dilluns, 3 de gener del 2011

llei Sinde

Confondre la legalitat amb el tot s'hi val es un perill que la gent (molta) no acaba de valorar amb la deguda atenció.
No valoraré el contingut estricte de la llei que s'ha batejat com a Sinde, segurament mal redactada, però si la reacció que ha provocat en molts "demòcrates" entenen que no es pot restringir de cap manera el fluxe de dades per les xarxes.
HI ha pocs temes en els que em pugui considerar expert però la meva experiència professional m'ha dut a treballar durant mes de 20 anys en el tema de les propietats intel·lectuals e industrials, així que em permeto expressar una opinió amb un cer criteri.
He tingut moltes discussions amigables amb amics i familiars sobre el tema de les descàrregues de pel.lícules a internet i sempre m'han tatxat de primmirat però es que en la meva trajectòria professional he vist sectors sencers d'indústries caure per culpa dels qui fan us lliure de la il.legalitat o la gratuïtat mal entesa.
Molts diuen que les descàrregues de pel.lícules (un exemple) ha de ser gratuït, be però si ho fem així sabem que estem donant arguments als senyors de la Sgae que pretenen cobrar per cada cop que respirem en públic?
Si jo vull una pel.lícula prefereixo pagar directament al seu propietari (distribüidora o productora) que a la Sgae. Pago i ja es meva. Sé que he de pagar perquè se el cost que representa crear i desenvolupar "algo" nou, un llibre, una cançó, un invent, el que sigui.
Aquest país es un país de pirates i així ve d'antic. Sempre ens havíem rigut de'ls qui inventaven tot dient que aquí copiem i ja està i així ho podíem fer mes barat. Ara critiquem als xinesos perquè fan el mateix i ja no ens sembla be perquè ens treuen els llocs de treball.
Si senyor, això es el que porta la mal entesa gratüitat.
Tot el que val te un cost i no es pot menysprear. Els qui inventen, creen, produeixen, abans han hagut de invertir en desenvolupar i això no es gratüit.
Ara que tan parlem de crisi hauríem de fer notar que els països que mes inverteixen en I+D (investigació i desenvolupament) son els qui mes be aguanten. En canvi els paràsits, com ara Espanya, patim mes que ningú. 
Hi ha tota una indústria muntada sobre la pirateria, les copies i aquests estan fent un munt de diners sense pagar ni drets ni impostos. Si a vosaltres us sembla be, a mi no.
Si a Catalunya volem tirar endavant hem de valorar als qui creen e inventen en lloc de buscar copies barates i tots i cadascú de nosaltres hi podem ajudar en lloc de pensar que son els altres qui ho han de fer.
Dos exemples fàcils: no compreu cap imitació al carrer o allà on sigui. Si sabeu ( i ho sabeu) que es una imitació no ho compreu. No us descarregueu cap cançó o pel.lícula sense pagar.
Es un bon principi.
Si volem sortir de la crisi petites coses ens ajudaran a fer ho.
Bon 2011.
 

diumenge, 2 de gener del 2011

monument gai

Ho comentava un amic l'altre dia, com es possible que el Sr Hereu sigui tan dolent o tingui assessors encara pitjors que ell. Però la veritat es que aquest alcalde es capaç de fer la mes grossa cada vegada que respira.
Segur que ara era el millor moment, en la seva legislatura, per proposar un monument als homosexuals que han patit a lo llarg de l'historia la persecució i, sobretot, instal·lar aquest monument davant de la Sagrada Família. Només li ha faltat que aquest monument sigui un símbol falic per acabar ho d'adobar.
En primer lloc no estic segur que els homosexuals necessitin d'un monument!! Ho dic amb el màxim respecte per tots ells, no veig quin es el sentit de fer un monument a qualsevol orientació sexual, perquè no als heteros?. Si volem homenatjar a grups que han patit persecució hem de fer un monument a les dones maltractades? i com elles a qualsevol altre grup que hagi patit qualsevol tipus de persecució.
En segon lloc qui es la ment clarivident que ha ubicat aquest monument davant del temple de la Sagrada Família, segur que el millor enemic d'en Hereu. Hi ha milions de llocs a Barcelona molt mes adients i, com a mínim sense cap objecte de crítica ni susceptibilitat però no. També l'haguessin pogut proposar davant de les escales de la Catedral, oi??
Finalment diuen (no ho he vist) que el monument en qüestió no te la consideració de tal i es rosa..... No ho acabo d'entendre, ser homosexual es una opció però no ser perquè s'ha d'associar al color rosa, no es tracta de buscar la normalitat i no la anormalitat?
Renoi, si hagués estat el dia 28, hagués estat una gran innocentada, la pena es que la no innocentada es que tenim hereu fins al Maig.

