donut

He sentit a la radio que s'ha acabat el Donut sense empaquetar i, a partir d'ara només es vendrà el Donut empaquetat.
Per alguns no es ni noticia, per d'altres senzillament es lo normal en la evolució de la distribució. Per mi es una mala noticia. Es dolenta perquè significa el fracàs d'un nou model d'empresa i uns nous empresaris que no han sabut gestionar un patrimoni únic i ara es converteixen en una mes de les empreses que només busquen la rendibilitat a curt per davant d'un projecte de futur.
Durant molts anys la família Costafreda i la família Rivera varen gestionar, amb l'Albert Costafreda al cap davant, un entramat d'empreses que permetien servir, diàriament, producte fresc a tots els forns, granges, bars, cafeteria, etc.. Gràcies a aquest complex sistema de distribució la gent podíem gaudir d'un producte del dia, fresc i bo: el Donut, i amb ell tota la "bollería fresca" i el pa de motlle també fresc.
Ara això s'ha acabat, la família Costafreda es va vendre la seva participació i des de llavors ja res no es com era.
El Donut envasat no es el mateix producte que vàrem conèixer. Els qui coneixem el Donut sabem que el "nou" Donut no te res a veure amb l'anterior perquè l'humit del producte ja no farà la migració normal sinó que remullarà el propi producte, en definitiva, no es el mateix.
Es varen deixar perdre el lideratge que durant tants anys varen tenir amb el Bollycao i ara els passarà el mateix amb el Donut.
Això si, han tancat no se quantes de les fabriques, han fet fora no se quants treballadors i segur que els comptes d'explotació deuen anar sanejats a curt termini però, i que passarà a mig termini?, la tornaran a vendre a un altre societat de capital risc per seguir fent rodar la pilota??
Albert, avui no t'agradarà llegir el diari. L'únic consol es que ara ja no es cosa teva.
Demà menjaré un entrepà a l'hora d'esmorzar

la Catedral

Jo no puc evitar sentir orgull per ser de Barcelona, tot i que ara visc a Sant Cugat, i aquest orgull també es el que em provoca enutj (o enfado si s'em permet) quan veig com es maltracta el nostre patrimoni.
Aquest dissabte vàrem anar a voltar per el casc antic i vàrem voler entrar a la Catedral. Si us l'estimeu i teniu un bon record d'ella, si us plau, no hi aneu, us emprenyarà molt. Tot i que la façana ja es descoberta i es veu neta, encara queda un "túnel" d'accés per evitar accidents als que hi entren.
Aquí s'acaba lo bo de l'historia. A partir d'aquí els disbarats:
- cua per entrar a una església
- un vigilant a l'entrada impedint l'entrada a una noia que duia una samarreta de màniga curta o un altre amb una gorra. Val que no s'admeti la gent en banyador però màniga curta??
- aquest mateix individu ignorar que a dos metres davant seu hi havia asseguts a terra dos pidolaires amb un monyó (extremitat tallada de manera traumàtica) a la vista
- un cop dins, campi qui pugui, gent cridant, fent fotos mentre uns quants intentaven seguir la litúrgia de la missa.
- ningú a l'interior de l'església per impedir que la gent es passi de la ratlla.
- les espelmes ara son una llumeta elèctrica, diran que per evitar el fum, però es com si posessin un ninot en lloc d'un capellà per estalviar costos i en lloc del orgue, un CD, en definitiva "cutre".
En definitiva, que ningú no entri amb deu centímetres de menys de roba però si entres fes el que et doni la gana.
No cal tenir masses llums per evitar ho però no hauria de ser tan difícil tenir uns quants voluntaris o empleats per tenir cura del comportament dels qui entren, evitar que mentre hi ha missa, la gent pugui estar al bell mig dels qui segueixen la missa i fent tot el xivarri que volen.
En definitiva me'n vaig anar immediatament, allò no era ni un lloc de culte ni un lloc de visita, era una disbauxa.
I si algú creu que no es compatible el culte religiós amb la visita turística, només un exemple San Patrici a NY, queda una mica lluny però es un bon exemple.

