fàbriques d'armes

Fa temps que no escric al meu blog. La veritat es que fa temps que no escric res i es que el meu cap no està gaire centrat els darrers mesos, coses de feina i de família. D'altre banda, Twitter es com una vàlvula d'escapament que permet recollir una pensada amb gran immediatesa. 

Tot i això, aquest cop no ho puc deixar passar i amb Twitter no en tindria pas prou.

Son diferents notícies que, llegides per separat, no tenen res a veure però, si les contextualitzes, fan fredor.

1- A Iemen hi ha guerra, una guerra poc explicada i gens entesa per a nosaltres i que té un convidat no desitjat, Aràbia Saudí, que no només ajuda un dels bàndols sinó que hi intervé de manera directe i efectiva per la quantitat d'armament sofisticat que hi destina i que ha provocat milers de víctimes.

2- Aràbia Saudí no produeix armes, les compra i, oh casualitat, Espanya es un dels proveïdors "privilegiats", ja sigui venen bombes o vaixells de guerra o el que sigui.

3- L'emèrit es amig íntim de la família reial Saudí i comissionista reconegut i aprofitat i acceptat per tots els partits de Ñ.

4- Navantia es una empresa espanyola que ha rebut una comanda d'Aràbia Saudí, amb comissió inclosa per l'emèrit, per fabricar uns vaixells de guerra.

5- Els del PSOE han intentat fer una jugada efectista anul·lant una comanda de 400 bombes a AS i s'han trobat que es Àrabs els han amenaçat amb cancel·lar la comanda dels vaixells.

6- Els treballadors de Navantia, uns 4.000, s'han posat en peu de guerra i han reclamat poder servir la comanda i aquí comença el pitjor.

Resulta que els treballadors exigeixen poder servir aquestes armes tot i sabent l'us que en faran d'elles, matar Iemenís i el qui sigui.

A ells la seva feina està per davant de la vida d'altres, i no els cau la cara de vergonya.

Ahir casualment, es celebrava l'aniversari en que els treballadors de Rolls Royce, es varen declarar en vaga perquè els seus motors els duia l'avió amb el que varen bombardejar a Allende, a la casa de la moneda, a Santiago de Xile.

La dignitat d'uns davant la hipocresia dels altres, i per darrera el qui para la mà.

Tot junt fa fàstic, marxem.

Bona setmana  

Violència d'estat

En el procés hi ha hagut un temps on el Govern anava per davant i això ens permetia guanyar petites i grans victòries.

Em sembla que ara es l'estat es qui porta la davantera i exerceix una violència premeditada i molt calculada que sap fer mal als individus per escapçar el procés.

Divideix i guanyaràs, es una dita molt vella que no ha perdut efectivitat amb el pas dels anys.

Cada dia ataquen a uns individus concrets i ja no ataquen a cap col·lectiu. Els resultats son aclaparadors perquè, un per un, cauen les voluntats per la força de la repressió, de la presó, del càstig.

Això serà llarg i dur, molt dur, i alguns, no sé quants, hauran de patir ho en la pròpia pell.

No hi ha revolució ni independència sense patiment i dolor i, qui sap, morts.

Tinc el sentiment positiu de que, un dia, nosaltres o potser els nostres fills veuran la fi d'aquest camí que ja no té retorn però també tinc el sentiment negatiu de que el mal, el dolor, el càstig, el retrocés social i democràtic només acaba de començar.

Haurem de plorar més i més, per els nostres però guanyarem perquè cada dia som més i més.

Seguim endavant.

 

Dones

Quan es necessari celebrar el dia de vol dir que aquesta celebració es per compensar el que no s'està fent la resta del any.

Celebrar el dia de la dona deu haver estat idea d'algun home, per amagar la misèria del que els homes fem tot l'any contra les dones.

I dic bé, contra les dones, perquè només així s'explica que avui encara hi hagi, al mon, tanta discriminació envers algú que, com a mínim, es igual sinó millor que nosaltres, els homes.

Sento vergonya de ser home i sentir com els meus homònims son capaços de fer el que fan, dia a dia.

Ja no parlo d'alguns països on, néixer dona ja es un handicap o una desgràcia. Com pot ser que, per el fet de néixer, ja et toqui aquesta càrrega inicial que has de gestionar tota la vida.

