prostitució

Si un dia ens posem a destrossar les armes qui hi ha al mon haurem eliminat la guerra? Crec que no. Mentre quedin homes amb ganes de matar hi haura guerra.
Per que tots parlen de les prostitutes i ningú no parla del seu origen: els homes que van amb prostitutes. Si els "homes" no fessin servir les prostitutes aquestes no farien falta i hauríem acabat el problema de manera natural.
Obriu els ulls, el problema no son elles, son ells!!!
Personalment mai no he entès als homes que han de pagar per tenir una relació. Tampoc he tingut amics ni coneguts que fossin d'aquest gremi. Com a record molt llunyà podria esmentar la "mili" com l'únic lloc on hi havia gent que deia que volien anar de putes i potser fins i tot i anaven...
Es clar que dir que aquells eren homes era molt dir. Tota la seva virilitat es perdia per la boca.
La prostitució no s'acabarà en quatre dies i cap llei podrà impedir la incultura de determinat tipus d'homes. La cosa ha de començar a l'escola fent que nois i noies creixin en el respecte entre uns i altres i amb els anys es perdrà aquella "tradició" de buscar el "plaer" pagant i els homes veuran en una dona "algo" mes que un simple "forat" i perdó per l'expressió.
La pena es que en una societat tan masclista costará que l'home reconegui el seu error.

La columna de hierro

Taylor Caldwell es l'autora d'aquest llibre, editat per Maeva, i que recomano per la seva gran actualitat.
De fet es la biografia de Marco Tulio Ciceró. No se si es la biografia mes curosa i fiable però es força interessant. En el seu pròleg em va sorprendre llegir que hi havia paral·lelismes amb els actuals EEUU. No hi vaig donar mes importància.
Un cop acabat el llibre crec que Ciceró avui, a Catalunya es trobaria com a casa. Va dedicar la seva vida a lluitar contra la corrupció del govern, contra la mentida, contra l'abús dels poderosos, contra la corrupció, contra la manipulació i va acabar assassinat....
Ell denunciava que la classe mitjana era la que suportava tots els impostos perque els patricis poguessin regalar el que fos al "populacho", tal com ell diu con tal d'assegurar se el seu suport, no us resulta familiar????

Sr. Recoder

Els qui vivim a Sant Cugat estem vivint un curiós episodi de gestió municipal.
En un dels extrems de la nostre ciutat hi ha una escola que es diu Europa i diuen que es una bona escola. Aquesta escola esta situada en una zona on no hi ha gaire bé cap possibilitat d'aparcar i menys en moments d'aglomeració com ara el moment de dur o de recollir els nens.
Ara aquesta escola ha ampliat les seves instal·lacions en l'interior del seu recinte però no hi ha hagut cap millora dels accessos. Fins aquí ja he trobat uns quantes deficiències per part del Ajuntament: com es possible aprovar una ampliació i no exigir o fer se càrrec de les necessitats viaries i/o de transport per accedir? ignoraven que JA existia tal problema d'aparcament previament? Bé, potser això nomes son nimietats per ells.
Ara bé lo bó i millor, sabeu com ho arrecla l'Ajuntament ? prohibint a la gent que viu al costat de l'escola que aparquin en les hores "punta" de l'escola!!! no es brillant? fins i tot suggereixen als ciutadans que viuen per allà que utilitzin els transports públics!!
Es a dir que la solució l'han de donar els perjudicats!! Sr Recoder, de vostè espero i desitjo que només hagi estat una desafortunada patinada sino ja ens haurá donat una mida del seu nivell.