Diagonal/casanovas

Hi ha petites coses que, fácilment, permeten valorar el grau d'eficacia d'un ens com ara un ajuntament.
Ahir dissabte 24, mig mati, lateral mar de la Diagonal cantonada Casanovas hi teníem un bon exemple d'aquesta eficàcia. A la vorera hi havia aparcats dos camions més una petita pala excavadora treballant, més un grupet de tres o quatre operaris que, pala en ma, estaven arreglant un tros d'asfalt que tallava literalment tot el lateral.
Com no hi havia cap guàrdia urbana, cap senyal d'obres ni cap prohibició d'entrar en el lateral des de Francesc Macià, els cotxes ens hi posàvem i un cop dins la "ratonera", apa, a avançar un per un mentre el operari es jugava la vida amb la pala.
La cosa era tan de pel.licula i tan risible que, els operaris miraven els cotxes mentre ell llum de pas era verd i els cotxes al inrevés quan el llum era vermell.
Imagino que per fer aquesta feina que, sense trànsit haurien trigat una hora, deurían trigar tot el matí amb sort si cap cotxe no va atropellar al operari.
Suposo que no hi ha cap responable capaç de pensar que si haguessin posat una prohibició temporal d'entrada al lateral haguessin evitat tot el problema, ho haguessin resolt amb eficacia, ens haguessim estalviat diners del contratista, menys emprenyamenta dels conductors, etc.
Tot això en una administració normal no passa, en una república bananera com es casa nostre si.
Aquesta es l'administració de la Barcelona olímpica.............

de qui depen la justicia

Hi ha un tema que, de rebot, m'está provocant un malestar important com a ciutadà: qui jutja als jutges???. Tot arrenca, evidentment del cas Millet. Quan el jutge sr. Solaz pren una decisió que molts ciutadans, i jo entre ells, no acabem d'entendre.
El punt no es si la seva decisió es o no la mes correcte (podria ser ho), per a mi el problema es que quan els fiscals han criticat la seva decisió, la judicatura en ple ha tornat a tancar files en defensa del seu company igual com ja ho varen fer fa uns mesos en una altre sentencia polèmica.
La cosa es que els jutges no permeten que ningú pogui posar en dubte les seves decisions, "ells son intocables" i sempre reaccionen en forma corporativa, així que qui els pot jutjar a ells??
Jo no els he elegit, son els polítics qui els col·loquen en llocs claus i, a partir d'aquell moment dictaminen segons el seu propi criteri individual, i/o, en funció del criteri polític de qui els ha col.locat en el lloc on son (el tribunal constitucional es el millor exemple d'aquesta poderosa contra dicció).
La meva humil però ferma pregunta es: son els jutges sers perfectes que estan per sobre nostre o son senzill ament funcionaris PÚBLICS, AL NOSTRE SERVEI i sotmesos a algun tipus de fiscalització fora dels seus propis companys???
La pregunta no es menor perquè en ella mateixa les possibles respostes comporten tota una cadena de conseqüencies que no estic segur que siguin gaire democràtiques.
En el cas Millet es donen dues de les pitjors aberracions a les que una societat civil i democràtica pogui fer front: que no tots els ciutadans reben el mateix tracte davant de la justícia i que els poders polítics i judicials poden ( i de fet ho fan) fixar la vara de medir de la judicatura.
Aquell senyor ha confessat que ha estafat uns 3 Milions d'euros (per escrit) i, de moment està tranquil a casa i ningú sap fins quan i si mai li passarà res.
En canvi si un lladregot roba un bolso o jo estafés 10.000 euros, que ens passaría, millor no preguntar.
Fins ara em preocupaven els polítics però ara em preocupen molt mes els jutges, co a minim als primers cada cuatre anys els canviavem però als altresno hi ha qui els mogui i fins i tot poden pegar a la dona i segueixen...
bona nit

