spanair vs vueling

El divendres el Sr. Piqué i el Sr. Soriano varen xerrar, en el marc d'una conferència, del futur del Prat. 

Una de les coses que em meravellen es com les persones tenen el que podem anomenar memòria històrica, o millor dit manca d'aquesta memòria.

El Sr. Piqué n'és un bon exemple. Cito: "no es un problema de voluntad política, sino de racionalidad empresarial"... Algú creu que la decisió de retirar se de tots els aeroports estatals i capitalitzar Barajas sacrificant la resta no va ser una decisió política?, algú creu que no es una decisió arbitrada per el Govern de la Sra. Aguirre. Bé això deu ser una anècdota. 

En segon lloc ara, que no abans, afirma que "está trabajando para convertir Barcelona en una red de conexiones".... No era ell qui deia que el objectiu de Vueling era fer punt a punt no fa pas gaire? Segueix el home tot inspirat que: "el Prat debe pasar ineludiblemente por potenciar las conexiones con Asia"... i, finalment i per donar nos ànims, afirma categòric: "la aerolínea estudia empezar a facilitar la conexión de vuelos en la capital catalana para, a medio plazo, alimentar hipotéticos nuevos enlaces de largo radio de Iberia o los socios de la alianza One World".... Be, si tenim en compte totes les sal vetats esmentades, crec que puc assegurar que, mes o menys per quan tinguem l'Estatut aprovat disposarem de connexions intercontinentals. 

Jo, de moment, segueixo amb el meu criteri:

- en primer lloc si es vol nacional agafo Spanair

- si es vol Europeu qualsevol companyia de Star Alliance o Sky

- si es cap Asia, Star Alliance, primant Lufhtansa i Swiss i si puc (son mes cares) las Asiàtiques, com ara Singapore, Qatar.

- si es EEUU, segueixo provant Swiss, Lufhtansa o fins i tot Air France o las americanes.

- si es Argentina, Aerolineas.

Em sembla que a Iberia ja no la necessito per cap vol, gràcies a Deu i a Vueling cada cop menys.

M'agradarà veure que diu el Sr. Piqué quant  comenci a volar la nova companyia d'Iberia que es la que se suposa es crea per alimentar Iberia, es a dir Barajas.

Sra Lauroba

Es el nom de la funcionaria de Justícia que va ser entrevistada per en Manel Fuentes a Catalunya Radio, aquesta setmana, arrel de la denúncia presentada per uns pares de l'escola Esmen, que pertany a una fundació presidida per el polifacètic Millet i on hi figuren altres personatges com la Sra. Balletbó o la Sra Garicano, noms que també apareixen, casualment, lligats en algun moment al tema Palau.

Durant els deu minuts mes o menys que va durar l'entrevista aquesta funcionaria, i utilitzo el to despectiu de la paraula no va saber fer res mes que demostrar el perquè a molta gent, quan se'ls vol catalogar d'ineptes, se'ls diu funcionaris.

Tinc amics funcionaris i en la seva defensa faig aquest escrit, perquè haurien de ser ells mateixos qui denunciessin aquest tipus d'actitud dels seus companys de feina.

Aquesta dona va arribar a justificar lo injustificable: que una fundació que des de el 2004 no compleix amb els requisits financers mínims i que segons dictamen de l'auditoria no està actuant en forma correcte, permet que fins la setmana passada, es a dir nomes 5 anys!!!, segueixi operant amb tranquil·litat, i això en diem justícia.

A la fí va venir a dir que Justícia no fa res mes que guardar papers sense volta ni solta.

Quants funcionaris sobrers devem tenir al País?? quants funcionaris d'alt nivell, encara menys eficaços i sobretot mes polititzats devem tenir??

Quants diners ens podríem estalviar al cap de l'any?? em sembla que la resposta seria pornogràfica en aquests moments de crisi.

 

el constitucional

El tribunal ha arribat a la conclusió de que no poden arribar a cap conclusió per jutjar una "cosa" que prèviament havia estat aprovada per el Parlament Català i després ratificat per Las Corts Espanyoles.

Com a ciutadà ja no entenc que es plantegi a un grup de juristes que valorin el que la majoria del poble ha aprovat. Em sembla que aquest tribunal tenia que inhibir se de tal judici adduint que el poble, en la seva majoria, representada en el Parlament i Corts ja ho havia aprovat.

En segon lloc aquest mateix tribunal, honorant la màxima representació jurídica que ostenten hauria de dimitir en ple perquè la meitat dels seus membres ja fa dos anys que han perdut la titularitat del seu càrrec i per tant no estan qualificats per judicar ni aquest ni cap altre tema.

En tercer lloc, si després de redactar 5 ponències (tampoc se perquè ho han de fer) no han estat capaços d'arribar a una conclusió unànime, també haurien de dimitir per coherència jurídica, demostrant que aquest "equip" no està en condicions d'arribar a una conclusió viable i així donar pas a un nou equip de juristes amb un altre mentalitat.

