Mascarell o Mas Colell

Ho vaig dir no fa gaire i ara em ratifico: no anem be. Benvolguts mitjans de comunicació, vosaltres que se suposa heu de ser els qui ens heu d'ajudar a interpretar les notícies, com es possible que sigueu tan miops a l'hora de buscar i trobar la noticia en el nou govern de la Generalitat. Esta vist que per tots vosaltres la noticia mes important del Govern es la incorporació d'en Ferran Mascarell al capdavant de cultura i ningú, repeteixo ningú no ha parlat de Andreu Mas Colell com al conseller mes important.

No estàvem tots d'acord en que el mes important es arreglar la economia del País? Si es així entenc que el nom del conseller d'economia hauria de ser, no nomes el mes rellevant, sinó averiguar qui es, que pensa, com pensa fer front als problemes que te per davant.

Es o no es un bon professional capaç de fer front a la crisi? etcètera, etcètera....

No senyor per tots vosaltres el mes important es que el conseller de cultura es del PSC, aneu senzillament  a lo fàcil.

Heu demostrat dues coses, o be que no en sabeu de periodisme o que no en sabeu d'economia o ambdues coses. Heu perdut una gran ocasió de posar vos per davant i ajudar al País a trobar el seu camí.

skyline

Barcelona es la meva ciutat i jo sempre havia estat capaç de reconèixer la meva ciutat amb el seu perfil, el que els americans anomenen l'skyline.

Hi ha ciutats que son molt fàcils d'identificar i Barcelona, com ara New York, ho era per mi,  i podia dibuixar el seu perfil amb els quatre edificis alts que sobre sortien del promitg.

Aquest cap de setmana vaig entrar a Barcelona per la carretera de Vallvidrera i vaig veure el nou skyline de Barcelona i ara hi ha tot un perfil nou que em costa de classificar.

A l'esquerra tot el 22@, un barri nou ple d'edificis molt mes alts que la resta de la ciutat. No vaig ser capaç de posar hi nom a la majoria. A la dreta hi ha el nou centre, la Plaça d'Europa de l'Hospitalet, al mig els de sempre.

Es curiós veure com ha crescut la nostre Barcelona, com ha canviat, aquell perfil baixet i provincià s'ha transformat en una ciutat amb un percentatge superior d'edificis de gran ciutat.

No em queixo, senzillament ho constato.

Barcelona es tan a prop de nosaltres que no som capaços de veure la realment.

S'ha de veure i s'ha de conèixer i sobretot no deixar que passin anys entre una visita i un altre.

 

nou Govern

El nou Govern es a punt de començar i l'oposició, la totalitat de la resta de partits ja han demostrat, abans de començar, que el seu sentit de país es menys important que els seus interessos de partit.

On es el sentit d'estat que permeti PRIMER, resoldre esl problemes de país abans de parlar de coses mes filosòfiques menys transcendents com ells mateixos li exigeixen a CIU.

Es allò de "fes el que jo dic però no el que jo faig".

Ells li diuen a CIU que no pensi en l'in dependència ni en altres coses que no siguin arreglar el país i, en canvi ells diuen que votaran no a un programa que ja els va be en lo econòmic però no poden aprovar l'investidura per la resta de temes....

Patètics tant el Nadal com la Sánchez Camacho que els importa un "bledo" Catalunya.

Sr. Mas, amb tots els possibles punts amb els que jo no pugui estar d'acord més endavant, jo el vaig votar i cada cop estic mes convençut d'haver pres la decisió correcte. Si mes no se segur que els altres no ho valen pas.

Sr. Mas, vostè te el meu vot i la meva confiança, sort 

Qatar

Qatar, benvolguts conciutadans, es un país que ja existia fa quinze dies. De fet fa fins i tot uns quants anys que existeix. Per ser mes precís podria afegir que fa un temps (el 10 de Juny) Qatar Airlines, la companyia de bandera de Qatar va inaugurar vols directes de Barcelona, capital de Catalunya, i Doha, capital de Qatar i vols des de Barcelona a Sao Paulo. En aquell moment tothom ho va trobar força be això de poder volar amb aquella companyia i que aquella companyia unís Barcelona amb un país com Qatar.

