una setmana fora

Aquí us deixo una setmana sols i organitzeu una vaga general!!!

Però no aprenem, seguim sent una riota al mon. M'explico, en primer lloc, el país fa vaga i ningú no se'n entera, jo era  Londres i ningú em va venir a dir, oi que feu vaga avui. Es a dir que, impacte mediàtic zero per començar. 

Segon, com som al final de tot ni tan sols interferim ni afectem als altres com fan els francesos.

Tercer, som l'únic país del mon on l'encarregat de verificar el bon funcionament dels sistemes de seguretat es al capdavant de la manifestació, i l'home segueix, i el seu cap amagat sota una pedra, visca en Saura i en Boada.

Quart, donat "l'immens èxit" crec que tots els treballadors haurien de reflexionar si els seus representants sindicals els representen o senzillament son tan "papanates" com el Saura.

Diuen que ara estan meditant el que han de fer ben asseguts a la seva poltrona.

Us recomano el Sr. Nueno avui a La Vanguardia, ho te força clar.

Per cert tothom que conec va treballar sense cap problema i es que, gràcies a Déu, en som uns quants que creiem que el millor que podem fer per el país  es treballar força i be.

Bona setmana 

correbous

Son tots uns hipòcrites que han desacreditat el nostre Parlament i el, ja fini quitat govern.

Com poden dir que els correbous han de ser protegits perquè estan arrelats a unes zones del País i que no son violents.

Las corridas no estan també tan o mes arrelades a moltes zones del País.

Em temo que hem demostrat un nivell de papanatisme difícil de superar i aquest ridícul prou que l'utilitzaran els de Madrid i companyia.

Malament comencem l'inici del canvi, que alguns polítics reivindiquen, si a la primera ocasió ja ens saltem la ètica i la lògica, el seny i el progrés.

Tot si val per un vot encara que la gent opinem coses diferents.

Lo important no es el que pensem sinò el que ha de semblar que pensem i de fet, si no tenim cap fe, millor ni fe ni ètica.

Visca la democracia

Jo creia que democràcia es aquell sistema en el que la gent podem triar en llibertat el que volem fer o no, però acabo de descobrir que, al nostre país, això de la llibertat es una qüestió condicionada als "interessos" d'uns senyors que, aportar no aporten res però ajudar a destruir el poc que tenim això si.

Imagino que el 30 els sindicats aniran tots cofois dient que la vaga ha estat un èxit però algú preguntarà i analitzarà quanta gent no pot triar si vol fer o no vaga?

Uns petits exemples:

- els pares que s'han de fer càrrec dels fills que no PODEN anar a l'escola, no hi serveis minims

- tots els qui utilitzen els transports públics, perquè els serveis mínims son inexistents

- els conductors de qualsevol transport als qui, per pebrots, no poden treballar per poder bloquejar a tots els altres, vulguin o no.

- els qui depenen d'algun funcionari per treballar perquè lo de fer vaga els funcionaris ho fan puntualment

- tots els qui ja estan aturats....

- els qui, com jo, serem fora del país, treballant i es que no tenim cap elecció.

Tenim uns sindicats que, amb un 20% d'atur, en dos anys, la seva única aportació notòria que no eficaç haurà esta aquesta peculiar vaga, una vaga que abans de començar ja sabem tots que serà un èxit, però un èxit de represió.

Alzheimer

Avui he llegit al Periódico una entrevista que l'hi han fet a la Diana Garrigosa, dona de'n Pasqual Maragall, malalt d'Alzheimer i un article de La Vanguardia, que parla de les descobertes que s'han produït en la detecció de la malaltia.

D'altre banda acabo de llegir un llibre, entre brumas que tracta la malaltia en primera persona.

Masses impactes en poc temps per ignorar la malaltia que em fa mes por, per sobre de qualsevol altre.

Això d'anar perdent el control del cap, perdre la capacitat de coordinar i sobretot la memòria em sembla la pitjor manera de degenerar un mateix i em sembla molt dur per un i sobretot per els altres.

Llegir el que pateix la Diana respecte al seu marit es francament angoixant i el pitjor es que, avui per avui, no hi ha solució fiable.

Això si, sembla que ara, mitjançant unes proves no accessibles per a tothom, com a mínim avui, que permeten la detecció precoç dels primers símptomes. I aquí es planteja un problema curiós, segons l'article de La Vanguardia, s'ha d'informar o no el pacient d'una malaltia que no li apareixerà fins d'aquí uns anys. Perquè resulta que l'alzheimer es posa en marxa dins el cervell un mal dia i es nomes al cap d'anys, quan surten els primers símptomes i anys després comença la degeneració notòria.