business class

No fa pas gaire vaig sentir una entrevista al Sr. Sostres que, amb un to força provocador deia que ell només viatjaba en classe "business". Jo fa més de 30 anys que viatjo i sí, algun cop he tingut la sort de viatjar en business però ara feia temps que no "tastava" aquest privilegi.
Ha estat un conjunt de casualitats afortunades. La primera que havia d'anar a Hong Kong i la segona que com el viatge el vaig poder planificar amb mesos d'anticipació, vaig poder aprofitar una molt bona oferta de Singapore Airlines que em sortia mes barat que turista.
Així que coi, un cop es un cop i en business he volat i amb, sens dubte, una de les millors si no la millor companyia aèria del mon.
Si podeu gaudir d'aquest privilegi us ho recomano ni que sigui per donar una alegria al cos sense donar un ensurt a la butxaca.
Les butaques de casa meva no son tan grans com els seients de Business de Singapore, el servei es molt agradable i correcte, sense punt de comparació amb cap companyia europea i es que, en aixó del tracte els asiàtics hi tenen la ma trencada.
On acaba el servei i comença el servilisme es una bona pregunta i no crec que els asiàtics en general siguin servilistes.
On acaba el servei i comença el despotisme sería un altre pregunta en relació a les companyies aeries espanyoles.
al arribar a Hong Kong la veritat es que estava força bé i això crec que es un valor afegit important perque t'estalvia el temps de recuperació d'un viatge a la majoria de capces de mistos que ofereixen la globalitat de les classes turistes.
Imagino que pocs directius de companyies aeries viatjen en les seves propies classes turistes. Si ho fessin segur que no anirien encongint dia rere dia el espai entre seients.
Des de aqui reivindico uns seients dignes, no ja volar sempre en classe business, suposo que el proper viatge tornaré a darrera, però "ni tanto ni tan calvo" com dirien altres. un preu correcte i un seient correcte no demano mes.
Aquest escrit es una frivolitat? crec que no, mireu fredament i veureu que nomes es demanar un tracte correcte.
Será casualitat però les companyies que millor tracten als seus clients, a la curta i a la llarga, guanyen clients i quota de mercat

Vols intercontinentals

Soc un de tants, un de molts que per anar a Hong Kong he de fer una parada perque no tinc vol directe.
No sé si entre tots els qui decideixen o estudien quines podrien ser las rutes intercontinentals per a Barcelona han considerat Hong Kong com a possible destinació.
Crec que tots els qui treballem amb Hong Kong, es a dir quasi be tots aquells que produeixen alguna cosa perquè avui quasi be tot es produeix a Xina, ho agrairíem. Hi ha tota una tradició de volar a Frankfurt per empalmar amb Lufhtansa o Cathay o via Munich, o via Zurich amb Swiss.
Des de fa menys també es pot fer amb Singapore via Singapore. Aquestes son les fácils però també ho pots fer amb Turkish via Estambul, la resta ja dones molta volta cap al nord d'Europa.
Estic convençut que tots els Valencians (jugueters i d'altres), i de la resta de l'estat els aniría prou be volar a Barcelona per seguir cap a Hong Kong directe.
Aixó es el que s'anomena fer de "hub".
No sé si Spanair aspira a tenir avions de llarg recorregut per cobrir aquest tipus de rutes, però en el cas que no sigui així, qui tingui la responsabilitat d'aquesta captació podría parlar amb Cathay per fer el que ja fa Singapore. I si no volen arriscar gaire també ho poden fer sortin de BArcelona i parant a alguna ciutat europea abans de seguir cap a Hong Kong.
Així es molt més comode per els que hem d'anar cap aquella punta de mon i ho fem prous vegades al any.
No sé si cap "autoritat" en la materia em llegirá però aquí queda un consell d'un usuari de la ruta i d'un defensor del Prat com a aeroport intercontinental.
Des de Hong Kong, una abraçada

sr. Pique i la T1

Avui la cosa es llarga.
em varen passar l'entrevista que va fer Mar Jimenez al Sr. Piqué al AVUI i no he pogut evitar anar contestant jo també a les preguntes en italica.
Vosaltres mateixos.

Mar Jimenez

Barcelona
Primer, empresari. Després, polític. I ara, de nou, empresari. Josep Piqué examina l’economia i molts altres temes d’actualitat.

Ferran Soriano, de Spanair, diu que l’aeroport de Barcelona mai no podrà ser un hub amb línies de baix cost.
Els aeroports no són hubs, sinó que determinades companyies aèries identifiquen terminals dels grans aeroports perquè siguin els seus hubs. Si això no s’entén, ens equivoquem.
Las respostes sesgades generen confusió. En funció de que sino una companyía aèria s’identifica amb un aeroport. NO será perque l’aeroport la convida i li demostra interés perquè així ho faci, i li assegura unes prestacions adequades

