diumenge, 13 de setembre del 2009

ordinador vs llibre

Si hi ha un escrit que té poques possibilitats de tenir éxit aquest ho es.
Vull parlar del fet que tothom doni per morts els llibres, passem a finançar els ordinadors portàtils i abandonem els llibres.
Entenc i no puc criticar que hem d’estar “al día” i no deixar escapar les noves tecnologies però hem de matar literalment els llibres?
Si els nens ja no saben el que es un llibre quin futur té a 5 anys vista, cap!!!
Qui farà que un nen agafi, de motu propi, un llibre per llegir?
Qui anirà a una biblioteca o una llibrería? Seran cementiris d’elefants!!
Soc conscient de que ja han aparegut els llibres electrònics que diuen son el futur però, estem segurs de que el paper no té sentit a l’hora de llegir?.
Potser soc antic però a la feina soc dels que prefereixo llegir un document llarg o important sobre paper molt més que a la pantalla del ordinador.
Soc antic però m’agrada anar a una llibreria i deixar que la llibretera (perquè es una dona en el meu cas) m’aconselli, tocar la coberta, mirar els lloms i les tapas, fullejar, sentir el tacte del paper i, sobretot, l’intimitat que em dona tenir el llibre a les mans i saborejar lo.
Soc tan antic que fins i tot m’agrada guardar los a la prestatgeria i mirar los de tant en tant.
Soc tan antic que encara tinc alguns amics antics amb qui compartim lectura i ens deixem llibres.
Estic obert a les noves tecnologies, i la prova es que aixó ho llegiu en el meu blog, però em costa perdre allò que de bo tenen les coses d’abans.
Si puc anar en avió en dues hores en lloc de tenir que passar una setmana en un carro ho trobo positiu pero prefereixo una sopa feta a casa que una sopa de sobre o un bon tros de pa amb tomàquet a un pa de motlle.
Renunciar al llibre es el primer pas per a renunciar a la lectura per el plaer, a la novel·la, a l’us de l’imaginació, a la creativitat, fins i tot a l’escriptura perque si ho puc fer amb l’ordinador, per que m’he de preocupar de l’ortografía que ja es cosa del corrector i no meva??
Sou conscients de que si no hi ha bateria o no hi ha corrent perdrem tota la nostre memòria i operativitat?? Amb una espelma encara puc llegir però es que, com a minim els llibres no es fan mal bé sense llum…
Soc antic, potser, però em sembla que en lloc de defensar banderes començaré a partir d’ara, tot i que sigui sense possibilitat de victòria, a defensar allò que ha de prevaldre per sobre dels temps, i el llibre, juntament amb el pa amb tomàquet seran els meus primers objectius.

dissabte, 12 de setembre del 2009

diada

He vist l'acte que s'ha organitzat a la Ciutadella i voldria fer uns petits comentaris:
- per que els srs. del govern seuen davant del públic i darrera els qui actuen, per que aquesta separació de la resta, per veure com xerren entre ells en lloc d'escoltar al que canta, per veure com el Saura no sabia si aplaudir o no a la Noah???
- es necessari tenir als mossos allà drets tota l'estona?? no es propi de dictaduras tenir les forces d'ordre al bell mig de l'escenari?
- per cert, a mi la Noah m'ha agradat el que ha dit i com canta

Seguim amb la Diada, el sr. Laporta ha aprofitat per parlar d'independència. No seré jo qui li digui el que pot dir o no com a persona, pero les seves declaracions poden ser interpretades com a president del FC Barcelona i llavors ja no estic segur que ell pugui manifestar una opció política, la que sigui. Jo com a minim crec que la plataforma del FCB no s'ha de fer servor pr usos polítics.
Com deia algú, aquest tipus de comentaris en boca de segons qui nomes serveixen per alimentar la caverna (mai tan ben dita) i si no em creieu mireu a la web del diari Marca els comentaris dels lectors. Es clar, si un pot dir els altres també però cada cop veig mes i mes odi en els comentaris que els de la resta de l'Estat tenen envers els Catalans.
Em direu que ja s'ho faran però em sap greu no tenir mes talla que ells. Si tots ens posem a la seva alçada no arribarem enlloc.


