individus de Moody's, Standard & Poors, etc. empreses privades nord americanes, llencen les seves ja famoses valoracions de països, empreses, quin es el seu criteri, la veritat o l'interès no sempre declarat dels seus socis. Però be que funcionen i ningú no els para. Quina veu creieu es mes influent avui, la de una d'aquestes agències o la d'un primer ministre europeu, el que sigui.
Des afortunadament avui i sempre el diner s'ha mogut sense respectar cap ètica, o creieu que el sr. Fainé o el sr. Botín diuen a la seva gent invertiu en ONG's o empreses èticament responsables. JO crec que inverteixen on creuen que poden guanyar diners i ningú no mira on.
Aquest individu senzillament ha volgut airejar una veritat des afortunadament massa certa i per això la crisi ens ha dut on som.
Recordeu que els qui la varen activar segueixen guanyant els seus sous mil.lionaris i ningú no els ha parat. Tenen noms i cognoms.
Be, algú ho ha dit ben alt, ara a veure qui el demanda per difamador o qui segueix tirar del fil fins a descobrir la veritat, em temo que ningú.
Jo, en el fons estic content, sembla que poc a poc la gent comença a expressar se amb llibertat. Ja nomes falta que la justícia actuï per investigar i castigar als delinqüents.
Ja es hora que la senyora justícia es tregui la bena dels ulls i miri el que passa al mon.

renovació

2011-09-27T23:23:00.000+02:00

Una de les premisses bàsiques per la regeneració de qualsevol empresa es la renovació dels seus elements. Quan un equip de futbol perd, es canvia l'entrenador i/o els seus jugadors i així pots rellançar l'equip. Per això es busquen o be jugadors mes joves o figures contrastades.

Les empreses inverteixen en buscar els millors, entre els nous professionals que pugen o entre els qui ja estan consagrats.

Al camp, cada x anys, els camps es deixen reposar per tal de regenerar i recuperar la terra.

A les industries cada x anys es renova la maquinària per tal d'adequar la a les noves necessitats del mercat.

La pell, les ungles, el cabell tot creix, cau, es regenera mes o menys ràpid però sense parar.

En definitiva tots i tothom necessiten una regeneració total o parcial de tant en tant.

Tots?, Tothom, noooooooooooooo

Hi ha una exepció que confirma la regla, ho endevineu?, no? si, es clar no per mes obvi es menys real, la excepció son els polítics.

El polític no es regenera, s'apoltrona. El polític no canvia es perpetua, el polític no s'en va, es ratifica.

Diuen els polítics que estan al servei del ciutadà, val. Resulta que, segons totes les investigacions, els ciutadans considerem que els polítics son la nostre primera font de desconfiança, estem d'acord. En canvi venen les eleccions estatals i aquí no canvia ningú.

Els dos que tenen mes possibilitats:

Rajoy, 56 anys, candidat perdedor dues vegades, 8 anys com a cap de l'oposició i abans ministre del govern d'Aznar, es el que podríem dir un currículum de perdedor permament.

Rubalcaba, 60 anys, ministre del 93 al 96, diputat després i ministre altre cop del 2006 fins ara.

Duran i Lleida, 59 anys, diputat i polític actiu des d'el 1982 i fins ara....

Podríem seguir però el post es faria etern i depriment.

Al estat central, el 20 de Novembre triarem un futur president entre polítics perdedors i caducats perquè ells mateixos s'encarreguen de que res no canvii.

Seguirem com a país de segona.

Ho sento però val la pena que cada cop mes, els ciutadans diguem ben alt i clar les veritats, es el primer pas per la regenració del país.....

Kalashnikov

2011-09-26T12:47:00.000+02:00

Sabeu el que es un Kalashnikov? Segur que si, tothom ha sentit algun cop aquesta paraula, ho ha vist als diaris a la les pel.lícules i quasi be sempre a les mans dels "dolents".

La foto del costat us ajudarà a entendre el que es un Kalashnikov. I a que ve parlar d'un fusell, us preguntareu, ve de fer un xic de pedagogia i per explicar coses que d'altre manera serien incomprensibles.

El Kalashnikov es un fusell que va inventar un home, casualment amb el mateix nom l'any 1942 i encara avui es l'arma mes preuada per anar matant gent per tot el mon. També se l'anomena AK.47 o AK-74 en funció de la versió (diesel o benzina...)

Segons la wikipedia se n'han fabricat entre 30 i 50 milions d'unitats "legals". Aquest es un punt curiós perquè l'eina es tan bona i coneguda que molts països que no poden pagar la factura oficial els compren en les seves versions "pirates", si senyor sense pagar drets.

Fent números a l'engròs i agafem 100 milions d'unitats entre oficials i pirates i suposant que amb cadascun d'ells s'hagi tirat un tret i quest tret hagi servit per matar una persona, objectiu primari d'un arma tenim que, per el cap baix, gràcies a aquest petit enginy han mort al mon aproximadament 100.000.000 de persones.

Això sense comptar que aquest enginy pot disparar 600 trets per minut....

Això sense comptar que es pot comprar, segons el país, per 20USD o 400USD, pirata o oficial, nou o vell....

Us adoneu del poder d'un sol enginy militar dels mes senzills i comuns, a l'abast de nens soldats a l'Àfrica o als exèrcits de Rússia o allà on volgueu.

UN día hi vaig pensar per casualitat i desprès vaig reflexionar, que fàcil seria arreglar la pau i la fam al mon si volguessim.

Llàstima que l'home sigui l'animal mes estúpid que hi ha al mon.

ravalejar

2011-09-25T17:42:00.000+02:00

Avui hem anat a "ravalejar" aprofitant les festes de la Mercè. Es bo anar a passejar per Barcelona però per la Barcelona que s'amaga dels nostres recorreguts mes habituals.
Sortint de la Plaça Universitat hem anat Joaquim Costa avall.
La primera descoberta es que aquest carrer, en un tros es la vivenda de la comunitat filipina de Barcelona. Anàvem caminant quan de cop i sobte semblava que estiguéssim a Manila.
La foto es d'un dels carrerons que moren a Joaquim Costa i denota que Barcelona es, encara, una ciutat polifacètica, on s'amaguen mil i una personalitats i entre elles, la d'una ciutat bella i vella que no renuncia a les seves arrels.
Hem girat cap al Macba, illa de modernitat amb un festival dedicat a Mongòlia, entrat per Elisabets fins a les Rambles, hem tornat per el carrer del Carmei amunt cap a Universitat altre cop.
Curiós veure la quantitat de comerços oberts, autòctons o no, de menjar i de vestir, locutoris i serveis. Sembla que lo dels horaris no es per a tothom.
Curiós també que la majoria dels autoserveis o "colmados", segons dèiem abans, en aquesta zona, mostren gran quantitat de llegums que no conèixo ni son d'aquí.
Hem descobert també que el "Regulador Bagués", abans una joieria, ara es un petit hotel de luxe. Curiosa evolució, lògica si pensem que aquella joieria ja no te cabuda en aquell indret i l'hotel en canvi si.
He trobat horrorosos les noves parades de les Rambles on es venen objectes turístics. Senzillament penosos i patètics. Es nota que don no n'hi ha no en raja oi sr. Hereu?
Una passejada plena de vida i força agradable en un dia soleiat.
Us ho recomano, Barcelona te molts racons amagats.

La gent opina sense llegir

2011-09-25T10:30:00.001+02:00

"La gent opina sense llegir", son paraules del professor Joaquim Arenes, escoltades a la ràdio.
Quanta veritat continguda en una sola frase. Avui tothom se sent capaç d'opinar encara que no tingui idea del que parla i no es que no tinguem dret a opinar, es que s'ens "refot" si la nostre aportació te un mínim de criteri o senzillament volem ser notoris amb la nostre aportació.
Quants periodistes parlen o escriuen sense verificar si el que diuen es mínimament rigorós o no. Que la veritat no t'impedeixi d'escriure el titular, aquesta sembla ser la divisa de massa gent.
Llegir, investigar, analitzar haurien de ser premisses bàsiques perquè un individu que s'auto anomena periodista. No, això ja no es un requisit per a molts d'ells.
Etica, aquesta seria un altre paraula que també han esborrat del seu diccionari massa gent amb dret a un espai als mitjans de comunicació.
En un mon on tot es basa en la comunicació i la difusió de noticies, la intoxicació que provoca una mentida es tan dolorosa com un cop de puny amb l'agreujant de que la llibertat d'expressió no ens permet tapar certes boques.
Sort que hi ha gent com el Sr. Arenes que ens aporta seny i criteri.
gràcies.

Rajastan

2011-09-25T00:57:00.000+02:00

La segona etapa del nostre viatge per l'Índia va ser el Rajastan. Jodhpur, Jaipur i Jaisalmer son juntament amb Udaipur que aquest no hem visitat, les joies d'un estat diferent a la resta de l'Índia.
Frontera amb Pakistan i amb el desert del Thar com a paisatge mes comú, el Rajastan es, per a mi un dels imprescindibles. La seva gent es diferent, tot es diferent.
El cel eternament blau com correspon a una terra àrida i seca se li barregen els colors mes vius que un pot imaginar.Jodhpur, la ciutat blava (la de la foto de dalt), Jaipur, la ciutat rosa i Jaisalmer, la ciutat daurada son el primer indicador de que el color es el mes important en aquesta terra.
Les dones porten uns vestits amb uns colors vivissims, els homes amb uns turbants de 7 metres de llargada fan que tots ells destaquin com un paleta de pintor.
Poder passejar per els carrers de Jodhpur o Jaisalmer es un viatge a un passat que nosaltre sja no hem conegut.
Jaipur es l'expressió màxima de bullici i vida en un entorn amigable.

Diuen que l'Índia no deixa indiferent, t'encanta o no t'agrada gens. Jaipur es la joia de la corona per qui se sent feliç amb la gent, vivint al carrer, comprant, menjant, passejant o senzillament gaudint intensament.
Rajastan, per fi, es un estat net si pensem que l'Índia no es precisament un país net tal i com els suïssos el poden entendre. La sequedat del país hi ajuda.
El desert del Thar, per desgràcia, està patint les conseqüències de l'evolució. La major part del recorregut que nosaltres hi varem fer, uns 50 km va ser un continu de aerogeneradors, es a dir, energia eòlica. Llàstima que tota aquesta energia va cap a les instal.lacions militars i es que en aquest país lo militar pesa molt, massa.
Pena, no tot pot ser tan maco.
seguirem

Terroristes

2011-09-24T19:29:00.000+02:00

Fa un parell de setmanes es va celebrar el 10è aniversari de l'atemptat de les torres bessones a Nova York.

S'ha escrit molt sobre aquell esdeveniment, s'han fet pel.lícules, una mica de tot com es propi dels Nord americans. No els hi puc recriminar, son un poble orgullós de si mateixos. Per algunes coses crec que son un poble admirable, per altres no tant. Però en qualsevol cas avui no vaig per aquí.

Aquell dia varen morir prop de 3.000 persones, tots ells gent del carrer, bombers, policies.

S'ha considerat el "gran atemptat" contra el poble americà i es va penjar el retrat de Osama Bin Laden com el gran assassí per ser l'inductor d'aquest crim.

Poc després les portes eren obertes i la comunitat internacional veia normal encetar la guerra d'Irak. Casualitat?, conseqüència? necessitat?

Qui va instar aquesta guerra i quin era l'objectiu, venjança? o be hi havia altres interessos com els del sr. Rumsfeld, o el sr. Bush o el sr. Blair o fins i tot el pallasso del Aznar.

Quants morts hi ha hagut a la guerra d'Irak, aproximadament 110.000 a dia d'avui!!! si nomes comptem els Iraquians, es a dir no compto els soldats dels altres països que hi varen anar obligats o no.

3.000 contra 110.000, qui es mes terrorista?

El Bin Laden ho es sens dubte però els Bush, Blair, Aznar no ho son menys, pitjor encara perquè el primer ja ha pagat, el segon en canvi era a la celebració del aniversari, el tercer dona conferències on lluiex les seves excel.lències i el tercer encara no l'han tancat a cap manicomi.

Màxim respecte per els qui varen perdre la vida l'onze de setembre a Nova York, a ells i els seus familiars però també per els 110.000 que ningú no recorda fora de l'Irak, gent sense cara, sense llibres, sense pel.lícules, sense record.