En quart lloc haurien de dimitir perquè es evident, fins i tot per un invident ,que tots ells estan sota sospita donat que els seus criteris estan altament influenciats políticament i no es clar que jutgin com a jutges sinó com a representants d'una opció política. Si la justícia deixa de ser cega i comença a actuar parcialment ja no es justícia, es manipulació política.  

Finalment i per no fer la llista mes llarga, tots ells haurien de dimitir per respecte. El mateix respecte que tota la judicatura demana i ens exigeix quan gosem jutjar los a ells, cosa que aparentment nosaltres no podem fer.

Ho dic avui que aquests senyors encara no han arribat a cap conclusió després de quatre (4) anys de discussions.

Si demà arriben a una conclusió que jo no consideri justa, des d'aquí ho denunciaré tal i com faig ara, i no acceptaré que ningú m'exigeixi acatament a un ordre polític, ni que sigui  amb l' intermediació  d'un jutge. Crec que una decisió aprovada per majoria democràtica no s'ha de sotmetre a la manipulació política de cap partit.

saloufest

Fest per avui, fam per demà. Crec que es el millor que es pot dir de l'ocurrència que han tingut els dirigents de Salou a l'hora de posar en marxa aquest tipus de turisme.

Sembla mentida que un país com el nostre, amb tanta història i suposada experiència en el mon del turisme, encara ho gestioni amb unes mires tan curtes. I mireu, si la cosa es limités a Salou, encara podríem dir allò tan castellà de "con su pan se lo coman" però el problema es que això projecta una imatge "equivocada" ( o potser ja no tan) del que es Catalunya i del que Catalunya pot oferir als qui vulguin viatjar i trobar llocs atractius i una oferta turística atraient.

Com a Català m'avergonyeixo del que representa aquest turisme basat en el consum massiu d'alcohol, "juerga" permament i evidentment cap mena de negoci generat per el País.

NO ho veureu pas això a la Costa Blava Francesa, a la Costa Amalfitana Italiana o a qualsevol lloc on tenen cura d'un patrimoni limitat i prefereixen menys turisme i de mes qualitat.

Potser em direu selectiu i us contestaré que si mil vegades.

Em fa pena veure poblacions que han perdut qualsevol mena d'identitat marinera per tal de convertir se en un marasme de botigues (que ara de passada es moren de gana) i baretos on nomes hi veus turistes de borratxera.

Tenim un País molt maco i si deixem que se'l carreguin els qui no els hi preocupa, demà tindrem un País erm de turistes i ells, els qui han fet el negoci ja seran a un altre lloc i a la fí no tindrem ni els bretols de turistes de borratxera.

No senyors, la Saloufest no ha estat cap bona idea per molts euros que hagi reportat avui.

Fest avui, fam demà. Ja ho he dit abans.

l'Omar

Fa uns dies va sortir publicada una carta a La Vanguardia signada per en Dani Jorquera, President del Casal dels Infants per l'Acció social als Barris. Parlava d'un noi que, acabat de complir els 18 anys va tenir que deixar el centre d'acollida on havia crescut i, dos anys després ha mort apunyalat.

Per qui no sàpiga de que va el tema, es tracta de que la Generalitat, acull en centres propis o centres privats i subvencionats als nens i nenes que, per algun motiu de tipus legal, s'han quedat orfes o sense la tutela dels pares. Una feina increïble que fan professionals i voluntaris fins que els nanos compleixen els 18 i han de sortir al mon amb el que tenen, es a dir res.

S'els ha donat un sostre, una educació potser però segueixen sent persones solitàries i que arrastren problemes gravíssims no sempre resolts.

El problema es que així com la resposta es correcte fins als 18 anys, a partir d'aquell moment es un salt al buit, i per desgràcia, aquest buit es molt i molt gran.

L'Imma Pérez, Secretària d'Infància i Adolescència del Departament d'Acció Social i Ciutadania ha contestat dies després. 

En primer lloc sorprèn la llargària del títol, en segon lloc vull comentar la seva resposta per justificar el succeït, es a dir, la mort del nano.

"...a partir dels 18 anys, l'acompanyament dels professionals i de les entitats requereix d'una actitud receptiva de responsabilitat i compromís per part dels joves...." 

"...el Departament d'Acció Social ha creat nombrosos recursos, ...des del 2003 aquest departament ha triplicat el pressupost... i s'han multiplicat per cinc les subvencions ... i continuarem treballant...."

A la Sra. Pérez li diria en primer lloc, que ha mort una persona i que aquesta persona ja no es aquí per defensar se amb lo que aquesta persona no es pot defensar.

Com ell no es aquí, jo li contestaré amb permís de l'Omar.

