Vueling- ja no vueling

Quan Vueling va neixer va ser capaç de crear un nou concepte de linia aeria. Bons preus, un codig de comunicació fresc i novedós i uns horaris i rutes correctes.
Avui, uns anys després, un nou president (el inefable Sr. Piqué) i una fusió amb l'insuperable Iberia, líneas aéreas de España o hauria de dir de Madrid, Barajas. La Vueling d'abans nomes s'assembla en el nom a la d'ara.
D' entrada, la seva web es un desastre que funciona com i quan vol, que no et permet canviar el seient i t'assigna casualment sempre un seient al seient del mig.
En segon lloc la claredat en els preus ha desaparegut i ara es pitjor que un sudoku on mai no saps que et costará el bitllet. En aquest aspecte la seva creativitat si ha evolucionat perque pagues per qualsevol cosa imaginable, nomes superats per els de Ryannair.
La puntualitat també ha desaparegut ja que tenen tots els vols tan interrelacionats que quan el primer del matí no arriba a l'hora, aquest retras s'acumula en els següents vols.
A mi tot això em recorda el títol d'una pel.lícula que es diu "males influencies" (bad influence) i es que, com deia al principi, nomes queda el nom de la primera Vueling.
Per cert si a una hostessa de terra de Vueling li dius que la web no funciona, et sonriu amb complicitat i et diu que ya......

Ramadà

Els mitjans de comunicació estatals i locals han descobert que existeix una "cosa" que es diu Ramadá com si fos una cosa nova.
Suposo que es deu al fet que no hi ha noticies "importants" o noticiables per ells.
Jo acabo de tornar de vacances i em sento ple de ganes de dir, d'explicar i de denunciar així que, durant uns dies em tornareu a poder llegir.
Dit això tornem al Ramadà.
Els musulmans ho celebren des de fa molts anys, em sembla potser un miler i pico, i en canvi mai havia estat noticia??? sona ridícul.
Potser hem descobert que hi ha uns quants musulmans entre nosaltres, entenent per nosaltres, els que vivim fa mes estona per aquestes contrades, i ara han decidit reconèixer la seva existència.
Seria bo reconèixer que dels seus avantpassats ja n'hi havia uns quants fa uns segles, així com jueus, però els anomenats cristians i catòlics els varen expulsar de les nostres fronteres per infidels.
Jo, que cada cop mes odio les banderes i les religions per tot allò que tenen d'instruments dels qui tenen ganes de guerra, celebro que el mon sigui capaç de conviure amb naturalitat acceptant les diferències sempre i quan aquestes diferències nomes siguin això, diferències que escenifiquen la nostre riquesa cultural.

vacances

M'en vaig de vacances. Com que no he escrit gaire els darrers temps no hi fará cap diferència per a vosaltres però per mi si, i molta.
Aquest any puc dir que les vacances m'arriben en un moment on les piles estan en un nivell de càrrega extremadament baix, nivell d'emprenyament important i poca reserva.
Marxo de viatge com quasi ve sempre amb la família tot i que aquest cop la filla ha decidit no venir i això m'entristeix perquè marca el principi d'una època i l'inici d'un altre. No tinc cap dret a queixar me perquè hem aguantat més que cap dels meus amics amb la seva prole i ens ha fet molt feliç poder fer ho tant de temps però es com quan el gelat se t'acaba, sap greu que ja no en quedi una mica més.
Em quedo de tot el curs que ara acaba dues paraules que trobo força entenedores i importants per els qui estem en un mon social: hem de ser pro actius i tenir una actitud assertiva. Pro actius en lloc de reactius i assertius en lloc d'agressius o submisos.
Hi afegiría un comentari d'en Jose Luis Sampedro i en Valenti Fuster tret del seu llibre Ciencia y vida: no hay libertad sin normas.
I, finalment un de la meva pròpia collita, hem de ser honestos amb nosaltres mateixos en primera instància i amb els altres per sobre de tot.
Tinc la sort de seguir endavant amb la família i la feina i crec que soc un privilegiat però no oblido que n'hi ha molts que no tenen la meva sort.
Per tots ells molta sort i per tots vosaltres, els meus amics, una abraçada i fins d'aquí uns dies

