sgae

Llegeixo al diari que la Sgae utilitza "agents" a comissió que entren als locals públics i amenacen als propietaris amb accions penals sinò pagan per tenir la radio amb música. El cas en concret aquest cop ha estat una perruqueria al barri de Sants i el propietari, "acollonit" i mancat de criteri per part de cap administració que no ha sapigut respondre a la seva demanda sobre si això es legal o no, es rendeix i decideix signar "per si un cas".

Em considero un defensor de la propietat intelectual i mai no he descarregat una pel.lícula de manera ilegal. Ho dic perque ningú no pensi que soc dels qui creuen que tot ha de ser gratuit però em sembla que això de la Sgae te mes d'impost revolucionari que de protecció a la propietat intelectual.

En primer lloc, perquè hem de pagar un canon genèric per la compra d'un suport tipus CD o DVD o USB, per exemple, a qui revertirá el que hagin recollit ?

Si el que recullen va directament a qui es el propietari d'aquell dret em sembla be, però es així com va la cosa?, NO.

Imaginem que l'home de la perruquería te conectat RAC 105, que te una programació específica, qui em garanteix que la Sgae recull aquesta emissió i paga religiosament als artistes que han estat reproduits i no que s'ho queden ells mateixos i/o ho reparteixen amb criteris arbitraris??

En definitiva qui els ha otorgat aquest dret que fa que tinguin aquesta "protecció" tácita però mai clarificada?

Ja que els polítics diuen ara que volen fer net del passat i regenerar la política perquè no obren aquesta "caixa"? Potser trobarem sorpreses i algo mes...

D'HOMES I DONES

Diuen que som diferents i això jo ja ho sabia però m'ha agradat veure una explicació molt expressiva de perquè homes i dones som diferents.

Son 10 minuts en anglès subtitulat

http://www.youtube.com/watch?v=XhTzdhsfWz4&feature=PlayList&p=5A08EC3E0564B8CC&playnext=1&playnext_from=PL&index=19 <http://www.youtube.com/watch?v=XhTzdhsfWz4&feature=PlayList&p=5A08EC3E0564B8CC&playnext=1&playnext_from=PL&index=19>

es parla de regeneració política

Es parla de regeneració política i jo vull fer una proposta a tots els polítics si realment creuen en allò que des de fa uns dies repeteixen amb assiduïtat de la bondat de la política.

Si creieu sincerament en el que dieu feu que les properes eleccions las llistes siguin obertes.

Obertes perquè els ciutadans puguem realment votar a qui  nosaltres volguem.

Obertes perquè els partits no pugueu manipular el nostre vot per inserir a qui vosaltres vulgueu en contra de la nostre opinió

Obertes perquè el que guany sigui el qui governi i no els qui han perdut.

Obertes perquè amb una mica de sort veurem gent nova, honesta i amb projectes de futur per sobre dels status quo i reductes inmovilistes.

Obertes perquè ni germans, ni fills, ni amics surtin beneficiats injustament ja que els càrrecs en democràcia no son dinàstics.

Obertes perquè, en definitiva si creieu que sou dignes de nosaltres, heu de deixar que nosaltres i no vosaltres, decidim.

la perversió del sistema

La democracia es el millor dels sistemes o el menys dolent segons es volguí mirar. No es un tòpic, es una realitat. Es un sistema imperfecte que permet moltes vegades que les formes ens impedeixin atacar el problema de fons.

Aquí ja no jutgem si uns senyors han delinquit i quant de temps ens han pres el pel sinó que jutgem al jutge (que ve de Madrid) perquè ha ofès als detinguts (que son Catalans). Es a dir hi ha o no hi ha un fet diferencial perquè son Catalans en front del "poder de Madrid" i, hi ha o no un tracte diferencial perquè son prohoms del mon econòmic i polític.

Jo, em temo que la resposta es SI, als Catalans s'han revoltat (jo no) perquè consideren que un Sr. de Madrid no ens ha de venir a remenar la nostre merda i mes posar ho a la tele i si, la Burgesia Catalana es revolta perquè son i sempre han estat sagrats e intocables.

A mi tot això em fa un tuf de feudalisme i regionalisme important lluny d'una suposada maduresa democràtica i un esperit Europeu.

No he vist a cap, repeteixo a cap ni polític, ni periodista ni blogaire, dels qui han escrit sobre  lo lleig que ho han fet a Madrid que en canvi, fes el mateix tantes i tantes vegades com han sortit delinqüents comuns que també eren presumptes delinqüents però tothom ja els havia jutjat abans d'entrar al jutjat.

