controladors

Acabem, be encara no ha acabat la cosa, de viure un exemple fantàstic d'un cúmul de males gestions que han acabat explotant mes fort del que, imagino, ningú havia previst.

En primer lloc destacar que AENA, la de sempre, la que centralitza tot, la que decideix el que vol de manera monopolística i monolítica que ha permès que els controladors acumulessin tan de poder que, a la fi, els ha explotat a les mans. Possiblement l'empresa pública estatal de pitjor gestió i mes anacrónica.

En segon lloc els controladors, senyorets dels aeroports, que volen fer el que els doni la gana i cobrar el que vulguin i entenen que ells estan per sobre de la resta del mon, espanyols, portuguesos i altres que sobrevolin el SEU espai aeri.

En tercer lloc el govern del estat que ni sap controlar Aena i que només al final, tard ha acabat fet front al tema

En quart lloc el cap de l'oposició que lo únic que ha sabut fer es no fer res, nomes criticar i quedar se quiet a les Canàries.

Finalment els prop de 600.000 persones que s'han quedat sense poder volar.

Avui nomes vull parlar als controladors. 

SI en algun moment varen tenir raó, ja l'han perdut i no la tornaran a tenir.

L'imatge patètica de la controladora, plorosa, dient que l'han obligat amb pistola i tot. Que esperava, que a mes li riguem les gràcies.

Lamento ser potser massa cru però tan de bo tots ells vagin al carrer i contractem gent nova amb condicions noves i matem el problema. Ells potser tenien problemes però mai no tindran motiu suficient per destrossar els interessos de les 600.000 persones afectades directament i de tots els qui han estat afectats indirectament.

El fi no sempre justifica els mitjans

hostesses Delta

Si voleu amb Delta Airlines tindreu el privilegi de poder veure les hostesses mes velles de tot el mon. Ull, he escrit velles, no belles i no pretenc ser masclistes sinó una persona normal.
En el vol a Nova York dues de les hostesses, les responsables de  la secció turística, sumaven entre les dues un mínim de 120 anys i us asseguro que no exagero. Dues que sumaven mes anys que quatre de Singapore Airlines per donar un exemple.
Unes petites consideracions:

- tot i que es movien amb força agilitat per a la seva edat, un es pregunta, en cas d'emergència, es a dir suposant que hi hagi que moure's molt ràpid perquè hi ha circumstàncies greus, pot una persona de mes de 60 anys, ser la qui s'encarrega de moure la gent, ho dubto.

- es just, racional i correcte que es contracti una persona de mes de 60 anys per fer una feina fonamentalment física

- finalment si les persones som el reflex o l'imatge d'una empresa, quina imatge creieu que projecta una companyia aèria quan les hostesses son gent d'aquesta edat, en lloc de estar en tasques de supervisió o comandament.

Un Nord-americà em va explicar la raó de tanta No raó.

El sindicats Nord-americans impedeixen que les hostesses deixin de volar, qüestió de poders sindicals. Si senyor, visca la raó i la lógica.

Esperarem que aquestes persones acabin anant amb un bastó mentre tiben del carretó de les begudes o potser li demanaran a un passatger que les ajudin.

 

eleccions

Si no m'equivoco, els parlamentaris tenen l'obligació de declarar el seu patrimoni i els seus ingressos. Entenc que, a mes, aquesta es una obligació que afecta a tots els parlamentaris, inclosos els nous.

Així que ara tots els socis del Barça tindrem l'oportunitat de veure quin es el patrimoni que te el Sr. Laporta, un cop deixada la presidència del FCB. Us recordo que quan va assolir la presidència només era un advocat casat amb la filla del Sr. Echeverria, sogre i avalista. 

Ara ja no està casat amb aquella senyora, no te l'aval  del seu sogre però tinc molta curiositat per conèixer el seu patrimoni.

Potser, i dic nomes potser, ens emportarem alguna sorpresa sorprenent, valgui la redundància. I segons el que surti, llavors lo de la moció presentada per el FCB contra ell tindrà, o no, sentit i raó de ser.

jo no vaig votar

Bé, per ser exactes, a mi no em varen deixar posar la meva papereta dins l'urna.
Jo, com la senyora de davant, ho volia fer però la presidenta de la "mesa" (no se perquè no es diu taula) ens va informar, amb el manual de normes a la mà, que no els deixaven que els votants poséssim la butlleta dins l'urna.

Imagino que el que tocava fer en aquell moment era mirar les normes però ens varem conformar i acceptar perquè no se m'acut cap raó per la qual aquella dona em digues una mentida.