hospitals

La mort d'un nadó a un hospital ha descobert un secret a veus, com a minim entre els qui treballen en la Sanitat o els qui tenen algún amic/ga que hi treballa (com es el meu cas).
Crec que queda fora de discussió que el professional que hagi comès un error, el que sigui, n'ha de assumir les conseqüències. Però això nomes es una lectura simplista.
Una segona lectura ens ha de dur a preguntar si el responsable d'aquest hospital sabia si el personal de la secció era qualificat, si el responsable de l'hospital sabía que 6 de les 8 persones de la secció eren eventuals, si el responsable de l'hospital en definitiva era o es el responsable del seu personal o no.
Ara tothom posa cara de circumstàncies però la criatura ja no hi es.
A ningú sembla que li caigui la cara de vergonya.
Pena de pais

els polítics surten de l'armari

Feia temps que no escrivia però aquesta noticia s'ho val. Per fi un políic parla clar i reconeix el que tots els altres fan però neguen davant nostre.
La Sra. Barberá (o senyoreta donat que no es casada) reconeix que ella rep regals i que?? i diu que com ella tots i diu més perquè hi afegeix el detall de que, en funció del càrrec son "millors" o pitjors.
Com a mínim no es hipòcrita, honrada ja no ho sé. jo, com a molt petit empresari he rebut moltes cartes, sobretot de multinacionals, on em demanen si us plau, que per Nadal res de regals per els seus empleats. I es que un regal sols comprar voluntats sobretot si es personalitzat i/o individual.
Si com la Sta. Barberà diu, el president de Cantabria regala anxoves a tots els que passen per allà, això, en el meu pais no es un regal sino una promoció perque al cap i la fí ofereix producte de la seva terra perque el menjin els de fora i, a mes, es un obsequi standard per a tothom. Jo ho trobo bé, força bé i comercialment adeqüat.
Ara, quan les "anxoves" ja nomes son per un i no tots, son "fora de temporada" i just abans o just després la persona homenatjada ha d'intervenir en alguna cosa en favor del qui fa el regal, això, en el meu pais, s'en diu sobornar i punt.
Ara els Valencians, perquè la Barberá ja va avisar fa setmanes que els trajes no eren cap soborn, (amb lo qual vol dir que ja sabía que existía tal mal i feta), ara el Sr. Camps haurá de dir allò que diuen que no ho heu entes bé, i tots hauran de combregar amb rodes de molí perque els nostres polítics (com a mínim tots els que ara callen), en efecte si que accepten soborns i sino mireu quans polítics heu vist que surtin "enfurismats" amb les paraules de la Barberá.
Renoi hi ha silencis que son prou eloqüents, no?

Europa si, polítics no

Voldria evitar un mal entès atès que llegeixo tot sovint que els ciutadans de Catalunya no ens preocupa o no ens interessa Europa.
Jo crec que això no es cert. No he vist, i per a mi aquesta hauria de ser , una enquesta que pregunti si estem d'acord en Europa però amb d'altres polítics. Jo no aniré a votar però senzillament per que no vull votar a la Maleni o al Mayor Oreja, ni al Mas a través del Tremosa, ni a uns individus que no conec de res etc.
Jo crec que son els nostres polítics que utilitzen Europa com a cementiri d'elefants on totes les frivolitats valen. NO he vist tampoc cap programa mínima ment intel.ligent sobre les intencions reals del que volen fer.
Jo crec en una Europa de les regions i soc i em considero ciutadá Europeu per sobre de tot, de fet el que mes m'agrada es ciutadá de l'Europa Mediterrànea.
Així que aqui teniu un vot d'abstenció temporal fins que el circ patètic dels nostres polítics acabi.

ineficacia dels mossos???

Per dos cops en els darrers dies els mossos han fet front de manera ineficaç als aldarulls que hi ha hagut a Canaletas per els títols Blaugranes. El meu dubte es si els Mossos son els verdaders culpables o senzillament son una "eina" malt utilitzada. Ells intervenen i fan el que "algú" els ha manat i punt. La qüestió es: qui els mana es un verdader professional? o es nomes un polític del caire "Saura", es a dir una persona sense cap mena d'experiència en aquest camp?.
Si es així, i així em sembla que es, que Déu ens protegeixi perque no ho arreclarem mai.
En primer lloc, com a ciutadà, em nego a acceptar una restricció dels meus drets per culpa d'altres que es dedican senzillament a destrossar la nostre societat i convivència.
No es busquen solucions reals als problemes sino "parxes" que senzillament demoren el problema o el desplacen cap un altre indret.
Voldria pensar que ens podem alliberar de la xacra dels polìtics i tornar als professionals a l'hora de dirigir els llocs de responsabilitat. Als polítics els deixem les inaguracions i els discursos i prou.
Per cert us informo que no penso anar a votar les properes eleccions i ho faig saber perque no he pogut trobar un sol polític que faci "algo" positiu per nosaltres, amen.