La T1 serà un hub si només s’hi instal·len línies de baix cost?
Aquesta no és la discussió. I això és tan fals com creure que els hubs es determinen per decisions polítiques.
Es clar, quan la Sra Aguirre força a Caja Madrid a entrar a Iberia per preservar Barajas com a hub, això es una falsedat.
Si senyor, si a un aeroport nomes i van línies de baix cost mai será un hub. Dos exemples senzills: Lutton (baix cost), Munich (no)

¿Una companyia de baix cost pot convertir una terminal en hub?
Hauríem d’abandonar el concepte baix cost. El que hi ha són companyies eficients en costos.
No es correcte i sembla mentida que aquest senyor sigui al cap davant d’una companyía aeria.
Una companyía baix cost es una companyí que opera punt a punt i on el seu servei básic es senzillament el transport. Pot ser eficient com Easyjet o no com SkyEurope. Normalment i tret d’alguna excepció les companyíes low cost no operen en rutes intercontinentals.
Una companyía estandard, si volem emprar un altre terme, te una vocacó de servei molt mes ample, busca les interconexions, actua com a hub i redistribuidor de trafic, dona serveis de valor afegit com ara “business class”, juntament amb altres serveis que determinats sectors de mercat valoren molt significativament. Aquest tipus de companyíes fan de les rutes intercontinentals la definició del seu negoci primer com ara Iberia amb LLatinoamérica o British amb EEUU o KLM amb Africa, etc.
Com pot veure senyor Piqué la eficiencia no hi te res a veure aquí. Ambdues ho poden ser de eficients o no.

Iberia o British Arways són ineficients?
Totes les d’aquest estil, incloent-hi Spanair, són ineficients en costos perquè tenen molts problemes derivats del passat. El que han de fer és adaptar-se a les noves circumstàncies i buscar el seu nínxol de mercat. No hi ha companyies low cost, n’hi ha d’eficients i d’ineficients. Hi ha companyies que actuen en xarxa per alimentar una determinada terminal per fer vols intercontinentals, com Iberia, Lufthansa, Air France i British Airways, i hi ha altres companyies que operen punt a punt, i això no té res a veure amb el concepte low cost.
Tornem hi. Si aixó no te res a veure amb el low cost em pot explicar perque Vueling nomes vola punt a punt i no te cap inetrconexió.
No será mes aviat que Vueling ja no sap el que es?

Vostès estan situats al segon grup.
Operem punt a punt al continent europeu, al Bàltic, Rússia, Turquia i al nord d’Àfrica. I això no té res a veure amb el concepte hub o low cost. Hi ha molta confusió mental sobre el tema.
Estic d’acord amb vosté, vosté té una confusió mental important

Perquè Catalunya sigui un pol important al sud d’Europa és imprescindible que la T1 es converteixi en un hub?
El que pot necessitar Catalunya és que alguna companyia decideixi que la T1 és el seu hub. I això només és possible si les condicions de mercat i de demanda són adequades: no és un problema de cultura política ni plantejaments patriòtics decimonònics.
Jo crec que si Iberia, British o Air France es basen fonamentalment en las capitals no es degut a les condicions de mercat sino al previ interés polític.
D’altre banda no oblidem que varen ser decisions polítiques las que varen forçar a les companyies aeries extranjeres que volguessin operar Espanya que ho havien de fer a Madrid de manera exclsuiva, o aixó no es veritat??

Iberia ha anat prioritzant Madrid i deixant per a Barcelona les engrunes.
Iberia ha de fer una reflexió sobre com ha comunicat una decisió empresarial absolutament coherent. Però aquest greuge es podria equiparar al fet que Marsella es queixés que Air France hagi decidit que el seu hub és el Charles De Gaulle.
Decisió tan capitalina l’una com l’altre i també hi podriem afegir Alitalia que ha desplaçat Milan per Roma en un altre decisió política.
Quan el criteri empresarial es el que mana el que passa es que es treballa bé com ara Frankfurt i Munich, on cap de les dos es capital i es reparteixen el transit cap a tot el mon de manera racional.

Frankfurt és el principal aeroport alemany, i no pas Berlín.
Lufthansa té el hub on li interessa. ¿? Aixó es una resposta o una boutade?