qui son els perillosos en aquesta història

De fet ja no us caldria llegir el meu comentari perquè d'altres, com el Radar de Sarrià (jo no sé fer el link directe) ja us diran el que jo vull dir però es que si no ho escric rebento.
El verdader problema per a mi no es el sr. Millet, lladre auto confés i per tant ja es pot dir lladre, sinó en el fet de que el Sr Calzada o la Sra. Carulla, membres del patronat, així com el Conseller Tresserras, per nomes anomenar ne tres son coneixedors de tot el que ha estat i seguira passant.
Jo em pregunto, ignoraven aquest senyors el sou que el Sr. Millet i el cap d'administració tenien? Es normal salaris que superen el milió d'euros mentre els cantants, treballadors com altres ho han de fer de franc?? això a mi em recorda el sis tema feudal amb el Senyor i els serfs, o hauria de dir esclaus???
Com bé he llegit en el "linkat" bloc del Radar, aquí donem per fet que els de "dalt", la crème de la crème de la societat catalana, poden ser lladres perquè sempre han fet el que han volgut i es evident que els polítics, con tal de tenir el seu suport o formar part del tema fan el mateix.
No era col.laborador del Palau tot i que es un ens que sempre he estimat. No ho seré en el futur perquè veig que nomes serviria per pagar els luxes asiàtics d'altres.
Jo, fins aquí, els meus petits luxes i capricis me'ls pago jo.
Per cert, donaria un consell a qui, com jo, de vegades creu en les donacions.
Aquest mateix problema el varem patir fa temps amb una ONG que també era la tapadora per uns altres lladres mentre que els suposats nens afavorits no rebien el que els pertocava.
Després d'aquell desencís no hem tornat a donar mes diners a cap ens on no tinguem clar que el 100% de la nostre donació vagi directament a qui li correspon. Així que si voleu ajudar al Palau, exigiu abans un escrit on us garanteixin el destí de la vostre donació.
Si hem de viure en una societat on els qui son dalt son lladres i corruptes, com a mínim, els del mig treballem per evitar que, a mes de cornuts paguem el beure.