Gandhi

2011-09-19T00:13:00.000+02:00

Avui he sentit al Alex Rovira al programa de Gaspar Hernàndez de Catalunya Radio. Ha estat casualitat, no seguia el programa però l'Alex Rovira ha llegot una frase de Gandhi que ha marcat com a guia per a tots nosaltres:
"les coses que ens destruiran son: la política sense principis, el plaer sense consciència, la riquesa sense treball, el coneixement sense caràcter, els negocis sense moral i la adoració sense sacrifici".
Quer cadascú pensi en cadascuna d'aquestes frases i en el que signifiquen. Penseu que això ho va escriure un home fa mes de 60 anys i avui encara mantenen tota la seva vigència, per què? perquè diu la veritat i aquesta sols ser immutable i perdura en el temps.
Ja teniu tema per tota la setmana que jo seré fora.
Bona setmana

La cultura de la queixa porta Occident cap a la decadència

2011-09-11T20:58:00.000+02:00

"Una cultura basada només en els drets individuals no porta a l'harmonia personal ni col.lectiva, perquè, qui es educat en la convicció que té dret a tot sempre troba motius per la queixa. Si vius convençut que tens tots els drets creus que l'única raó de la teva insatisfacció és que algú no te'ls ha donat. I d'aquesta manera perds l'oportunitat de tenir responsabilitats".

"Aquesta cultura dels drets individuals sense cap responsabilitat social també els fa egoistes i improductius....."

S'ha de recuperar la iniciativa donant, basant la nostre vida en les obligacions i les responsabilitats. Donar nomes depèn només de tu.

L'únic plaer real que dóna guanyar alguna cosa es poder compartir la ......

Suposo que ja heu notat que el nivell d'aquest escrit em supera.

Swami Parthasarathy, n'es l'autor (La Contra del 6 de Setembre).

Curiós que les coses senzilles, expressades amb senzillesa son mes colpidores.

Bona setmana.

Soc Català

2011-09-11T20:23:00.000+02:00

No creia que fes falta fer una declaració així però ateses les circumstàncies en les que el nostre país ha de navegar considero que, en aquest moment, es bona una declaració d'intencions:

SOC CATALÀ

No pretenc res mes, ni res menys. NO vull dur a enganys a qui em pugui llegir e interpretar.

Sempre m'he considerat, primer que tot, ciutadà del mon i senzillament persona però avui també hi afegeixo Català.

No vull onejar cap bandera, ni cantar un himne guerrer, senzillament reivindico aquest país petit que poques vegades ha estat ben dirigit i per això som on som.

Aquest petit país que nomes reivindica poder viure en pau i tranquil.litat, treballant dur, i fruint d'una geografia immillorable, davant de la Mediterrània.

SOC CATALÀ

I no ho soc per contraposició al que altres pretenen que sigui. Soc Català perquè la història d'aquest poble cada cop s'endinsa mes en la meva manera de ser. Soc Català perquè m'agrada aquesta llengua que encara no soc capaç d'escriure amb correcció. Soc Català perquè dec tenir un xic de masoquisme com tots els Catalans, mes acostumats a perdre i patir que cap altre cosa.

Soc Català senzillament perquè aquí vaig néixer i aquesta va ser la meva sort.

Bon vespre.

estat del benestar

2011-09-05T22:10:00.000+02:00

Imagino que jo, com la majoria, pateixo al veure com ens van les coses al nostre país per culpa de la gestió dels nostres polítics.

Des que el Sr. Mas es el president hi ha hagut un tema força recurrent que, a mi com a mínim, em sorprèn: el tema dels serveis sanitaris que tothom reivindica i els tancaments estivals que hi ha hagut, de nit, de una quarantena de centres.

Vagi per davant que aquest es un tema relliscós on es fàcil "prendre mal", tot i això hi vull afegir el meu granet de sorra.

L'estat del benestar del que ara tothom parla sembla que es el conjunt de serveis que "algú" determina que tothom i te dret. Qui ho determina es la primera gran pregunta que ningú, com a mínim cap polític, ha estat capaç de llistar però tampoc la ciutadania en general ho ha fet.

Imagino que tothom pot parlar del dret a una vi venda digne, a una feina digne, dret a votar i viure en llibertat, dret a un serveis públics dignes i uns serveis sanitaris per a tothom.

Fins aquí, dit així sona be però anem a pams.

Una feina digne que vol dir, que si jo no trobo una feina que m'agradi, l'estat m'ha de donar aquesta feina? que m'ha de pagar mentre jo no la trobi? i si no la trobo o no la busco??? Una vivenda digne?, jo vull un pis de 100m quadrats a Sarrià?, me l'ha de donar l'estat, quan?, quan jo compleixi els 18?

Seguim, vull un aeroport al costat de casa perquè quan vulgui volar no hagi de fer gaires kilòmetres.......Bé, això l'estat Espanyol i el català, ja ho estant fent i ja tenim 26 aeroports, inclòs el d'Alguaire, que no serveixen mes que per assegurar vots.

I finalment serveis mèdics, el Govern tripartit, populista que no d'esquerres, ha construït centres per a tot arreu i ara tenim centres assistencials fantàstics com els aeroports, sobredimensionats i sobrers atesos la població que cobreixen però qui es el "xulo" que vol perdre un dret adquirit, ningú i d'això protesten la majoria.

Quants d'aquests centres responen a un criteri de planificació previ que analitzi quines son les necessitats i els recursos, em temo que cap. La majoria son promeses electorals on cada alcalde o qui sigui promet que si jo mano construirem un poliesportiu, un aeroport, una universitat i un hospital per quants, tan se val però si el vei ho te, nosaltres també.......

Espanya ja es el país amb mes kilòmetres d'AVE del mon...., Imagino que també el de mes densitat d'aeroports i així podem seguir.

Ara be, amb la ma al cor, cal? cal tota aquesta despesa en un país que no disposa de recursos ni tan sols per garantir un sistema d'ensenyament de qualitat a tots els nens (sense barracas)?

JO crec que el Sr Mas ha fet el que tenia que fer, el problema que no ha sabut explicar, d'un costat i de l'altre que, com tots els polítics, redueix algunes despeses però segueixen malgastant en altres.

Ara queda clar que aquest país l'hem de treure del forat la petita i mitjana empresa i sense ajuts, mentre els grans no paguen i els bancs fujen d'estudi.

Avui he agafat l'AVE a Madrid i a classe Club (primera per entendren's) viatjaven nomes tres persones: la Sra Sanchez Camacho, el Sr.Jordi Fernández Diaz i un altre sr. del PP. A classe business i era el Sr. Garcia Albiol, i es que la crisi hi es però no per a tothom, perdoneu la frivolitat.

Jo, per començar a arreglar el país començaria per jubilar a tots els polítics de mes de 60 anys, com a mínim començaríem a tenir sang nova en un país on el sr. Guerra, el sr. Gonzalez, el Sr. Pujol, el sr. Fraga Iribarne i companyia encara ens donen "lliçons" de democràcia.

la diada

2011-09-03T14:34:00.000+02:00

Ahir vaig sentir a les notícies que aquest any, la celebració de la Diada costarà menys, "nomes " 270.000€, es a dir nomes uns 43.200.000 pessetes....

Em sento meravellat, quan va costar doncs la de l'any passat??

Està clar que aquí les coses es medeixen amb diferents rasers en funció de qui es el que ha de passar per l'adreçador.

M'agradaria pensar en quantes coses, amb menys cost econòmic han estat suprimides per qüestió de pressupost, i aquesta en canvi manté aquest nivell. Amb fa angunia pensar que es varen gastar el Sr. Montilla i el Sr. Benach, honorables pensionistes de luxe avui, l'any 2010 quan erem al bell mig de la crisi.

Sr. Mas, jo soc dels qui l'ha votat i li demano o millor dit crec que li puc exigir que sigui mes curós amb els diners de tots.

No em pot dir que hi ha coses que son irrenunciables perquè be que n'ha "llimat" d'altres tan o mes "importants".

La Diada es un acte per a tots nosaltres i nomes es tracta de sortir al carrer i fer xirinola i celebrar la nostre desfeta.

270.000€ poden ser molt mes útils en un altre lloc i així els altres no podran recriminar que vostè no actuï correctament.

Índia

2011-08-28T21:02:00.000+02:00

El viatge que hem fet a l'Índia no es el primer que hi fem allà i tan de bo que no hagi estat el darrer.

No se realment si puc dir que he estat a l'Índia perquè un país que te mes de 1.100 milions d'habitants no es pas tan fàcil de conèixer amb tant poc de temps.

Fem ho be, he estat al Punjab, al Rajastan, a Uttah Pradesh, Maddyah Pradesh i Maharasta. Això son regions o estats dins d'un gran país, com ho pot ser Catalunya (que no es dins de cap gran país).

Cadascun d'aquests estats te prou personalitat i prou diferent perquè un noti, quan canvia, que la gent son diferents i es comporten de manera diferent.

Parlem del Punjab, la primera etapa. Varem anar a Amritsar que es la ciutat mes important tot i que no n'és la capital. La capital era Lahore però aquesta ciutat ara es a Pakistan, i la nova capital no es una ciutat coneguda.

Els sikhs son els habitants del Punjab i, abans que cap altre cosa son Sikhs i després Indis.

els homes es reconeixen perquè duen sempre un turbant de 5 metres de roba com el de la foto. No es poden tallar el cabell, duen barba i, en principi han de dur sempre una espasa o ganivet a la cintura.

Son alts i altius, molt "senyors" i conformen un estat ric, just al nord-oest del país i per tant en zona de conflicte perquè fan frontera amb Pakistan.

Son un poble molt religiós i d'aquí la ciutat d'Amritsar on hi ha el temple daurat que es veu al encapçalament del blog.

Aquest lloc es sagrat i està situat al bell mig d'un estany al mig de la ciutat. En aquest temple es varen refugiar Sikhs en l'època de Indira Gandhi, que els va fer desallotjar amb soldats.

Els Sikhs mai li varen perdonar aquest sacrilegi i va ser un sikh de la seva pròpia guàrdia personal qui la va assassinar poc després.

Son un poble fort i lluitador i guerrers.

Els anglesos també hi varen fer de les seves en un lloc ara venerat al 1913 quan varen assassinar a homes, dones i nens sota el foc de metralladores en una plaça d'on la gent no podia sortir. Si heu vist Gandhi, la pel.lícula recordareu la escena. Els pocs supervivents es tiraven a un pou que hi ha a la plaça per fugir de les bales i morien ofegats al pou.

Diu la part de llegenda que te aquesta història, que el pou es va omplir de cadàvers fins la pròpia boca del pou.

I es que per on passaven els anglesos, aquest que avui discuteixen la idoneïtat dels immigrants a casa seva, ells no tenien aquest tipus de problemes perquè ells imposaven la seva força.

Qui sap ai d'aquí uns anys, quan els indis siguin la primera població mundial, potser colonitzen Anglaterra i els imposen la seva manera de viure.....

A Amritsar érem molt pocs turistes perquè allò queda lluny dels recorreguts tradicionals.

Un dia pràcticament sencer passejant entre els millers de pelegrins que anaven a resar al seu temple ens va donar una visió molt especial d'un poble que no abaixa el ulls quan els mires i que et paren per fer se una foto amb tu amb una naturalitat que sorprèn. I es que per molts d'ells nosaltres érem un dels pocs occidentals que havien conegut.

Deixar passar el temps, esperar, fer cua, seguir los , mirar, fotografiar unes cares tan atraients com diferents.

Una ciutat plena de gent que va d'un costat a l'altre, bruta però bruta a la nostre manera, viva, intensa, preludi del que trobarem mes endavant.

Seguirem....

l'Angel

2011-08-23T13:27:00.000+02:00

Ahir l'Àngel ens va deixar.

Ens ha deixat sense fer soroll, sense dir res. No ens varem poder acomiadar d'ell perquè ni ell mateix sabia que marxava per no tornar.

Un despietat càncer de colon se l'ha endut en menys d'un mes i ell encara pensa que tenia un problema d'estomac.

El vaig veure a casa el mes de Juliol i jo li feia broma perquè tot just ara s'havia acabat de jubilar. El seu negoci familiar ara el du la seva filla i ell senzillament ja no hi feia pràcticament res. Estava content perquè ha aconseguit trampejar la crisi amb fortuna quan molts competidors s'han enganxat els dits i poder passar el relleu als fills.

