Judas

Gràcies a Deu jo no he viscut cap guerra però he llegit una mica i he vost forces pel·licules sobre el tema.
Un fenòmen força frequent sempre ha estat l'us de xivatos per denunciar els uns als altres. Els alemanys feien servor als propis francesos per denunciar als seus compatriotes del "maquis" i així tots ho han fet amb tots.
Ara descobreixo que el nostre fastuós govern propicia aquest tipus de pràctiques i els nostres mitjans de comunicació s'en fan ressó.
Resulta que jo he d'anar passejant per el carrer, aprofitant que trec a passejar la meva gossa, i anotar en una llbreteta tots els qui senti o vegi que estant regant el jardí i omplint la piscina? Que potser em donaran un premi o em diran que he vetllat per el bé de la comunitat mentre als altres els hi posaran una multa??
I si denuncio als governants que malgasten l'aigua de les canonades de Badalona o perden tot el que necessitem per les canonades dels regants en mal estat, també els hi posaran multes?
I a Agbar, que se suposa que "vetlla" per el nostre suministrament i lo únic que fa es facturar i callar??
Francament jo no penso denunciar cap conciutadà.
Tots hem de ser lo suficienment responsables per fer el que s'hagi de fer. Si n'hi ha de "massa llestos" com sempre, doncs bon profit i sino que el govern governi que per algo hi son.
Per cert avui he rentat el cotxe en un túnel de rentat i no puc imaginar quanta aigua he gastat amb el vist i plau del govern, en canvi no puc regar, em sembla que hi ha quelcom que no rutlla.

restaurant

Aquesta setmana vaig anar a dinar al restaurant Provença, al acerrer Provença. Cuina correcte preu raonable però del que vull parlar es una altre cosa.
En un altre taula hi havia el Sr. Batlle, ex regidor d'esports i ara em sembl que director general de presons. Havent dinat l'home no va pgara, senzillament va signar, lo qual vol dir que hi té o tenen compte obert i lo millor del cas, fora aparcat en un lloc prohibit, l'esperava un cotxe oficial (Peugeot 407) amb xòfer.
L'endemà era al restaurant Mosaic, a la Diagonal i el Sr. Mas hi dinava amb un altre polític del qui no recordo el nom.
A la sortida el sr. Mas tenia dues persones i un fantàstic cotxe esperant fora
Renoi, en aquest pais hi som els tontos i els polítics.
Us podeu imaginar el que costa que tots els càrrecs tinguin un cotxe oficial i un xòfer que només espera i desespera??
No parlen de control·lar despeses i de crisi, o es com el tema de l'aigua, totsnosaltres a estalviar i ells la despilfarren.
Francament, cada dia que passa tinc un motiu mes per menysprear els nostes polìtics

nou Gobierno

Ja tenim nou Gobierno i entre tots destaca la presència de la tan "partía" Maleni. No opinaré del Sr. Moratinos que ha estat, crec, el pitjor ministre d'exteriors de l'Estat de tota la jove democràcia.
Crec que posar la Maleni altre cop es tant com ignorar i menysprear uns quants milions de ciutadans humiliats per els comentaris estùpids d'aquesta dona i son els qui mes els han votat....
Per cert, no voldría semblar masclista perque no ho soc però posar una dona embarassada de ministre de la guerra o defensa com es diu ara em sembla una frivolitat impropia d'un cap d'estat. Quan ho he comentat totes les dones m'han contestat que l'embaràs nomes dura quatre mesos però jo em pregunto: si demà els exèrcits haguessin de tornar al Perejil li faran una armilla antibalas per embarassada o sense ser tant irònic, si ha d'anar a Afganistan, dirà que hi fará quan hagi nascut el petit????
Finalment hi ha una ministra d'igualdad que té 30 anys! Altre cop, alguns m'atacaran però amb tot el respecte per la gent jove crec que el cap d'un ministeri hauria de tenir, a més de la valua que suposo aquesta persona té, un nivell d'experiencia suficient per gestionar un equip humá i poder pendre decisions a maxim nivell.
la questió. per a mi, no es si aquesta noia val, segur que si, sino si es que tant mancats estan que han d'anar a buscarlos a la guarderia.
Bé ja tenen Gobierno i nosaltres???

