Sr. Rajoy

Aquest home es el govern del no govern.

La recent democràcia espanyola no ha tingut gaire sort amb els presidents. Adolfo Suárez va ser un ex falangista reciclat i va torejar com va poder la transició.

Felipe González es potser l'únic estadista fins ara.

Leopoldo Calvo Sotelo, sense comentaris.

José María Aznar, un petit dictador que va obrir la porta a tota la corrupció estatal, ell el primer.

Zapatero, lo més incompetent que hi ha hagut mai presidint un país.

I ara, com dirien els espanyols, mancava la guinda, i aquí la tenim, es el senyor de l'esquerra, un senyor que lo únic que fa es no fer i no dir.

He triat aquesta foto no pas per ofendre sinó perquè es la que millor reflecteix la seva no tasca, la seva no res.

Es un president que creu que el millor per solucionar els temes es deixar que es podreixin per si sols.

Sap que el temps, en molts casos juga al seu favor perquè ell disposa de quatre anys per fer o millor dit per no fer res mentre els altres solen tenir més pressa.

Tot el que ha succeït des que ell es president, està basat en aquest axioma:

- tema ETA, no ha dit ni ha fet res i presumeix d'haver ho resolt

- l'accident de l'AVE a GAlícia, no se sap res, el responsable el conductor

- accident del metro de VAlència, no se sap res

- cas Gurtel, no es cosa seva

- plataforma Castor, no es cosa seva però accepta pagar al seu amic Peréz,

- Catalunya, encara espero, com a ciutadà, que em digui algo tret d'apelar a la llei

Podríem seguir una llista interminable on veurem que ell no ha fet res, mai, ni tan sols quan era ministre i el Prestige s'enfonsava i ell, perquè era ell, parlava de los "hilitos"

No sé quin es el pecat dels espanyols per tenir sempre aquestes xacres com a presidents.

Supèrbia, incultura, desídia, inconsciència, renoi, Espanyols obriu els ulls, no us mereixeu això 

Uns i altres

Avui llegia al diari El Pais una entrevista al responsable de Goldman Sachs a Europa i li preguntaven, amb tota l'intenció, si els preocupava la "situació" a Catalunya. La seva resposta ha estat: "la situació de Catalunya ens preocupa i la seguim d'aprop"........."Es un factor de risc per Espanya, però no ho veig com algo que pugui moure els mercats tret que la situació escali de manera considerable".

Un es pregunta qui es aquest home per poder jutjar Catalunya i el que estigui succeint aquí com una "situació". La resposta es força senzilla, es un d'aquells homes que, només amb les seves opinions, es capaç d'aixecar un imperi o d'enfonsar un país sense cap pena ni remordiment.
Es el que anomenen un representant del capital o els poders econòmics. Això es Catalunya per a molta gent, sense comptar amb els milers de milions que ni tan sols saben que existim!!!!
Aquesta setmana he tingut Italians uns dies per feina i m'ha sorprès el seu enorme desconeixement. Han sentit parlar alguna cosa de Catalunya però no tenen ni idea del que fem o volem i, sobretot, qualifiquen molt i molt ràpid les nostres intencions com una simple bajanada. Allò que et miren amb una cara de condescendència com dient: "pobrets".
Evidentment dos italians no son gens representatius però es que aquesta sensació la tinc tot sovint parlant amb gent de fora.
Es clar, nosaltres ho vivim i ens pensem que el que nosaltres veiem i vivim ho veu la resta del mon i no es pas així.
Si demà Catalunya assoleix la independència o s'estavella contra un roc d'unionisme la majoria del mon no dirà ni farà res.
Les coses son o no en funció de si se saben o no de si es diuen o no.
Aquí es on els mitjans agafen una importància cabdal per manipular opinions.
Parlem d'Europa com un ens que ens ajudarà a assolir les nostres fites i jo, cada cop menys europeista i més desconfiat, malfio perquè a ells, els europeus, nosaltres només els representem un problema, un gra al cul.
Ells, com el Rajoy fan del no fer la seva política i tenir que fer els emprenya molt.
El Sr. Renzi, primer ministre Italià, deia ahir (surt avui al diari) que "Europa ens diu tot sobre com hem de pescar el peix espasa però no ens ajuda a salvar nens a la Mediterrània".
Aquesta setmana al Sr. Mas li ha plogut de tot i de tot arreu i tothom es veu amb cor de criticar lo. Jo l'he defensat públicament, a través de Twitter i admeto que, cada cop més, em mereix el meu suport a pesar de tot.
Tothom parla, tothom diu el que hem de fer i no fer, el que hauríem de fer el que Ell hauria de fer però ningú o quasi ningú no es retrata a la foto. En Junqueras, el primer, que com un nen petit (Veieu Polònia) ho vol tot i no vol res, el Joan Herrera que es retrata ell solet amb paraules tan maques com buides de contingut, etc i tot això sense parlar dels de Madrid o la Sra Susana Diaz que diu que ella no vol una Espanya desunida......
Imagineu per un moment que vosaltres sou el Mas, aniríeu dient per tot arreu el que voleu o penseu fer, senzillament per ajudar als altres a destruir i posar més pedres al camí? Us fiaríeu d'algú quan, des de el vostre mentor, sr Pujol, el vostre soci, sr. Duran, els vostres paladins, Sr. Pujol Oriol, sr. PUig Felip sr. Espadaler, la sra Ortega estan esperant qualsevol relliscada per fer més llenya???
En Mas es sol, perquè ni tan sols el poble es mourà per defendre'l a ell, ell viu allò que s'anomena la soledat del poder, on tothom et mira per lo dolent i et responsabilitza de tot el que passi dient "jo ja t'ho deia" però t'ho diuen quan ja te l'has fotut.
Uns i altres, aquest mon es cada cop més ple de coses que jo no entenc però cada cop més crec en nosaltres, les persones, els individus capaços d'aixecar nos cada matí per fer la nostre feina i tirar endavant un mon millor, a pesar dels altres.
Bona setmana     

