Sr. Regadera

El Sr. Regadera, magistrat en funcions, ha estat condemnat i multat per haver lesionat a la seva dona, PERÒ, el Sr. Regadera pot seguir amb tota normalitat fent de jutge.
Pregunto, si demà un ciutadà es troba davant d'aquest jutge pot recusar lo? dir senzillament jo crec que aquest home no està qualificat per jutjar me?
Aquest home ha demostrat que, com a mínim un cop, ha esta capaç d'actuar amb violència amb una dona (la seva), i per tant si un cop ha pogut actuar de manera perjudicial per d'altres, com es possible que segueixi com a jutge, es a dir garant i executor de la justícia en la seva mes alta expressió?
No es diu que la justícia es cega i per tant actua igual per a tothom o haurem de creure que hi ha corporativisme. Ull senyors jutges, jo no tinc capacitat de jutjar los com si fos un jutge però jo soc ciutadà i com a tal vostè ha de treballar per defensar els meus drets, els meus i els de tots els altres ciutadans, si us plau no ho oblidin.
Per cert i dit de passada, quan començaran a jutjar al Sr. Millet, o esperen que marxi abans??

103 informes

103 informes que "només" ens han costat 1.452.670€ o, dit en antigues pesetes 241.143.000.
No gens malament. Sort que la nostre ciutat no te cap problema financer, sort que tenim les "arques" plenes i podem tirar de veta, oi Sr. Hereu??
Altre cop, com el tema dels informes es material sensible, l'oposició protesta però poc, no fos cas que trobessin els "seus" informes.
Quantes places escolars es poden cobrir amb aquest diners, quants llits d'hospital, quantes obres urgents i avui aparcades es podien haver fet?
No ho sabrem mai.
No hi cap polític capaç de posar fir a aquesta sangonera? li prometo el meu vot.
Sr Hereu i dic Senyor perquè soc educat, vostè només es un funcionari incompetent si pot arribar a justificar aquest despropòsit o pitjor, si vostè n'és l'instigador.

Sr Sirera i altres companys

El Sr Sirera es plany perquè un periodista li ha fotografiat el seu movil mentre feia "algo" que no devia i que segons ell, forma part de la seva intimitat. La resta de polítics, calladets per si els fotografien a ells també, diuen que això s'ha de regular per no "violar" la seva intimitat.
Anem a pams, no m'importa el que digues el text del Sr Sirera però era o no era al Parlament. Si era al Parlament he d'entendre que estava treballant en nom dels seus electors i si estava treballant, a mi m'han dit sempre que, en hores de feina no es pot jugar, oi???
SI un nen a classe l'enxampen dibuixant o passant paperets o, ara que tenen ordinadors viatjant per Internet al mig de la lliçó, imagino que el/la professora tindrà el dret i l'obligació de castigar lo o es que l'alumne podrà invocar el dret a la seva intimitat????
Sr Sirera, i companys, al Parlament com a classe i sou per treballar i no s'hi valen excuses.
Quan sigueu a l'hora del patí descanvieu cromos o escriviu missatges "marranos" si voleu.

Madrid i els JJOO

Madrid ha tornat a perdre però es que Madrid, amb tota franquesa no podia guanyar a Río de Janeiro. D'entrada el rival oficial semblava ser Chicago però tinc l' impressió que els Americans no havien fet una aposta per tornar a tenir els jocs. Jo mateix vaig estar amb uns quants nord americans i cap d'ells ni tan sols estava al corrent del dia de la nominació, es a dir que la cosa els era molt distant. El Sr. Obama hi va anar perquè no podia ser d'un altre manera però crec que, ni ell es Déu per fer que tota passi com ell vol, ni tampoc aquesta era una de les seves prioritats en aquest moment, ja els guanyara la propera vegada si fa falta.
Tokio crec que patia el mateix mal, el seu país estava en altres coses. Així que la cosa estava entre Madrid i Rio.
Ara be, Río es la re presentació més notòria dels països emergents. Brasil es la desena economia del mon, representa i lidera un nou grup de països que guanyen pes any rere any i que nosaltres, els europeus, sempre hem menystingut amb la nostre eterna visió paternalista i colonitzadora.
Fixeu vos que El president Lula da Silva es sempre en les primeres files a totes les trobades internacionals mentre que el nostre ínclit ZP apareix, per favor, a les segones files.
Mai un país dels anomenats el tercer mon havia guanyat uns jocs i aquest cop no tenia rival de con sideració i es que Espanya, a dia d'avui, no te un pes especific en els llocs de decisió de qualsevol escenari internacional, som senzillament un país de segona.
El Sr. Samaranch, un dels pocs que tenim que tingui aquest pes no va ser suficient.
Sincerament estic convençut de que el Sr. Gallardón i el seu equip varen fer be la seva feina i em mereixen tot el respecte i, o be varen ignorar el que era obvi, o la seva fe els va cegar.
Dit això, les tres dones madrilenyes varen demostrar que la profesionalitat d'uns no sumava amb la prepotència de la Botella que deia que el Palacio Real era el millor palau del mon i que no tenia res a envejar a Copacabana.........., la Espe que ja es veia gunayadora abans del sorteig i sobretot la "Curri", espècimen paleolític que ja renegava dels Catalans com aperitiu del que considerava el triomf de la seva Espanya per sobre de la dels altres.
Madrilenys, amics molts, em sap greu per vosaltres perquè tenir uns jocs es una cosa fantàstica i us ho puc dir perquè he tingut la sort de poder viure uns a casa. Crec que els vostres polítics us han fet creure una il.lusió que no era real.
Us desitjo que tingueu mes sort el proper cop, però us desitjo que abans canvieu de polítics i tingueu gent que sàpiguen liderar un projecte guanyador.
Barcelona, amb els polítics que te ara nomes pot aspira a guanyar una etapa del Tour de França

