cigarretas

Venint cap al despatx he creuat un bon tros de Barcelona amb el cotxe. Apart dels problemes de trànsit, obvis perquè eren les 8h30, m'he fixat en el comportament dels meus conciutadans i francament, només son dos exemples però em temo que son massa freqüents.

El primer, noi d'uns vint i pico anys senzillament té un paper a la ma i quant creua el carrer aprofita i el tira a terra i tant tranquil, escombraries per que? jo ho tiro que algú ho recollirà i si no, com es al carrer, no passa res. Jo avui n'he vist un però ahir al vespre, tot passejant amb la dona i la nostre gossa vaig veure desenes de papers per terra i en canvi cap cagarada, ho dic per els que diuen que aquest si es un problema i perdoneu que hagi fet aquest incís (per al·lusions directes).
El segon, encara mes bo. Un home, d'uns trenta i pico, fumant al carrer, evidentment la cendra tota a terra i esperant a l'entrada d'un bar. Que esperava, res mes que acabar la cigarreta que ha tirat a terra, encesa evidentment, abans d'entrar al bar a prendre el seu cafè. Si es prohibit fumar al bar i l'home ho sap, no sap que també es prohibit embrutar el terra o això no compta? i si el propietari del bar sap que els seus clients tenen aquest mal costum no podria posar un cendrer a l'entrada per facilitar el tirar la burilla sense embrutar el terra?.
Es dilluns i vull començar bé la setmana així que au som hi que passeu una bona setmana

papereras

Parlem d'estalvi. Algú em podría dir quantes papereras tenim a Barcelona (ja no parlo d'altres municipis), 1.000, 10.000, 100.000? Tant se val, segur que son milers.
Us heu fixat que aquestes papereras hi posen una bossa de plástic cada día o cada quant sigui?.
En un fácil exercisi de matemátiques em sorten milers de bosses de plástic cada día que suposen una despesa notoria i no aporten res mes que soplir o bé un disseny mal fet de la propia escombraria o be simplificar la feina dels operaris que las recullen.
Si el problema es de disseny perque la brossa cau per entre els foradets, o s'enganxa a les parets, bé ja sabem quina es la solució, redissenyar el producte atenent al ús que se li vol donar.
Si el problema es facilitar la feina, llavors que algú calculi quant ens costa el remei respecta al problema que l'origina (ja no comptem en els aspectes ecològics de producte derivat del plàstic)
Em sembla recordar que es parla a nivell d'estat de primar el reciclat de les bosses de plàstic en general i els Ajuntaments en canvi mániga ample

enveja

Algun cop he sentit dir que l'enveja es un dels nostres esports nacionals i ara estic convençut de que es així.
El sr Zapatero resulta que ha aconseguit la famosa plaça per anar a Washington. jo no entro en la valoració del fet però en lloc de tenir unanimitat a l'hora de celebrar el fet, homes com el Duran diuen: "i quin es el preu que hem pagat a França?" i el Rajoy dient que no n'hi ha prou que a mes ara s'ha de manar mes.
Això es ser simple i barruer.
Suposo que tenien preparats els dos discursos, si perdia era la xirigota, si guanya quin es el tribut que s'haurà de pagar.
On es la elegància i classe política on fins i tot un McCain es capaç de reconèixer i valorar la victòria del seu rival o encara mes la d'un Obama que felicita al perdedor tot i destacant la seva vàlua.
Ara comprenc quan diuen allò de la cultura democràtica nosaltres encara estem al parvulari