Jo soc partidari, si m'ha de tocar el rebre, poder saber ho, no es pas valentia, es disposar de la capacitar de gestionar el meu temps i poder prendre les decisions necessàries.

Així que preneu nota.

 

fills

Poques vegades, com avui, he tingut la necessitat d'escriure com la tinc aquest cop. I la tinc sense saber com lligar el que necessito transmetre.

Avui mes que mai, escriure aquest post es una manera d'alliberar un conjunt de sensacions difícils d'entendre.

Vagi per endavant que el que m'ha passat no es res anormal, ans al contrari es el que passa a totes les famílies, però es que això a mi no em consola ni em fa bategar mes lentament el  cor.

Aquesta setmana la meva filla ha marxat de casa per anar a treballar a Hong Kong per uns mesos just dos mesos després que el meu fill marxés a viure amb la seva parella a un pis de Sarrià. 

Masses acomiadaments per una persona que te la llàgrima fàcil i que ni tan sols es pot acomiadar de la seva gossa quan la deixo a la residència ....

Ja ho se, tots els meus amics, la majoria dels quals ja han passat per això, em diuen que si es el que toca, que està molt be i totes aquestes coses i jo dic que si i els entenc però es que jo no ho critico, nomes em fa un mal allà dins que ni tot el meu ioga ni les meves meditacions m'han permès superar ho encara.

Estic ple d'orgull de veure que els dos ja saben volar per si mateixos i a mes veure que ho saben fer força be però que fotut que es ser pare en aquest moment on es barreja per igual el goig i la pena.

Ja ho se, d'aquí uns dies l'orgull pesarà mes i la pena quedarà arraconada però fins llavors, quan passo davant de les seves habitacions, noto un buit que no es tornarà a omplir mai mes de la mateixa manera.

Tornaran o no però aquell fil invisible que ens aguantava units s'ha deixat anar per crear noves famílies i noves parelles i per sempre mes vindran però ara serà de visita. 

Si ja ho heu passat sabeu de que parlo, si encara no, sapigueu que un dels dies mes feliços de la vostre futura vida serà també un dels mes tristos i es que això de tenir fills es molt fort.

Aquí un pare que es el pare mes orgullòs del mon per veure tirar endavant els fills però que no pot evitar enyorar vint i vuit anys de vida familiar.

Apa fins la propera que ja tot estarà mes tranquil. 

torsió

La torsió es una asana molt habitual a qualsevol sessió de ioga.

La torsió ajuda a estirar tot el cos i facilita la bona col-locació de la columna vertebral, eix de tot el nostre benestar.

No es pot fer de qualsevol manera però jo us segueixo informant d'una pràctica que pot contribuir fortament a una millora física i psíquica no gens menyspreable.

Al costat hi teniu la foto.

Bon setmana 

Birmania 2

Al Agost us vaig començar a parlar una mica de Birmània. Avui puc seguir explicant una mica mes el que amaga aquest país.
Per els qui ja heu estat al sud est asiàtic us diré que Birmània no es com els altres països i, en canvi, te una mica de tots ells amb tot de matisos que val la pena considerar.

Te la riquesa monumental i molt mes que la que ens ofereix Tailàndia o algunes parts d'Indonèsia (Borobudur o Bali) però en canvi no te el desenvolupament turístic que tenen ells i encara els farà falta uns anys per arribar hi i abans hauràn de canviar moltes coses al país.

Te la manca d'infraestructures com ara Vietnam però es respira molta mes llibertat a Vietnam i aquest país te una empenta que no es veu a Birmània. Però ofereix la possibilitat de conèixer un país no afectat massa per els efectes (positius i negatius) que comporta el turisme i el desenvolupament econòmic.

Te temples únics com ara Cambodja i un futur polític per resoldre com ells però te moltes mes coses per ensenyar.

De qualsevol manera tampoc es el primer país que recomanaria a l'hora d'anar hi per primer cop cap aquella banda de mon si el que es busca es màxima  comoditat i facilitat per tot.

No es pas difícil però no es el mes fàcil.

Si hi heu d'anar us recomano una agència que con neixi be el país es important. Jo us recomano excellencetours

No hi tinc cap interès però son bona gent.

Seguirem informant.