tardor a Sant Cugat

Jo, que soc de Barcelona de tota la vida, he d'admetre que vaig "renegar" de la meva ciutat per anar a viure a Sant Cugat ja fa set anys i he anat descobrint, poc a poc, el que significa viure fora de la ciutat. 

Evidentment ja no es pot dir que Sant Cugat sigui un poble perquè no ho es, però té una mida que ens permet, als qui hi vivim, de poder estar a la muntanya, al bosc, en pocs minuts de caminada.

Aquí, ara, a la tardor, gaudim d'una cosa que a Barcelona ja no es "disfruta", la caiguda de les fulles.

Pots passejar per carrers i camins coberts de fulles amb totes les tonalitats de grocs, marrons, vermells, gaudir de la tardor en el seu màxim esplendor i respirar un aire diferent, fresc que no fret, net de contaminació.
Pots estar lluny de tothom tot i estar aprop, pots passejar, respirar i fins i tot pensar mentre la teva gossa corre davant i darrera.
Mentre a Barcelona només reconeixes la tardor per els aparadors aqui son els arbres els qui t'expliquen a quina època del any som.
Tan lluny i tan a prop, us ho recomano, sortiu de Barcelona i conegueu Collserola i les muntanyes que teniu al voltant, hi ha molt mes que formigó, asfalt i ciment en aquesta vida....

Sr Carod

En el mon de l'empresa tenim una costum que es la de medir els resultats de les accions que hem fet per tal de medir si les despeses que han significat estan justificades o no.

Avui he llegit al diari els 34 viatges que el Sr. Carod ha fet en tant que membre del nostre Govern. Hi ha destinacions exòtiques com India i curioses com unes tribus centroamericanes.

Jo, com a ciutadà que paga impostos, estaria tranquil si algú del Govern fos capaç d'explicar nos quin ha estat el rendiment d'aquests viatges.

Puc confiar en que la despesa no ha estat només el caprici viatger del Sr. Carod? Puc creure que algun funcionari diligent em podrá contestar el meu blog i justificar el que em temo es injustificable.

A la meva petita empresa les despeses en viatges es miren amb lupa i ningú es passa.

Amb els cent i pico mil euros gastats en el viatge a Japó del Sr Carod jo en tinc per el pressopost de 2 anys en viatges i som 10 viatjant, inclouent viatges a EEUU, Hong Kong, Alemania, Regne Unit, Italia, França...ah, i Japó també.

A la Casa Gran, grans despeses o com diria el Sr. Benach, com ens posem per  mil punyeters euros!!.

Renoi, amb el que ens costa als no polítics guanyar aquests punyeters mil euros, em posa a cent veure com ells si que poden i a sobre volen donar lliçons.

nous negocis

Jo no he llegit però tinc entès que la llista Forbes inclou per primer cop un mafiós Mexicà en una posició superior a la de la majoria de dirigents Europeus i es queden tan amples.

Sembla clar que la nostre societat, de la ma dels mitjans de comunicació i altres "grups" de difícil denominació s'està fent una crosta cada cop més gruixuda que li permet acceptar coses senzillament inacceptables.

Només alguns exemples:

- la producció d'opi per països com ara Afganistán que son el nucli primigeni per un dels sectors industrials més importants del mon: la droga

- las anomenades "maquilas" o centres de treball esclavitzat si ho volem anomenar per el seu nom

- el segrest de persones o, tal i com ara es posa de moda; el segrest de vaixells per aparents "pirates", mers instruments d'una industria floreixen t i que no sabem quants pro homes amaga darrera.

- el tràfic d'armes, negoci bàsic que s'alimenta de la mort de milions de persones any rere any a qualsevol lloc del món, mentre no sigui a casa nostre.

Suposo que aquesta llista potser infinita.

En definitiva jo em resisteixo a pensar que la banalització del crim es, en si mateixa, una justificació.

Si puc, seguiré creient que nosaltres som, i en les nostres mans está que, poc a poc, recuperem el seny, si es que en algun moment l'hem tingut

Sr Rajoy

Tengo por costumbre escribir mi blog en catalán porque es mi lengua  materna y vehicular pero, en la secreta esperanza de que Ud pudiese leer mi blog al estar dirigido a Ud. ,me he permitido hacerlo en castellano y así facilitarle su lectura.

No quiero adoctrinar a nadie pero creo que es una mala praxis justificar los propios errores diciendo que el otro también lo ha hecho mal.

Hay un dicho castellano que dice algo así como "mal de muchos consuelo de tontos".

No podemos enfocar el futuro ni planificar con la eterna cantinela de que los anteriores también se equivocaron, o pecaron o malversaron porque, si así lo hacemos, todo estará permitido puesto que siempre habrá, en el pasado remoto o cercano, un mal ejemplo de un competidor que puede justificar cualquier futura actuación nuestra.

