equip o estrelles

S'està jugant el mundial de futbol i he detectat un punt sobre el que trobo que no es parla gaire.

Serà casualitat però els equips que estan guanyant son aquells on no hi ha grans estrelles, son els equips que juguen com a blocs, on les individualitats pesen menys que l'equip, on el divisme queda esmorteït per una feina repartida i contrapesada entre tots.

També es un mundial on han privat el rol d'aquestes estrelles fins que s'han anat apagant una darrera l'altre i els mitjans de comunicació han anat perdent el rumb a la recerca de notícies de las que compten ara, es a dir frivolitats i qüestions sense insubstancials però altament mediàtiques.

La gent gaire be no sap qui hi ha a Paraguay, Alemania, Uruguay, Holanda (tret dels qui han jugat al Madrid o Barça).

El divisme ha estat qui s'ha carrega en primer lloc a francesos, després anglesos i finalment italians i argentins que havien vingut i es pensaven que guanyarien sens baixar del autobús.

Queden pencaires que no paren de córrer els 90 minuts del partit i el que faci falta i, a mes saben jugar a futbol. Aquest punt també es important perquè els africans han posat la força i l'entusiasme però els ha faltat tècnica i als asiàtics els hi falte experiència.

Curiós que estigui parlant de futbol perquè podria estar parlant d'economia. Només hi hauria una diferència, Espanya no estaria en aquest grup.

sancions exemplars

Així m'agrada, si un gos caga a la via pública i els seu amo no ho recull, 300€.

Ara be si un home tira una burilla de cigarreta a la mateixa via pública, al mateix lloc, la cosa costa 95€ i un es pregunta, quina es la diferència??

Jo no la trobo, es un problema de pes de la merda tirada, aquest argument el podria entendre.

Es que la merda de gos es tòxica i en canvi la cigarreta es biodegradable?, em sembla que es a l'inrevés.

Es que els gossos tenen una classificació pitjor, una mica com el deute Espanyol davant del deute Alemany??

Deu ser que les burilles nomes cremen i en canvi, les cacas de gos fan pudor??

Un dels principis bàsics de la justícia es ser objectiva i equànime, cosa que aquesta no es però tampoc oblidem que es l'Hereu i tots els imputats qui ho han fet....

Per cert, ells quina multa haurien de pagar per tot el mal que li estan fent a la ciutat, o es que això no es cap infracció....

un llibre

He acabat un d'aquells llibres que no et deixen indiferent: Era nuestra tierra, de Mathieu Belezi.

El tema poc o gens conegut (com a mínim per a mi), l'ocupació francesa d'Argelia i la posterior independència assolida amb molta sang vessada per ambdós costats.

El llibre no busca cap posicionament per cap dels dos costats i si descriu amb duresa el que tots dos varen arribar a fer, uns per mantenir els seu sistema d'esclavatge i els altres per alliberar se. Al final els Francesos varen tenir que marxar del país i, com diu un dels personatges del llibre, els canvis no es produeixen sinó hi ha sang per el mig.

Però no volia parlar del llibre en si sinó dels llibres en general.

Ara que comencen a proliferar els llibres electrònics i un veu, amb molta pena, que el futur del llibre paper està força carregat de núvols voldria trencar una llança en favor del paper.

Aquest llibre que he acabat no l'hagués trobat mai sinó fos que vaig tafanejar a la meva llibreria, sinó fos que la meva llibretera em recomanés aquesta o un altre lectura. Internet te avantatges, segur, però com a mínim per a mi es impossible que em supleixi aquest mirar les cobertes, tocar el paper, descobrir els secrets amagats en una imatge que sol ser l'esquer del que ha de venir després.

Els llibre electrònics poden servir per el que jo anomenaria llibre document, els llibres de text, els llibres d'investigació, tècnics. Arribarà segur al anomenat  "best seller", a aquells llibres que es venen per l'impacte mediàtic i punt, perquè aquí si que arribarà internet. El llibre electrònic difícilment pot substituir el llibre "sentiment", el que expressa una manera de pensar, el que explica una història i que no tothom ha de reconèixer.

Agafar un llibre es un estat d'ànim i et serveix per a transportar te cap un altre mon, un altre temps, no ho perdeu, no ho perdem.