La Rambla de les aigües

Abans es deia la Carretera de les Aigües però crec que el nom de Rambla li fa més justicia avui en dia.
Hi vaig anar a passejar el diumenge passat (no aquest de pluja sino l'altre que feia un sol fantàstic) amb la meva dona i la nostre gossa.
Nomes posar peus a terra ja vaig tenir el "privilegi" de sentir un renec d'un maleducat per no dir un altre cosa perque la meva gossa es va acostar a menys de dos metros i això el va indisposar.
A partir d'aquí el tot va ser un "slalom" entre moltes bicicletes, algunes molt ràpides o fins i tot massa ràpides i d'altres passejant i uns quants vianants.
NO vàrem trigar una hora en girar cua i tornar cap a casa tot i el sol i la fantástica vista de tot Barcelona.
Suposo que deu ser normal que les bicis hagin pres possessió del passeig a costa dels qui caminem, la pena es que es perdi el respecte per el mes feble en lloc de respectarlo.
Per cert, al principi no em vaig adonar però la Rosa m'ho va fer notar, erem els únics que passejavem amb gos i es que si els que passejen a peu son ciutadans de sgona respecte als qui van en bici, els qui passejem amb gos som "apestats" de tercera.
Curiòs que mentre a la resta de Europa els animals de companyía i els gossos en concret son acceptats a tot arreu, restaurants de luxe inclosos, aqui ni a la platja podem anar a passejar.
Tenim molta cultura i educació de "boquilla" i molt poc civisme i educació real.
Sr Hereu, parlo per vostè.

os o caçador

A la Val d'Aran no hi volen ossos aparentment altament influïts per el "gremi" dels caçadors que sembla tenen mola força.
A mi no m'agraden els caçadors, crec que els fets fàcilment poden demostrar que es molt mes perillós un home amb una escopeta que un os.
Si el motiu per el qual els polítics d'Aran han decidit que no volen ossos es el perill per les persones llavors crec que la lògica mana que també hi prohibeixin caçar.
Al cap i la fi a mi no m'agrada pensar que mentre passejo per el bosc hi ha per allà un home amb un fusell que em pot confondre amb un animal.
segur que les estadístiques em donaran la raó sobre quantes persones han mort per accidents de caça i quants per ossos.
Sentia avui el sr LLena, conseller d'agricultura que deia que son mes importants les persones que els animals. Com es pot ser tan simple!
Els animals i les persones no son excloents. Sempre han conviscut i son complementaris i fins i tot es necessiten els uns als altres.
per cer els animals solen ser mes nobles que la majoria dels polítics, ho deu saber això el sr LLena?

Congo

Aquest estiu vaig tenir la sort i el privilego d'anar a Uganda molt a prop de la frontera amb Congo. Un pais molt jove, amb gent molt jove i entusiasta i amb ganes de ser algun dia com els Europeus.
Avui al Congo, a menys de 10km d'on nosaltres varem anar torna a succeir el mateix que va passar a Ruanda, els Tutsis fan fora als qui els fan nosa. De moment nomes hi ha desplaçaments en massa, però em temo que falta poc per anar al següent estadi, el dels assessinats.
Ser que el eu blog no el llegeix gairebé ningú però tan de bo que entre uns i altres fessim que aquesta Europa tan desitjada per ells faci algo mes que mirar cap a l'altre costat quan van malt dades.
Us asseguro que veig les fotos i s'em posa la pell de gallina perque em sembla veure tots aquells que vaig coneixer fa uns mesos ara opatint per la seva vida

ja no hi ha crisi

O així ho sembla perque els dos primers bancs del país han declarat un increment de guanys del ordre del 5 al 10% en funció del criteri emprat. En qualsevol cas han guanyat mes que abans així que tot aquell problema que la resta de mortals tenim en el dia a dia per aconseguir que els bancs treballin com a tals ja no existirá mes a partir d'ara.
O es que no i jo no ho he entès, sera possible que ells continuin guanyant mes mentre que les petites i mitjanes empreses no troben financiació i els consumidors no poden obtenir una hipoteca i a mes el govern de l'estat els obra lineas de financiació per no sabem que???
Ironia, cinisme, llástima que la distancia entre el poble i els qui manen sigui tan gran, junts podreim fer un gran pais