idees per combatre la crisis II

No se si sou un, deu o senzillament cap però el prop passat 21 de maig us vaig escriure per demanar idees per combatre la crisi. Si no hi ha ningú llegint els meus escrits llavors ja està be però si hi ha algú aquí darrera, us recordo que si tots hi posem una miqueta potser ajudarem a redreçar aquest el nostre país davant del desgovern que patim.

No busco el protagonisme per a mi, ja ho tinc superat, però m'agradaria pensar en una gota d'oli al costat d'un altre  fins fer una taca, i aquesta taca anar creixent fins que sigui visible i quan sigui visible que impregni el terra fins que no es pugui evitar i deixi una empremta que els incompetents no puguin amagar.

Segur que teniu altres blogs per on aneu contactant amb gent que, perquè no busqueu una idea  l'escampeu?

explotació infantil

En aquesta vida moltes coses son relatives i aquesta imagino que n'és una. Fins quin punt es legal utilitzar al teu propi fill, menor d'edat i sense la capacitat de discernir el que es bo o dolent per ell mateix, per un lucre econòmic i/o social, per el propi nen però també per als pares.

Hi ha ara a la tele, un parell de concursos en els que concursen nens, alguns d'ells molt petits,  cantant suposadament en directe. No se quines cadenes son ni m'interessa ni es el mes rellevant. El punt es que, en horari de nit, es a dir quan se suposa que els nens han d'estar dormint, els nens canten setmana rere setmana. Sembla que son dos programes molt coneguts i amb audiència suficient perquè aguanten en antena.

Un primer cop d'ull et permet dir, mira que be que canten els nens.

Un segon cop d'ull, una mica mes critic i meditat et permet dubtar de la legalitat d'una cosa així.

M'explico, aquests nens son massa petits per tenir uns determinats gustos musicals, entre altres coses perquè canten cançons mes antigues que ells mateixos. Es obvi que els pares alimenten o millor dit sobrealimenten als nens que tenen un mínim de possibilitats.

No nego que als nens els agrada cantar però em fa la flaire de que hi ha un nivell de manipulació important per tal de que als nens els "agradi" aquest tipus de vida.

Em recorda als pares que "lloguen" als nens per fer "spots" de televisió. Els he vist en acció, als pares em refereixo, i us asseguro que per molts d'ells, la seva feina es col.locar al nen o nen davant d'una càmera i parar la ma.

Imagino que es legal perquè ningú no ho impedeix i be que es veu la seva feina a la televisió però jo tenia entès que el treball no era permès per sota els 16 anys, o vaig errat.

Potser es que els pares no consideren això un treball però si hi ha diners per el mig, per a mi com a mínim no hi ha dubte.

Al mon hi ha milions de nens en una fase d'explotació, quan no morts de fam, molt pitjor però això no es un atenuant i no ens ha d'impedir evitar el que estar a tocar de la mà, aquí mateix.

deprimit

Avui estic deprimit. En principi no hauria de ser així perquè hem tingut un cap de setmana llarg i això ha estat força positiu. El temps ha estat bo i això també ajuda però un torna a la feina i veu que les coses no estan fàcils per a ningú i tots hem de resoldre un problema darrera l'altre i això ja complica una mica el dia a dia.

Però un espera que, dins la desgràcia, els qui se suposa que dirigeixen el País, donin exemple i siguin curosos en la seva gestió. Dons no, no nomes no, sinó que no amb "retintin".

Ahir surt un decret llei amb urgència impedint que, a partir d'avui, els ajuntaments ja no poden endeutar se mes fins a la fi del 2011. Això se'n diu, en el meu país, "alevosia" i nocturnitat però be, assumint que el Govern aspira a agafar los amb els pixats al ventre, ja ho fa be.

Ahir, a corre cuita tots els ajuntaments que estaven "al loro", com el de Sant Cugat, varen fer un ple per aprovar la sol.licitut urgent del crèdit necessari per aguantar fins finals del 2011.

Avui, el BOE ens publica el desmentit de lo anunciat ahir i rectifiquen el decret i ara els donen fins a final del 2010 per demanar aquests crèdits. Ull que no han passat ni 24 hores.

Fins aquí seria un nou capítol del que aquest Govern Estatal ja ens te acostumats i em podríeu  dir que no hi ha motiu per a depressió amb tan poca cosa.

