caravanes solidàries

Ja han passat uns quants dies per poder començar a opinar amb una certa objectivitat del tema de les caravanes solidàries com la que va acabar amb el segrest de dues persones i que, feliçment aquest cop ha acabat raonablement be. I dic raonablement be perquè el preu de la llibertat d'aquestes dues persones ha estat un terrorista que no trigarà a tornar a fer el mateix altre cop i una quantitat de diners, la que sigui, que alimentarà aquests grups que nomes volen fer mal.

No seré jo qui critiqui als negociadors ni el que s'hagi pagat. Suposo que en les mateixes circumstàncies faria el mateix, es a dir el que faci falta, per això son els segrestos.

Tampoc em vull posar amb les dues, inicialment tres, persones que han patit en primera persona aquesta situació. Ells ja han pagat un preu força alt per tot el que han patit. A mes els vull transmetre el meu respecte per tot el que han passat.

Feta aquesta introducció vull anar cap el moll de l'os.

En els darrers dies he llegit altres blogs com: http://elradardesarria.blogspot.com/2010/08/ara-toca-parlar-clar.html , o llegit escrits en favor i en contra com la Pilar Rahola i la Judith Mascó.

La solidaritat amb els necessitats es una bona praxis sempre i quan l'objectiu sigui aquest únicament: ajudar als mes desafavorits. Quan aquesta suposada solidaritat requereix d'una important dosi de publicitat i de bombos i platerets, llavors ja no es solidaritat sinó alimentació del propi ego i si això, a mes es fa amb els diners dels altres llavors ja no te cap mena de justificació.

Esta prou demostrat que l'ajut que Barcelona solidària portant a altres ONG's, no oblidem que ells no feien pas de ONG, l'haguessin pogut donar per altres mitjans molt mes econòmics i segurs, es a dir que, segurament tothom s'hagués pogut estalviar el que ha passat.

Ara be, aquest no sembla ser l'objectiu principal d'aquesta caravana. 

Primera pregunta: com es que hi son ficats tants organismes públics i tants càrrecs públics.

Es cert que a Dakar, on havia d'arribar la caravana, hi havien d'anar, entre altres la Sra del Sr. Hereu, la dona del delegat de presidència, Ignasi Cardesús, Toni Camps, coordinador d'esports de l'Ajuntament de Barcelona, Josep Carbonell, també de l'Ajuntament,.... en avió?? per fer la foto, tot això pagat per fons solidaris o per nosaltres??

Si estic equivocat m'agradarà que qui estigui qualificat em rectifiqui però tots aquest noms els he llegit, no me'ls invento.

El que mes greu em sap de tot això es que, en primer lloc mai ningú no aclarirà l'origen i el destí dels fons aquests ni contestarà aquestes perguntes meves i de tanta gent.

El segon, i molt pitjor, es que no saben el mal que han et a la gent que treballa realment allà, als qui estan donant la seva vida per ajudar als necessitats i ara si que corren perill, sinó es que han de marxar i abandonar la feina tan valuosa que estaven fent per el perill que ara s'ha generat en aquelles zones.

Fa poc pocs sabien on era Mali i menys se'n preocuapven però uns quant hi treballaven per ajudar a un dels pobles mes pobres de la terra.

Ara, gràcies al espectacle de Barcelona Solidària tothom coneix Mali, però com el refugi dels terroristes de Al Qaeda. Bona feina.

Això si, molta cobertura de premsa i no us imagineu quan ens ha costat la gresca. 

fotografies

L'altre dia i avui també i de fet cada dia apareixen mes i mes a tots els diaris, fotografies de gent morta, normalment assassinada o víctimes de guerra.

La duresa de les imatges ha anat "in crescendo" a mida que sembla que la gent "necessita" mes cruesa en els missatges o be els periodistes i els diaris pensen que així ha de ser.

Quan es diu que a una pel-lícula no s'han o no es convenient que els nens vegin determinades imatges i després veus el que veus als diaris un es pregunta, som cínics o senzillament estúpids o creuen que ho som.