Avui, això de que el FC Barcelona s'associi a Qatar ara es un anatema, i tots els periodistes i columnistes de pro hi treuen la punta al llapis i els benvolguts conciutadans hi cauen de quatre grapes.

Fent una metàfora diria allò tan tronat que es deia abans: jo racista no soc però la meva filla no es casa amb un negre.....

Qatar es una monarquia absoluta però voldria recordar que l'Estat Espanyol també es una monarquia. Es clar no es el mateix perquè a Espanya hi ha democràcia però el rei es manté i el seu successor, com a Qatar, es el fill....

Son teocràtics i musulmans i això significa que ja no hi podem tenir relacions? es a dir que no podem tenir relacions amb cap país musulmà? ostres, això limitarà les nostres capacitats energètiques, oi?, be, cap problema.

Son dictatorials diuen, em sembla que la Xina també es una dictadura, no? be, doncs tampoc comprarem productes de Xina, ni de Cuba, ni de no se quants altres, oi?? be ja no tenim energia ni productes per comprar.

Ara, ja estem tranquils, comprarem a Russia, però tampoc estic segur que siguin una democràcia amb les mans gaire netes,.... fora també de la llista.

Qui ens queda? els ètics països Europeus? aquests si que son correctes, oi? recordeu tot el tema de bons escombraries? Això ve de Regne Unit i Estats Units per citar ne dos, be doncs tampoc podem comprar a Europa, que ens queda? vendre la casa i anar a lloguer!!!

Lamento dir que els Catalans mai no arribarem a ser un país.

Per cert, jo he volat amb Qatar Airlines cap a Àsia i força be, el servei nomes ed deu vegades millor que la millor de les europees.

 

Luis Eduardo Aute

Ahir vàrem anar a escoltar i veure en directe Luís Eduardo Aute. Es el senyor que surt a la foto, per aquells que segur no coneixeu.

Nascut al 43, es a dir que ja te 67 anys, una certa edat que no l'impedeix però actuar en un escenari, envoltat de gent que el segueix, i amb forta personalitat i veu.

He d'admetre que tot i que ja el coneixia, mai no he estat gran seguidor de les seves cançons.

Em va sorprendre molt la força i capacitat de la seva veu que recull tonalitats molt variades poc comuns en un cantautor.

Nomes vaig reconèixer una de les seves cançons: "les 400 coups", dedicada a Truffaut però ho vaig "disfrutar" igual, sobretot la fase final molt mes intimista, ell i la seva guitarra.

Als qui agradi el seu tipus de música aprofiteu la avinentesa, passareu una bona estona. Apart les seves cançons em va agradar reconèixer un estil de persona que em recorda molt la meva joventut, quan existia la cançó protest, únic sistema de protestar i aixecar la veu en un estat dictatorial. Aute es, com en Serrat, Raimón, etc. un d'els qui sabien emprar la música per manifestar la seva reacció.

Avui encara, l'home protesta, tot romàntic ell però, amb el mateix convenciment davant el que considera un mon injust.

Moltes de les seves lletres son poemes i val la pena escoltarlos.

Una agradable vetllada a l'Auditori.