No he vist tampoc a cap Català expressar se en el mateix to, per exemple quan detenien al Bigotes o al Correa que no son Catalans.

No pot ser que tinguem la pell tan fina per algunes coses i siguem tan miops per d'altres.

Els delinqüents, de guants blancs o negres son sempre delinqüents i si nomes son presumptes tots han de tenir el mateix tracte.

L'època del serfs, dels senyors, del dret de pernada i tot allò ja ha passat, tots som iguals independentment del credo i la bandera.

 

Afganistan

Sona lluny, segur que molts no sou capaços ni tan sols de situar ho en un mapa. Es diu Afganistan, la seva capital es Kabul i es un país que no sap el que es la pau des de fa segles.

Ahir hi va haver un atentat a Peshawar, ciutat Pakistaní, prop de la frontera amb Afganistan. Més de 90 morts, cap militar, tot civils perquè va passar al costat d'un basar. Un atentat tan cruel com el de Madrid ara fa uns anys però així com el de Madrid ens va colpir i va provocar una ferida difícil de cicatritzar, el de Peshawar ja no sortirà als diaris dos dies després.

Peshawar es com un refugi Afganès en ple territori Pakistaní i per això l'atentat ha tingut lloc allà, per fer mal als Afganesos que hi viuen.
Acabo de llegir un llibre: una oración para la lluvia, escrit per Wojciech Jagielski, editat per Debate. Es molt recomanable per qui vulgui conèixer els origens i la recent història d'Afganistan.
Un país que nomes coneix la guerra i que ha estat instrument dels Americans, Russos, Islamistes o els propis senyors de la guerra.
Un camp de batalla per dirimir les diferències polítiques i religioses dels altres, lluny de tot i de tothom i on el cultiu de l'opi es part fonamental de l'economía.
Mai ningú ha aconseguit guanyar als Afganesos en el seu territori i aquest cop tampoc ho aconseguiran però, entre tan, hauran de morir milers d'Afganesos que ningú no considera.
Això es el que en diuen danys colaterals, oi?
Diuen que el país es senzillament fantàstic però es un país a punt de ser destrossat.
Tan de bo la pau els arribi a temps abans que d'altres els exterminin.

el sr Pujol

El sr. Jordi Pujol ens amenaça a nosaltres o als altres polítics, o a tota la societat en general quan parla d'esquitxos que hi poden haver si es tira de la manta.
El que es un fet es que tots ells son corruptes en el us i abus de diners que no eren d'ells.
On comença la corrupció, a La Caixa, les inmobiliarias, les fundacions de dubtosa utilitat?
On van aquests diners, als partits a les butxaques particulars,
Com es gestionen aquests tràfics d'influencies, aquests beneficis polítics o ecomòmics, quans en treuen profit?
Per què els uns amenacen als altres però tots callan? una hipòtesi plausible: perquè tots ells saben el dels altres i ho guardan com a penyora perquè no es descobreixi lo seu.
El que tots sabem es que no hi ha un pam de net i només una catarsi ens pot permetre sortir d'aquest fangar.
jo, de moment, informo que no penso votar a cap partit ni a cap polític en les properes eleccions al Parlament, no vull donar el meu vot a algú que deliberadament ignora un mínim d'ética. Tant de bó que molts facin el mateix i ixí s'els obligui a reaccionar

ioga

Potser es una manera un xic extranya de començar un escrit però avui no vull parlar de la porquería que viurem en els propers díes amb el nou descobriment de corrupció política que avui s'ha destapat. Ja en parlaré quan no em senti tan relaxat.

Això que veieu es el que s'anomena una posició invertida, una de les moltes posicions que compren el Hata Ioga.

Las invertides son posicions on el cap es a baix i la resta del cos dalt. Son altament beneficioses perquè permeten augmentar el reg sanguini, compensar momentàniament la posició habitual dels humans.

El ioga es una práctica que comença amb la respiració, la relaxació, continua amb els estiraments, las posicions estátiques, las dinàmiques.

Es un treball permanent a la recerca d'un equilibri entre el cos i nosaltres mateixos.

He tingut la sort de descobrir el ioga ara fa un any de la mà de la Ma.Àngels Bonastre (http://www.bonastre.org).

Us asseguro que es el millor consell que us puc donar per fer front a tots els problemes que diariament hem de fer front.

Sona estrany, potser  però nomes heu de pensar quan de temps dediqueu a vosaltres mateixos, al vostre cos, a conèixer el vostre cos i cuidar-lo com el que es, el mes important que tenim.

Apreneu a somriure