Mai, en tota la meva vida, crec, he discriminat, per raó de sexe, a ningú, i a la feina sempre he cregut que les dones solen ser millors que els homes en molts camps.

Mai he aixecat una mà davant d'una dona (i tampoc d'un home).

Sempre he tingut un sentiment especial, d'admiració, de veneració i perquè no, de desig per les dones perquè teniu, sou diferents. I aquesta diferenciació no es discriminatòria sinó barreja d'enveja per ser el que sou i com sou.

Sort que no sou com els homes perquè no hi ha res a envejar.

Manem perquè físicament som més forts i això es lo únic i, perquè des de sempre, fem servir la força per imposar nos a vosaltres o a qui sigui.

Des de la més profunda admiració i respecte, felicitats per ser dones.

Bona setmana

 

Artur Mas

Fa uns dies, en un sopar d'amics, vaig coincidir amb el president Artur Mas i vaig tenir l'ocasió de parlar hi uns minuts tots dos sols.

Ens coneixíem, tot i que de manera formal i per motius de feina, però aquest cop vàrem parlar del procés que vivim a Catalunya.

He de dir, en primer lloc, que quan tens l'ocasió de xerrar en directe amb persones que han estat o estan tan aprop de les primeres línies de "combat" davant l'enemic que tenim al davant, ja no es tan senzill criticar o opinar amb la frivolitat que masses vegades tenim en les nostres paraules.

Artur Mas es, primer de tot, una persona que, amb més o menys encert, lluita a pesar de tot, per tots nosaltres. Ell ha posat i possiblement perdut el seu patrimoni familiar i pot perdre la seva llibertat personal per la nostre causa.

Es fàcil de dir però quants de nosaltres estem disposats a fer ho encara que sigui per Catalunya?

De manera vehement i sentida em va explicar el seu pensament i les seves idees, o com a mínim així m'ho va semblar i, a mi crec que la por del desconegut que té al davant li feia parlar amb desimboltura.

Tenia necessitat, ganes de parlar, de ser escoltat, de rebre suport ni que sigui moralment.

Segueixo creient que, a pesar dels seus defectes, dels seus errors, dels privilegis que hagi pogut gaudir, de les moltes vegades que jo mateix l'he criticat i de no sempre compartir les seves opinions, es un estadista i un home que ha sabut posar se al davant de tots nosaltres i tirar endavant i ara en paga les conseqüencies.

La conversa va acabar de cop perquè unes persones el varen dur cap un altre lloc i es va posar a xerrar amb altres.

Espero tornar a trobar lo i, quan ho faci, li donaré les gràcies perquè ell m'ha demostrat que dirigir i decidir son dos mons on un viu molt sol, on l'èxit es poc reconegut però on els fracassos sempre son multiplicats i altament demonitzats, independentment de qui tingui la raó.

Algú ho havia de dir.....

esclaves nigerianes

Aquesta setmana ha sortit al diari el "nou negoci" que han descobert alguns individus a Itàlia. Es molt senzill, encara que requereix tot una infraestructura. Uns homes ofereixen bitllet i feina a dones joves nigerianes que lluiten per sobreviure i creuen desesperadament que a Europa o Amèrica podran construir una nova vida.

La misèria i la desesperació i, en molts casos els fills o pares, ajuden a prendre una decisió com aquesta.

Evidentment, poc després d'acceptar i començar un viatge en cotxe, el cotxe es desvia i les du a Líbia, país massa trencat per adonar se del que hi passa. Allà comença el malson perquè son violades i deixades en un prostíbul on comencen les amenaces. Quan ja estan trencades psicològicament,  les duen a Itàlia on segueixen prostituïdes per pagar el bitllet d'avió i altres despeses i per recuperar el passaport.

Sembla que algú ho ha descobert i, gràcies a això, han aconseguit alliberar ne alguna i amagar la de les urpes dels seus segrestadors.

Això a Itàlia, febrer del 2018!!!!

A Qatar han trobat una dona filipina morta en un frigorífic on la tenien amagada la família que l'explotava com a esclava domèstica. 

No era esclava sexual però esclava al cap i la fí.

Que fa que les persones, encara avui, puguem pensar que altres persones puguin ser explotades com a mercaderia.