Bicicleta, cullera i poma

Es el títol d'una pel.lícula dirigida per Carles Bosch i que tracta de la malaltia d'Alzheimer que pateix en Pascual Maragall.
Si teniu menys de 40 anys no us fa falta anar a veure la perquè segurament ho trobareu tot massa lluny de vosaltres. Si teniu els pares per sobre dels 60 anys, llavors us la recomano senzillament perquè conegueu de que va el tema, no fos cas que us toqués algun dia patir ho.
Per mi es un gran documental mes que una gran pel lícula. Reconeixes en cada moment la personalitat especial d'en Pascual Maragall en primera instància però sobretot descobreixes poc a poc el drama que cau sobre la persona d'ell mateix primer i sobre la resta després.
Menció apart mereix la Diana Garrigosa, la seva dona, personatge secundari però verdadera protagonista involuntària de tot aquesta història. A ella ningú la recordarà ni ara ni després però li ha tocat sens dubte el paper més ingrat de tots.
Ella aguanta, en un segon pla, la progressiva degeneració de la seva parella sense poder fer ho res mes que aguantar i fer el cop fort. "Chapeau"!!!
De tan en tan vaig repetint la seqüencia: bicicleta, cullera i poma senzillament per por a no poder recordar ho i es que hi ha poques malalties que em facin mes por que aquesta: perdre el contacte amb el mon i sobretot amb els qui estimo.
Viure el documental tan de prop es força colpidor, sobretot perquè ell ho viu com si la cosa no anés amb ell, tot i que el seu drama particular es ben palès.
Si algun dia m'hagués de passar a mi confio en que un ànima caritativa em doni una pastilleta abans de convertir me en un vegetal.
No us la perdeu, de moment encara la fan al Alexandra, a Rambla de Catalunya.

etica i responsabilitat

Us imagineu un bomber que, al bell mig d'un foc, diu que s'en va, que protesta? No

Us imagineu una infermera que, dins el quiròfan, decideix plegar i deixar al metge i al pacient per una qüestió particular? No

Us imagineu un policia, mentre es produeix un incident, que deixi el seu lloc de treball? un pilot mentre està volant? un conductor d'ambulància?. Tots ells son serveis públics i en podria esmentar molts mes.

Us imagineu l'informàtic de l'empresa que desconnecta el sistema operatiu de l'empresa a mitja jornada per una reivindicació? quants minuts creieu que duraria en el seu càrrec? pocs.

Es menys responsabilitat la d'un conductor d'ambulància o una infermera que la d'un controlador? No. O es que això es mesura en funció del número de persones que "estan en les teves mans"?

Si es així llavors l'home que controla que tinguem llum a casa pot ser molt mes important encara, perquè si ell apaga l'interruptor ni tan sols els controladors serveixen de res.

Em sembla que el problema de fons es que des de fa masses anys els d'Aena han permès que els controladors (no es mereixen el nom de senyors) es creguin que son imprescindibles i, en aquest mon ningú ho es.

La tècnica i la preparació fan que qualsevol de nosaltres pugui ser controlador amb força facilitat si ho comparem amb un enginyer, o un metge o fins i tot un informàtic.

Hi ha feines divinitzades i el controlador n'es un d'ells.

Difícil?? mes aviat qüestió de sang freda, concentració i abstracció, la resta no menys que altres feines.

Ara bé, un col.lectiu que no permet que hi vingui nova gent, que es mantenen com a grupuscle tancat i que mana i mana cada dia una mica mes acaba fent el que ha passat aquest cap de setmana.

Jo, com a consumidor exigeixo que aquests individus siguin acomiadats i punt. Jo no confio en ells e imagino que, com jo, molts altres que hem d'agafar avions tot sovint. quin grau de confiança puc tenir en gent que deixen la feina tal i com ho han fet ells. Es mes, si ho han fet un cop ho poden tornar a fer, no??

Son 1.200, tots fora i formaria 5.000 ( de passada reduiria l'atur), amb un sou equivalent als dels seus col.legues europeus i així evitaria que això pogués tornar a passar mai mes. Fins i tot podem anar a Europa a buscar professionals ja formats i operatius (no fa falta que siguin espanyols, al cap i la fí, l'idioma comú es l'anglès).

Com diu el Sr Barbeta avui a La Vanguardia, ara es el moment de posar ordre en aquella casa de grills, ara o mai.