dilluns, 12 d’octubre del 2009

Sushi Buigas

M'agrada molt la cuina japonesa i coneix ho molts dels restaurants japonesos de Barcelona, cars i no tan cars, es a dir que puc presumir de tenir una petita opinió al respecte.
Ahir, si ahir diumenge quan la majoria de restaurants estan tancats, vaig conèixer, gràcies a uns amics un altre restaurant japonès, el Sushi Buigas.
Es al carrer Buigas, un carreró petit. Us adjunto un link per veure on es: http://maps.google.es/?utm_campaign=es&utm_medium=ha&utm_source=es-ha-emea-es-sk-gm&utm_term=carrers%20de%20barcelona
Es molt petit i senzill, sense cap luxe, però val la pena. El servei es molt agradable i correcte i la cuina es força bona e imaginativa. El preu molt econòmic, en resumides "cuentas", una bona recomanació.
Jo hi tornaré

diumenge, 11 d’octubre del 2009

un problema ètic

Benvolguts Srs. Artur Mas i Felip Puig,
M'agradaria que m'ajudessin a resoldre un problema ètic, amb un màxim de sinceritat, si els es possible.
Un senyor m'ha donat uns diners per a la meva empresa que m'han anat molt bé. Un bon dia vaig descobrir gràcies a uns coneguts, que aquest senyor, els diners que m'havia donat, els havia robat prèviament !!!
Al principi no ho podia creure tot i que a mi ja no em feia gaire bona cara.
Que he de fer, els he de tornar o faig com si la cosa no anés amb mi i segueixo endavant.
No fa falta que digui que aquests diners no em sobren...
Us agrairé que em contesteu tan aviat com sigui possible perquè la vostre resposta em servirà a mi i potser a d'altres a saber com actuar en una situació compromesa.

dijous, 8 d’octubre del 2009

Sr. Camps

El Sr. Camps sembla que es un polític tot terreny perquè ho aguanta tot amb un somriure, sigui el que sigui, però no es d'ell de qui vull parlar, sino de tots els qui el voten.
Aquesta setmana se'l veia en una foto al diari i la foto en si em va semblar un document únic.
Aquest senyor sempre que surt al carrer està rodejat de gent que el vitoreja i l'aplaudeix i jo em pregunto com es possible aquest fervor, aquesta passió per aquest home.
Em podeu dir que la majoria son jubilats però son persones co els altres que tenen veu i vot o no?
Sempre m'ha meravellat i també espantat lo fàcil que es manipular i dirigir a la gent.
I sort que aquí estem parlant de gent que només criden però en aparença no son perillosos però si aquests polítics son capaços d'això també son capaços de que mes?
Em sembla obvi destacar que el poble espanyol i també el català no tenim encara la maduresa democràtica suficient com per dir que ja som un poble adult, encara estem a pàrvuls o poc mes

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Sr. Regadera

El Sr. Regadera, magistrat en funcions, ha estat condemnat i multat per haver lesionat a la seva dona, PERÒ, el Sr. Regadera pot seguir amb tota normalitat fent de jutge.
Pregunto, si demà un ciutadà es troba davant d'aquest jutge pot recusar lo? dir senzillament jo crec que aquest home no està qualificat per jutjar me?
Aquest home ha demostrat que, com a mínim un cop, ha esta capaç d'actuar amb violència amb una dona (la seva), i per tant si un cop ha pogut actuar de manera perjudicial per d'altres, com es possible que segueixi com a jutge, es a dir garant i executor de la justícia en la seva mes alta expressió?
No es diu que la justícia es cega i per tant actua igual per a tothom o haurem de creure que hi ha corporativisme. Ull senyors jutges, jo no tinc capacitat de jutjar los com si fos un jutge però jo soc ciutadà i com a tal vostè ha de treballar per defensar els meus drets, els meus i els de tots els altres ciutadans, si us plau no ho oblidin.
Per cert i dit de passada, quan començaran a jutjar al Sr. Millet, o esperen que marxi abans??