el nom dels polítics

aquesta setmana a la Contra varen entrevistar al sr. Espirito Santo, que es, com el seu nom indica, el propietari del banc Portuguès d'igual nom.
No es que un banquer sigui el meu ideal d'home però va dir una cosa que em va agradar força. un pais ben gestionat politicament es aquell, els polítics del qual no surten sempre als mitjans, i com exemple preguntava qui es el president de Suissa, resposta no ho sé.
giro cap el nostre pais i em venen ganes de plorar perque la gran majoria dels nostres titulars son els polítics,
algú em va dir que tenim els polítics que tenim perque cobren poc, i així es una feina que nomes interessa a persones mediocres...
O això o la poltrona agrada massa.
un petit exemple, avui mateix el "govern" ha admès que el trasvassament es farà de l'Ebre i no el Segre. Quan ens hi juguem que el conseller sr. Baltasar, autor d'un projecte que només ell i el Saura han defensat no dimitirà.
M'agradarà saber quina serà l'excusa.
Tant de bó no coneguessim el nom dels nostres polítics

honorable?

Aprofito que estic davant l'ordinador per treure un segon tema i demano perdó a qui ja se que em renyará per no dosificar.
Bé, ahir veig una taula on hi havia una Honorable i un Excelentíssimo i jo em pregunto, que tenen aquest senyors, senyores que els otorga aquest títol diferenciador.
He d'entendre que jo no soc honorable?, carai això em sona negatiu.
Som o no som en funció del càrrec públic que nosaltres, els votants hem decidit? Es a dir, jo et triu i un cop tu has estat votat majoritariament ja passas a ser Honorable i jo segueixo sent no honorable!!!!!, aqui quelcom falla.
Podría arribar a entendre que l'honorabilitat fos un premi per haver fet quelcom gran per la societat, es a dir el sr. Vicenç ferrer sería honorable per a mi però crec que cap càrrec public hauria de tenir cap títol.
Des de el meu blog llenço aquesta proposta d'anular els títols anexes a qualsevo càrrec públic de qualsevol mena.
Reivindico l'igualtat en la dignitat de totes les persones.
bon vespre

aigua

si encara queda algú que de tant en tant mira aquest blog, nomes us vull agrair que encara us recordeu de mi. Intentaré tornar a escriure encara que guardant la meva anarquia.
només una petita reflexió:
aigua, un bé necessari, imprescindible, es subjecte de negociacions polítiques i económiques. Es etic? crec que no. Ja no entraré en l'ineficacia del nostre Govern que ara va corrent per trobar una solució d'emergència cara i segur no gaire eficaç, es l'eterna cançó de l'ineficacia dels nostres governants.
El meu tema es si es etic negociar amb un bé imprescindible des de qualsevol ámbit, crec que no.
No m'agrada veure com uns reclamen guardar la "seva" aigua com si aquesta fos seva i uns altres reclamen una suposada solidaritat, uns ja estan muntant un negoci venen aigua i uns altres s'aprofiten per obtenir redits de qualsevol tipus.
Renoi, ni un pam de net, no he sigut capaç de trobar un sol escrit d'algú, de ningú que digues: nosaltres us ajudarem i no demanem res a canvi, senzillament compartirem la que tenim.
Una frase tan senzilla i en canvi aparentment impossible.
Em fa po veure la poca talla de la nostre societat

esglèsia o partit politic

Em sembla que aquesta no es l'esglèsia que Déu va imaginar. No m'imagino a Jesus, ni Deu, ni Buda, ni Mahoma, ni Gandhi actuant com ho fan aquest individus que es consideren els representants de l'esglèsia, en nom de qui i/o de que, jo no ho sé.
Mai la religió ha de fer bandera de cap ideologia política, i molt menys fer xantatge aduint que religió va lligat a una filiació.
El pitjor es que aquest "irreductibles" que anyoren el "palio" i las creaudes encara volen imposar el seu criteri en nom de no se qui.
Com sentia avui al Iñaqui Gabilondo, aquests homes de negre autoanomenats purpurats diuen que aquestes lleis estan destruint la societat i no s'adonan que es la societat que está exigint aquestes noves lleis.
Lo pitjor es que aquesta dictadura obliga al silenci dels qui realment tenen una fè verdadera i treballen per la societat i amb la societat.
Feia temps que em molestava la seva actitut però vaig sentir en primera persona al bisbe de la Seu, entrevistat per en Bassas a Catalunya Radio i vaig sentir verdader fàstic per les declaracions d'un individu que, protegit per una sotana deia nomes disbarats i res en relació a la caritat, l'ajut als necessitats, la fè i /o qualsevol dels missatges cristians.
m'havia proposat no tornar a parlar de política però ha estat massa per mi
ho sento però jo si crec i ells no en pas dignes, em sembla que si Jesús tornes entre nosaltres s'avergonyria dels seus suposats "ministres"