Qatar

Qatar, benvolguts conciutadans, es un país que ja existia fa quinze dies. De fet fa fins i tot uns quants anys que existeix. Per ser mes precís podria afegir que fa un temps (el 10 de Juny) Qatar Airlines, la companyia de bandera de Qatar va inaugurar vols directes de Barcelona, capital de Catalunya, i Doha, capital de Qatar i vols des de Barcelona a Sao Paulo. En aquell moment tothom ho va trobar força be això de poder volar amb aquella companyia i que aquella companyia unís Barcelona amb un país com Qatar.

Avui, això de que el FC Barcelona s'associi a Qatar ara es un anatema, i tots els periodistes i columnistes de pro hi treuen la punta al llapis i els benvolguts conciutadans hi cauen de quatre grapes.

Fent una metàfora diria allò tan tronat que es deia abans: jo racista no soc però la meva filla no es casa amb un negre.....

Qatar es una monarquia absoluta però voldria recordar que l'Estat Espanyol també es una monarquia. Es clar no es el mateix perquè a Espanya hi ha democràcia però el rei es manté i el seu successor, com a Qatar, es el fill....

Son teocràtics i musulmans i això significa que ja no hi podem tenir relacions? es a dir que no podem tenir relacions amb cap país musulmà? ostres, això limitarà les nostres capacitats energètiques, oi?, be, cap problema.

Son dictatorials diuen, em sembla que la Xina també es una dictadura, no? be, doncs tampoc comprarem productes de Xina, ni de Cuba, ni de no se quants altres, oi?? be ja no tenim energia ni productes per comprar.

Ara, ja estem tranquils, comprarem a Russia, però tampoc estic segur que siguin una democràcia amb les mans gaire netes,.... fora també de la llista.

Qui ens queda? els ètics països Europeus? aquests si que son correctes, oi? recordeu tot el tema de bons escombraries? Això ve de Regne Unit i Estats Units per citar ne dos, be doncs tampoc podem comprar a Europa, que ens queda? vendre la casa i anar a lloguer!!!

Lamento dir que els Catalans mai no arribarem a ser un país.

Per cert, jo he volat amb Qatar Airlines cap a Àsia i força be, el servei nomes ed deu vegades millor que la millor de les europees.

 

Luis Eduardo Aute

Ahir vàrem anar a escoltar i veure en directe Luís Eduardo Aute. Es el senyor que surt a la foto, per aquells que segur no coneixeu.

Nascut al 43, es a dir que ja te 67 anys, una certa edat que no l'impedeix però actuar en un escenari, envoltat de gent que el segueix, i amb forta personalitat i veu.

He d'admetre que tot i que ja el coneixia, mai no he estat gran seguidor de les seves cançons.

Em va sorprendre molt la força i capacitat de la seva veu que recull tonalitats molt variades poc comuns en un cantautor.

Nomes vaig reconèixer una de les seves cançons: "les 400 coups", dedicada a Truffaut però ho vaig "disfrutar" igual, sobretot la fase final molt mes intimista, ell i la seva guitarra.

Als qui agradi el seu tipus de música aprofiteu la avinentesa, passareu una bona estona. Apart les seves cançons em va agradar reconèixer un estil de persona que em recorda molt la meva joventut, quan existia la cançó protest, únic sistema de protestar i aixecar la veu en un estat dictatorial. Aute es, com en Serrat, Raimón, etc. un d'els qui sabien emprar la música per manifestar la seva reacció.

Avui encara, l'home protesta, tot romàntic ell però, amb el mateix convenciment davant el que considera un mon injust.

Moltes de les seves lletres son poemes i val la pena escoltarlos.

Una agradable vetllada a l'Auditori.