divendres, 11 de setembre del 2009

Gabilondo, Iñaqui a la Cuatro

Imagino que dec ser una persona fàcilment impressionable però abans d'ahir em va agradar enormement l´anàlisi simple i lapidari d’en Gabilondo a les notícies del vespre de Cuatro, un dels pocs programes que encara miro a la tele.
Va resumir el “debate parlamentario del presupuesto” en 1 minut: burocráticamente flojo.
Per resumir va dir en paraules molt clares que:
- ja no hi ha líder de govern perque ha perdut tot el seu carisma, capacitat de lideratge i no te ideas ni capacitat d’aglutinar a la gent al voltant d’un projecte il·lusionant
- lo únic que fa es defensar “ a capa y espada” la suposada defensa dels mes desfavorits per intentar no perdre el suport dels sindicats, els únics que encara l’aguanten. Tot i això ho fa amb mides sense base ni criteri que després li retornen com un bumerang perquè no les pot complir
- en segon lloc el lider de l’oposició es “plomo fundido”, no n’hi ha i d’on no hi ha no en raja.
- de la resta tots parlaven en clau d’eleccions que es el únic que els importa
- Així que el futur es gris i negre.
El meu consol es veure que com a minim, gent que té una mica de veu davant de tots nosaltres, té encara el criteri de discernir.
El problema es que son pocs els objectius i avui els diaris ja estan re interpretant, segons el seu color polític, el que es va dir.

dijous, 10 de setembre del 2009

Misèria de pin i de polítics

La Noah es una cantant Israeliana, que per cert a mi m’agrada com canta.
Ha estat convidada per El Govern de la Generalitat, amb el coneixement de tots els seus integrants, per a la Diada.
Dos días abans de la seva actuació els auto anomenats “verds” de Catalunya (ICV) diuen que aquesta dona no ha de cantar aquí perque la Noah es “oficialista” i defensa la matança de Palestins…
Després de dir que si ara diuen no i tots els diaris s’en fan ressò perquè consti que els verds no hi estan d’acord encara que no tinguin cap criteri.
Escoltava aquest matí a la radio en Manel Fuentes (que s’ha estrenat aquesta setmana a Catalunya Radio) que, parlant amb un tal Miralles que no sabia com contestar a la senzilla pregunta de perque primer si i després no, ha acabat tan estorat com jo quan, el tal Miralles, com a defensa de la seva integritat, ha dit amb un do de pit important: “durem un PIN amb la bandera Palestina durant l’acte de la Diada”.
En Manel Fuentes no ha pogut evitar uns segons de silenci, suposo que per evitar riure per antena. Riure per no plorar.
No nomes no tenen criteri, lo qual es greu, sino que son immunes a la seva pròpia tonteria i prefereixen seguir fent el ridícul en lloc de reconeixer un error.
Em recorda molt aquell conte del rei que anava nu per el carrer creient que duia un vestit magnífic…..

dimarts, 25 d’agost del 2009

el turisme ha baixat!!!!