Ell nomes pensava en descansar i viure després d'una vida de lluita sense parar.

Jubilar i morir tot ha estat cosa d'un mes.

El recordo com el que era, una bona persona, incapaç d'una mala paraula, un mal gest.

De vegades el mon es injust perquè les bones persones han de marxar quan no els toca i en canvi d'altres que no s'ho mereixen, allà estan.

Treballar tota la vida i no tenir mes que un mes per fruir de la vida amb la Lina sense obligacions nomes un mes es injust.

L'Àngel era una bona persona i fins i tot el seu darrer consell es per a mi el mes valuós de tots encara que no me l'hagi dit de paraula:

La vida l'hem de viure amb intensitat i en el moment. No hem de guardar tot pensant en un hipotètic demà perquè el demà potser no es tan lluny com ens pensem.

Com deia algú, no podem afegir mes dies a la nostre vida però si mes vida als nostres dies.

Àngel, et trobarem tots a faltar. Descansa i sigues feliç allà on siguis.

Gent al servei de la gent (2)

2011-08-19T14:41:00.000+02:00

Un altre etapa que teníem prefixada en el nostre viatge era Sonrisas de Bombay o Somriures de Bombai o Bombay Smiles, els tres noms que te aquesta ONG.

Ubicada a Bombay, com el seu nom indica, nomes podia haver nascut en aquesta ciutat.

Bombai es, avui, una ciutat amb uns 18 milions d'habitants entre els reconeguts i censats i els milions que no ho estan. De fet en poden ser 20 0 25 milions i tampoc canviaria gaire la cosa. Be, mes o menys tres vegades la població de tot Catalunya en una sola ciutat que s'estén per la costa del Indic i que es conforma d'infinites barriades, riques, molt riques, pobres, extremadament pobres i suposo que també classes mitjanes.

Molts edificis, al voltant de la coneguda porta de l'Índia, recorden la ocupació anglesa i ho dic així, ocupació, perquè ells son els principals responsables de moltes de les xacres que arrossega aquest increïble país.

Bombai, es una ciutat on proliferen els anomenats "slums", barris, be no crec que s'en pugui dir barris, acumulacions massives, desordenades i anàrquiques de gent vinguda de qualsevol lloc per malviure en una ciutat que havia de ser la seva salvació però es converteix en la seva perdició.

Els slums son com las "favelas" a Rio, com les barraques que abans hi havia a Montjuïc.

Allà va anar a parar el 2003 en Jaume Sanllorente, un periodista, suficientment jove per decidir canviar la seva vida, suficientment intel.ligent per saber com fer ho i sobretot suficientment valent per fer ho.

En aquests anys ha creat una ONG, que no s'assembla a moltes ONG's que encara recullen diners per els pobrets de tot el mon, sinó que ha creat una empresa dedicada a desenvolupar projectes autogestionats per educar nens en primeria instància.

Als voltants de Bombai ja hi tenen 6 escoles. Nosaltres varem visitar Yashodan, una d'elles ,i varem xerrar amb la seva directora, una senyora Índia, amb algunes professores, totes Índies i varem saludar molts nens. Denominador comú, allà ningú se sent colonitzat, ni ajudat, ni pobret, son tots persones normals que van al cole o donen classes. Son gent amb ambicions i pretensions i orgull de ser indis. Un dels nois, d'uns 15 anys presumia de viure en el país que mes llengües, religions de tot el mon, de ser un dels països amb mes futur, segons les seves paraules.

En Jaume Sanllorente no demana almoina per els seus projectes, ha sabut crear una ONG moderna, gestionada com una empresa, amb projectes a curt i llarg termini, amb una estratègia ben definida.

Varem passar tot un matí amb aquella gent i varem marxar amb la il.lusió de veure com sempre hi ha un nou sistema de fer les coses per millorar.

Entre les coses negatives, la corrupció infinita que frena qualsevol de les seves activitats, les "mafies" que dominen aquests slums i un dels projectes de futur: la lluita contra la prostitució infantil per part d'estrangers (ja en parlarem).

Un agraïment infinit per deixar compartir unes hores, la vostre tasca.

Gent al servei de la gent

2011-08-17T13:01:00.000+02:00

El nostre viatge a l'Índia ha tingut fases diferents i objectius diferents en alguns moments.

Poc a poc els aniré treient però avui vull començar per el que sens dubte ens ha deixat la impressió mes forta.

A Agra, ciutat reconeguda mundialment per el Taj Mahal, també hi ha un lloc que quasi ningú va a visitar. Un centre d'acollida de la Mare Teresa de Calcuta.

El centre està gestionat per 8 monges de la seva congregació i unes quantes voluntàries. La seva responsable ens va acompanyar en una visita per el centre. No tinc fotos per poder ensenyar el que vaig veure i es que treure la càmera em va semblar inadequat en aquells moments i crec que vaig fer be.

La calor al carrer no baixava dels 30º i a dins no hi havia cap llum encès i tampoc no hi havia aire condicionat ni ventiladors, senzillament les finestres obertes per deixar passar l'aire.

Tot era net però la senzillesa de tot el mobiliari i les instal.lacions denunciaven pobresa.

En aquest centre, les 8 monges cuiden i atenen 55 nens i mes de 100 adults.

Els nens poden ser nadons, en varem veure una quinzena, tots ells dormidets en bressols de ferro, tots tret d'un que deia que de dormir ja en tenia prou.

Vaig pensar en tots aquells que volen adoptar un petit i han de passar 4 anys per poder fer ho. El nostre mon tant avançat en algunes coses es incompetent de tantes normes com ha creat per justificar se. Un nen menys en aquell centre es una oportunitat mes per un altre nen abandonat i sobretot es una nova vida, o millor dit una vida, per el qui pot marxar d'allà. Però no, aquí les coses han de passar la seva burrocràcia per justificar els sous infinits dels infinits funcionaris, i entre tant, potser algun d'aquests nens ja no podrà disfrutar d'aquesta oportunitat. Això es no obstant el de menys, lo important es que els papers estiguin fets.

La segona part del centre està reservada als adults i allà la cosa es molt mes forta perquè els qui viuen allà son els abandonats per tothom: discapacitats físics o psíquics, gent gran, vaja els que ningú no vol. I es que Teresa de Calcuta no fa fàstics a ningú i acull a tothom.

Tots aquells homes eren ajaguts a catres, endormiscats o atontats perquè no tenen cap activitat que poder fer i perquè ningú no els pot donar cap mena d'assistència.

Les monges nomes els poden acollir, alimentar i donar un mínim de qualitat de vida però no tenen recursos per res mes.

I es que en aquest país que forma part dels BRIC, exemple de creixement i canvi, hi ha uns quants que ningú no te en compte, com a qualsevol país occidental.

Quan varem sortir teniem un nus a l'estomac de veure el que tothom prefereix ignorar.

Des d'aquí una felicitació i màxima admiració per uns dones que han donat la seva vida al servei dels mes pobres.

Quan parlem dels problemes del mon hauriem de tenir una mica mes present que ells també formen part d'aquest mon.

Namaste.

toro raton

2011-08-17T11:53:00.000+02:00

Tornar i poder llegir el diari altre cop amb tranquil.litat aquest darrers dies de vacances es un dels plaers mes desitjats i mancats mentre viatjo. No es el mateix llegir el diari de paper que el d'internet.
Toro raton es un toro que te el dubtós privilegi d'haver matat tres persones en les festes on ha participat. No es un toro de lidia, es un toro de correbous com en diem a Catalunya (legal) i fiestas com en diuen a la resta de l'estat.
Aquest curriculum fa que els seus propietaris hagin apujat el "cachet" de la figura que lloguen per 10.000€ en lloc dels habituals 3.000€ que costa llogar un animal així per unes festes.
He tingut que llegir la història dues vegades per assimilar fins on pot arribar la estupidesa humana.
Un consistori, o una associació de veïns o que sigui es capaç de pagar el triple per tenir a la seva "festa", un animal que, per el que sigui, mes perillós del costum.
Es a dir que paguen per poder posar en perill als joves que fan ostentació de la seva ombria davant un animal amb banyes....
Si durant la festa el toro Raton torna a enganxar un altre persona, !bingo!, el cachet tornarà a pujar i tindrem quatre morts en lloc de tres.
No se qui es l'animal, el de les banyes o els altres, millor dit tic molt clar que el de les banyes es l'únic que no te cap culpa.

Viatjar

2011-08-16T20:55:00.000+02:00

Acabo de tornar del meu viatge d'aquest estiu.

No ha estat una expedició cm les que es feien a primers del segle XX. Hem passat 15 dies a la Índia. Es el tercer cop que hi vaig i el segon que hi fem una estada.
Per alguns,un matis, potser nomes he estat un turista que ha passat de puntetes, però jo, en canvi no em considero turista sinó viatger.
La diferència pot semblar subtil però es força significativa. En primer lloc el turista, per la seva presència grupal, ja interfereix en la vida del lloc i no pot passar desapercebut. En segon lloc el mateix grup impedeix un contacte mínim ament humà i senzill. El grup et serveix d'escut.
El turista segueix un guia i para i fa el que li diuen, quan i on li diuen.
El viatger du un altre ritme, no va en grup i tot i no formar part del decorat, pot compartir un mínim de la vida dels locals.
Tampoc fa falta anar amb motxilla i menjar el que el nostre cos no està preparat. Potser això es més intens però no necessàriament mes real.
Viatjar es acceptar amb humilitat que el mon es quasi infinit i nomes així la teva ment s'obre a captar mons diferents que no s'assemblen en res al teu.
Tot això genera una riquesa que no es pot sentir a través de la TV, queda escapçada en qualsevol lectura per bo que sigui el llibre, s'ha de viure, s'ha d'olorar, s'ha de trepitjar.
El viatger compra coses que es converteixen en vius records d'uns moments inoblidables.
També es ben cert que els hotels on he dormit no reflecteixen la mitjana de vida però tampoc he pretès fer una immersió en els baixos fons i en els sub mons. No, senzillament hem volgut conèixer una mica millor un país increïble que ja varem visitar el 1999.
La Índia ha canviat molt en aquests anys i el dia que hi pugui tornar encara haurà canviat mes, però estic content d'haver viscut una mica i conviscut amb aquella gent durant 15 díes.
Ja us ho aniré explicant.
En qualsevol cas ja soc aquí un altre cop

Sabates de taló

2011-07-29T22:39:00.000+02:00

Soc home i això mateix ja em descualifica en aquest post però feia temps que el tema m'inspirava.
Us heu fixat mai en els talons que duen les dones. Be segur que si perquè no deixa de ser el procés natural, comences mes amuñt i acabes mes avall...
El taló d'una sabata es una de les eines de tortura mes refinada que hi ha al mon. Si algú obligués a una dona a dur els talons que llueix per semblar mes maca, alta o elegant o les tres coses al mateix temps, ho denunciaria segur. Però com no es obligat sinó volgut, ningú protesta.
Son alts, provoquen inestabilitat, dolor perquè obliguen a dur el peu de puntetes, es trenquen i et fan anar coix, quan te'ls treus et fan petit. On es l'avantatge?
Recordo, quan era petit, haver provat sabates de la meva mare per jugar, no ho vaig entendre mai i ara que ja no soc petit ho entenc menys encara.
Dones del mon, per mi no patiu, jo no us exigiré mai que porteu talons.
La que es alta molt be, la que no ho sigui tan, be també i sempre anirue mes còmodes planes que amb talons.
Algú ho havia de dir......

platjes nudistes

2011-07-29T13:09:00.001+02:00

Fins ara, a Barcelona hi ha hagut dues platges nudistes, la Mar Bella i Sant Sebastià. Però ara com que hi ha l'hotel W i s'ha urbanitzat el passeig darrera aquesta platja, resulta que ja no està ben vist hi vagi despullada.

Resulta que la cosa "pot ofendre" a la gent que passi per allà.

Els pits no ofenen però el cul si, el tanga no ofèn però el "perrus" si, i ja no diem el "pito" de l'home.

I a qui ofenen? als qui deuen considerar que el cos no es pot ensenyar? deu ser una cosa bruta, indecent.

No ho entenc. Fins ahir es podia, ara ja no, que ha canviat?