Ebola, vergonya de país

Diuen que en els moments difícils es quan es veu de veritat el qui val i el qui no val i els dirigents espanyols, altre cop, han demostrat que no son capaços de gestionar res de res, i no només això sinó que, a més, ens poden posar a tots nosaltres en perill.

No dic res que no s'hagi escrit ja un miler de vegades però crec que es la meva responsabilitat denunciar un cop i un altre les mancances de Madrid i els seus dirigents.

Resulta que Metges sense Fronteres, al bell mig de la font del problema a l'Àfrica, son capaços de gestionar ho millor que tot el Ministerio de Sanidad junt.

S'omplen la boca de ser un país fantàstic i resulta que estan al nivell de LIberia, Guinea Conakry o Sierra Leone.....

Actuen sense criteri i no fan, en canvi, res del que haurien de fer.

Això si, no han fet res malament i ningú no reconeix cap error.

Jo era a Londres la setmana passada i la consideració que tenen, més enllà dels Pirineus, d'Espanya, es patètica.

Marca Espanya diuen, renoi, espanyols, comenceu a feu s'ho mirar en serio. Em mereixeu tot el respecte com a ciutadans però els heu de fer fora.

Espanya no pot seguir així, es pitjor que Uganda a l'època de Idi Amin Dada.

Acabo aquest post i veig que no he escrit res de diferent de l'anterior.

Ho podria esborrar però ho deixo perquè vull que en quedi constància.

Volia parlar de l'ebola, una xacra que tenim molt a prop però Espanya te una xacra encara pitjor i no es fa res per eradicar la

Madrid, ciudad y corte

El tema de les targetes de Bankia no es només un frau als ciutadans que hem hagut de rescatar el banc posant hi més de vint mil milions d'euros, es un malaguanyat indicador del perfil dels qui manen a Espanya ( i possiblement, en menor mida, també a Catalunya).

I si aquests son els qui ho han de fer, definitivament, nosaltres no som d'eixe mon.

Els més de vuitanta consellers (algú hauria d'explicar perquè tants) haurien de plegar de qualsevol càrrec públic que poguessin tenir, senzillament per començar a netejar aquell immens cau de merda que es la "corte" de Madrid.

Si ells son els qui han de seguir dirigint el país, amagats darrera el silenci culpable del govern estatal, llavors es que no hi ha cap solució.

Us recordo que aquests home son aquells que recomanaven reduir sous i retallar mentre s'embutxacaven milions d'euros d'amagat. D'amagat perquè ells sabien que el que feien no era correcte, però es que tots ells son dels qui fan vàlida aquella màxima: 

"haz lo que yo digo pero no lo que yo hago"

Curiós que ningú del govern de Madrid hagi obert la boca, i ningú no hagi aparegut esquitxat, curiós que tots els partits hagin callat, curiós que l'església no hagi esclatat irada com ho va fer en relació a Catalunya, curiós que els sindicats tinguin les mans tant brutes com els altres. Que fàcil es comprar silencis i si compren silencis es perquè saben que fan altres coses molt més grosses segurament il.legals o com a mínim no ètiques.

Desafortunadament  tinc la certesa de que cap d'ells no acabarà tancat a la garjola i encara menys tornaran els diners estafats. Espanyols, teniu un problema molt i molt gros.

Recordeu aquell acudit en que un home penjat en un precipici crida, després de sentir una veu que li promet que si es deixa anar mil àngels el salvaran, "gràcies, però hi ha algú més??"

Nosaltres, els Catalans, tampoc estem gaire millor si tenim en compte els Pujol, Millet, Serra, Catalunya Caixa etc.