Tenim un greu problema. Segons els números que apareixen en totes les publicacions el nombre de pernoctacions a Catalunya ha baixat un 3,5% tot i que els preus han baixat un 8,8%.
Es clar que la segona part del missatge, ara si reconfortant, es que, a pesar d'aquests números catastròfics, Catalunya, juntament amb les Balears som els qui copem el 50% dels que han vingut, es a dir que els altres encara estant pitjor....je, je.
La veritat es que no se si riure o plorar davant de tanta sapiència o incompetència.
Si baixant els preus un 8,8% baixen les pernoctacions un 3,5%, jo, dins la meva limitada capacitat, llegeixo que aquesta proposta de baixar preus NO es la solució. Si seguim per el camí de reduir preus i abaratir els serveis que donem als qui venen de fora acabarem rebent lo pitjor de lo pitjor, aquells turistes que no gasten, destrossen tot i no aporten res. Vaja una mica com lo de les low cost que en lloc de fer créixer els aeroports els degraden mes i mes.
Em preocupa que cap comentarista i/o economista i sobretot ningú de la Generalitat no sigui capaç de veure i fer notar que la supervivència del sector turístic no ve donada per el volum si no per la qualitat del servei.
Em preocupa veure com quan vas a un restaurant el servei es cada cop més deficient ( i a mes els importa un pito).
Em preocupa que ens hem acostumat al mal servei com una manera de viure i que les grans companyies tan se'ls en dona que protestis o donin una mala imatge.
Em preocupa que ara, a les Rambles, lo rar es que no et robin i el Sr. Saura o el sr Hereu no hi facin res de efectiu. Els hi diria que l'alcalde de NY va conseguir erradicar els robatoris del famós carrer 42 i ara es mes segur passejar per el mig de NY que de Barcelona.
Els diria que a la Toscana i altres llocs, a fa temps que en lloc d'ampliar places, les redueixen i son mes selectius per tal de captar els qui mes poden gastar i al mateix temps preservar el patrimoni natural i històric el pais.
Em preocupa veure com seguim mirant nos el melic pensant que "que mono que es" i no ens adonem que d'altres deixen estar el melic i es posen a treballar.
En tots els viatges que els nostres representants polítics fan fora haurien d'obrir els ulls i veure que n'hi ha molts que no esperen i corren per guanyar posicions en lloc de plorar per el que no tenen.
Bé això es per parlar del turisme si entenem que el turisme es part del nostre futur o potser a la fi acabarem, com varen fer els de turisme de Girona, posar a les fotos de la Costa Brava, imatges del Carib...


dilluns, 24 d’agost del 2009

Vueling- ja no vueling

Quan Vueling va neixer va ser capaç de crear un nou concepte de linia aeria. Bons preus, un codig de comunicació fresc i novedós i uns horaris i rutes correctes.
Avui, uns anys després, un nou president (el inefable Sr. Piqué) i una fusió amb l'insuperable Iberia, líneas aéreas de España o hauria de dir de Madrid, Barajas. La Vueling d'abans nomes s'assembla en el nom a la d'ara.
D' entrada, la seva web es un desastre que funciona com i quan vol, que no et permet canviar el seient i t'assigna casualment sempre un seient al seient del mig.
En segon lloc la claredat en els preus ha desaparegut i ara es pitjor que un sudoku on mai no saps que et costará el bitllet. En aquest aspecte la seva creativitat si ha evolucionat perque pagues per qualsevol cosa imaginable, nomes superats per els de Ryannair.
La puntualitat també ha desaparegut ja que tenen tots els vols tan interrelacionats que quan el primer del matí no arriba a l'hora, aquest retras s'acumula en els següents vols.
A mi tot això em recorda el títol d'una pel.lícula que es diu "males influencies" (bad influence) i es que, com deia al principi, nomes queda el nom de la primera Vueling.
Per cert si a una hostessa de terra de Vueling li dius que la web no funciona, et sonriu amb complicitat i et diu que ya......

diumenge, 23 d’agost del 2009

Ramadà

Els mitjans de comunicació estatals i locals han descobert que existeix una "cosa" que es diu Ramadá com si fos una cosa nova.
Suposo que es deu al fet que no hi ha noticies "importants" o noticiables per ells.
Jo acabo de tornar de vacances i em sento ple de ganes de dir, d'explicar i de denunciar així que, durant uns dies em tornareu a poder llegir.
Dit això tornem al Ramadà.
Els musulmans ho celebren des de fa molts anys, em sembla potser un miler i pico, i en canvi mai havia estat noticia??? sona ridícul.
Potser hem descobert que hi ha uns quants musulmans entre nosaltres, entenent per nosaltres, els que vivim fa mes estona per aquestes contrades, i ara han decidit reconèixer la seva existència.
Seria bo reconèixer que dels seus avantpassats ja n'hi havia uns quants fa uns segles, així com jueus, però els anomenats cristians i catòlics els varen expulsar de les nostres fronteres per infidels.
Jo, que cada cop mes odio les banderes i les religions per tot allò que tenen d'instruments dels qui tenen ganes de guerra, celebro que el mon sigui capaç de conviure amb naturalitat acceptant les diferències sempre i quan aquestes diferències nomes siguin això, diferències que escenifiquen la nostre riquesa cultural.