paraules com a temples

Ja puc anar escrivint post que les paraules de la noia que escoltareu son veritats coma punys.
avui no escric mes, nomes us dic escolteu ho son 6 minuts i després si us plau passeu ho

UNA NIÑA DEJA SIN HABLA UNA SESION DEL CONGRESO DE LA ONU

http://mx.youtube.com/watch?v=DLV6jaZFLro&feature=related

probablement Déu no existeix.......

"Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida" o "Dios si existe disfruta de la vida en Cristo" o fins i tot "quan tots t'abandonen, Déu segueix amb tu". Aquesta darrera frase com a mínim no es publicitaria, es una cita de Gandhi, tot i aixó utilitzada maldestrament per fins publicitaris.
Aquí tot s'hi val i es pot arribar a banalitzar fins a límits insospitats qualsevol cosa per reduir la a nivell estrictament de noticia de diari, quasi be premsa groga.
Dos temas diferents:
En primer lloc una petita lliçó d'economia: els "ateus" saben mes economia que els "no ateus". Els primers han gastat nomes 2.500€ per 2 (DOS) anuncis en 2 autobusos a tot Barcelona i han obtingut gràcies als mitjans i als "altres" una campanya mediàtica que segur supera els 100.000€. So volien soroll i ser reconeguts per el "gran públic" ho han assolit amb una despesa molt petita. Els altres en canvi, tenen un suspens en estrategia empresarial perque segur s'han gastat molts mes diners en la campanya i lo unic que han assolit es ajudar i amplificar el missatge dels altres.
Dit això el que realment volia tractar es el missatge dels dos contendents.
Els uns diuen "probablement" Déu no existeix i per tan no cal preocupar-te. Déu es motiu de preocupació per ells o per algú? Es que Déu es ara com la crisi, una font de problemes i de preocupacions? No entenc el seu missatge. Si un te fe ha de ser perque això li reporta una pau i/o un benefici espiritual però en cap cas ha de fer por ni causar mes problemes. Si de cas les preocupacions que pot generar han de ser positives i estimulants i en benefici d'ell mateix.
D'altre banda si un rebutja a Déu perque li suposa una preocupació, amb el degut respecte ,es un pobre d'esperit i sobretot una persona simple. Les preocupacions son inherents a qualsevol responsabilitat i no son negatives si es gestionen positivament.
En definitiva molt be en economia però molt pobres en el seu missatge.
L'altre grup está en possessió de la veritat: Dios Si existe. Ja està tot dit i aquest axioma no es discuteix així que la resta es superflu.
Aquest es un sistema dogmàtic molt frequent en la esglèsia catòlica que sempre ha cregut estar en possessió de la veritat. Un podria ser simplista i preguntar: Com ho saps que existeix? ho pots demostrar?. LLavors m'acusarien de ser com Tomás, aquell que va demanar proves o pitjor, de ser un descregut. Es clar o estás amb ells o en contra, no hi ha terme mitg.
Doncs si que hi ha un terme mitg i jo hi soc perque el missatge d'uns i altres m'ha deixat completament indiferent i decebut si es tot el que donen de si.
JO si crec en Déu (perdoneu per el posicionament, se que un amic blogaire ja estarápensant que això no es fa) però no pateixo per Ell i tampoc crec en Ell perque si, perque m'ho manin.
Passeu un bon cap de setmana

un pensament senzill

el Dalai Lama es una persona que sempre ha tingut pensaments força brillants tot i la seva situació. A mi m'agrada llegir lo i aquesta es la resposta a una pregunta que li varen fer:

¿Que le sorprende más de la humanidad?
Los hombres . . . Porque pierden la salud para ganar dinero, después pierden el dinero para recuperar la salud.
Y por pensar ansiosamente en el futuro no disfrutan el presente, por lo que no viven ni el presente ni el futuro.
Y viven como si no tuviesen que morir nunca . . . Y mueren como si nunca hubieran vivido.

I un, després de llegir un cop i un altre aquesta frase pensa quanta raó te aquest home

etica

No vull parlar de ningú en concret però m'agradaria saber on es la ética dels politics que no son capaços d'actuar amb un minim de professionalitat quan es tracta de reconeixer que també fan malament les coses. Ja no parlo de dimitir, heretgia entre les heretgies, però ser capaç de fer front als electors i dir: ho sento m'he equivocat i estic disposat a rectificar.
No, aquí, en lloc d'admetre errors diuen: "hi ha assetjament mediàtic contra la meva persona, he actuat a títol personal i no de partit, jo no he dit mai això, s'ha mal interpretat el que jo vaig dir," o senzillament deixen passar el temps perquè així el propi temps facilita l'oblit.
No vull parlar de ningú però no puc oblidar el Saura, el Baltasar, la Alvarez, nomes per recordar els incompetents mes recents.

color

A partir d'ara el color sera la primera diferencia en el meu blog, blau per els blogs que a mi m'interessen i negre com el carbó per els nostres polítics i per denunciar el que consideri denunciable.
M'agradaria pensar que el blau dominarà en aquest 2009 però em temo que això no será així.
Avui encara estic de vacances i m'espero a la tornada.
Bons "reis" que aquest si que valen la pena

2009

No vull ser una excepció en aquest darrer dia de l'any on tothom fa vots de les coses que vol per l'any vinent. Totes les previsions apunten a un 2009 dur, molt dur.
Intento fer un anàlisi del 2008 i em sento molt satisfet dels resultats obtinguts en la majoria dels temes que jo mateix m'havia plantejat.
He fallat en alguns: el meu blog on m'havia promès a mi mateix no caure en la temptació de parlar de política. Han estat tants i tants els desgavells que això m'ha dut a una gran frustració i desencís. Prometo, altre cop, tractar de parlar nomes de coses verdader ament importants i deixar que els polítics fassin el que vulguin. Al cap i la fi els d'aquí no serveixen per res i els d'allà no els importem un borrall. Així que bon vent.
El meu segon objectiu es dedicarme mes als meus i als qui jo pugui ajudar directa o indirectament. Els ho dec des de fa molts anys.
Diuen que ja he creuat la meitat del meu camí, diguem que fins i tot el 60%, així que ja es hora d'aprofitar el que queda.
No m'agradaria marxar d'aqui amb el regust de no haver fet tot el que volia. Em sabria molt de greu. Així que faig el ferm proposit de posar fil a l'agulla en tot allò que val la pena i en aquesta llista m'incloc a mi mateix perque jo soc la base del meu propi projecte.
Una forta abraçada i molta sort per aquest 2009 (i següents)

Africa

RD Congo, Ruanda, Zimbabwue, Guinea Conakry, Somalia, son alguns dels paisos africans en conflicte sense comptar en els "altres" com ara Mali, el Sáhara, Uganda, Burkina, Mauritania, etc...que senzillament es moren de gana.
Els meus desitjos per 2009 van per Africa, el darrer continent, el mes explotat i el mes ignorat però no per això el mes fantàstic del mon.
Avui que, com sempre, nomes ens preocupen dels nostres propis problemes vull deixar un missatge d'esperança per ells. Confio en que la corrupció del nostre sistema no acabi de contaminar encara mes, que la nostre cobdícia no els arruïni encara mes i en canvi desitjo de tot cor que els esforços de tots aquells que poc a poc ajuden en milers de projectes humanitaris i socials.
Jo vull tornar aquest 2009 a Africa e intentaré ajudar millor aquest continent que tan ens ha donat i que tan poc ha rebut.
ho deixo per escrit per recordar ho sempre.
Bon 2009