 

accident a Castelldefels

L'accident de Castelldefels ha esta fruit d'una temeritat d'una acció grupal. Com sempre e el nostre país, ara hi podem buscar els famosos tres peus al gat però crec que la cosa es tan simple com dramàtica.

D'entrada sap greu veure com alguns mitjans, entre ells El Periódico, hi posaven mes pa que formatge i buscaven culpables ocults en forma de titulars escabrosos, però això em sembla que ja forma part de la nostre manera d'entendre el "periodisme".

Tothom ha intentat buscar culpables i sobretot veure per on podíem involucrar l'Estat com a responsable però no ha estat possible.

Sempre es podria haver demanat mes protecció a les andanes, un pas soterrat mes ampli, encara que nomes sigui per tres dies l'any, soterrar la via del tren, desviar el seu recorregut perquè no passi per allà, avisadors acústics que després generaran las protestes dels veins, reduir la velocitat del tren perquè protestin els passatgers, etc.....

La qüestió es que si la gent no hagués fet el que no podia fer, avui tots ells serien vius.

Això s'en diu ser corresponsables en una societat on tots hi tenim drets, però també deures i responsabilitats.

Llegia a un comentarista que sinò volem un estat tutelat hem d'assumir les nostres responsabilitats.

Si protestem perquè ens obliguen a circular a 60 km/h quan ho podríem fer força mes ràpid es per aquest motiu, perquè ens han educat i sabem el que podem fer i el que no.

Quants atropellaments hi ha hagut per persones que han creuat en un semàfor en vermell.

Significa llavors que hem de posar baranes a tots els carrers.

Tot es millorable però acabaríem visquen en un mon agobiant i sense cap mena de llibertat individual.

Jo soc el primer que he creuat en un semàfor en vermell i encara que fa anys que no ho faig, també havia creuat la via fora del lloc establert. Avui em sap greu perquè jo vaig tenir sort i en canvi ells no n'han tingut.

La propera vegada vigilaré mes i m'ho pensaré dos cops abans de fer una infracció, pensaré en els qui no han tingut aquesta segona oportunitat.

el sr. feudal

Llegeixo a l'Expansión (curiós que no surti a La Vanguardia) que l'estat Espanyol i las CCAA com les anomenen, estan "estudiant" les grans fortunes, de caràcter opac, que son a Suïssa i les dades dels quals han estat donades per el Govern Francès. 

Ja està, no hi ha mes soroll perquè imagino que no es vol remenar la cosa mes del estrictament necessari, perquè podeu comptar qui hi ha en aquestes llistes, segur que cap de nosaltres.

Es a dir que si tens una gran fortuna, et demanen si us plau, si vols tornar aquest diners pagant una quantitat correcte, sempre negociada per ambdues parts i sense fer cap soroll ni publicitat, òbviament.

Si jo fes el mateix amb la meva empresa o la meva declaració de renda segur que l'inspector de torn em dirà: miri l'importaria que ens tornes ni que sigui una petita part del que no ha declarat, òbviament si us plau, sense cap penalització, queda ben entès, i seguirem siguen bons amics. Imagino que si o serà que no?

Per això parlo del sr. feudal perquè tot i que han passat segles d'aquell tipus d'estat, les coses no totes han canviat tant com això.

Abans, el sr. feudal tenia uns drets i unes prebendes que el servidor i/o els petits empresaris no tenien: dret de pernada seria el mes notori però tampoc pagaven impostos, tot i com ara i sempre amb la connivència dels regents, altrament dits polítics avui.

Es a dir que si torneu a veure Robin Hood penseu que nosaltres som una mica com aquells camperols tontos (sempre ho son) que fugen davant del sr ric i ruc que els esprem al màxim però amb la diferència que no tenim cap Robin Hood que ens ajudi.

empresari/treballador

S'està discutint la tan famosa reforma laboral i sembla que tot el tema es basa en la reducció del nombre de dies d'indemnització que s'ha de pagar per poder fer fora una persona d'una empresa, es a dir baixar de 45 dies a 20 o 30, el que sigui.

Els treballadors ho tenen clar, volen els 45 dies i ho puc arribar a entendre, em vols fer fora, paga, fins aquí. Ara bé, perquè un treballador es far mereixedor de mes diners per el fet de haver estat mes anys en una empresa? es un dret adquirit que nomes te el treballador? l'empresari que te els treballadors molts anys, de fet es tira pedres a la pròpia taulada, perquè si un dia els ha de fer fora li serà molt mes car!!, no es irracional? a mi em sembla que sí.