Bicicleta, cullera i poma

Es el títol d'una pel.lícula dirigida per Carles Bosch i que tracta de la malaltia d'Alzheimer que pateix en Pascual Maragall.
Si teniu menys de 40 anys no us fa falta anar a veure la perquè segurament ho trobareu tot massa lluny de vosaltres. Si teniu els pares per sobre dels 60 anys, llavors us la recomano senzillament perquè conegueu de que va el tema, no fos cas que us toqués algun dia patir ho.
Per mi es un gran documental mes que una gran pel lícula. Reconeixes en cada moment la personalitat especial d'en Pascual Maragall en primera instància però sobretot descobreixes poc a poc el drama que cau sobre la persona d'ell mateix primer i sobre la resta després.
Menció apart mereix la Diana Garrigosa, la seva dona, personatge secundari però verdadera protagonista involuntària de tot aquesta història. A ella ningú la recordarà ni ara ni després però li ha tocat sens dubte el paper més ingrat de tots.
Ella aguanta, en un segon pla, la progressiva degeneració de la seva parella sense poder fer ho res mes que aguantar i fer el cop fort. "Chapeau"!!!
De tan en tan vaig repetint la seqüencia: bicicleta, cullera i poma senzillament per por a no poder recordar ho i es que hi ha poques malalties que em facin mes por que aquesta: perdre el contacte amb el mon i sobretot amb els qui estimo.
Viure el documental tan de prop es força colpidor, sobretot perquè ell ho viu com si la cosa no anés amb ell, tot i que el seu drama particular es ben palès.
Si algun dia m'hagués de passar a mi confio en que un ànima caritativa em doni una pastilleta abans de convertir me en un vegetal.
No us la perdeu, de moment encara la fan al Alexandra, a Rambla de Catalunya.

etica i responsabilitat

Us imagineu un bomber que, al bell mig d'un foc, diu que s'en va, que protesta? No

Us imagineu una infermera que, dins el quiròfan, decideix plegar i deixar al metge i al pacient per una qüestió particular? No

Us imagineu un policia, mentre es produeix un incident, que deixi el seu lloc de treball? un pilot mentre està volant? un conductor d'ambulància?. Tots ells son serveis públics i en podria esmentar molts mes.

Us imagineu l'informàtic de l'empresa que desconnecta el sistema operatiu de l'empresa a mitja jornada per una reivindicació? quants minuts creieu que duraria en el seu càrrec? pocs.

Es menys responsabilitat la d'un conductor d'ambulància o una infermera que la d'un controlador? No. O es que això es mesura en funció del número de persones que "estan en les teves mans"?

Si es així llavors l'home que controla que tinguem llum a casa pot ser molt mes important encara, perquè si ell apaga l'interruptor ni tan sols els controladors serveixen de res.

Em sembla que el problema de fons es que des de fa masses anys els d'Aena han permès que els controladors (no es mereixen el nom de senyors) es creguin que son imprescindibles i, en aquest mon ningú ho es.

La tècnica i la preparació fan que qualsevol de nosaltres pugui ser controlador amb força facilitat si ho comparem amb un enginyer, o un metge o fins i tot un informàtic.

Hi ha feines divinitzades i el controlador n'es un d'ells.

Difícil?? mes aviat qüestió de sang freda, concentració i abstracció, la resta no menys que altres feines.

Ara bé, un col.lectiu que no permet que hi vingui nova gent, que es mantenen com a grupuscle tancat i que mana i mana cada dia una mica mes acaba fent el que ha passat aquest cap de setmana.

Jo, com a consumidor exigeixo que aquests individus siguin acomiadats i punt. Jo no confio en ells e imagino que, com jo, molts altres que hem d'agafar avions tot sovint. quin grau de confiança puc tenir en gent que deixen la feina tal i com ho han fet ells. Es mes, si ho han fet un cop ho poden tornar a fer, no??

Son 1.200, tots fora i formaria 5.000 ( de passada reduiria l'atur), amb un sou equivalent als dels seus col.legues europeus i així evitaria que això pogués tornar a passar mai mes. Fins i tot podem anar a Europa a buscar professionals ja formats i operatius (no fa falta que siguin espanyols, al cap i la fí, l'idioma comú es l'anglès).

Com diu el Sr Barbeta avui a La Vanguardia, ara es el moment de posar ordre en aquella casa de grills, ara o mai.