Soc capaç de discernir entre realitat i ficció i, gràcies a Déu, entre el "tomàquet" i la sang a les pantalles del cinema però no puc evitar patir força quan veig les imatges dels morts en un atemptat a Afganistan o a Mèxic u on sigui.

No se on ha anat a parar l'ètica dels diaris a l'hora de jutjar fins on s'hi val per guanyar lectors, però fora bo recuperar un esperit de rigor en aquest aspecte.

Stephen Hawkings

No se si molta gent s'ha fixat en les recents declaracions de'l Stephen Hawkings en les que descarta la existència divina del cosmos, es a dir, en altres paraules, que Deu no ha creat l'univers.

Per a mi lo bo de les seves declaracions son les reaccions dels líders religiosos, la mes interessant la del rabí Sacks que diu que "a la Bíblia no li interessen els detalls tècnics de com es va crear l'univers"....Altres, mes fins diuen que mentre en Hawkings abonava la teoria de la compatibilitat de la creació de l'univers i l'existència de Deu tenia raó però ara no. Es clar, mentre no m'emprenyis ja em va be però ull si em toques el meu negoci....

Jo no soc ateu però ja fa massa temps que estic convençut que Deu i fe son una cosa, religió i església en son un altre.

Soc creient i no me'n amago i fins i tot puc assegurar cada cop mes que la meva fe es ben viva però també puc afirmar sense embuts que l'església m'ha decebut molt i molt i ja no em representa. Tinc molt de respecte i fins i tot admiració per alguns membres de l'església perquè els conec en persona per la lluita personal que estan fent per ajudar als necessitats, però tots ells estan molt per damunt de "l'església" que d'altres han creat per dominar el mon a la seva manera.

Potser aquest es un tema en el que molt gent no vol opinar o considera massa delicat. Hi estic d'acord però si vull ser coherent amb mi mateix i amb l'ètica de vida que intento practicar crec que hi havia de dir.

Aeroport del Prat

EasyJet renuncia a una base pròpia al Prat per l'arribada de Ryanair.

Aquesta es, per a mi, una mala notícia per diferents motius. El primer sens dubte perquè es, un cop mes, la pèrdua d'una companyia de qualitat davant una que només ofereix preu i preu.

Això es pa per avui però fam per demà i no fa pas gaire ja parlava així en un altre post.

En segon lloc perquè els Srs. d'EasyJet denuncien, un cop mes i ja no es cap novetat, la política intransigent d'Aena, aquesta satànica empresa que gestiona tot el que vola a casa nostre.

En tercer lloc perquè els qui, des de Catalunya haurien de lluitar perquè això no passi, no faran res.

En quart lloc perquè aprofundim en tenir un país de baix cost mes que un país de qualitat.

Ryanair avui aposta per Barcelona i fa quatre dies deia que això no afectaria a Reus i Girona.

Ara ja reclama més "ajuts" a les dues ciutats, es a dir pagueu si voleu que em quedi si no foto el camp. Això es culpa de Reus i Girona que es varen conformar en tenir una sola companya aèria en lloc de buscar complementar ho amb altres i ara es quedaran sense res.

Però es que a Barcelona ens pot passar el mateix demà passat.

EasyJet en canvi, no feia soroll, dona servei correcte a preus correctes i ajuda al potència ment del Prat.

Potser EasyJet no contribueix al desenvolupament intercontinental però ajuda a intercomunicar amb Europa que ja es positiu.

Per cert, ara que sembla que han descobert els nostres polítics que existeix un país que es diu Xina (ja te merit), fora bo que descobrissin que par anar a Xina, o a Hong Kong, no ho podem fer ho directament, ho dic perquè si després diuen els inefables que hem d'anar cap  allà e invertir hi i facilitar que els turistes d'allà vinguin aquí, potser farà falta poder ho fer sense tenir que pujar al nord d'Europa.

barracons

En l'anterior post acabava parlant de l'escola i aquí empalmo amb un altre de les noticies publicades aquesta setmana i que hauria de fer caure la cara de vergonya l'actual govern i els anteriors des de l'inici de la democràcia.