Si el Sr. Camps ha perdido los papeles hace tiempo y sus múltiples intervenciones públicas ya no se pueden tapar ni con una manta, Ud. no puede salir en su defensa y justificarle alegando que el Rey y el Sr. Pujol han hecho algo parecido. En primer lugar porque lo que está haciendo es poner a los tres al mismo nivel lo cual no deja de ser arriesgado si Ud. es monárquico.

En segundo lugar porque eso es una aceptación implícita de que el hecho está mal y solo encuentra justificación en que alguien YA lo hizo antes.

Acaso no le recuerda esto aquello de los niños en la escuela que justifican cualquier "trapalleria" alegando que el otro tambien lo ha hecho.

Acaso el delito, si lo hacen otros, ya es un atenuante para que lo haga yo?, no señor y Ud. lo debe saber.

Alguien me explicó un día que el mejor sistema de corregir una anomalía es analizar la causa y buscar en uno mismo si el error es nuestro.

Si es así aceptarlo dignifica pero sobretodo abre la puerta a una fácil solución. Negarlo es enquistar el error.

No sé que pensaran los Valencianos pero ver a su presidente paseando en un Ferrari ,como BenHur en el circo de la mano de su inseparable Rita, no creo que sea de lo más edificante sino que denota lo que algunos llaman un "talante".

Atentamente

la llum del matí

L'altre dia vaig agafar l'AVE per anar a Madrid a les 6h30 del matí. Era de nit quan vaig arribar a l'estació i era de nit quan varem sortir de Barcelona. 

El tren era quasi be ple i la majoria llegia el diari, treballava amb el seu ordinador, xerrava amb el seu company, esmorzava, mirava la pel·lícula o senzillament dormia. 
Jo també formava part d'aquest grup fins que, poc a poc, el dia es va començar a aixecar i vaig descobrir el paisatge del camp amb la llum de la matinada.
No se si recordeu com es la llum de la matinada sense llum artificial, sense fanals, sense cotxes, només amb alguna casa de tant en tant.
Em vaig sentir revifar en veure aquella llum increïble en uns turons àrids, en una naturalesa difícil i aspre. Només alguns molins de vent en moviment em recordaven que som en ple segle XXI.
No us fa falta agafar l'AVE per poder gaudir d'aquesta llum però si que us heu de llevar d'hora.
Us ho recomano

ioga 2

Un dels meus amics lectors, amic perquè ja ho era i lector perquè te mes paciència que un sant em va recordar que aguantar massa temps en una mateixa posició no es bo.

Avui podeu veure la postura de l'arbre.

Ni es fàcil ni difícil, senzillament requereix pràctica, paciència i concentració.

No es la primera posició que heu de posar en pràctica però es menys difícil del que sembla.

Un cop la saps fer descobreixes que amb concentració som capaços de obviar un equilibri aparentment inestable i obtenir un grau d'equilibri en un mateix força important.

En un temps on l'entorn només genera desànim i mal humor, he descobert que cuidar el propi cos i la ment es el millor que puc fer apart de seguir treballant.

Abans de dir que això no fa per a mi, us recomano un petit exercici:

- Quants anys tinc

- Quants anys puc esperar que em queden

- Estic convençut de que he aprofitat els anys viscuts o tinc el sentiment d'haver desaprofitat molt de temps

- Feu una llista del que voldrieu fer abans de morir

- Creieu que tindreu temps de fer ho tot?

- Us trobeu be de salut?

- Feu exercisi regularment?

- Creieu que algú us "donará" salut quan aquesta us manqui?

Si les respostes a aquestes preguntes son les que jo em puc imaginar ja es hora de que comenceu a dedicar una mica de temps a vosaltres mateixos.

Aquest es un consell d'amic.

la selecció Catalana

Em sembla que mai, en l'historia de la selecció Catalana, s'han reunit tants periodistes al voltant se. Però no ens enganyem, la noticia no ha estat la selecció Catalana sinó que un senyor que mai no s'ha dignat parlar en Català i mai no ha buscat cap integració personal es qui es fa càrrec de la selecció.

A partir d'ara seguirem sense tenir un equip reconegut però tindrem un entrenador Holandes.

Això si, el president del Parlament hi era a la presentació, així com el president del Barça i altres inclits personatges del nostre País.  Cap d'ells hi va ser quan l'entrenador escollit era el Pichi Alonso o en Caparrós, conclusió, lo important no es l'equip sino l'entrenador................. 

Tot s'hi val si el personatge forma part del "cercle virtuós", ah! i els mitjans no hi troben cap pega.

Ja ho sabeu, tot depen del color del "cristal con que se mira"