Els qui allà es banyaven nus no crec pas que fossin exhibicionistes i menys que volguessin cridar l'atenció. Son la gent que sempre ho han fet i hi fan per comoditat i convenciment. No pas per agradar o cridar l'atenció.

No serà bruta la mirada dels que veuen una cosa bruta en el nu de la persona?

Jo a Pals ho practico i francament no sabeu lo còmode que es.

Jo proposo tornar als banyadors de cos sencer, així evitareu mals pensaments.

Bona nit

túnel de l'AVE

2011-07-28T12:58:00.001+02:00

Bé, ja s'ha acabat i, gràcies a Déu, no ha passat res. Es cert, per no passar, el que no ha passat es que tots aquells que deien que el túnel no s'havia de fer, que Barcelona cauria i la Sagrada Família també, tots aquells, repeteixo, ara miren al cel i obliden les seves paraules incendiaries de no fa gaires mesos.
Les hemeroteques queden allà, amagades perquè no fa falta recordar el que cadascú va dir, com ara el Sr Trias......el nostre flamant alcalde.
Ara, l'home nomes es capaç de dir que el túnel es molt car...Aquest alcalde te una certa incontinència verbal com quan va parlar del Espanyol.
No fora molt millor reconèixer l'error i acceptar una obra que està ben feta i servirà a Barcelona? I com ell molts altres.
La veritat s'ha d'acceptar igual que els errors, d'els errors aprenem, de les mentides i dels oblits no.

desnonaments violents

2011-07-27T22:57:00.000+02:00

Em sembla que va ser dilluns que, per TV3 es varen veure unes imatges d'un desnonament a Catalunya, on els mossos, amb casc i mètodes força contundents varen desallotjar uns veïns que no podien fer front a un nou lloguer, triplicat per el propietari per motius que desconec.
El dia abans les imatges havien estat a Andalusia i la policia nacional, allà no va actuar ni amb casc ni amb contundència encara que el resultat va ser el mateix.
Al mateix temps el famós tribunal constitucional ha dictaminat que els desnonaments no son anticonstitucionals i que, a mes, els desnonats disposen d'eines per defensar se????.
Curiosa la actitud partidista i contundent del Sr. Puig i el seu Govern que, aquí i ara, si que consideren necessari intervenir amb força i el PSC i el PP, calladets, curiosa sintonia.
Semblen talment titelles que es mouen sota la direcció dels poders econòmics, es a dir bancs i caixes. No fos cas que perdessin el seu gran negoci......
Curiosa la actitud dels mitjans de comunicació que passen de puntetes per un tema com aquest tenint en compte qui omple les seves pàgines d'anuncis, casualment els mateixos que he esmentat abans.
Curiós que l'esmentat tribunal falli exactament ara, quan "fa falta", com si algú hagués suggerit que ho fessin en aquell moment, podrien ser els mateixos???
Sembla la lluita entre David i Goliat però em temo que aquí Goliat guanyarà. M'agradarà veure que diuen d'aquest tema si tenim les eleccions.
D'altre banda estic content, la societat sembla que està viva i ja s'enfronta als tabús, als "això no toca", Visca!!!

Dadaab

2011-07-21T20:54:00.000+02:00

Tan de bo que nomes esmentant la paraula tots sabéssim del que parlo i tan de bo que aquesta paraula no existis.

Des afortunadament Dadaab es un camp de refugiats que fa mes de 20 anys que existeix al nord de Kènia, camp que acull als que han fugit de Somàlia, ja sigui per la guerra, per les persecucions d'Al-Xabbaab, el "senyor" d'Al Qaeda d'allà, o per la sequera que assola el territori del nord de Kènia i Somàlia. Una foto no pot explicar el que es allò.

Si pensem que hi ha prop de 500.000 persones refugiades i després pensem que en tota la província de Girona hi viuen unes 750.000 començarem a entendre la magnitud del que està

passant en aquell racó de mon.

Mentre aquí protestem per la crisi que tenim, i tenim dret a fer ho, hauríem de pensar una mica també en aquells que no saben el que vol dir la paraula crisi, mai han tingut res.

Dadaab es una vergonya per tots nosaltres, que som capaços de gastar en una estúpida "acció militar" a Líbia molt mes del necessari per salvar tots el qui malviuen i moren a Dadaab.

De tant en tant apareix un article als diaris ensenyant la "típica" foto del nen que nomes te ulls a la cara i que segur que ja es mort a hores d'ara.

Jo em resisteixo a pensar que el nostre cor es massa endurit com per no reaccionar.

NO cal que anem allà per fer una feina que no sabem. Ja hi ha professionals, com Metges sense frontera, que treballen sense cap bandera política.

A ells els ha tocat viure a la part fotuda del mon i nosaltres hem tingut una sort increïble, som uns privilegiats.

Un petit ajut de cadascú serà molt mes del que han rebut mai de ningú.

Rasqueu una mica la vostre butxaca, jo ja ho he fet.

Dolly

2011-07-19T20:21:00.001+02:00

La Dolly ens ha deixat sense fer soroll.
Ha marxat abans del que li tocava, entre altres coses perquè la seva mare, la tieta Herminia, s'ha quedat en aquest mon plorant sense entendre com es possible que una filla marxi abans que la mare.
Però la Dolly no ha marxat d'una manera tradicional sinó que va tenir temps de preparar el seu traspàs tenint cura, ella personalment de tots els detalls. Ella sabia el que li passava i es va preparar física i mentalment per tal de que tot es fes tal i com ella volia.
El seu marit, en Lemuel, va poder tocar al piano, una peça que ell mateix va composar per ella.
Tots els que hi érem seguíem bocabadats com el matrimoni havia gestionat amb discreció el seu drama i hem après una gran lliçó.
Morir no ha de ser necessàriament dolorós i penós. Ella ens ha deixat però ens ha ensenyat que morir es partir mes enllà del que nosaltres coneixem sense patir ni fer patir.
ho ha fet amb una maduresa d'esperit que poca gent te.
Sr que has deixat una mare que no ha entès res i es que ella es la única que no ho pot entendre però per tots els altres ens has donat una lliçó.
Tan de bo jo ho pugui fer com tu quan m'arribi l'hora.
Allà on siguis Dolly, que siguis feliç com ho vas ser entre els teus i a tu, Lemuel, el seu marit i amic, una abraçada molt forta.

Serrat a Peralada

2011-07-17T21:20:00.000+02:00

Aquest cap de setmana, varem tenir la sort de poder anar al Festival de Peralada per poder escoltar en Serrat. Be, sort sort no se si es la paraula, varem pagar les dues entrades. Com que el Serrat es el meu cantant no puc ser completament objectiu amb el meu anàlisi.

No va ser el recital que jo hagués desitjat perquè l'orquestra que l'acompanyava, la Simfònica del Vallès, el tapava mes que no pas el feia lluir.

A mi el Serrat, m'agrada mes en un to mes intimista, amb el Miralles que l'acompanya al piano.

No se si aquesta orquestra te la doble funció d'ajudar i de donar "temps" de descans al Serrat, en qualsevol cas potser hagués preferit menys i millor.

Tampoc em va agradar una pantalla enorme al darrera que projectava imatges, a mi em sobrava.

Dit això en Serrat es en Serrat i l'home sap triar quines cançons i quan les ha de cantar per arrastrar amb ell un públic entregat abans de començar.

I la seva veu encara funciona amb intensitat i força quan s'ho val.

Un plaer.

M'agradaria afegir uns petits comentaris sobre l'embolcall d'aquest festival.

La responsable oficial, la Sra. Mateu, una senyora que viu a Catalunya des de fa molts anys, no va ser bona de parlar en català en la seva breu locució per celebrar els 25 anys del Festival.

Allà hi eren els que la Vanguardia anomenen "societat civil", societat en la que nosaltres no en formem part sinó que son aquell grup que sempre surt als diaris com a pro homes que dirigeixen les grans corporacions inclosos consellers com el sr. Mena, el sr. Alemany, i molts altres polítics o no que, casualment, tots ells eren asseguts als millors seients i, imagino, tampoc varen pagar entrada. Aquests si que tenen sort....

Finalment un comentari per el públic en general i l'organització. En primer lloc el tema de la puntualitat no sembla formar part de les nostres costums. L'espectacle havia de començar a les 10H00 i fins a les 10h10 no ho varen poder fer tot i que una veueta anava anunciant l'inici sense que ningú li fes cas. Es una pena veure com la gent hi va per lluir i l'importa un "bledo" arribar a l'hora i respectar a la resta de gent i al cantant.

Un darrer detall, al costat meu i tenia un individu que es va passar tot el recital mirant mails al seu telèfon mòbil i quan va acabar, en lloc de escoltar, va marxar...... i es que allà s'hi va no nomes per escoltar sinó perquè queda be.

alejandro Lorente

2011-07-12T23:01:00.002+02:00

Admeto que "la contra" es de lo milloret de La Vanguardia i ahir l'entrevista a Alejandro Lorente em va agradar sobretot per la part final que transcric literalment:
"Hi ha quatre passos fonamentals per conquerir la salut:
un: ets inconscient i incompetent. Dos: ets conscient però incompetent. Tres: ets conscient i competent i quart: ets inconscient i competent. ( es a dir aplicaràs pautes antiestrès automàticament.
....
som l'únic animal que deixa de respirar correctament als 6 anys....."
Que curiós es veure que senzilles son les coses quan algú et treu la bena dels teus ulls.
No us puc dir res mes però us recomano que penseu en les dues coses.
Jo, com a mínim ja he après a respirar be i soc capaç de millorar el meu estat d'ànims gràcies a la respiració.
En lo altre encara estic a cavall de la fase dos i tres...
bon vespre

Ryanair 2

2011-07-12T13:22:00.000+02:00

Una amiga i blogaire a la seva manera m'ha passat un escrit que ha fet Xavier Roig al diari ARA. com sigui que jo no el puc contestar al diari, ho faig al meu blog en la confiança que el núvol on ara penja tot el que escrivim li permeti trobar i llegir la meva resposta.
en primer lloc aquí està el seu escrit i mes avall els meus comentaris:

Ryanair, algunes reflexions
XAVIER ROIG | Actualitzada el 08/07/2011 00:00
Ryanair, algunes reflexions DANIDE

Per al meu gust, el periodisme català es belluga, massa sovint, per simpaties i antipaties. Tendeix a personalitzar els temes, de manera que l'objectivitat es veu aprimada considerablement. En aquest sentit, honra la tan nostrada frase "més val caure en gràcia que ser graciós". Bé, el cas és que, n'ignoro les raons, l'empresa Ryanair mai ha tingut les simpaties dels nostres mitjans de comunicació. És injust. I, com que crec que Ryanair ha estat una empresa útil, voldria argumentar la meva posició.

Preus. Si no fos per les companyies d'aviació low cost els preus continuarien sent exageradament alts. Quan vaig començar a anar a París habitualment per feina, el bitllet em costava 100.000 pessetes de l'època (fa gairebé vint-i-cinc anys!). Sense alternativa. En aquells temps envejàvem els preus dels vols interns dels Estats Units. Avui són ells els que ens els envegen. La millora ha estat, doncs, un fet real.

Destinacions. Les companyies low cost han ajudat a augmentar la capil·laritat del sistema de transport europeu. Avui estem connectats amb poblacions que mai haguérem somiat mentre operava Iberia, o qualsevol de les companyies estatals que hi havia a Europa. I és aquí on entrem en matèria. Sense Ryanair, l'aeroport de Girona mai hauria fet res de res. I el de Reus, encara menys. Eren aeroports fantasma que justificaven l'existència d'Aena com a empresa d'interès "nacional": " Si alguien no da cobertura a provincias, el mercado no lo hará ". S'ha demostrat que no era un problema de mercat (com massa sovint s'addueix), sinó d'una regulació dolenta.

Mercat. Ryanair torna a estar al punt de mira perquè belluga vols de Girona i de Reus cap a Barcelona. Pregunta: és que Ryanair no pot muntar els vols on vulgui? Aquest és un país que odia la llibertat de mercat fins a uns límits estúpids. Preguntin al bacallaner del seu barri si l'administració pública li ha de dir on ha de muntar la botiga. Ryanair fa amb els seus vols el que li convé. I si, ara, li convé Barcelona més que no pas Girona o Reus, doncs els belluga. Quin problema hi ha?