Suposo que vostè devia conèixer al Omar i per tant deu saber si ell era o no responsable i compromès, sinó, com a mínim la seva resposta em sona frívola. 

M'agradaría saber com vostè enten el nivell de responsabilitat en una persona que mai ha tingut familia i que, als 18 anys es veu fora de l'únic lloc on algú li ha donat carinyo i amor i te que buscar se la vida sense ofici ni benefici.

En segon lloc m'agrada veure que parla en terminis indefinits a l'hora de quantificar els recursos i els pressupostos però jo ho trobo a faltar un sol numero que avali les seves paraules. Triplicar  un pressupost de 1€ vol dir 3€ però amb 3€ no es fa gaire cosa i si multipliquem 1€ per 5 tindrem 5€ i seguirem tenint misèria.

Quina pena d'oportunitat hauria tingut vostè per:

1) donar el pesam per la mort del nano

2) acceptar la possibilitat de que el sistema no hagi funcionat correctament, ni que sigui el benefici del dubte

3) si vol parlar de %, sigui respectuosa i doni números i elements de judici contrastables

4) abans de contestar hauria pogut averiguar que es el que va passar amb l'Omar en lloc de contestar amb prepotència i tractar nos a la resta de ciutadans com si fóssim tontos.

Finalment m'agradaria afegir un petit punt.

Tinc el privilegi d'ajudar a uns quants nens i nenes d'un centre d'acollida dels afores de Barcelona. Tenen entre 2 i 13 anys tots ells, i, l'historia de cadascun d'ells encara se'm posa la pell de gallina. Alguns d'ells han patit amb menys de 10 anys mes que jo en 55.

L'ajut que els estem donant es un reforç, amb l'ajut de psicòlegs, per tal de reconduir los com a mínim  perquè no es quedin despenjats de la resta.

Aquest ajut, la Generalitat, en principi, es va negar a que el donéssim i finalment no varen tenir mes remei que acceptar ho. Funcionaris curts de mira, com la seva cap, no han ajudat MAI, en CAP MOMENT, perquè la feina dels especialistes pugui ser mes eficaç.

Sra. Pérez, li desitjo que aquesta nit sigui capaç de dormi amb la consciència  tranquila.

Jo, com en Dani Jorquera penso que entre tots no hem fet prou per salvar l'Omar i demà en serà un altre.

Descansi en pau.

silenci

Benvolgut Sr. Rajoy,

El silenci es una eina que denota o millor dit pot denotar moltes coses: Defugir l'enfrontament,  frenar els comentaris no desitjats, impedir el creixement de la bola, serenitat, responsabilitat potser. Aquests son les possibles interpretacions positives, ara bé, també n'hi ha que no en son tan de positives: cagadubtes, no saber que dir, amagar la veritat, no poder dir res per por a les conseqüències, complicitat......

Tot això pot ser opinable i jo també tinc la meva opinió però, hi ha un element que vostè no pot oblidar i es que el capità d'un vaixell, el cap d'un exèrcit o el gerent d'una empresa, en virtut del seu càrrec, no poden amagar se i sempre han de donar la cara per ells mateixos i, sobretot, per el seu equip, els seus subordinats.

Jo personalment no votaré al sr Zapatero el dia que hi torni a haver eleccions però mai no votaré un home que no es capaç de liderar un equip i aguantar una situació difícil.

Llàstima d'oposició.

grecs vs alemanys

Nord contra Sud, treballadors contra mandrosos, grisos contra creatius, suposo que en puc trobar molts mes d'apel·latius que defineixin als uns i altres però ull, que nosaltres Catalans o Espanyols segons el criteri que vulguem emprar o ens vulguin agrupar, nosaltres repeteixo, formem part de l'equip dels Grecs per lo bo o lo dolent.

No es que m'amuini ni que preferís estar en l'altre equip però he d'admetre que no m'agrada com els Europeus ens comportem quan las coses van mal dades.

Els nostres pitjors instints afloren per treure no el millor sinó el pitjor de tots nosaltres.

Als Anglesos els ha faltat temps per agrupar nos en el fantàstic "PIGS" (Portugal, Islandia, Grècia i Espanya) obviant les seves pròpies mancances.

Ara els Alemanys acusen als Grecs de despilfarradors i potser alguns ho son i els Grecs els hi tornen la pilota tractant los de racistes i recordant tot el que els Alemanys han robat de Grècia.

Tinc bons amics Alemanys i Grecs i Anglesos i Italians i mai hem caigut en aquest tipus de provocacions ni de joc baix però em preocupa pensar el que pensem cadascú de nosaltres en l'intimitat.

Europa semblem mes un equip de futbol mal avingut on tothom vol quedar se la pilota en lloc de jugar per guanyar el partit.

No se, no m'agraden aquest tics que surten tan ràpid.