Barcelona no té un hub, perquè ja no té el lideratge econòmic a l’Estat.
Sens dubte. I aquest és un debat que la societat catalana ha de tenir, molt més enllà de l’aeroport. Catalunya, que va ser líder econòmicament i culturalment durant molt de temps, ha deixat de tenir aquest paper a Espanya.
Entre altres coses gràcies a decisions com la de vendre les companyíes a empreses de Madrid com ara Vueling. Si senyor, això es cert Madrid ens ha desplaçat gràcies a la manca de personalitat del d’aquí i no miro a ningú

Les privatitzacions de l’era Aznar, en què vostè era ministre, hi van tenir alguna cosa a veure.
Les empreses ja eren a Madrid. I els processos de privatització, a diferència dels de l’etapa de govern socialista, es van fer a través d’ofertes públiques de venda: estaven oberts a qualsevol inversor. Si els inversors catalans no hi van voler anar, és el seu problema. ¿? El seu o el nostre?, está vosté segur que Telefónica va ser oferta a tothom? O Iberia??

A què ha d’aspirar Barcelona?
A recuperar el paper que havia tingut històricament. Però això no es fa sobre la base del victimisme.
També estic d’acord amb vosté en aquest punt prou de mirar nos el melic i mes ambició i treball que els problemes ja ens els posaran els de fora, oi?

¿Això passa per...?
Per tenir aspiracions a desenvolupar un paper clau en la globalització. Això no és un problema de competència amb Madrid, sinó de competència amb nosaltres mateixos. Hem de ser bons.

En què no som bons?
Ens falta ambició.
NO es cert.
El que som es individualistes. Aqui cadascú escombra cap a casa i no pensa en el colectiu.
D’altres paisos i/o comnitats tenen un caràcter molt mes gregari i corporatiu i això els beneficia. MIreu només els Bascos, que callant callant, tenen tot allò que s’ens nega als Catalans i a ells ningu no els critica!!!

Rafael Suñol, amb referència a Spanair, deia que els empresaris parlen molt, però quan tenen un projecte al davant no s’hi impliquen. Fer país passa per implicar-se en projectes estratègics.
En efecte, sobretot si són projectes estratègics viables.

Spanair no és viable?
No es pot fer un plantejament patriòtic amb projectes empresarials.
NOOOOOOOOOOO. A Madrid mai no es parla de l’espanyolitat de les companyíes com a pilar fonamental per garantir la seva supervivencia, perdoni, quin diari mira vostè??

¿S’ha fet amb Spanair?
Sens dubte.
Sort d’això perque sino res no tindriem

Com se sent quan es diu que Spanair és la companyia catalana?
Em sembla ridícul aquest argument.
Doncs jo aixi ho considero amb molt d’orgull igual que a Madrid diuen que Iberia es la seva companyía. El problema que la que vostè representa ha perdut la seva identitat. Miri els origens de Vueling i veurà com s’identificava amb Catalunya

Quina ha de ser la nostra ambició?
Tenir presència en el món global, posant els llums llargs i sent competitius, deixant d’estar obsessionats per les coses petites.

¿Catalunya està prou ben connectada per pensar en termes globals?
Si després de la T1 algú diu que el problema de Catalunya és la manca d’infraestructures, vol dir que no s’ha assabentat de res.
Suposo que vosté tampoc ho sap, però s’ha fixat que a la T1 no s’hi pt arribar en cap transport public com ara el metro, que la T1 i la T2 no tenen cap intercomexió rápida entre elles i que això no passará fins al 2012.
Sabia en canvi que a la T4 hi ha un metre rápid que lliga les dues edificacions de la T4.
La demagogia es fàcil

Si cap companyia converteix la T1 en hub, ¿ens serà útil?
Hem de situar les coses en els seus termes justos. Una cosa és que Catalunya tingui una infraestructura aeroportuària que probablement és la millor d’Europa. I l’altra és que puguem tenir un paper clau en el món dels grans hubs. Anem darrere dels grans aeroports.

Carlos Losada diu que hem d’aspirar a ser el sisè aeroport d’Europa.
Ho podem ser. Però això no significa que ens llevem al matí i puguem volar a Tòquio, Singapur o Sydney.
Per que no??? Si des de Munich es pot fer o Zurich, o Milan encara, o Gatwick fins i tot per que no Barcelona? Es que no veu la quantitat de gent que hem de volar a París o Frankfurt o Londres per buscar les conexions???

¿Podem ser el sisè aeroport europeu?
En nombre de passatgers i en nombre de connectivitats.

¿Connectivitats intercontinentals?
No és un problema de política, és un problema de demanda, econòmic.