sonrisas de Bombay

Avui no parlaré de cap cosa negativa sino tot al contrari, la presentació d'un llibre però un llibre no qualsevol, un llibre escrit per un noi anomenat Jaume Sanllorente que als 26 anys va decidir que el millor que podia fer era ajudar als altres a Bombay.
Avui, uns anys després, l'idea d'aquest noi es tota un ONG que funciona i funciona força bé i ell libre que ahir va presentar es el recull de la seva experiencia.
De tot el que es va parlar em vaig amb un concepte força interessant: els qui dediquen la seva vida a un projecte d'ajut als altris no es cap Deu ni cap perosna diferent, senzillament es una persona com un altre però amb les idees molt clares.
A nosaltres ens agrada idealitzar aquest tipus de persones però ells només i no menys son persones, grans persones.
Jo els admiro

la cega justicia

O hauriem de dir que la justicia es miop o fins i tot que depen del color dels vidres. Avui tots els diaris parlaven del mateix: el pacte entre el ministeri d'hisenda, es a dir el estat ha pactat amb el Sr de la rosa una sentència benèvola (3 anys) a canvi de que es declari culpable d'estafar "només" 70 milions d'euros.

Bé, si vosaltres o jo mateix tiguessim un "error", en la nostre declaració, d'uns centenars d'euros, no m'imagino pactant amb hisenda una rebaixa en la sanció que em correspongui a canvi de declararme culpable.

Serà que la justicia no medeix a tothom en base al mateix criteri?, això ja no seria una questió de polítics, serà que el que falla va més enllà?

Vull pensar que la justicia será cega i equanim, ho necessito per no perdre la fè

guardia urbana

Sr. Hereu, vostè potser sap que té un cos al servei dels ciutadans de Barcelona anomenat Guardia Urbana però sap per que serveixen? jo francament no. Ara van de colorins i així si tens la sort de trobar ne un en la distància l'identifiques amb mes facilitat, però fer feina útil als ciutadans de Barcelona això ja no hi tinc tant clar.

Ahir divendres n'hi havia dos davant de la floristeria Navarro (per cert recomenable) posant multes a tor i dret a tots els qui paraven al carrer, fins a qui normal però també fent fora als qui paravem a les cantonades on hi sobrava espai. Es un lloc habilitat per càrrega i descàrrega però només per "furgonetas i vehículos mixtos" (no se quins son els "mixtos"). Jo amb correcció els hi dic, es que estic carregant unes flors precisament, només un minut, doncs NO, i que no faci nosa i estigui en una cantonada i nomes sigui un parell de minuts  no val per la seva disciplina i estricte control de les normes.

Llàstima que aquest estricte control i cel profesional no es trobi en ells mateixos a molts carrers de Barcelona on els cotxes aparcats en doble filera impedeixen la normal circulació.

algú podria parlar de prevaricació??

80 km per hora

Ahir vaig començar a entendre que implica aquesta nova limitació i estic maravellat del que significa per tots nosaltres. Ara pots anar per l'autovia de Castelldefels en un dia laborable, es a dir quan no hi ha exces de trànsit i, si cumpleixes amb les noves normes, et pots trobar amb dos camions bloquejant els dos carrils a 80km/h això si ells seguint les noves normes i tu darrera i amb un somriure ben gran gaudint del paisatge i de les noies que vorejan l'autovia. Es clar, si no pots passar de 80 ells no fan res dolent ocupant el carril d'avançament perque no es pot anar mes ràpid, oi?.

En canvi, si ho fas un festiu, la limitació tampoc serveix de gaire per raons obvies. 

Així quan es útil aquesta fantástica nova norma?.

Un altre petit exemple, túnels de Vallvidrera, sentit Manresa, sortida del tunel principal i abans d'arribar al peatge, algú ha provat d'anar a 80 en aquest tram que, aviso, fa baixada? jo ho he fet i he tingut qu'anar tocant el frè perque sino la propia inercia del cotxe em feia correr mes (tinc canvi automàtic). Imagino que si vas amb canvi manual, has de reduir a tercera amb lo qual el motor treballa mes i consumeix mes, es a dir, exactament el contrari del que es pretén.

Segur que la meva visió limitada no em deu deixar veure la magnitud del benefici que aquesta norma significará però mentre no hi hagi algú de qualificat que m'ho expliqui, seguiré pensant que el Sr. Hereu i la Sra Mallol tenen el dubtós privilegi de ser els pitjors de tots els qui han dirigit l'Ajuntament de Barcelona en molts anys, i això que en Clos els ho havia posat fàcil.

no soc un ista, soc un nyat

Suposo que dec ser l'ultim a parlar de la "mani" com ara diuen els moderns. En primer lloc he descobert el concepte de caràcter "transversal" perque tots l'han utilitzat per explicar no se el que.

D'altre banda, i com es costum, tots hi han trobat la seva intrepretació particular del contingut per justificarse. 

Una cosa per mi serviria per resumir la "reunió", els catalans no som cap dels "istas" amb els que ens volen etiquetar, som o millor dit estem "nyats" de que tots ells s'en fotin de nosaltres.

Jo cada cop em sento mes apartat de tots els qui ens representen i penso que nosaltres ens en sortirem nomes si ho fem nosaltres

La Fibi

Si no heu tingut mai un gos aquest escrit us sonará a "raro".

Fins encara no fa un any jo formava part dels molts que no en tenia però ara la Fibi, una preciosa Labrador Retriever, forma part de la família i hi dic així perque siguent un animal i tots a casa així ho entenem, també ha esdevingut una mes de la familia.

Als qui ja teniu gossos no cal que us expliqui de que va el tema, ni la companyía que fan, ni l'estimació que provoquen ni la que projecten nomes amb els seus ulls penetrants, amb el seu moviment de la cua.

Ara passejo per el carrer amb la Fibi i he descobert que els qui tenen gos es saluden per el carrer, senzillament per el fet d'intercanviar un comentari i permetre que durant uns minuts, els respectius gossos s'olorin i es comuniquin a la seva manera. La nostre gossa em facilita la comunicació en un mon d'indiferència.

Però es que, a mes, es fa estimar fins i tot per qui no l'hi agraden els gossos. A la meva fllla, que tenia panic als gossos, ara juga amb ella i es deixa fins i tot llepar per ella!. I la meva dona ha estat la primera en deixar que la Fibi ocupi un troç del sofá.

si mai heu volgut tenir un gos penseu bé però si ho feu haureu fet una gran cosa.

No en va diuen que es el millor amic del home

pensions

l'altre dia parlaven de les pensions que tenen uns quants milers de catalans, menys de 500 € al mes i ningú no s'exclama.

Heu pensat que pot fer una persona gran amb 500€ per sobreviure. Jo em faig creus del que han de patir aquesta gent i l'indiferència de la resta de la societat i dels inefables polítics. Com es pot ni tan sols començar un pressopost de la Generalitat sense començar per cobrir, com a minim, un salari digne per aquesta gent.

Crec que ningú hauria de tenir uns ingressos per sota dels 1.000€ per garantir un salari digne.

Una idea si manca pressopost, perque no retireu tots els cotxes d'escorta, els serveis d'escorta i el 80% dels cotxes oficials, segur que ja n'hi hauria prou.