El que em va molestar, i molt va ser que al vespre, a la tele vaig poder veure la majoria dels candidats, es a dir ciutadans com jo sense cap càrrec que els diferencii de mi, posaven la butlleta dins l'urna amb un ampli somriure i davant dels respectius presidents de taula i amb les càmeres de TV al davant.

Les normes diuen algo respecte a que alguns si i altres no?, som alguns ciutadans indignes de confiança i altres si mereixedors d'aquesta confiança?, tenen por de que jo faci alguna malifeta amb el meu vot? quina podria fer? 

Masses preguntes i segur cap resposta però a les properes eleccions al ajuntament no em conformaré. Tan de bo els altres que pensen com jo també ho facin.

Per cert, tret del fet histriònic de tenir al Laporta al Parlament, celebro el resultat assolit per tots nosaltres.

Boqueria

Al bell mig del Soho a Manhattan hi ha un restaurant que es diu Boqueria.
Tradicionalment, quan viatjo mai no vaig a un restaurant del país, qüestió de principis, es a dir com fan els italians que sempre mengen als restaurants italians.
Aquest cop, en canvi, el local em va semblar atraient i vàrem entrar.
La decoració, molt adient, el tracte agradable i cuina de casa al Soho. Pa amb tomàquet fet amb coca, patates braves dignes de la Barceloneta, pebrots del piquillo que no picaven, tapes que no desmereixen els bons de tapas de Barcelona.
Es la primera vegada que trobo un digne ambaixador de Catalunya fora de Catalunya.
Als prestatges hi havia ampolles de Vichy Catalán.

El restaurant era força ple i segur que això, amb el boca orella, difon la nostre cuina, els nostres productes i el nostre país molt millor que moltes campanyes que costen molt mes.

Jo, de política o hi entenc però de màrqueting i de màrqueting viral potser si que en se una mica

Catalunya no es una marca que es pugui construir a cop de talonari. Trigarem una mica però la marca es construeix poc a poc amb missatges consistents.

Catalunya, Barcelona son les nostres marques i un bon àpat es una bona manera de començar.

Si aneu a MY us el recomano.

NY 2

Ara que el tema del atur sembla que ja es un tema que ens interessa a tots deixeu que us expliqui un altre cosa que he constatat a NY.
Vas a qualsevol bar, restaurant, cafeteria o fins i tot a qualsevol botiga i el nombre de cambrers o dependents es enorme, fins i tot un podria dir que desproporcionat.
M'ho vag estar mirant i a la fi vaig treure la meva petita conclusió:
Als EEUU el despido es lliure, es a dir que avui treballes i avui et poden dir passi ho be i avui ja no tens feina. Sembla dur i segurament es dur però aquesta facilitat a l'hora de fer fora es correspon amb la mateixa facilitat a l'hora de contractar.
Tu necessites gent perquè ara hi ha feina i agafes a la gent que necessites, quan ja no els necessites, la gent perd la feina però durant un temps, el que sigui, aquesta persona que NO tenia feina, ha estat treballant i guanyant un sou i, si, a mes ha treballat be potser el qui l'ha contractat se'l queda.
D'altre banda hi ha un altre punt, als EEUU una part important del sou s'obté a base de les propines ( mes aviat la obligació e imposició del 20%) que paguem els consumidors.
Això fa que el risc de l'empresari sigui menor i motiva encara mes al cambrer que atenent millor pot obtenir una millor propina.
Es el que els americans anomenen una "win & win proposition".No se si es molt o poc just però allà estan al voltant del 8% de tasa d'atur mentre que aquí estem al 20%.....
Aquí, al nostre país no, aquí es millor no tenir feina i cobrar eternament el subsidi però no volem que l'empresari abusi.....
Segur que soc cruel i potser soc empresari però francament, com diu la dita, prefereixo mes un 10% d'algo que el 100% de no res.
De vegades els anàlisis simplistes poden ser força positius. 

idees des de NY

Hi ha polítics que busquen solucions complexes on es poden trobar solucions senzilles.

A Nova York, els taxis estan canviant els Fords immensos que gastaven qualsevol desmesura per uns nous Ford Escape híbrids. Els cotxes son força mes petits i per tant millors per a conduir per aquella ciutat, gasten molt menys, contaminen molt menys i, de passada deuen ajudar a Ford.

Sr. Hereu, de vostè no espero gran cosa atenent a tot el que ja ens ha llegat però es possible que algú, al Ajuntament que vostè dirigeix podria considerar negociar amb Ford (fàbrica a València) i substituir els taxis actuals per el seu model Escape o parlar amb Toyota que també te el Prius hibrid. 

Imagino que els taxistes hi haurien de dir la seva però penso que si a NY funcionen pot ser un bon banc de proves per Barcelona, no???