Subvencions. A veure si ens aclarim. Es diu que a Ryanair se li han donat subvencions. I què esperaven? Si jo vull marxar d'un lloc perquè em surt a compte instal·lar el meu negoci a una altra banda i tu no vols que marxi, alguna cosa m'hauràs de donar a canvi, no? Un aspecte molt diferent és que aquests diners els hauria de desembutxacar el sector turístic i no pas l'administració. On s'és vist que la Generalitat hagi de donar set milions d'euros dels contribuents a Ryanair? Si interessa tant que es quedi a Girona o a Reus, doncs que les organitzacions empresarials de la zona arrepleguin els diners i els paguin a Ryanair. Ja els vaig advertir que el nostre teixit turístic empresarial és de paper de fumar (per no escriure un qualificatiu més gruixut). Aquests sí que viuen de la bicoca pública. No pas Ryanair. No s'equivoquin. Quan la Generalitat dóna diners a Ryanair està subvencionant indirectament els "empresaris" turístics de la zona. I punt.

Política. Els polítics ara acusen Ryanair de fer-los xantatge. La posició no pot ser més ridícula. Si els nostres fantàstics polítics a Madrid haguessin aconseguit el traspàs dels aeroports catalans (que ni això van aconseguir!), ara la Generalitat s'asseuria amb Ryanair per discutir sobre la planificació del transport aeri a Catalunya. El rol del nostre Govern és, en aquest afer, marginal. La d'aquell que, des de fora estant, va donant almoines. I sense diners. Lamentable.

Iberia. Quan jo entro a www.ryanair.com <http://www.ryanair.com> (aquesta empresa estrangerota), la pantalla està en català per defecte. Quan accedeixo a www.vueling.com <http://www.vueling.com> (aquesta catalaníssima empresa d'Iberia) la pantalla està en castellà per defecte. Amb això vull caricaturitzar l'estupidesa dels conceptes "els nostres" i "els altres". Amb l'ajut de l'" empresariado catalánhub de Madrid, i amb l'ajut de l'" " es va muntar el empresariado catalán " Iberia ha tornat al Prat per la porta del darrere i per campar-hi com si fos a cal sogre. Ara sota la marca Vueling (per cert, amb aquest nom, sembla que el propietari sigui Manolo el del Bombo). El periodisme català, abans de criticar permanentment Ryanair, hauria d'analitzar com va anar la història de Clickair i de Vueling, i publicar un dossier d'investigació. Aquests sí que s'han beneficiat de tots els favors i privilegis polítics. Dels de Madrid, esclar. Que són els que compten.
Amb Ryanair, com amb tants altres temes, errem el tret. A voltes em pregunto si per ser català és obligatori, abans, ser una mica burro. Sempre disparem contra qui no toca. Mentrestant, el nostre enemic, des de la barrera, va aplaudint en observar, divertit, com nosaltres ensopeguem una vegada i una altra amb els cordons de les sabates. Tots hauríem de preguntar-nos per què el rol que ha jugat, i juga, Ryanair a Catalunya no ha estat capaç de ser desenvolupat per una empresa catalana

Estic d'acord en el fet que quan els periodistes li agafen "mania" a un tema ja es pot calçar el qui li toca rebre però no crec que sigui una cosa dels Catalans, es comú a tots ells, independentment d'on siguin.
Dit això anem per feina:
- preus
estic d'acord que Ryanair, com empresa low cost ha contribuït a abaixar els preus dels bitllets però igual que ho han fet altres com Easy Jet i moltes mes que no necessàriament ho han fet base de destruir el nivell de servei mínim que es pot exigir a l'hora de volar. D'altre banda el fet de que ells hagin estat, juntament amb altres pioners, no significa que tinguin "bula" per fer el que vulguin a posteriori, oi?
- destinacions
Es correcte que les low cost en general han augmentat la capil.laritat de les diferents destinacions i en cap cas defensaré AENA, verdader responsable de la irracionalitat que ara patim en tota la política aeronàutica del nostre país. De fet, si AENA no hagués obert la porta del Prat a Ryanair, avui no hi hauria problema a Girona. Fent el que va fer AENA, va matar dos ocells d'un tret: 1)impedir que Barcelona agafi nivell per a competir amb Barajas, transformant BCN en aeroport de low cost, 2) frenar el creixement de les companyies que treballen en condicions molt millors en termes de connexions i relació qualitat/ preu com ara Spanair, Vueling o Easyjet per citar les mes conegudes.
Easyjet va anular el seu pla de crear una base al Prat quan Ryanair va entrar perquè saben que no poden competir.
Spanair pateix per mantenir se viva per la competència de preus que li fa Ryanair
i Vueling, be, es Iberia, ja ho sabem.
- mercat
Aquí discrepo. No senyor Ryanair no te llibertat de volar on vulgui, la prova, no volen pas a Heatrow, o Charles de Gaulle i no son importants a cap aeroport de primera i es que ni les companyies ni els propis aeroports de primera no volen aquesta competència destructiva que proposa Ryanair. Si volen donar servei de segon nivell que volin a destinacions de segon nivell, no es just?
- subvencions
Torno a estar d'acord. Si el sector turístic privat volen aquesta companyia que la paguin ells però mai nosaltres com a país.

-polítics

jo crec que la Generalitat no hauria de negociar amb Ryanair i exigir que sigui el qui de moment es responsable, el sr Blanco, que ho faci ell i que pagui ell si vol

- Iberia

Torno a estar d'acord amb ell. Ibèria es qui mes es beneficia d'aquest tema perquè ells van fent, perquè la seva butxaca no te problemes aparentment. Però que Iberia siguin com son i facin el que fan, via Vueling o AENA no treu que Ryanair es "a per avui però fam per demà"
De moment mireu qui ha crescut mes a BCN aquest any, les connexions intercontinentals i Ryanair. Que vol dir això: 1) que es demostra que a pesar de la direcció del aeroport de Barcelona i AENA, els vols intercontinentals son rendibles des de Barcelona, 2) que Ryanair no aporta res mes que volum però no negoci i això no contribueix a millorar la economia del país sinó a empobrir la
Finalment, per que una empresa Catalana no ha estat capça de crear una companyia aèria que funcioni: senzill perquè qui controla els aeroports no ho ha volgut, es a dir Madrid.
Difícil volar si al final no pots aterrar....

tattoos

2011-07-11T22:53:00.000+02:00

En diuen tattoos però son tatuatges. Els tatuatges abans nomes els duien els pirates i nomes els dolents perquè els bons tampoc en duien.

Després els legionaris que duien allò de "novios de la muerte" ...

Ara els tatuatges s'han convertit no nomes en una moda esporàdica sinó mes que freqüent en els cossos dels joves, nois i noies i en els no tan joves, de qualsevol mida, això si tots blancs....

Com aquest cap de setmana he estat a la platja i una d'elles tirant a popular el percentatge de tatuatges que he pogut veure ha estat mes aviat notable.

Evidentment cadascú fa el que vol amb el seu cos però si son coses visibles doncs passen a ser opinables per els qui ho veiem. Puc arribar a entendre un tatuatge mes o menys petit i en una part que no sempre sigui visible, se'm fa difícil un tatuatge sempre a la vista però quan la cosa comença a cobrir tot un braç, o tota l'esquena, tot i que n'hi ha que son verdaderes obres d'art, no m'acaben d'agradar.

En primer lloc penso en la pinta que tindran quan aquest cossos acumulin 20 anys mes dels que llueixen. Es clar que ells no hi pensen però un que ja els te no pot evitar pensar que el marc on penges la pintura no es un detall insignificant.

També es cert que hi ha tatuatges que ni petits ni grans, son horrorosos.

Jo encara dubto de posar me un tatuatge però no se on i no se si em faran fora de casa....

Spanair

2011-07-11T22:24:00.003+02:00

Aquest cap de setmana hem anat a Menorca raó per la qual no he escrit el cap de setmana i ho faig ara.

Per anar i tornar vaig triar Spanair perquè vull que Spanair funcioni i si puc ajudar, doncs millor.

Bé, en aquest esperit va el meu post.

A l'anada 1 hora de retràs, a la tornada 2 hores de retràs...

Per una companyia que aspira a treballar com a gestora d'un hub a Barcelona, crec que aquest no es el millor sistema. El que fa possible que un hub funcioni es que les connexions siguin puntuals i no et quedis a terra veien com el teu vol de connexió ha marxat quan tu arribes que es el que possiblement es varen trobar uns quants dels passatgers que de Barcelona havien de seguir cap a Màlaga.

Raons de la demora: cap altre que l'avió havia arribat amb retràs que ja anava acumulant a lo llarg del dia, conseqüència directa de la gestió poc encertada d'una flota limitada.

El nostre avió encara havia de fer un altre vol a Sevilla i per tant encara mes endarreriment per als sevillans...

Un altre cosa es l'avió, el MD-83 es com una relíquia amb ales, els seients grinyolaven mes que els motors de l'avió i el cul es quedava enfonsat perquè les molles ja no treballen les portes dels armariets per guardar les maletes et queien al cap perquè no s'aguanten.

En definitiva, jo ho tornaré a provar perquè vull que Spanair funcioni però dubto que que la majoria de la resta de passatgers sigui tan benevolent com jo.

Per cert, aprofito l'avinentesa, Em sembla be volar a Bamako (Mali) i a Gambia però amb tota franquesa París i Londres, potser molt mes competitives son dues destinacions que per els qui treballem anirien molt be.

Sr. Soriano, te molta feina per endavant.

ryannair

2011-07-04T18:56:00.000+02:00

Ja n'he parlat abans i ho tornaré a fer. NO s'ha de pactar amb ells, Ryannair es el model de negoci, de país que no ens interessa per Catalunya.

De fet si jo pugues els trauria de Barcelona. Us heu fixat que Ryannair no vola a cap dels aeroports amb els que ens volem assemblar, doncs algun motiu hi deu d'haver.

Estic d'acord que perdre ara Ryannair a Girona farà mal a curt termini però si es fa be i es dona entrada a d'altres companyies no tan barrueres, a mig termini segur que hi sortirem guanyant tots.

Es clar que per poder fer ho els srs. d'Aena haurien d'ajudar una mica, com? retirant part dels slots que els han donat a Barcelona.

Ryannair no pot sobreviure sense Catalunya com a destinació. Traieu Barcelona de les seves rutes i veureu com tornaran a volar a Girona i Reus, però tot i això busqueu un altre opció que ens garanteixi que vinguin turistes que aportin valor afegit al País, no la purria que ve ara i que no gasta un euro.

Jo no vull per Catalunya el turiste del botellón, de les farras de Salou, etc...

Mireu la Toscana, allò es un model a seguir.

Que la crisi ens serveixi com a mínim per construir una bona base per el futur.

gossos

2011-07-03T11:25:00.000+02:00

Aquesta setmana ha sortit publicada una carta a la Vanguardia d'un pare "indignat" perquè a la Quinta Amèlia un gos poc menys que feia caure la seva dona i el seu fill i reclamava que els gossos sempre vagin lligats.

La resposta de no se quin càrrec venia a dir mes o menys que no s'hi pot fer res perquè la llei autoritza als gossos a no estar sempre lligats si son a prop del seu amo, resignació.

Imagino que tan l'un com l'altre deuen considerar que això dels gossos es com una xacra.

Curiós aquest sentiment que l'home te de estar per damunt de la resta de tot el que hi hagi al mon i fins i tot mes enllà. Curiós que l'home s'hagi atorgat un dret inalienable de manar per sobre de tot i de tothom. Al cap i la fi nomes es un animal, oi?

Un home pot tirar una burilla de cigarreta a terra i això es normal, un gos fa una caca i això es un crim ( i una multa de 300€), un home amb bicicleta o encara que sigui a peu empeny a un altre i si dius algo et contestarà malcarat, un gos "quasi atropella" una persona i tots els gossos han d'anar lligats....

El mon es divideix entre els qui tenen cultura i els qui no. La majoria dels qui tenen un nivell cultural alt viuen en el respecte no sols a les persones sinó també als animals, les plantes i els bens i saben conviure amb pau i tranquil.litat.

Els qui no teniu gos no ho sabeu però, curiosa i casualment, els qui tenim gos ens saludem quan ens creuem per al carrer.