Ho accepto, soc un exagerat, al cap i la fi es el de cada dia, no tenen ni P... idea del que decideixen i, en funció del nivell de protesta que generen corregeixen i ja esta be...

Ara be, la gota que ha fet vessar el meu got ha estat la Vicepresidenta del Govern quan ha dit, tota tranquil·la que amb una llei tan "complicada" es normal que hi hagi errors i ja està resolt el tema.

Ho he sentit a la radio aquest matí i ja no m'ho he pogut treure del cap en tot el dia.

Si la Vicepresidenta ECONÒMICA, la que se suposa que mes hi entén de números, diu que la llei es complicada i errors així son normals com se suposa que un ha de fer front a la tempesta que tenim al davant cada dia que passa.

Una llagrimeta de desencís m'ha rodolat per la galta tot recordant al George Clooney a la Tempesta perfecta quan veu venir la gran onada i sap que per molt esforç que ell i el seu equip hi posin, per molta lluita en condicions desavantatjoses, per moltes penúries prèvies,

per molta raó que poguessin tenir per estar en aquell lloc en aquell moment, l'onada de la incompetència no la podran saltar.

Estic deprimit però una miqueta menys, per dos motius, una perquè ho he escrit i això m'ha alleugerit una mica i dues perquè jo, com en Clooney, m'ha cagat en tots ells i he dit, si hem de morir serè lluitant perquè ells mai no podran amb nosaltres.

Bona setmana 

idees per combatre la crisis

Imaginem per un moment que cadascú de nosaltres aporta una idea per ajudar a combatre la crisi. No es tracta de ser especialista en macro o micro economia, es tracta de ser raonables i pensar amb lògica.

Si las ajuntem totes segur que som capaços de contribuir a reduir el dèficit aquest tan fabulós que tenim tan a nivell estatal com del nostre País.

Començaré per una idea que m'ha sortit per casualitat aquest matí baixant per Capità Arenas a Barcelona. A tocar de la Diagonal hi ha un edifici que ocupa un espai que podríem titllar de privilegiat sense cap dubte: la residencia d'oficials. 

Jo he sentit que els militars estan des invertint en actius immobiliaris per tal de poder reinvertir en la modernització del seu material. Bé, jo la segona part no crec que sigui necessària i que aquesta reinversió es pot fer en altres coses molt mes profitoses però fins i tot acceptaria que es reinverteixi en "coses" que es produeixin en el nostre teixit industrial.

La meva proposta es fàcil, que es venguin aquest edifici i vagin a lloguer o a un lloc mes adient per uns militars, no se, una caserna a la muntanya o al camp.

Quants milions d'euros en podem treure per aquest solar, alguns.

Apa, ja en tenim una, benvingudes les altres i las passem totes al Montilla.

Bon cap de setmana

llei vaticana

L'altre dia va sortir el ja famós judici per les obres d'art de la Franja de Ponent. Hi ha tot un seguit de coses en aquest judici que a mi em sobten i per el que veig nomes es a mi, lo qual deu voler dir que no deu ser rellevant.

En primer lloc i per evitar confusions posteriors vull deixar clar que no considero en cap cas que cap de les dues opcions tingui cap dret per sobre de l'altre, es a dir que ni els uns ni els altres.

En primer lloc la primera cosa sorprenent es que dos bisbats son els qui lluiten per unes obres d'art, entenc que dos bisbats catòlics i jo em pregunto, no es la religió catòlica la que pregona que no ens hem d'aferrar als bens materials, no diuen que donis al qui no tingui, que siguis generós amb els altres i que reparteixis els teus bens, etc.? 

Se'm fa estrany veure com els màxims representants locals de l'església catòlica no prediquin amb l'exemple de generositat, austeritat i fins i tot pobresa o es que ells també fan bo allò de fes el que jo dic però no el que jo faig.

Superat el primer escull ve el segon. El bisbat d'Aragó addueix que, segons la "llei vaticana" ells son els titulars de les obres. la "llei vaticana"!!!!, es que els religiosos també fan lleis i a mes lleis que ultrapassen territoris i estan per sobre las legislacions no religioses???

O es que els religiosos poden establir lleis diferents de la resta dels mortals. Un pensaria que llavors els casos de pederàstia poden quedar plenament emparats per aquesta legislació particular??