Tenim feina si volem sortir del pou. 

corrupció

Segons Wikipedia: La corrupció és l'alteració perjudicial de la substància d'alguna cosa o persona. Referida a algú en concret, suposa induir-lo a actuar il·legalment o pervertir-lo. Penalment, s'identifica amb els delictes de prevaricació, suborn i negociacions prohibides als funcionaris.

Segons l'Institut d'estudis Catalans: f. [LC] Acció de corrompre o de corrompre’s; l’efecte.  Preservar la carn de la corrupció. La corrupció dels costums. Corrupció de menors. Temptativa de corrupció d’un jutge, d’un testimoni. La corrupció del gust. La corrupció de la llengua. La corrupció es un delicte molt arrelat en la societat, sobretot en les societats on es veu l'estat  com un ens extern, aliè a nosaltres perquè normalment consideres que la corrupció no es tal  si a qui enganyes es un altre i no un mateix. No s'entendria una persona que s'engany a si mateix, en canvi aprofitar se dels altres..... A Espanya, igual, desafortunadament que a Catalunya, la corrupció es un mal endèmic arrelat  històricament a un tipus de poder autoritari. La democràcia no esta exempta de corruptes però hi ha un element que diferencia uns dels  altres: el nivell educatiu. El nostre país es un país amb un nivell cultural molt baix, amb un  nivell educatiu molt baix i això afavoreix justificar el delicte senzillament perquè s'amaga en  el fet de que els altres també ho fan. No tinc els mitjans de provar el que diré, però estic convençut que tots els partits polítics, tots, inclosos els catalans, tenen corruptes de més o menys volada. Polític=corrupte? NO estic segur però sembla que, aquí es difícil deslligar ho. El diner es molt llaminer i el poder encara més. Diuen que els icebergs son moles de gel que tenen les 9/10 parts submergides i només 1/10 part fora de l'aigua, la corrupció a Espanya i a Catalunya deu ser una cosa semblant i només quan els polítics comencin a netejar se ells mateixos podrem avançar en un model de país lliure d'aquesta xacra. La família Pujol, la família Puig, els directius de Bankia, només per parlar d'aquesta setmana, son exemples de gent que, en cap cas ha dit, si, soc un corrupte, ho reconec i aqui torno els  diners. En canvi tots ells han dit, ràpidament, que ells no han fet res...... Catarsi, reset, recomençar, digueu com voleu, això es el que toca, així que comencem per aixecar les catifes per ventilar la merda.

Brasil

La feina m'ha portat a Sao Paulo, una de las noves megalòpolis d'aquest mon.

Ha estat una petita experiència en un dels suposats "BRICS" (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Africa del Sud). He estat a tots ells i tots ells tenen uns punts en comú: tots ells son països riquíssims en matèries primeres, son països amb taxes de creixement superior a la resta, amb una població jove i amb taxes de creixement molt alt i per tant, en teoria, el futur del nostre mon.

Però tots ells també tenen un altre punt en comú: un petit percentatge de la població son riquíssims mentre que un percentatge al voltant del 70 o 80%, son pobres, molt pobres.

Aquest nostre mon ara avança cap un model on la riquesa no es reparteix sinó que es concentra en unes poques mans, poques mans que son, majoritàriament, poders econòmics altament vinculats al poder polític, alguns empresaris altament meritoris, gent vinculada als negocis il.legals recentment incorporats al PIB espanyol i, finalment els ídols populars, artistes, esportistes i altres, resultats dels mitjans.

Sao Paulo es un bon compendi de tot això, una ciutat amb un petit centre històric on nomes hi ha pidolaires i turistes i tot un mon nou, ple d'edificis com els de l'avenida Paulista (foto).

Una ciutat on un recorregut en cotxe et pot representar hores de cues, on diuen que hi ha molta violència (he de dir que jo no he passat por en cap moment), on encara hi ha faveles i centres comercials de luxe.

Amb tota franquesa no m'atrauen gens aquests tipus de ciutats, mancades de personalitat, de caliu, d'interès històric.

Tinc el sentiment personal de que el mon avança cap un tipus d'urbanisme on prima el nombre per sobre de la qualitat, on les autopistes devoren els carrers, on el passejar es limita als centres comercials, on els carrers son buits, on els arbres ja no son necessàris.

Els brasilers amb qui he pogut parlar, gent del carrer, la majoria només parlen brasiler però de de dir que tots han estat molt amables i simpàtics.

Els desitjo tota la sort del mon en les eleccions d'avui, un país jove amb una població jove i esperançada però també un país que ha perseguit els seus primers pobladors fins l'extermini (el bisbe Casaldàliga en sap un rato d'aquest tema), on tots els defectes dels conqueridors ibèrics s'han arrelat fortament.

Un "beisinho"