Els qui no teniu cap animal com a company a casa no ho podreu entendre mai però no sabeu el valor de la seva presència amb nosaltres.

OBA

2011-07-02T11:24:00.000+02:00

En el nostre mon hi ha moltes coses que ignorem o que preferim no conèixer perquè no son gaire agradables de descobrir.

Ara que parlem tant del esta del benestar i de que no volem perdre els drets assolits seguim patint un petit defecte, ens mirem el propi melic però no necessàriament pensem en el que els manca als altres.

Es clar, no podem ajudar a tothom, es una resposta típica però sabeu lo poc que costa ajudar una mica i lo molt que serveix cadascuna d'aquestes miquetes.

Ahir, com cada any des de fa uns quants anys, un grup de persones anem a un centre d'acollida per donar uns diplomes. Diplomes que 24 nens i nenes, nois i noies han rebut com a reconeixement al esforç de tot un any.

El seu premi no es per haver aprovat o suspès, no es per haver assolit cap fita extraordinària.

El seu premi es perquè han aconseguit vèncer mes o menys el seu propi infortuni.

Cap d'ells te la sort de poder viure a casa, la seva casa es el centre d'acollida, lloc excepcional dirigit per persones excepcionals però no no tenen casa.

NO tenen casa i no poden viure amb els seus pares, la major part de les vegades perquè millor que no estiguin amb ells. Pares que no se si mereixen tenir aquest títol.

Coneixen el mon de la indiferència, de la solitud, del maltracte, del menyspreu, del dolor físic i psíquic d'una manera com nosaltres ni tan sols podem imaginar.

Dins de tot aquest cúmul de desgràcies aquest grup de nens han pogut gaudir de l'ajut d'unes professionals que els porten de la ma fins a situar los lo mes a prop de la resta de nanos de la seva edat.

Coses tan senzilles com ensenyar a parlar a algú que vivia bloquejat, ajudar a superar la soletat d'una classe que et deixa arraconat, ajudar a control.lar la lectoescritura.

Cada cop que els veig sento dins meu una profunda admiració per aquests petits herois que amb menys de 14 anys ja han lluitat i quasi sempre perdut deu vegades mes que jo amb 56.

La seva abraçada em va donar mes força a mi de lo que la meva els pugui donar a ells.

A tots ells, a l'Abdellah o la Jaqueline, a la Mónica o l'Aiman, o l'Eric, a tots ells un petó molt gros i sapigueu que mentre poguem, no us deixarem sols.

Ah!, si algú vol ajudar cap problema, nomes ho heu de dir.

Indignats 3 /Sr Roca Junyent

2011-06-27T23:06:00.000+02:00

Sempre que el Sr. Roca i Junyent escriu a La Vanguardia el llegeixo i el que escriu sol merèixer tot el meu respecte i dins aquest respecte aquest cop, quan ell ha parlat dels indignats (21/6) crec que el seu perfil polític l'ha influït negativament.

En el seu escrit Ell es pregunta: "qui té la sobirania ara si no son els ciutadans per la via del seu vot lliure, secret, igual i directe?".

Bé Sr. Roca, jo crec que precisament es d'això del que es parla d'una banda i es defuig de l'altre. Em considero una persona plenament demòcrata i al mateix temps conscient de que els polítics que estan successivament al poder han creat un entramat de lleis que impedeixen que jo, com a ciutadà, pugui votar en plena llibertat.

Siguem clars, jo no puc votar a una persona o millor dit no puc votar a qui jo vulgui. Jo podria votar a una persona d'una llista però el meu vot va directa e indivisiblement a tots els qui siguin en aquella llista, encara que a mi no m'agradin!!! això no es democràcia, això es fer un us restringit i partidista de la democràcia. Per què jo no puc votar a un senyor/a d'una llista i un altre d'un altre? per què el vot a Barcelona te un pes diferent que el vot d'un altre català al Pirineu, per exemple? això en diu la llei d'hondt, jo tampoc ho he triat.

Per què son els mateixos polítics i no els ciutadans qui regulen el sistema electoral i ho fan única i exclusivament en funció dels seus interessos, per què Catalunya no te llei electoral pròpia?? No son masses preguntes sense resposta?? doncs es només el primer punt.

Sr. Roca, digui'm si us plau on podem, els ciutadans, fixar les condicions de retribució dels parlamentaris, on podem protestar quan no hi estem d'acord, on podem introduir modificacions, espero que no em dirà que ho puc fer quan votem perquè no seria cert, mai cap partit ha permès que es plantegi.

Estic d'acord amb el Sr. Roca quan diu que el silenci preocupat no arregla res i la indignació sorollosa tampoc, però com a mínim obliga a reaccionar tota la societat i prendre partit, això ha despertat la consciència de molts adormits.

Ara toca als polítics posar se al davant i donar l'exemple si volen que nosaltres els seguim.

Comencem per un principi ètic, que renunciïn a pensions diferents de les que tinguin la resta dels ciutadans, que renunciïn als privilegis que s'han auto atorgat els darrers 30 anys i posem nos tots a treballar en igualtat de condicions.

Jo ja ho estic fent tot i que mai no surto al diari.

Gratuitat???

2011-06-26T22:50:00.000+02:00

Quan parlem de l'estat del benestar hi ha molta gent que parla de gratuïtat dels serveis, els serveis mèdics, l'ensenyament, els ordinadors, la universitat, els diaris, la música, el cine, i així podríem seguir una bona estona.

Jo potser estic equivocat però parteixo del principi que allò que es gratuït no te valor. Fixeu vos sinó en les promocions que fan els diaris, si et regalen el que sigui la gent no ho segueix, quan demanen un pagament, encara que sigui petit llavors es crea un interès.

Fes que els medicaments siguin gratuïts i la gent no valorarà el cost del producte, senzillament exigirà que el producte estigui al seu abast independentment del seu cost!!!.

Fem que el medicament tingui un cost per el pacient, per exemple un 10% proporcional al valor del producte i veureu com la gent no acumularà producte innecessari a casa.

La universitat, gratuïta?, si ho es vol dir que algú que no hi pot anar ha de pagar perquè un altre hi vagi?, no em sembla just. Es clar que ningú que vulgui anar hi no ha de deixar d'anar per una qüestió econòmica però no es pot donar un servei de nivell sinò es valora el servei donat i si, a mes, l'estudiant no rendibilitza els seus estudis perquè hem de pagar li sistemàticament la seva matrícula. NO senyor, que cadascú pagui una part del que costa i si no es prou bo que pagui mes.

Els diaris, ara tothom pot trobar un diari gratuït a qualsevol boca de metro. Fixeu vos quin valor li dona la gent que el recull, cap. En canvi no li donis i s'emprenyarà i es que la gent s'acostuma a la gratuïtat com a norma de conducta.

Qui es el culpable, no ho es pas el consumidor sinó qui hagi donat el be gratuïtament el primer cop.

Jo crec que benestar significa accés als serveis però no de qualsevol manera.

L'usuari del servei ha de pagar sempre una part, petita o menys petita, això es com els impostos directes o indirectes. Es normal que qui mes combustible consumeix pagui mes, oi? doncs el mateix per a tothom.

Bona setmana.

indignats 2

2011-06-20T23:36:00.000+02:00

El Sr.Duran m'ha ajudat a preparar la segona part del meu escrit sobre els indignats.

No se amb quines paraules ho ha dit però mes o menys ens ha donat a entendre que els polítics estan sota el poder del poder econòmic.

Be, no es cap secret que el poder econòmic es qui realment pren les decisions, el que ja es menys freqüent es que un polític ho reconegui públicament.

Els polítics nomes son titelles davant dels Botin, Fainé, Alierta, Koplowitz, Abelló, González i tots els altres. Els uns deixen que els altres llueixin davant del gran public, mentre per darrera els altres fan els seus negocis nets o bruts.

Curiós, per què ningú no escriu mai sobre el Sr. Fainé, per posar un exemple sobre els seus negocis? Com es possible que aquell home que nomes era un empleat de la Caixa ara sigui accionista principal de Criteria? Com es que cap periodista ha tingut mai interès en conèixer la evolució de la seva carrera. Be Sr. Fainé o el qui voleu que us pugui fer gracia.

Son intocables a tots els efectes, inabastables per nosaltres els ciutadans normals.

Ells, en tot el mon, totes les economies son qui han fet malbé les finances del mon i nosaltres els qui ho hem de pagar.

Aquesta es la senzilla realitat i per això, gràcies a les xarxes socials, el darrer poder i potser el mes efectiu perquè es anònim, els indignats han pogut, per primera vegada unir forces i plantar cara al poder desconegut però evident.

Els indignats protestem perquè patim, uns mes i uns altres molt mes, però encara no tenim la força de rectificar les lleis i parar segons quines maniobres.

Hem d'aprendre a acorralar els polítics i obligar los a canviar el seu status quo.

Somni d'infantesa? no, crec que no, potser lucidesa prepitopàusica....

seguirem.

indignats

2011-06-19T23:28:00.000+02:00

He estat fora la darrera setmana i no he pogut seguir tant de prop el que va passar al Parlament de Catalunya. Potser ha estat una sort perquè així he hagut d'interpretar el que ha passat a traves dels altres.

Es barregen masses elements a l'hora d'opinar i no estic segur de que ho sàpiga fer en un sol post.

En primer lloc em va sobtar el fet que els polítics haguessin d'arribar al Parlament en helicòpter.

No estem en crisi? no hem d'estalviar i en canvi fem una despesa exorbitant nomes per suplir el que no han estat capaços de fer de manera eficaç? Crec que es el primer cop que el Govern del Sr. Mas l'ha ben cagat i això per posar al capdavant d'interior un home que pot ser qualsevol cosa menys un home capaç de gestionar interior. Fa temps ja vaig citar a Puig com el primer error de Mas, no m'he equivocat.

Helicòpters per fer front a civils??? desproporcionat e ineficaç.

Tot això sense entrar en el motiu de tot plegat, la indignació d'un munt de gent.

Qui son els indignats?, indignats ho som tots els qui no estem en el poder o al capdavant dels bancs i altres empreses tot poderoses.

Ara be indignats no son alguns dels qui jo vaig veure a la plaça Catalunya. Suposo que la "pinta" de la gent no es definitòria però em costa identificar me en persones que senzillament s'estan en un lloc que a mes degraden.

Quan la cosa va començar hi havia tot una munió de gent de tot tipus però ara, em temo que nomes queden els qui res no tenen o res no tenen a perdre.

Els altres son tots els qui protesten o protestem però sense deixar d'avançar per sobreviure.

Si volem fer front als eternament poderosos hem d'actuar amb intel.ligència.

Fixeu vos que ràpid es posen tots d'acord per justificar la violència i la "defensa" de la "seva democràcia".

Nosaltres els votem i ells, fent us d'aquest vot, estableixen les seves normes que perpetuen el seu poder. Ells, a mes, depenen dels diners dels qui estan darrera.

Avui mirava el diari i veia en una foto com, a la primera fila del teatre Grec, hi eren tots els pro homes, ex alcalde, nou alcalde, i altres. Segur que ells no paguen entrada com nosaltres, no fan cua. No es ni mes ni menys que un de tants petits (o grans) privilegis que els polítics tenen, en virtut del càrrec.

El que necessitem es una regeneració de les nostres institucions per evitar la perpetuació d'un sistema obsolet.

Això abans ho feien les revolucions però ara les revolucions no cal fer les amb armes sinó amb informació, denúncies i mobilitzacions de la gent però actuant amb intel.ligència i sense caure en la provocació dels qui fàcilment desqualificaran als qui intentin desacreditar los.

Mireu al sr. Pujol junior que ràpidament demana frenar els atacs a la democràcia però en canvi demaneu li llistes obertes i veureu com la velocitat es torna oblit.

Llistes obertes, no mes de 8 anys en qualsevol càrrec públic, cap privilegi econòmic ni institucional ni durant ni després del mandat (recordeu al Benach?), senzillament els mateixos que la resta de ciutadans.

Be, per avui ja n'hi ha prou, un altre dia seguirem amb els qui maneguen els diners....

2011-06-12T18:10:00.000+02:00

Un dels avantatges de viatjar llargues distàncies es la possibilitat de veure moltes pel.lícules que altrament no veuria. Ahir vaig volar cap els EEUU i al avió vaig trobar una pel.lícula que vull recomanar profundament: des hommes et des dieux

No es cap super producció, es francesa, dirigida per Xavier Beauvois.