Finalment resulta, per el que he llegit, que un bisbat li va comprar las obres a l'altre i que això no si val.... no havíem quedat que no han de tenir res material, com es que compren obres d'art entre ells?

Finalment un petit comentari, perquè las esglésies tenen les portes tancades si son la casa del poble i el refugi dels desfavorits i dels qui no tenen casa.

No se tot això em revolta una mica perquè jo crec que Déu, si ens veu des d'allà dalt no es deu pas sentir gaire cofoi dels seus representants aquí baix.

Jo, com a mínim no me'n sento.

Parapent

Aquest passat cap de setmana varem estar al Pre Pirineu, a Ager, per volar en parapent. Si, si, volar jo en un parapent. La pena es que a la fi, el vent ho va impedir, però hi tornarem perquè he estat molt a prop del salt al espai i em sembla que ja no podré evitar tornar hi.

El que veieu volant a la foto de dalt es diu Josep Maria i va ser l'únic que ho va poder fer en un curt espai de temps en que el vent va permetre des pegar nomes als monoplaces.

Al fons els Pirineus, una vista fantàstica, la zona, preciosa.

Us recomano La Mercè, un petit restaurant a Fontdepou, al costat d'Ager on el menjar val molt la pena, igual que els seus propietaris, la Mercè i el seu marit.

L'escola de vol es diu Entre Núvols i en Jordi i la resta del equip han demostrat una gran professionalitat a l'hora de buscar el moment i el lloc adequat per iniciar nos així com també evitar riscos innecessaris.

Aquest cop no ha estat possible però hem passat un cap de setmana força agradable.

Us ho recomano 

funcionaris

Aquest es un escrit que no m'ajudarà a guanyar amics però com em vaig comprometre a dir el que penso, allà vaig.

Quan el Sr. Zapatero va anunciar el suposat pla d'ajust que vol posar en marxa, obligat per els mandataris reals de la política econòmica internacional, el primer col.lectiu que va sortir a la palestra ha estat el dels funcionaris. La majoria dels diaris i altres mitjans es varen apressar a fer reportatges on es preguntava a funcionaris de tot tipus, o millor dit d'alguns tipus específics, com ara metges i professors. Evidentment tots ells protestaven per el que consideren un atac i un greuge i es queixaven de la retallada.

Recordo una metge que protestava tot dient que ella portava molts anys fent de metge amb un sou congelat, un altre que deia que nomes guanya 1.300€ i ara li baixen 150 em sembla recordar. 

Anem a pams, d'entrada, hi ha dos grups menys recordats i mes necessitats dins d'aquest paquet: els jubilats i sobretot els grups de dependència. A aquests no se'ls demana gran cosa perquè quasi ve no tenen veu ni vot. Aquests dos grups es mereixen que ens caigui a tots la cara de vergonya perquè no hi a cap raó que justifiqui que els nostres progenitors, desprès de tota una vida de treball, ara no puguin ni viure amb dignitat. Tampoc que els qui no poden valdre's per si mateixos, també se'ls arraconi com si no fos cosa nostre.

Dit això i tornant al que ens ocupa ara, venen els funcionaris.

Jo no ho puc evitar i sempre els hi vull preguntar: si no esteu contents amb el sou de funcionari i considereu que us tracten injustament, perquè no renuncieu (ull, he dit renunciar, no demanar una excedència per tornar el dia que vulguis) i baixeu  a "l'arena" de la resta de treballadors  on hi podeu trobar un munt d'oportunitats amb sous molt mes alts i cap limitació. No us entenc qui us obliga a quedar vos en una feina tan poc agraïda, darrera una finestreta  sense fer res profitós i criticats per tots i a sobre tan poc remunerada..........

Poca broma, els funcionaris tenen tots un punt en comú, no renuncien ni en pintura a la seva feina.

No els hem vist pas sortir al carrer per dir que donaven una part del seu sou als 4 milions d'aturats, o als que siguin que no cobrin del PER, ni treballin en negre.

Per cert, als petits empresaris, cruels i depravats, tampoc hi ha ningú que els ajudi a aguantar els seus negocis en marxa i quan vagin petant, els respectius treballadors aniran al carrer i aquest ningú els compta.

Be, ja ho he dit, es discutible, potser, però em sembla que no es cap mentida el que he dit tot i que sigui desagradable. Ja em perdonareu, bon vespre.