una tarda de quiròfan

Pot sonar extrany i pot recordar aquell títol de "una noche en la ópera" però, per a mí, ha estat una experiència i sé que alguna amiga riurá amb condescendencia al llegir ho.
També vull fer notar que ho faig perquè, al cap i la fi, només ha estat una tonteria, no voldria riure d'una cosa que tan de dolor pot provocar quan la cosa es seria.
El cas es que jo, com molts de vosaltres, tenia un "quiste sebáceo". Sona lleig i ho es molt però nomes es una mena de bola de greix que s'ha quedat arrapada sota la nostre pell. Si palpeu el vostre cos segur que en trobeu un, o més....
El meu estaba allà, al clatell, tot tranquil des de fa anys fins que, fa uns dies ,es va despertar. Ningú li havia dit res, jo no el molestava i la meva dona tampoc l'havia criticat, es a dir que no hi havia cap motiu aparent per despertar.
El cas es que catacrec!!, es va començar a inflar i engegar fiblades de dolor.
Visita al metge que, amb ullada profesional, va dictaminar que això fora, una setmana d'antibiòtics i ens veiem al quiròfan.
Jo, amb un somriure de circunstàncies, ho vaig acceptar amb resignació i fatalitat.
Finalment va arribar el dia.
Despres de dinar, la Rosa fidel i amiga (em va fer costat tota l'estona) i jo, varem entrar al Hospital de Barcelona.
Sort d'això perquè es potser l'únic hospital que no fa "olor" d'hospital.
un cop superat l'imprescindible requisit burocràtic i signatura de possibles exculpacions!! em fan entrar i aqui començá la cosa:
Una infermera simpática com ella sola, em va dur a un petit vestidor i em va fer entrega d'un uniforme que segur que cap metge s'ha posat a si mateix.
Com a concessió a la meva dignitat em va deixar conservar els calçotets perquè el meu cul no quedes enlaire (si pensem que la cosa era al clatell no era gaire la concesió però s'agraeix en qualsevol cas).
Un cop vestit de tal manera, amb gorret i peucs verds i amb el cul a la fresca, em varen deixar seure en una confortable butaca per esperar. Aqui el meu somriure ja era compromès perquè em sonava que tanta comoditat amagava un futur incert i preocupant.
L'infermera ajudava tot el que podía i jo disimulava els meus dubtes (que no pors).
Arribat el moment em van fer seure en una cadireta de rodes per fer uns escasos 10 metres i tanta sol.licitut em posava en estat d'alerta.
A mig passadís canvi de cadireta i en lloc de ser conduit per l'infermera ara ja era un infermer tot vestit de blau verd o verd blau amb mascareta i tot.
Aquí ja era conscient que jo ja no tenia ni veu ni vot. Es el moment que descobreixes que entres en el mon dels metges on tu "nomes" ets el pacient amb tot allò de bo i dolent que significa.
Tothom em sonreia però, per sort, com ja no duia les ulleres no era capaç de copçar si era un riure franc, sardònic, patètic, en fi, no ho sé.
Un cop dins al quiròfan tot s'em va encongir i fins i tot el "quiste" deuria pensar, "ostia això va de debò".
Ajagut cap per avall, no veia, nomes sentía i el meu neguit creixía.
El cirujà, un home força trempat amb l'ajut d'una assistent encara mes agradable em deia paraules de consòl fins que em va atacar a traició i em va clavar una agulla per adormir la cosa. Després em va reconeixer que la primera feia mal perque la pell del clatell es dura... ell si que la te dura la pell...
La sensació de sentir com et remenen sense sentir dolor fa "una cosa" indescriptible perque no saps si ets o no el protagoniste de la carnicería.
Mentre feinejaven anaven comentant coses de feina com si jo no hi fos però he d'admetre que no em varen ignorar (crec)
Punxa que punxa per adormir i remena que remena per netejar, despres de 10 hores en el meu rellotge intern però nomes uns 30 minuts reals varen donar la feina per feta.
Em van ensenyar l'objecte del delicte, un cigró gros, molt gros i boturut. tot bé, encara que ara tinc el clatell tort perquè m'han posat els punts quan el coll era de costat i no soc capaç de recuperar la posició normal, però suposo que quan els treguin tot tornará a la normalitat.
Finalment no ha estat res però em queda altre cop, i ja es la segona, aquell sentiment de que quan et posen aquest vestidet verd, tu ja no ets tu sino un cos en mans d'altris.
No ho puc evitar, no se si es pot fer d'un altre manera però es aquella manera de fer que a ells els permet sobreviure en mig del dolor i la malaltia però que a tu, que en cap cas volies ser allà ,no et dona cap consol.

els nois de Pozuelo

Si els propis pares diuen que el cástig es massa fort i defensen aquests nois llavors es que el problema es més greu perquè el caldo de cultiu ja esta fet mal bé.
Crec que al nostre país igual que a la resta de l'estat tenim un problema econòmic important però tenim un problema social i educacional molt pitjor.
Hi ha una degradació evident en el comportament dels adults i els joves, per emulació, ho han assumit i multiplicat.
Crec vital que el nostre sistema educatiu torni a començar per el principi i cuidi l'educació dels nens començant per el respecte als altres i a un mateix.
No hi ha volta de full i tampoc un altre camí.
Ja podem posar ordinadors a l'escola, si no som capaços de respectar, d'escoltar no serem persones i si no som persones no tenim futur

mes impostos

el ZP ha anunciat amb un dia de diferència que, en primer lloc ,mantindrá el poder adquisitiu dels funcionaris els propers anys, amb la complaença dels sindicats. En segon lloc ha anunciat la pujada d'inpostos indirectes i directes.
I jo em pregunto, apugem els impostos per poder mantenir el poder adquisitiu dels funcionaris?? jo puc entendre que haguem d'ajudar als qui no tenen però també hem d'alimentar als centenars de milers de funcionaris perquè segueixi creixent el seu número? Jo no he llegit enlloc que els funcionaris es quedin al atur, en canvi tots els qui no som funcionaris no tenim aquesta sort i cada dia hem de lluitar per no perdre la feina.
Sr ZP, no será que està comprant el vot dels funcionaris amb uns diners que no son seus i que hauria de destinar a feines molt més profitoses?
Això no es prevaricació?