Pot sonar gruixut però es el que es.
La llengua catalana està lliurant una guerra contra massa enemics i, em temo, qu’aquesta guerra no la podem guanyar. No soc pessimista però si realista. Anem als fets:
Per lluitar en una guerra i tenir opcions de guanyar-la, el primer que hem de fer es conèixer els nostres enemics:
- España, i l’estado español. Tant si gobernen els uns com els altres, la seva política es la mateixa, diluir el poble català en un munt d’inmigrants, sobretot sudamericans. Poc a poc, com si res, ja son un % innegociable
- tots els partits españols, inclosos, evidentment, el PP, vox, PSC, Comuns, Podemos i similars. Tots ells, aqui i allà fan servir el castellà, sempre que poden. Isla, Collboni, Colau,
- els partits catalans inclosos Junts i els botiflers de ERC, la Cup no se si encara existeix…. I AC menja en plat separat. Tots ells prioritzen la seva política de partit per davant del pais, el seu tacticisme impedeix, sistemàticament fer res en defensa del pais.
- la suposada banca catalana, La Caixa i B Sabadell, financia a partits d’extrema dreta, Ciutadans, etc i quan trona marxen (alguns encara no han tornat)
- la majoria de les grans corporacions, hosteleria, distribució, plataformes, alimentació, que operen aqui, totes elles espanyolitzades i a la recerca de ma d’obra sudamericana i barata. No els interessa el català perquè representa un cost afegit en etiquetatge, personal, atenció al client, etc…
- la esglèsia que té, en tots els seus arquebisbes, enemics de la nostre llengua i ara, fins i tot l’abadia de Montserrat, ja s’hi ha pujat al carro.
- els mitjans de comunicació, la ex TV3, en mans del PSOE, i les seves titelles, Ustrells i altres, quasi be tots els diaris tenen l’edició en castellà per defecte i alguns, com els esportius, només son en castellà.
- els funcionaris de justícia, quasi be tots en castellà, notariats, un munt, mossos, sense comentaris
- fins i tot el govern alemany s’atreveix contra el català i es que la UE, es un fàstic de polítics apoltronats que no serveixen per res.
A l’altre costat estem nosaltres, els ciutadans a peu, massa tous i acovardits, que canviem al castellà “perquè ens entenguin”. Cada cop som menys perquè dels 8M que diuen que som, quin % som nascuts aquí? Quans han vingut en els darrers 20 anys i no tenen cap intenció d’aprendre el català, i ara ja fins i tot no s’en amaguen.
Em sap greu però crec que reconèixer que aquesta guerra no la guanyarem no es ser covard, es ser realista.
Només hi ha un camí que ens por salvar, la Independència, però això ja es fruita d’un altre paner