Es la història d'un monestir Cistercenc al Atles Africà, basada en uns fets reals ocorreguts al 1993 a Thibirine, Algèria.
No se si els fets son exactament tal i com va passar en realitat però considero la pel.lícula una gran obra.
Destaca una frase de Sartre que cita un dels monjos: "la violència dels homes sol ser màxima quan es per motius religiosos". No se si el text es exacte però es el que hi diu mes o menys.
El conflicte personal d'aquells monjos i la manera que tenen d'encarar el seu present i futur em semblen un acte de gran honradesa personal.
Ni ells ni els musulmans del poble on viuen en harmonia volen ser protagonistes de res però els fets els posaran al bell mig d'un conflicte.
Si teniu l'oportunitat de veure la feu ho i si ho podeu fer en francès millor encara. Dona que pensar, com a mínim a mi.

Sr. Benach

2011-06-12T17:49:00.000+02:00

"QUINA VERGONYA : el Sr Benach que el seu únic mèrit , acadèmic es haver fet de jardiner durant varis anys a la D G. De Transports,( i sobretot ser el pilota d´un altre savi : el Carod Rovira, també del Clan de la Avellana ), va arribar increïblement , al càrrec de President del Parlament Català ¡ ...on va actuar conseqüentment ................( recordeu el episodi del seu Audi especial de 500000 euros ?)..... ..

Finalment es jubila als 51 anys amb una pensió de 10.000 euros / mes durant 4 anys . i després de 7.000 euros / mes fins que es mori.

Un altre jardiner com ell, també de DG de Transports , després de treballar 50 anys, es jubilarà als 67 anys, uns 680 / euros mes,

Benach gaudirà d'una pensió de 78.000 euros

Tindrà també un sou de 104.000 els propers quatre anys

Ernest Benach, que té 51 anys i ha exercit el càrrec de president del Parlament des del 5 de desembre de 2003, cobrarà 104.008,95 euros bruts l'any durant els propers quatre anys, així com una pensió vitalícia de 78.006,71 euros quan compleixi els 65 anys, segons informa el Diari de Girona.

D'acord amb la normativa vigent, Benach té dret a percebre, com la resta d'expresidents, "per un període equivalent a la meitat del temps que ha estat al càrrec, i com a mínim durant una legislatura", una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que correspon al president parlamentari. Després de la rebaixa del 15% aplicada aquest any, el sou anual brut per al president del Parlament és de 130.011,189 euros bruts tot i no tenir cap formació universitària.

Mentrestant els nostres investigadors en camps de medicina i bioquímica han de sortir a l'estranger per deixar de ser mileuristes al nostre país."

Aquest text no es meu, l'he rebut via mail i l'he copiat tal i com m'ha arribat. La font sembla fiable si es el Diari de Girona.
Crec que els comentaris son sobrers, la culpa no es nomes d'ell ja que tot el Parlament hi dona suport i calla, el només es el qui mes vergonya te perquè no te la ètica suficient com per, atès la situació del País, no renuncia al que la resta de Catalans no tenim dret.

Per a mi el mes important es difondre el missatge al màxim i així fer que la cara se'ls caigui de vergonya a tots ells.

sense tema

2011-06-05T21:01:00.000+02:00

Avui em mirava el blog i el primer que veia era la foto del bisbe aquest de Tenerife i, la veritat, no m'agrada deixar aquesta imatge com a inici per la propera setmana.

Tampoc es que tingui un tema específic que tractar però deixar vos masses dies sense escrit sembla que sigui deixar vos abandonats.

Abandonats tot i que no se si l'únic que es queda sol soc jo mateix ja que el tema de la participació no es el fort dels qui llegeixen el meu blog.

De vegades no se quin es el sentit de tot això i cada cop crec mes que el meu blog s'assembla mes a un diari personal.

No tinc definit un tema per aquest blog i nomes se escriure allò que sento en funció dels imputs que em venen de fora.

El que passa es que parlar sempre de polítics m'avorreix i us deu avorrir a vosaltres també. Queixar me i protestar es convenient però tampoc vull fer ne una constant.

El meu mestre blogaire es un planificador nat i ho te tot estructurat i jo, al costat seu semblo un nen entremeliat sense ordre ni concert.

No se escriure però estic aprenent a expressar per escrit el que em bull dins.

Crec que escriure es una teràpia fonamental per poder absorbir el ritme frenètic que ens arrastra.

Estem vivint un període fonamental per tots nosaltres on tot es pot plantejar i replantejar, on res es per sempre i on es pot posar en dubte l'existència de tot i tothom.

Això no vol dir que haguem de trencar amb tot el nostre passat i crec que es la responsabilitat dels qui tenim una certa edat, de poder ensenyar als qui no han tingut la sort de conèixer el que nosaltres si vàrem viure, una part d'aquell passat.

Per els meus fills dir los que, abans, a les platges hi havia barques perquè hi havia pescadors i tu estiraves la tovallola al costat d'una barca que feia pudor de peix era el mes normal del mon, a ells que a les platges lo únic que hi troben son els xiringuitos amb musica a tot volum......

Be, no volia escriure i m'estic enrotllant com una persiana, bona senyal.

Se que estem en un moment complexe perquè el país lluita per sortir d'un estat d'extrema feblesa i crec que es el moment que tots anem en la mateixa direcció, mirant el futur i deixar nos de punyetes.

Apa, que passeu una bona setmana.

el "bisbe" de Tenerife

2011-06-01T15:51:00.000+02:00

'Hay menores que desean el abuso e incluso te provocan'

Un bon amic, tímid ell, que no vol escriure el seu propi blog, m'ha passat un text que no se si es pot qualificar i com fer ho. En primer lloc deixeu me dir que es un escrit del desembre 2007 però crec que no es significativa la data perquè el que diu no ho esborra el temps, senzillament sembla que alguns ho obliden.Llegiu aquest enllaç:<bisbe de canarias>

Us recomano la lectura perquè veieu com un home que s'anomena, home de Déu, i que està sota la jurisdicció de la església Espanyola, es a dir del Rouco Varela, pot, en tota impunitat fer apologia homòfoba sense que ningú, judicatura, fiscalia, qui sigui intervingui.

"el fenómeno de la homosexualidad es algo que perjudica a las personas y a la sociedad". Hoy en día "no es políticamente correcto decir que es una enfermedad, una carencia, una deformación de la naturaleza propia del ser humano. Eso que decía cualquier diccionario de Psiquiatría diez años atrás, hoy no se puede decir".

Nomes son dues "floretes" perquè veieu el tarannà d'alguns representants de l'església de l'estat i per acceptació, d'ella mateixa a l'estat.

Sempre he dit i no me'n amago que soc persona que crec en Déu però que fa anys que m'he apartat de l'església.

Des afortunadament l'església de l'estat i tampoc la Catalana, no gosen o no volen corregir el que la resta de mortals veiem.

Encara avui, quan passo per Sant Ildefons, recordo en LLuis Saumell, una bellíssima persona, a qui ja no veig fa temps.

Ell com altres paguen com a justos per pecadors però el seu silenci disciplinat no els ajuda.

Fins i tot l'església, si ens voles representar, hauria de fer un anàlisi intern, per poder obrir camí cap un futur on tots hi capiguem.

Sinó, a la fi, les esglésies nomes seran monuments gegantins o buits que recordaran on, en un passat llunyà, la gent s'hi arreplegava per resar.

AVE

2011-05-31T10:56:00.000+02:00

No crec que l'home arribi a veure's mai en aquest blog però aquí el teniu, dormint com un angelet, al AVE d'anada cap a Madrid, un dia qualsevol, com qualsevol de nosaltres, amb la mateixa son, la mateixa tranquil.litat, la mateixa indiferència del que pugui passar al costat, ignorant que davant seu, un tio com jo la immortalitzat.
No ho penjaré a cap xarxa social.
Al cap i la fi, ell només estava fent allò que la majoria fem un moment o altre entre l'anada i la tornada.
Això si, us recomano que guardeu una estona els ulls oberts per veure sobre tot la sortida del sol al bell mig de camps infinits.
el paisatge s'ho val.
Quan varem arribar a Madrid, l'home ja tenia un altre pinta ......

Sr. Montilla

2011-05-30T20:28:00.000+02:00

NO sabíeu perquè la crisi ens ha tocat tant fort a Catalunya, perquè el Govern del tripartit ha estat el mes nefast que hem patit des que tenim governs autonòmics, perquè som la riota de la resta del estat, be, jo fins ara en tenia una idea, ara en tinc la prova: escolteu l'entrevista d'en Manel Fuentes al matí de Catalunya Radio, avui, al voltant del es 8h30.

Es un document digne de ser estudiat a l'escola: com no saber contestar cap pregunta, com confondre les preguntes, com contestar el que no toca, com anar a pinyó fixe fins i tot encara que et deixis la coherència a un altre barri, com defugir la responsabilitat pròpia, com mostrar una capacitat molt limitada de raonar amb criteri i, sense voler ser dramàtic, com veure que una persona amb una limitada intel.ligència ha estat al front del nostre país els darrers quatre anys.

Lo pitjor es que ni tan sols va guanyar les eleccions. Tan de bo que els del Polònia haguessin estat els qui realment haguessin governat, com a mínim, dins l'incompetència haguéssim rigut.

Sentir lo a la radio a aquella hora m'ha deprimit per bona part del matí.

SI ho voleu escoltar feu ho el vespre i així no us afectarà tant.

45 díes

2011-05-26T21:50:00.000+02:00

Parlar d'acomiadament quan Telefónica proposa un ERE de 8.000 persones quan acaba d'anunciar un increment dels beneficis del ordre del 30% pot semblar indecent però jo, com molts milers de persones, formo part del que s'anomenen petites i mitjanes empreses i voldria explicar una cosa que no es diu però està ben present en el dia a dia de les petites i mitjanes empreses, aquelles que no compten per ningú vaja.

Si a la teva empresa, vols fer fora una persona perquè no funciona, no s'adapta als nous temps, o senzillament ja no encaixa, nomes la pots acomiadar si li pagues 45 dies per any treballat. Si una persona no vol treballar o un bon dia decideix no treballar, no la pots acomiadar sinó pagues els mateixos 45 dies. Si a mes has sigut tant burro que li has pagat un sou alt doncs pagaràs mes perquè pagaràs sobre el sou que rebia i si l'has tingut molts anys a l'empresa doncs ja ho saps, 45 dies per cada any.

Lo dels 20 dies no existeix en realitat perquè primer has de demostrar que la teva empresa perd diners o que els perdrà!!!!! Es a dir que si la teva empresa no perd però tampoc guanya tampoc et pots acollir als 20 dies.

Ah, per cert, has de dipositar els diners per avançat si vas a judici, així que la teva tresoreria patirà les conseqüències i com els bancs van com van, doncs així van les coses: 5 milions d'aturats. NO conec cap empresari que vulgui contractar a ningú perquè sap que mai no podrà treure'l si la cosa no va be. Millor contractar a través d'empreses de treball temporal o sobrecarregar els qui ja tens a l'empresa.

La cosa sona estúpida però aquesta imatge de que l'empresari es el qui s'embutxaca tots els diners es molt allunyada de la realitat dels petits i mitjans empresaris que en molts casos han de tancar perquè no poden fer front a les indemnitzacions dels qui vols fer fora.

A França, els nostres veïns, l'acomiadament son 12 dies per any treballat però en canvi tenen la mitat d'atur. Jo no se que preferiu però jo ho tinc molt clar.

Em sap greu però algú ho havia de dir....

els indignats

2011-05-23T21:10:00.000+02:00

Per a mi sona fins i tot malament. Per què se'ls ha de batejar, perquè sinó els mitjans no saben que fer amb ells? els polítics no els poden enquibir enlloc?

He sentit comentaris gloriosos com els de Intereconomía que deien que hi ha pudor de "porros" (evident, oi?) o que son Kumbas (en honor als Kumbaya de fa molts anys?).

Renoi, som simplistes i no saben viure sinó col·loquem les coses en el eu suposat lloc, i dic suposat perquè jo no crec que se'ls pugui ubicar enlloc, segons els canons tradicionals i em sembla que superats fa una estona.

