Fins encara no fa un any jo formava part dels molts que no en tenia però ara la Fibi, una preciosa Labrador Retriever, forma part de la família i hi dic així perque siguent un animal i tots a casa així ho entenem, també ha esdevingut una mes de la familia.
Als qui ja teniu gossos no cal que us expliqui de que va el tema, ni la companyía que fan, ni l'estimació que provoquen ni la que projecten nomes amb els seus ulls penetrants, amb el seu moviment de la cua.
Ara passejo per el carrer amb la Fibi i he descobert que els qui tenen gos es saluden per el carrer, senzillament per el fet d'intercanviar un comentari i permetre que durant uns minuts, els respectius gossos s'olorin i es comuniquin a la seva manera. La nostre gossa em facilita la comunicació en un mon d'indiferència.
Però es que, a mes, es fa estimar fins i tot per qui no l'hi agraden els gossos. A la meva fllla, que tenia panic als gossos, ara juga amb ella i es deixa fins i tot llepar per ella!. I la meva dona ha estat la primera en deixar que la Fibi ocupi un troç del sofá.
si mai heu volgut tenir un gos penseu bé però si ho feu haureu fet una gran cosa.
No en va diuen que es el millor amic del home