 

controladors

Acabem, be encara no ha acabat la cosa, de viure un exemple fantàstic d'un cúmul de males gestions que han acabat explotant mes fort del que, imagino, ningú havia previst.

En primer lloc destacar que AENA, la de sempre, la que centralitza tot, la que decideix el que vol de manera monopolística i monolítica que ha permès que els controladors acumulessin tan de poder que, a la fi, els ha explotat a les mans. Possiblement l'empresa pública estatal de pitjor gestió i mes anacrónica.

En segon lloc els controladors, senyorets dels aeroports, que volen fer el que els doni la gana i cobrar el que vulguin i entenen que ells estan per sobre de la resta del mon, espanyols, portuguesos i altres que sobrevolin el SEU espai aeri.

En tercer lloc el govern del estat que ni sap controlar Aena i que només al final, tard ha acabat fet front al tema

En quart lloc el cap de l'oposició que lo únic que ha sabut fer es no fer res, nomes criticar i quedar se quiet a les Canàries.

Finalment els prop de 600.000 persones que s'han quedat sense poder volar.

Avui nomes vull parlar als controladors. 

SI en algun moment varen tenir raó, ja l'han perdut i no la tornaran a tenir.

L'imatge patètica de la controladora, plorosa, dient que l'han obligat amb pistola i tot. Que esperava, que a mes li riguem les gràcies.

Lamento ser potser massa cru però tan de bo tots ells vagin al carrer i contractem gent nova amb condicions noves i matem el problema. Ells potser tenien problemes però mai no tindran motiu suficient per destrossar els interessos de les 600.000 persones afectades directament i de tots els qui han estat afectats indirectament.

El fi no sempre justifica els mitjans

hostesses Delta

Si voleu amb Delta Airlines tindreu el privilegi de poder veure les hostesses mes velles de tot el mon. Ull, he escrit velles, no belles i no pretenc ser masclistes sinó una persona normal.
En el vol a Nova York dues de les hostesses, les responsables de  la secció turística, sumaven entre les dues un mínim de 120 anys i us asseguro que no exagero. Dues que sumaven mes anys que quatre de Singapore Airlines per donar un exemple.
Unes petites consideracions:

- tot i que es movien amb força agilitat per a la seva edat, un es pregunta, en cas d'emergència, es a dir suposant que hi hagi que moure's molt ràpid perquè hi ha circumstàncies greus, pot una persona de mes de 60 anys, ser la qui s'encarrega de moure la gent, ho dubto.

- es just, racional i correcte que es contracti una persona de mes de 60 anys per fer una feina fonamentalment física

- finalment si les persones som el reflex o l'imatge d'una empresa, quina imatge creieu que projecta una companyia aèria quan les hostesses son gent d'aquesta edat, en lloc de estar en tasques de supervisió o comandament.

Un Nord-americà em va explicar la raó de tanta No raó.

El sindicats Nord-americans impedeixen que les hostesses deixin de volar, qüestió de poders sindicals. Si senyor, visca la raó i la lógica.

Esperarem que aquestes persones acabin anant amb un bastó mentre tiben del carretó de les begudes o potser li demanaran a un passatger que les ajudin.

 

eleccions

Si no m'equivoco, els parlamentaris tenen l'obligació de declarar el seu patrimoni i els seus ingressos. Entenc que, a mes, aquesta es una obligació que afecta a tots els parlamentaris, inclosos els nous.

Així que ara tots els socis del Barça tindrem l'oportunitat de veure quin es el patrimoni que te el Sr. Laporta, un cop deixada la presidència del FCB. Us recordo que quan va assolir la presidència només era un advocat casat amb la filla del Sr. Echeverria, sogre i avalista. 

Ara ja no està casat amb aquella senyora, no te l'aval  del seu sogre però tinc molta curiositat per conèixer el seu patrimoni.

Potser, i dic nomes potser, ens emportarem alguna sorpresa sorprenent, valgui la redundància. I segons el que surti, llavors lo de la moció presentada per el FCB contra ell tindrà, o no, sentit i raó de ser.