el sr. Molins

El Sr. Molins es l'advocat del sr. Millet (ho he posat en minúscules expressament) i avui ha comparegut davant dels mitjans de comunicació (feia temps que no ho feia) tot elegant ell, sabia que avui parlaria i s'ha posat en consonància amb la seva imatge.

Les seves paraules m'han arrancat llàgrimes de pena quan ha dit que el sr. Millet es tractat per tots nosaltres com un empestat des que va admetre les seves irregularitats.....

Ràpidament l'he volgut trucar per que li transmeti al seu defensat el meu sincer penediment si per part meva ha pogut patir qualsevol maltracte psicològic tan emèrita persona, tan maltractada per la societat civil, nomes perquè ens ha estafat aproximadament uns trenta i pico milions d'euros, a mes de presumir durant anys de la seva fortuna davant de tothom mentre els cantaires del Palau no podien fer res perquè no hi havia pressupost...

El Sr. Molins considera un error que la jutgessa hagi ordenat la presó sense fiança del sr. Millet ara, mes tenint en compte que l'altre jutge, el Solaz, no te cap problema ni cap pressa en jutjar al Millet abans no es mori de vell....

Ja se que la feina d'un advocat es la de defensar el seu client i ho dic abans algun dels qui puguin llegir el meu blog m'ho retreguin però no puc evitar que els meus budells grinyolin quan determinades persones tenen una actitud prepotent i perdonavides alliçonant nos quan el mínim que podrien fer es posar se la llengua on.......

Ho sento, a mi m'han ensenyat que lo primer es la veritat, lo segon es la ètica i lo tercer la correcció. Jo els dos primers si, el tercer punt ja no soc capaç de mantenir lo sempre.

bona nit

tunels de Vallvidrera

Segons l' Expansión els Túnels de Vallvidrera perdran usuaris per tercer any consecutiu!!

Tenint en compte que Tabasa es una empresa pública em ve una primera pregunta al cap i es: que passa quan una empresa pública no obté els resultats desitjats, es fa fora als gestors?? nooooooo, es busquen solucions???

Com un es mes aviat curiós segueixo llegint l'article (9/06/2010) i veig que es una empresa amb 78 empleats i, cosa curiosa, onze consellers (no esta malament la proporció, toca un conseller per cada 7 empleats...) que han cobrat (els consellers) 92.540€ es a dir 8.412€ per cap, fantàstic si aquesta es la vàlua del seus consells....

Fins aquí tot es informació financera i política però es que jo agafo els túnels un mínim de dos cops al dia i alguns cops quatre, es a dir que els conec una mica.

Dons bé, cada dia hi ha cua als peatges, just en el moment mes car per nosaltres, usuaris, i en els set anys que fa que els utilitzo no he vistmai que hagin fet res per impedir aquest embus.

Però aquest no es el pitjor, quan surts dels túnels, camí de Barcelona ve el pitjor embús, la sortida cap a la ronda de dalt i la Via Augusta. La cua de la sortida de la ronda te un mínim de 1km de cua parats, dia si dia també i no hi ha hagut cap canvi ni cap millora.

I un llavors pensa, i els consellers que aconsellen, o es que nomes son càrrecs per cobrar.

No han pensat mai en desdoblar, en fer una modificació de la sortida per evitar que ens quedem amb un sol carril operatiu, en buscar solucions que aportin fluïdesa al transit. 

Lo únic que han sabut fer es pujar preus (els suposats preus dissuasius) que ja han aconseguit el seu objectiu, dissuadir a molta gent.

Visca els consellers per empreses que no deixen de reduir ingressos tot i que son, pràcticament l'únic accés per carretera de la gent que ve de la banda de Rubí, Sant Cugat, etc (no contarem ni l'Arrabassada, ni la de Vallvidrera per perilloses i poc recomanables).

educació

Llegeixo a La Vanguardia d'avui que el 30% dels estudiants acaba primaria sense saber llegir ni escriure correctament i un terç passa l'anglès sense el nivell mínim.

El titular es prou gran però, amb tota franquesa, no es ni molt menys tot lo important que la cosa es mereix.

Podem arreglar la nostre economia, podem intentar construir un estat del benestar, però si abaixem el nivell per que tothom aprovi i fem allò tan freqüent del cafè per a tothom, la caguem, la caguem del tot.

L'educació es el pilar on s'ha de sustentar tot el que haguem de construir mes endavant, allò que aquí anomenem el pal de paller.

Us en faríeu creus, quan viatjo fora, del nivell d'anglès que tenim aquí, senzillament fa pena.

Som un país on la gent encara es riu de no saber parlar anglès, es riu de la seva pròpia incultura!!!

Hem, la meva dona i jo, intentat inculcar, als nostres, el valor d'estar ben preparat per fer front al futur i al que els esperi i crec que ens han escoltat. A la majoria dels nostres amics la situació es similar i això es un orgull però no n'hi ha prou.

Son milions de joves els que s'han de formar i estar preparats per un futur molt mes competitiu.

Tinc la sort de parlar cinc idiomes i encara no soc capaç de poder entendrem amb milions de persones però se que les llengües permeten unir i mai separar.

Feu me cas, no tingueu mai vergonya de parlar, d'intentar ho, i veureu quantes portes s'obriran.

 

Africa

Acaba d'engegar la Copa del Mon de futbol a Sud Africa i m'estic meravellant d'unes quantes coses.