dimarts, 6 d’octubre del 2009

103 informes

103 informes que "només" ens han costat 1.452.670€ o, dit en antigues pesetes 241.143.000.
No gens malament. Sort que la nostre ciutat no te cap problema financer, sort que tenim les "arques" plenes i podem tirar de veta, oi Sr. Hereu??
Altre cop, com el tema dels informes es material sensible, l'oposició protesta però poc, no fos cas que trobessin els "seus" informes.
Quantes places escolars es poden cobrir amb aquest diners, quants llits d'hospital, quantes obres urgents i avui aparcades es podien haver fet?
No ho sabrem mai.
No hi cap polític capaç de posar fir a aquesta sangonera? li prometo el meu vot.
Sr Hereu i dic Senyor perquè soc educat, vostè només es un funcionari incompetent si pot arribar a justificar aquest despropòsit o pitjor, si vostè n'és l'instigador.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Sr Sirera i altres companys

El Sr Sirera es plany perquè un periodista li ha fotografiat el seu movil mentre feia "algo" que no devia i que segons ell, forma part de la seva intimitat. La resta de polítics, calladets per si els fotografien a ells també, diuen que això s'ha de regular per no "violar" la seva intimitat.
Anem a pams, no m'importa el que digues el text del Sr Sirera però era o no era al Parlament. Si era al Parlament he d'entendre que estava treballant en nom dels seus electors i si estava treballant, a mi m'han dit sempre que, en hores de feina no es pot jugar, oi???
SI un nen a classe l'enxampen dibuixant o passant paperets o, ara que tenen ordinadors viatjant per Internet al mig de la lliçó, imagino que el/la professora tindrà el dret i l'obligació de castigar lo o es que l'alumne podrà invocar el dret a la seva intimitat????
Sr Sirera, i companys, al Parlament com a classe i sou per treballar i no s'hi valen excuses.
Quan sigueu a l'hora del patí descanvieu cromos o escriviu missatges "marranos" si voleu.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Madrid i els JJOO

Madrid ha tornat a perdre però es que Madrid, amb tota franquesa no podia guanyar a Río de Janeiro. D'entrada el rival oficial semblava ser Chicago però tinc l' impressió que els Americans no havien fet una aposta per tornar a tenir els jocs. Jo mateix vaig estar amb uns quants nord americans i cap d'ells ni tan sols estava al corrent del dia de la nominació, es a dir que la cosa els era molt distant. El Sr. Obama hi va anar perquè no podia ser d'un altre manera però crec que, ni ell es Déu per fer que tota passi com ell vol, ni tampoc aquesta era una de les seves prioritats en aquest moment, ja els guanyara la propera vegada si fa falta.
Tokio crec que patia el mateix mal, el seu país estava en altres coses. Així que la cosa estava entre Madrid i Rio.
Ara be, Río es la re presentació més notòria dels països emergents. Brasil es la desena economia del mon, representa i lidera un nou grup de països que guanyen pes any rere any i que nosaltres, els europeus, sempre hem menystingut amb la nostre eterna visió paternalista i colonitzadora.
Fixeu vos que El president Lula da Silva es sempre en les primeres files a totes les trobades internacionals mentre que el nostre ínclit ZP apareix, per favor, a les segones files.
Mai un país dels anomenats el tercer mon havia guanyat uns jocs i aquest cop no tenia rival de con sideració i es que Espanya, a dia d'avui, no te un pes especific en els llocs de decisió de qualsevol escenari internacional, som senzillament un país de segona.
El Sr. Samaranch, un dels pocs que tenim que tingui aquest pes no va ser suficient.
Sincerament estic convençut de que el Sr. Gallardón i el seu equip varen fer be la seva feina i em mereixen tot el respecte i, o be varen ignorar el que era obvi, o la seva fe els va cegar.
Dit això, les tres dones madrilenyes varen demostrar que la profesionalitat d'uns no sumava amb la prepotència de la Botella que deia que el Palacio Real era el millor palau del mon i que no tenia res a envejar a Copacabana.........., la Espe que ja es veia gunayadora abans del sorteig i sobretot la "Curri", espècimen paleolític que ja renegava dels Catalans com aperitiu del que considerava el triomf de la seva Espanya per sobre de la dels altres.
Madrilenys, amics molts, em sap greu per vosaltres perquè tenir uns jocs es una cosa fantàstica i us ho puc dir perquè he tingut la sort de poder viure uns a casa. Crec que els vostres polítics us han fet creure una il.lusió que no era real.
Us desitjo que tingueu mes sort el proper cop, però us desitjo que abans canvieu de polítics i tingueu gent que sàpiguen liderar un projecte guanyador.
Barcelona, amb els polítics que te ara nomes pot aspira a guanyar una etapa del Tour de França