A Catalunya tenim aproximadament 1050 barracons a les escoles i d'aquests uns 850 son aules d'escola. No voldria fer demagògia però quin polític pot tenir els pebrots de "necessitar " un cotxe oficial quan un sol nen no pot disposar d'un aula per poder estudiar, quin polític pot gastar un sol euro en un "estudi per fer volar coloms" si un sol nen no disposa d'aquell mínim imprescindible per poder aprendre.

Sempre he dit (i ho he practicat) que el millor legat que deixarem la meva dona i jo als nostres fills es l'educació i el coneixement del mon que els hem donat. La resta, la que sigui només serà un complement de lo primer.

Senyors polítics, si voleu ser dignes d'aquest apel.latiu i voleu guanyar el meu vot al Novembre mes val que poseu en el programa eradicar en la propera legislatura TOTS els barracons.

Mai no serem un país capdavanter en res si els nostres fills no poden créixer en un entorn educatiu adequat i en aquest no hi val cap excusa.

Una Llengua imposada

Avui surt a La Vanguardia un escrit d'en Xavier Sala i Martin amb aquest nom. Si jo tingués el seu predicament i les seves capacitats hauria escrit el mateix tot i que, darrerament i am b les seves actuacions com a cap de finances del FC Barcelona m'han demostrat que "la carn es feble" i fins i tot un bon professional com en Sala I Martin pot perdre part del seu prestigi quan intenta justificar lo injustificable, com es la gestió econòmica del FCB amb el Laporta.

Fet aquest parèntesi tornem a lo que ens ocupa.

La imposició mai es la bona solució per quasi be res, es mes sol ser una mida contraproduent en la majoria dels casos. Diga li a un nen que no toqui una cosa per incitar lo a fer ho quan abans potser ja no hi tenia gaire interès. Als EEUU varen decretar la llei seca i va ser l'inici del consum mes desaforat d'alcohol. Les mides coercitives no solen aportar res mes que publicitat, i de la negativa, sobre el que intenten regular i pocs efectes saludables.

A mi, que el tantes vegades incompetent conseller Huguet, ara ens deixi anar aquesta solemne tonteria d'imposar el català als docents de les universitats (posteriorment negada per el propi govern). Com es pot ser tan obtús i limitat en la capacitat de raonar que no entén que les llengües son SEMPRE factor de suma i mai de resta.

Tan de bo demà, les universitats catalanes tinguessin un centenar de professors d'arreu, que obliguessin als nostres estudiants a conèixer anglès (que masses no parlen), xinès, indi, o el que fos.

Mai no aconseguirem que Catalunya com a país sigui res si la seva cultura no es capaç de competir i alimentar se de la resta del mon, fins i tot el castellà.

Un altre cosa es que vulguem que tothom parli català però això s'ha de fer a les escoles no a l'universitat però d'això en parlaré després.

stress

Ara que tothom ha tornat i hem de fer front a tot, feina, problemes, escoles, etc...torna a aparèixer el temut stress i amb ell tots els problemes i perjudicis que provoca física i psíquicament a qui el pateix.

Qui no ha patit stress, difícil de trobar. Diferent, com sentia en el Sr. Terricabres es tenir o "patir" una certa tensió. La tensió pot ser un element positiu si se sap gestionar amb un cert equilibri.

Per evitar l'stress us recomano algun petit consell i un de molt bo que he recollit d'un gran mestre de ioga, en Jordi Colomer.

- evitar situacions d'stress (estúpid però cert)

- evitar tractar diferents problemes al mateix temps, intentar fer ho un per un

- Practicar ioga

- Fer meditació

i sobretot el mes brillant: cada hora feu deu inspiracions ben fetes, inspirant profundament, tan senzill, tan eficaç.

Ah, si fossi ho d'aquells que diu allò tan estúpid com, no tinc temps de fer ho, llavors dues opcions: sou tan tontos que no sou capaços de valorar que el vostre cos es el mes important que teniu en aquest mon, o be no val la pena que us preocupeu, total nomes es el vostre cos....