Un empresari intel.ligent, seguint aquest criteri, hauria de fer fora a la gent cada dos anys, siguin bons o dolents i així el cost de reposar los serà sempre molt es baix... ho trobo estúpid.

En canvi, el treballador que aguanta deu anys o quinze, si el fan fora s'enduu una bona picossada, per què?? per haver entregat anys a l'empresa? no ha esta mútua l'entrega? o es que nomes hi ha explotació i esclavatge??

En canvi si vols fer fora una persona que no treballa, o no ho fa be, o no s'ha adaptat als nous temps has de seguir pagant la mateixa indemnització que per un bon treballador, això es normal???

Imagino que ja sabeu quina es la meva posició, però us convido a tots els qui sigueu treballadors a que penseu per un moment en aquesta situació i no en vosaltres mateixos.

Qui sap, potser alguns empresaris podrien arribar aa tenir raó i tot!!!!!!! 

Burka o niqab

Fa temps que em rondava tractar aquest tema perquè em sembla polifacètic a l'hora de tractar lo i em temo que, per variar, els nostres polítics no el saben tractar o mes aviat nomes el saben manipular.

Jo he viatjat a alguns països musulmans on la presència d'aquest tipus d'indumentària es força habitual i sempre m'ha xocat quan les dones duen la cara tapada. 

Quan les dones duen el cabell cobert (i només el cabell), d'una o altre manera, se'm fa difícil poder fer una valoració. No fa pas tans anys que a casa nostre, les dones es cobrien el cabell quan entraven en una església i en canvi els homes es treien el barret....
Ara els homes no duen res al cap majoritàriament i en canvi son moltes les cultures i religions on els caps van tapats, ja siguin homes o dones: des de la petita kippa jueva i/o el seu barret negre d'ales, fins al mocador que den les dones hindús. Es a dir que no es patrimoni dels musulmans.
Ara be, quan es tracta de tapar la cara hi ha dues posicions que s'hauria de poder diferenciar, les qui ho duen per obligació i les que ho fan per voluntat pròpia. Dubto, i es nomes la meva opinió, que poques dones duen voler dur el burka si he de fer cas als diferents llibres que he llegit sobre tot d'Afganistan, país on els talibans han obligat, sota pena de càstigs molt greus, a totes les dones a dur el burka. No crec que cap home ni cap religió poguin obligar a cap dona i s'ha acabat.
De fet, quan, amb la família, varem viatjar a Omán, per poder visitar la mesquita del Sultá Qaboos (que per cert val la pena), dona i filla es varen tenir que posar un mocador tapant tot el cabell i no nomes per sobre sinó a la manera àrab. Ja us puc assegurar que la cara de la meva filla era tot un poema tot i que estava molt guapa. Es va sentir profundament reprimida encara que s'ho va prendre amb filosofia.
Si viatgem a Iran o Aràbia Saudí ens podem trobar que les dones occidentals, vulguin o no, han de cobrir se el cap i això en direm repressió i opressió i no ens agradarà i a elles menys. Aquells obliguen per els seus preceptes i ara nosaltres comencem a fer el mateix adduint la  obligació d'ensenyar la cara???? perquè ho equiparan a un passa muntanyes....(dit per l'inefable Hereu)
Si a una dona que vol dur algun tipus de vel l'obliguem a treure'l no estarem encara alimentant els seus motius per dur lo? jo crec que si.
Sempre he cregut que les obligacions son totes poc edificants, l'educació es lo bàsic.
jo crec que es molt millor deixar que les nenes que vinguin amb vel se les ha de deixar entrar i serà feina de l'educador de fer li entendre que si es la seva voluntat anar així perfecte però que mai ho faci perquè ningú l'obligui, perquè ningú te aquest poder. Trigarem mes però tindrem gent amb criteri.
Per cert jo no he vist cap burka a Catalunya, es a dir el burka que pesa no se quants quilos i dur una reixa als ulls. No se si m'atreviré però si en veig una crec que li diré que ningú no la pot obligar a anar així. 
La resta, tot el que es parla i ara es debat als ajuntaments em sembla una solemne "xorrada" que no es correspon a cap demanda feta per les pròpies dones interessades.
Llibertat si, manipulació no gràcies.