En primer lloc que això d'anar a Sud Africa es com anar a la fi del mon per molta gent si es que son capaços d'ubicar aquest país. Africa es negre i per tant es perillós i no pot funcionar.... aquest seria un petit i fàcil resum del que representa per molta gent. Parlen ràpidament del perill de circular per el carrer (oblidem que a les Rambles de Barcelona son pocs els turistes que no son atracats diàriament, però es clar nosaltres om gent civilitzada), parlen de l'atracament a un hotel on hi son els periodistes portuguesos (avui es parla al diari de que han detingut uns delinqüents que atracaven hotels a Barcelona), parlen de l'incapacitat d'aquella gent d'organitzar aquest esdeveniment i oblidem el que deien de nosaltres tan als JJOO del 92 com a la Copa del mon del 82, parlen de gent que son tot el temps ballant per el carrer mig despullats (recordo algo d'això cada any a Barcelona i no nomes a les platges de la Barceloneta).

Africa no es un país, es un continent, sens dubte el continent mes jove i mes desafavorit del mon. Jove perquè la majoria dels seus països, en el format actual, no tenen mes de 100 anys, la seva població te una mitjana d'edat baixíssima degut a les guerres i malalties que han patit ( i pateixen encara). Es el continent mes desafavorit perquè es el darrer lloc que els occidentals hem deixat anar després d'esquilar la majoria dels recursos, començant per el famós Leopold de Bèlgica, que segurament te el dubtós honor de ser el pitjor de tots a l'hora d'enriquirse tot i destruint un poble, el Congo Belga.

Africa es un continent ric en matèries primeres de tot tipus però sobretot minerals rars que s'utilitzen en noves tecnologies així com minerals i pedres precioses, coses totes elles dominades per grans potències econòmiques i polítiques, que s'encarreguen de corrompre als polítics locals de manera permanent.

Africa es un continent ric en productes primaris com ara agricultura però es un país on la gent es mor de gana i es que els cultius no son per ells sinó per grans multinacionals que s'enduen el produït per menjar d'animals o el que sigui a Europa o EEUU.

Africa, tot i això es un paradís de llum i de color, Ningú que hi hagi anat (amb dos dits de front) ha pogut mai oblidar aquelles extensions planes fins l'infinit on el sol es pon amb majestuositat. Sabanes increïbles amb milers d'animals que deambulen sense para compte de fronteres humanes. Les platges de l'Índic son encisadores, els boscos de l'interior  del continent entre Ruanda, Congo i Uganda, on ni tan sols es pot caminar i on es poden descobrir els goril·las del bosc, els deserts del Namib o l'immens desert del Sàhara que creua d'est a oest tot el continent i on, gràcies a Deu, l'home encara no hi ha construït res, trets dels inútils d'AlQaeda.

Africa es gent que sempre riu per poc que tinguin perquè res no tenen.

Africa es calor i llum, es color i foc.

Si mires els ulls d'un nen veuras tot el que aquell continent te i tot el que li manca.

Anar hi es ajudar a que puguin sortir per els mateixos.

Si no hi heu anat mai, us ho recomano, Jambo!!!

opinió generalitzada

Ahir era a una de las cafeteries del aeroport fent cua per pagar el meu esmorzar. La noia de la caixa es va oblidar, a l'hora de cobrar, un entrepà que havia agafat i jo li vaig recordar que es deixava de cobrar-me'l.

Ella m'ho va agrair i jo li vaig dir que entre nosaltres no ens teníem que enganyar.

Llavors, una veu darrera meu em va dir, vostè no es pas polític.

Jo em vaig mirar l'home que m'acabava de dir això i tots dos varem somriure.

Aquí va acabar l'historia però al cap d'uns segons, sempre reacciono tard, vaig pensar, quina pena de país on tots estem d'acord com a mínim en una cosa: 

que tots els polítics ens enganyen....

diuen

Diuen que l'actual president del Futbol Club Barcelona s'ha fet un patrimoni d'uns quants milions de euros fent us del seu càrrec com a president del club. Diuen que el mateix individu apareix en els materials encautats en el cas Pretoria. Diuen que te operacions mes que dubtoses a Uzbekistan amb els màxims mandataris del país, raó per la qual el Barça hi te tantes relacions en aquest moment.

Diuen i diuen i si jo ho he sentit, jo que no estic en cap posició especial i no tinc accés a cap informació privilegiada, que saben els periodistes i els qui se suposa que estan aqui per evitar que aquestes coses passin.

Per què alguns temes i algunes persones semblen que siguin "tabú" a l'hora de ser investigats.

Com a soci del FCB em sembla que tinc dret a conèixer la veritat sobre l'home que ha dirigit el nostre club els darrers anys, puc?? 

86

Aquest es el número 86 dels posts d'aquest any, es a dir un mes dels que vaig escriure en tot l'any passat. No està malament per a mi, encara que no sigui comparable als blogaires "professionals".

Aquest es el primer any on realment estic treien profit del meu blog, profit en un sentit estrictament personal, perquè s'ha convertit, d'una banda en un mitjà per buidar el pap i així evitar la repressió dels qui no es poden expressar. D'altre banda i mes important, m'ha servit per poder raonar e intentar posar per escrit els meus pensaments, això que en diuen aprendre a escriure.

De passada el meu corrector m'ha ajudat fortament a no fer masses faltes ortogràfiques.

Si he ofès a algú sense motiu demano disculpes

Si he ajudat a algú d'alguna manera me'n alegro per ell i per mi

Si algú hi troba un moment d'entreteniment, fantàstic

En qualsevol cas jo seguiré perquè m'agrada i m'omple.

Així que ja ho sabeu, de manera desordenada, sense tenir un fil argumental tret que no sigui expressar la meva opinió, em tindreu sempre que tingui "algo" per escriure.