Ara bé ja que tothom i pot dir la seva jo també hi afegiré e meu granet de sorra.

Em sembla que ningú els ha convocat sinó que tots ells s'han trobat de cop i sobta allà, a la Plaça Catalunya o a la Puerta del sol.

Qui ha estat el primer, no importa, el missatge ha corregut com corren ara les notícies i les convocatòries. Em sembla que així se'n munten moltes i segur que moltes es desmunten perquè no tenen consistència però en aquest cas tots ells han trobat un punt en comú sense tenir, ells mateixos res en comú, no estan d'acord.

No estan d'acord amb com se'ns esprem per garantir que uns pocs, molt pocs, mantinguin els seus status polítics i econòmics.

Hi podeu posar moltes formes i noms però em sembla que aquest es el denominador comú.

Podem trobar nois sense ofici ni benefici reivindicant no saben ben be que però també hi ha empresaris que estan farts de ser ignorats, llicenciats sense feina, jubilats sense pensió, hi ha de tot i tots s'apleguen al mateix lloc esperant qui sap què.

Hi han un altre element important: no hi ha cap líder, les xarxes tenen això, els missatges neixen, es multipliquen i s'extenen però ningú sap qui es l'origen si es que n'hi ha cap.

La gent no estem acostumats a moure'ns sense algú al capdavant i aquest es un element que les xarxes socials no han resolt.

Ara tots ens podem trobar seguint una idea però hem d'aprendre a moure'ns sols, sense líder, espontàniament. No es nou, això ja existia, se'n deia cooperativisme. Cadascú assumeix un rol en funció del que sap fer i la cooperativa funciona....

Jo felicito a tots els qui han estat allà, lluitant per un no sabem que, però es que tampoc fa falta saber ho, lluiten per millorar unes estructures que fan una mica de pudor. Ja no fa falta sortir al carrer amb barricades i tirar trets ni matar ningú.

Els homes i dones ara tenim la paraula i els mitjans de transmissió de la paraula i l'imatge, que també es molt important.

Visca la llibertat i la renovació.

Tan de bo, algunes coses puguin millorar gràcies als indignats, tenen el meu vot.

Ahir

2011-05-23T09:25:00.000+02:00

Ahir jo vaig ser a la platja i no vaig arribar a temps per anar a votar. Com jo, tots els qui vàrem trobar una caravana important a la AP7, milers de cotxes.

Quants d'aquells no tenien cap intenció de votar, no ho sé i no pretenc, com fan els polítics, de fer política ficció i endevinar el que tots aquells individus pensaven. Molts, segur, estaven mes preocupats per el que trigarien que per cap altre cosa, altres escoltàvem la radio per conèixer de primera ma, com avançava la cosa.

Curiós sentir com, fins el dia abans, tots es veien en disposició de valorar el que els "indignats", ja estan batejats, feien a Plaça Catalunya o a la Puerta del sol i tots ells escombraven cap a casa a l'hora de raonar el perquè d'aquest moviment.

Curiós sentir avui a la radio com ja tothom a oblidat la jornada d'ahir i avui només es parla de pactes, ara ja no ens fa falta la gent i ni tan sols els mitjans de comunicació, ara nomes hem de sumar i restar per veure si hem quedo o no la cadira d'alcalde. Tot el que ahir era banys de multituds i milers de promeses ara ja torna a la seva normalitat fins d'aquí a quatre anys.

Entre tant allò de les llistes obertes que s'ha plantejat aquests dies al carrer ho guardem al calaix, no fos cas que la gent pugui decidir qui ha de guanyar.

Ahir, per primera vegada en molts anys no vaig anar a votar. Si hagués arribat a temps ho hauria fet però tampoc em sap greu.

quantitat

2011-05-18T20:49:00.000+02:00

Tinc 5.000 amics de "face book", la pàgina ha estat visitada per 200.000 persones, el seu twitter hi ha 30.000 contactes, etc... Tot es me deix en funció de la quantitat, la quantitat es el número que escenifica si això funciona o no. Ningú no parla de qualitat, ningú no parla de si la cosa està be o no, si hi ha quantitat la resta està plenament justificat.

Aquesta setmana vaig tenir l'oportunitat d'escoltar una conferència donada per Laura Rosillo, una especialista en xarxes socials i el seu ús.

Primera conclusió, el nostre mon ja no es el que jo coneixía i em temo que aquell mon ja no tornarà.

Segona conclusió, les xarxes socials s'han convertit en EL MITJÀ, en majúscules, que regeix els usos i costums de tots nosaltres, i ho son tot i que les preguntes son moltes mes que les respostes en quan al que aquestes xarxes impliquen.

Tercera conclusió, per la feina hauré de apuntar me a Twitter....

Quarta conclusió, tot i que les xarxes socials estan canviant moltes coses, no han demostrat que puguin substituir, com a mínim de moment, els usos i costums que els menys joves hem utilitzat fins ara.

Altres apunts a títol personal:

- es confon qualitat amb quantitat

- em preocupa la substitució de la comunicació verbal per la comunicació via móvil o mail.

- es confon internet amb gratuïtat i això es molt mes que un risc, es donar llum verda a la apropiació lliure de tot sigui no sigui teu.

No soc tan tonto com per negar les evidències i ja fa molts anys que vaig aprendre que un no pot nedar sempre contra corrent, has d'aprofitar la onada, pujar hi a sobre i guardar l'equilibri tan com puguis.

Així que anem a surfejar!!!!!

Photoshop o mentiders

2011-05-16T10:55:00.001+02:00

Quan un mira un anunci i veu una foto d'una dona increïble, amb una pell sense màcula, un cos perfecte, un deixa volar l'imaginació, si vol, i pensa en un ideal femení, el mateix passa quan veus un home amb unes xocolatines a l'estomac i imagines el que deuen pensar les dones. Tot això es un engany que pot ser mes o menys innocu si ho deixes aquí.

Quan això es fa amb un personatge popular la cosa ja no es tan correcte perquè sembla que unes envellim mentre que altres segueixen sempre joves. La veritat, com diuen els castellans: "con su pan se lo coman" però no deixa de ser poc ètic perquè comencem a utilitzar l'engany per agradar e interessar.

Ara bé, quan del que es tracta es de comprar ètica, honradesa, fiabilitat, sinceritat, confiança i que el venedor sigui una persona que te deu anys mes que la foto o quinze quilos de mes o papada, o unes dents que no te, llavors em sembla que ja hi som amb allò de que tot s'hi val per un vot, amb o sense engany.

NO us perdeu la Vanguardia del diumenge, pàgina 30 i trieu quin d'aquests es el estafador mes gran, perdó, el candidat mes atractiu. N'hi ha de tots els colors i mides i segur que no hi son tots. Homes i dones son tots ells més joves i atractius.

Un podria pensar que aquest comparatiu que es fa entre com son i com aparenten no es mes que una foto extremadament real del que diuen que son i el que ens trobarem el dia després, es a dir no s'assemblen en res......

Tot s'hi val?, pots manipular fins i tot la teva imatge per vendre el que no ets? Si tots ho fan ja es lícit?

Jo no ho compro, bona setmana.

Lorca

2011-05-15T18:54:00.000+02:00

El terratrèmol de Lorca ens ha deixat moltes imatges difícils de pair i encara mes imatges que fan que un pensi que hi ha països del primer mon i altres que no, encara que ho puguin semblar.

L'estat espanyol es encara un d'aquells que sembla però en els moments de veritat no es.

Resulta que al esta hi ha una normativa a l'hora d'edificar tenint en compte els terratrèmols. Resulta que aquesta norma no la compleix ningú, ni els de Lorca ni els de Catalunya, començant per els polítics i seguits per constructors, arquitectes, aparelladors, etc. fins arribar als compradors que, per ignorància, o per estalvi, tampoc exigim.

Bé, ja han mort 9 persones i ara tothom corra a buscar en quin calaix es varen guardar les normes. Ells, els morts, ja han pagat el preu de l'in competència amb la seva vida.

Ara tothom diu que revisaran les normes, per què, per guardar les al calaix altre cop, o ara si que les farem servir.

Mes del 40% dels edificis no son recuperables..... Jo em moro casa meva i penso que passaria si aquesta desgràcia passes a Catalunya, no tinc la resposta però no em fa gaire gràcia.

Però aquí no acaba la cosa. A Lorca ara han aparegut desenes o centenars de persones que no son d'allà, per poder menjar de franc els àpats que serveixen a qui s'han quedat sense casa i han tingut que obligar a presentar el carnet d'identitat per poder menjar.

Heu vist l'aspecte dels campaments on han hagut de ubicar els damnificats????

Ara recupereu les imatges del terratrèmol del Japó, amb quasi be el doble d'intensitat fa poques setmanes.

Edificis damnificats, poquets, molt poquets. Morts, em sembla que cap, gent fent us de la picaresca, ningú, tots fent cua disciplinadament. Els campaments, cap ni un, tots ubicats a poliesportius o locals grans i amplis on tothom es a cobert.

Allò es un país civilitzat, nosaltres, no n'estic segur.

ja els tenim aquí

2011-05-10T12:06:00.000+02:00

Son com les estacions, cada tan apareixen i omplen els nostres carrers. Recorden la tardor perquè darrera d'ells el terra queda cobert de papers com les fulles del arbre. Omplen el silenci dels ciutadans de paraules buides però paraules amables. Duen un somriure fals e hipòcrita que t'afalaga, tan fals com que la resta del temps no hi es pas, quan tu els busques.

Son com els bolets que nomes apareixen l'època de pluja, ells només apareixen cada quatre anys (sort d'això).

En diuen polítics i son uns individus que cada quatre anys es vesteixen de ciutadans, van al mercat, parlen amb la gent, van a peu!!!, caminen amb un somriure permanent, i sobretot s'adrecen a la gent gran, serà perquè son els únics que es paren o son massa lents per esquivar los.

Son uns éssers especials perquè mai parlen d'ells mateixos, tenen una vista i una ment excepcional perquè saben els pensaments més ocults dels seus oponents i preveuen tot el que els altres podrien fer però en canvi son incapaços d'explicar el que ells realment faran.

Tenen un petit defecte, tots ells pateixen amnèsia. Cap d'ells recorda el que feia abans o el que ha fet fins ara. Cap recorda el que va dir en el passat i si algú té el mal acudit de recordar li llavors es que es va mal interpretar.

Son incombustibles i no es gasten. A les fotos apareixen sempre amb uns quants anys menys dels que tenen i si tens la sort de no veure'ls en persona llavors et penses que tots els polítics tenen entre 30 i 40 anys.

Aquest cap de setmana, al mercadillo de Valldoreix hi eren tots amb la seva paradeta. Entre llegums i fruites, entre formatges i olives, allà els teníem, uns fins i tot oferien un trocet de coca.

El dia 22 marxaran, es retiraran als seus despatxos, les seves poltrones i si llavors els vols veure, preparat, segurament no podràs i es que ells son els polítics que governen, ens governen i nosaltres només els fem falta un cop cada quatre anys.

Igual que els bolets, quan s'acaba la temporada ja no els trobes enlloc, ni en conserva.

l'ésser humà és estùpid

2011-05-08T11:50:00.000+02:00

La frase no es meva però la faig meva. Gao Xingjian , n'és l'autor. Aquesta setmana ha parlat a la "contra" de La Vanguardia i realment l'entrevista no te desperdici.

Sempre m'ha sorprès com algunes persones son capaços de expressar, en una frase el que els altres no som ni tan sols capaços de visualitzar:

"l'ésser humà es molt fràgil, la por a la mort el domina, i aquesta es la raó de les religions"

"la política enverina la gent, pot portar tota una nació a la bogeria".

"En la naturalesa humana hi habita el mal, l'infern no son només els altres, també es dins d'un mateix"

"No podem canviar aquest món, només despertar a nivell individual la compassió i la consciència, i aquest es el paper dels artistes"

"la veritat es immensa, però la llei universal no es pot conèixer. Aquesta societat humana no pot preveure la guerra ni aturar-la. La guerra es molt estúpida, però fem la guerra. El món es estúpid, l'home es estúpid, i cal ser ne conscient."

"l'amor no es una creença, es un diàleg"

Què val la pena a la vida?: La vida mateixa: només en tenim una, això la fa preciosa.

Sense comentaris, aquest es un gran home.