informes?

Jo nomes porto 30 anys treballant i en tot aquest tema no havia tingut l'oportunitat fins ara de coneixer la riqueza del mon dels informes i les auditories.
La meva empresa ha estat auditada un parell de cops i nosaltres també hem auditat empreses però en tot aquest temps desconeixia l' existència de les "auditories de seguretat", terme desenvolupat per el Sr. Oliver, director general del FC Barcelona. El home s'ha gastat "nomes" 55.000€ per ajudar a 4 directius segons el Sr. Oliver, per espiar los com opinem la resta de mortals.
El que em sorprèn es que el Sr. Laporta, que diu ignorava el tema, no hi posa problema a gastar aquest import per un concepte així i em preocupa mes encara, com a soci, que si la màniga es tan ample com deuen anar les despeses en altres partides.....
Entre les auditories de seguretat, les auditories que no saben descobrir res perquè "les anomalies estaven amagades", com deia la Sra. Tura, i finalment els informes que no serveixen per res i nomes per a ratificar als funcionaris en lloc de fer los fora.
Està clar que aquí del que es tracta es de fer la ben grossa que no passa res.
Per mi de moment medalla d'or el sr Millet, medalla de plata el sr Castells i medalla de bronze per el sr Oliver.
Imagino que la setmana que ve tindrem mes guanyadors...

informes

El Sr. Castells es un home que fins ara em mereixía un gran respecte perque el considerava integre.
Però aquest mateix home es el que ahir va justificar que el 16% dels seus estudis e informes eren innecessaris i/o com a mínim evitables o fins i tot es podien fer sense produir una despesa.
No diu quants dels altres, es a dir del 84%, son estudis superflus i, lo millor de tot es que, evidentment, no hi ha lloc a cap responsabilitat......
Jo us proposo estafar al mateix Govern per un valor de 10.000€, que es el mínim que costava cadascun d'aquests informes, i veureu quin pal ens cau a nosaltres, i es que la vara de "medir " no es la mateixa per a tothom.
Cada cop crec mes en la necessitat de que la societat civil li tregui els colors als polítics i els posi en el seu lloc.

sr millet (2)

Aquest serà un tema recurrent però es que cada dia hi ha "perles" que no merexien ser ignorades.
Avui les tres "perles", per a mi son: las declaracions del conseller Tresserras al ser entrevistat per en Manel Fuentes al matí de Catalunya Radio, les paraules de la sra. Tura, consellera de cultura i finalment la llista de noms a l'ombra publicada al diari Expansión d'avui.
El sr Treserras ha estat tota l'entrevista defugint la seva responsabilitat i no ha contestat cap de les preguntes que el Manel Fuentes li ha formulat. En definitiva com el Palau no generava problemes no feia falta supervisar res.
La sra Tura en la matexia linia manifestava la seva perplexitat perque la gent li pregunti com es que ningú no sigui responsable d'aquest desgavell.
Finalment em queda la llista de Expansión que encapçala el sr. Millet pero que inclou, per ordre, la sra. Anna Balletbó, el sr. Manel Bertrand, el sr. Arcadi Calzada, La Mariona Carulla, Manel Carreras, Carlos Cuatrecasas, Ignacio García Nieto, Rosa Garicano Rojas, Carmen Mateu i Quintana, Clara Millet Vallès, Jordi Montull Bagur, Miquel Navas Moreno, Xavier Ribó Massó, Leopold Rodés Catañé, Ramon Salabert Parramon, Adela Subirana Cantarell, Joan Segura Pons i Emilio älvarez Costa. Quina llista mes florida, quins cognoms mes rutilants, segur que no hi son tots però ho son tots els que hi son??.
Jo en conec com a minim un de la llista i veure el seu nom escrit no m¡ha sorpres gens.
Curiòs com tots els polítics de tots els partits defugen aixecar "l'alfombra" per no sortir esquitxats i tots els prohomes ara miren escandalitsats el que un dels seus ha fet, i es que l'hipocresia no té limits.
Senyora Justicia, em temo que tindrá molta feina si vol aclarir el cas Millet i em temo que la seva ceguesa li impedirá trobar tots els culpables per acció i/o omissió