Un pot pensar que hi ha mala gent al mon però es fa difícil entendre que hi ha gent entre nosaltres que, en aquests moments està explotant a altres éssers humans per guanyar diners. I això sense oblidar que hi ha homes capaços de violar i tenir sexe amb una dona contra la seva voluntat i no denunciar ho.

De vegades penso que la nostre societat no ha canviat pas tant com pensem en els darrers 21 segles.

Serà que ara les coses se saben i abans no es sabia tot el que passava darrera nostre.

Però el fet de saber ho ens ajuda a eradicar ho? o ens fa la crosta encara més gruixuda per no sentor dolor ni vergonya?

Hem de despertar i reaccionar com a societat, som hi, no només Catalunya està en joc, som tots nosaltres.

Bona setmana!!

 

Homes o mascles alfa

El moment de néixer determina el que ens pot o ens ha de passar en la nostre vida. Néixer en un país o un altre farà que sigui una vida fàcil o impossible, on podràs tenir de tot i anar a un lavabo que funcioni o caminar per deserts sense destí o ofegat a la mar Mediterrània.

Així de fàcil el teu destí queda predeterminat per triar un lloc o un altre.

Però, resulta que si amb això no n'hi hagués prou la sort determinarà si ets home o dona. I dic sort perquè si ets home tot et ve de cara i seràs propietari dels teus actes. Si ets dona, en canvi, hauràs de lluitar el doble, patir el doble, treballar el doble per arribar, amb sort, al mateix lloc que els homes.

I es que la nostre societat sempre ha estat dirigida per els homes, es a dir per la força abans que per intel·ligència, per la violència abans que la raó. Si no fos així homes i dones seriem iguals.

jo soc home i m'avergonyeixo de ser ho, perquè els homes seguim sent tan bèsties i tan irracionals com a l'edat de perdre.

No tinc paraules per justificar lo injustificable, per demanar perdó per tot allò que, dia a dia, imposem abans que raonem.

Vergonya ser un home en un mon d'homes.

Bona setmana 

memòria per votar

Avui puc presumir que, per la meva edat, ja he viscut 63 anys de l'història del meu país.

Quan era petit, al país es parlava de "democràcia orgànica" en lloc de dictadura, hi havia autarquia per no parlar de bloqueig internacional, s'inauguraven pantans a tort i dret com ara s'inauguren estacions d'Ave o no hi va ningú.

El NODO era el diari de tots que ningú no es podia estalviar perquè hi era a tots els cines, i després d'una tonada que pocs oblidarem, solia començar amb el "su excelencia el generalísimo......ha inaugurado". Avui això ho fan els del Pais, ABC, La Razón, El Periódico, A3, TVE, etc....

Quan vaig ser adolescent vaig "conèixer" els grisos, que no son diferents dels qui, el 1-O, repartien amb la mateixa contundència i convicció.

En aquella època tot era il·legal i estava prohibit, més prohibit del que ara el Const..ens aplica.

Llavors tothom vivia amb l'esperança d'un gran canvi i per això vàrem abraçar el que s'ens va oferir, encara que fos poc. Ja ho sabeu, quan hi ha gana no fas escarafalls amb el que t'ofereixen.

A la meva família hi ha hagut gent a la presó després de la guerra, religiosos, afins i desafectes. 

Jo mateix he evolucionat, educat en la experiència i en les meves pròpies vivències. He après dels meus propis errors i he après a parlar i escriure (malament) per transcriure el que penso en lloc de callar i mirar cap un altre costat.

No suporto la mentida, la hipocresia, el cinisme, l'arrogància, la prepotència, la violència, l'opressió, l'oblit, la desmemòria, la pobresa, la misèria, el dolor, la injustícia, la desigualtat, la fam.

63 anys donen per molt, sobretot per aprendre que en aquesta vida no tot s'hi val, que el dia que marxem, hem de deixar un mon millor per els nostres fills perquè ells puguin seguir construint en lloc de lluitar per no ser trepitjats.

Sé que les coses no son ni blanc ni negre, i depenen del color del vidre a través del qual es vegin, però per sobre de tot hi ha la veritat o la mentida i aquesta, tots, en el fons, la podem reconèixer.

Voteu en consciència i no amb la rauxa i aprofiteu els coneixements dels qui son més grans per agafar perspectiva. 

La història es una font inesgotable d'exemples que ens ajuden a teixir el nostre camí.

Votem per avui, recordant l'ahir i pensant en el demà.