dissabte, 1 de gener del 2011

esglèsies obertes

Vull començar l'any tal i com vaig tancar el passat. Pensant en positiu i demanant els canvis petits que ajuden a millorar la nostre vida.
Vull que el primer sigui molt senzill però molt valuós i ple de sentit.
Obriu les esglésies!!!!
En aquesta petita escapada de fi d'any he pogut comprovar, des afortunadament, que les esglésies estan tancades atenent únicament al criteri del rector de l'església i sembla que aquests senyors solen tenir un criteri de "propietat" de la Casa del Senyor que els ha tocat cuidar.
La Catedral de Santander, mitja tarda, entre setmana, tancada. Un fotògraf que s'estava fora prenent fotos ens comenta tot resignat: "sempre està tancada i només l'obren quan fan missa o quan volen????"
La Catedral d'Oviedo, mitja tarda, entre setmana, amb tots els pessebres muntats al davant de la porta principal, tot de gent pasejant per davant, tancada. Pregunto a un municipal que vigilava (?) i la seva resposta: "no ho sé".........
La Catedral de Barcelona, la darrera vegada que ho vàrem intentar ens varen dir que segons quina hora s'havia de pagar per entrar, i segons quines hores no es podia entrar ni pagant.
Si aquest es el criteri perquè la gent tingui fe, crec que van errats.
Una església es un lloc de recolliment per els qui creuen en Déu i aquest desig de recolliment no es una cosa que es regula a les hores de conveniència del sr. rector.
Si l'església o catedral vol ser regulada com un monument llavors que tingui tal consideració  i prou, si es per als fidels també, aquests han de poder entrar a qualsevol hora del dia i de la nit. Si senyor, de la nit també, així potser alguns hi podrien trobar aixopluc quan no tenen cobert que els protegeixi.
Que hi poden entrar a robar, si, però també es possible que sigui respectada si predica amb l'exemple. Sempre n'hi haurà de borinots però potser es pot ajudar a molt mes.
No m'agraden les esglésies tancades i menys quan tinc ganes d'entrar hi per poder estar una  estona tranquil amb mi mateix.
Una església oberta es molt mes que un recinte obert, es tota una declaració de principis i una questió de coherència amb la religió que es predica.
Imagineu nomes per un moment que demà Jesús tornes a estar entre nosaltres i per poder entrar a casa seva hagués de demanar permís.......
Si comencem l'any obrin les esglésies als qui creuen i als qui no creuen donaran exemple de generositat, altruisme i, de fet, nomes estaran deixant que els verdaders propietaris puguin fer us del que es seu qan ells vulguin.
Benvingut 2011

divendres, 31 de desembre del 2010

Astúries

La darrera escapada del any ens ha dut fins a Astúries. Tot i la distància i hem anat en cotxe i me'n alegro. Son 900 km d'anada i el mateix de tornada, distància mes que suficient com per entendre que aquest estat anomenat Espanya nomes pot tenir sentit si som capaços de respectar que un estat estigui format per pobles diferents, amb cultures e interessos diferents. Si no no es possible. 
Anar a Astúries significa passar per Aragó, Navarra, Rioja, Euskadi, Cantàbria i finalment Astúries. Siguen un viatge força ràpid, no vàrem parar ni a Aragó ni a Navarra i a la Rioja només per comprar ví...
Que tenen en comú Euskadi amb Cantàbria i Astúries? Totes tres comunitats son a la cornisa Cantàbrica, son tres comunitats riques per les matèries primeres: mineria, pesca, siderúrgia i per tenir una classe alta poderosa i rica. 
I aquí acaben les coincidències, per la resta els Bascos, per a mi, no s'assemblen gaire, però es que si els comparo amb els Catalans, ens assemblem com un ou a una castanya. I no vull dir que no vulgui estar amb ells, ans al contrari, m'hi sento molt be amb tots ells, be, em son mes fàcils els Bascos i potser els Asturs, els Càntabres, em recorden massa la gent del PP, re pentinats enrere, amb gomina...
Tampoc m'estranya que a Astúries no ens entenguin. Oviedo es una petita ciutat, rica, cuidada, neta, sense cap grafitti, sense gaire be cap rètol de "es lloga" o "es ven", sense pidolaires, sense miseria, i aquells Catalans volen alterar el nostre modus vivendi???
Si jo fos Asturià em sembla que pensaria com ells.
La riquesa de viatjar i compartir, xerrar es que descobreixes que les històries solen tenir diferents punts de vista.
Cada cop tinc mes clar que els estats, els països, les banderes son senzillament eines polítiques al servei d'uns pocs. Els pobles som el que som, en un lloc qualsevol i aquí s'acaba l'història.
Soc molt feliç de poder viatjar per tot el mon i descobrir que nomes soc un ciutadà del mon, em sento Català però disfruto a casa dels Bascos, Asturians o on sigui.
Per mi les llengües em serveixen per comunicar i per entendre els altres.
La miopia, la manca de cultura, la manipulació son les eines de qui volen dur les relacions entre pobles a la confrontació o a la dominació.
Si aquest es el darrer post de l'any no vull acabar amb un missatge negatiu sinó amb un missatge positiu, que els pobles podem tots conviure en pau si som capaços de parlar i escoltar i no imposar, senzillament parlant i compartint.
Que tots tinguem un bon 2011.

dijous, 30 de desembre del 2010

Mascarell o Mas Colell

Ho vaig dir no fa gaire i ara em ratifico: no anem be. Benvolguts mitjans de comunicació, vosaltres que se suposa heu de ser els qui ens heu d'ajudar a interpretar les notícies, com es possible que sigueu tan miops a l'hora de buscar i trobar la noticia en el nou govern de la Generalitat. Esta vist que per tots vosaltres la noticia mes important del Govern es la incorporació d'en Ferran Mascarell al capdavant de cultura i ningú, repeteixo ningú no ha parlat de Andreu Mas Colell com al conseller mes important.
No estàvem tots d'acord en que el mes important es arreglar la economia del País? Si es així entenc que el nom del conseller d'economia hauria de ser, no nomes el mes rellevant, sinó averiguar qui es, que pensa, com pensa fer front als problemes que te per davant.
Es o no es un bon professional capaç de fer front a la crisi? etcètera, etcètera....
No senyor per tots vosaltres el mes important es que el conseller de cultura es del PSC, aneu senzillament  a lo fàcil.
Heu demostrat dues coses, o be que no en sabeu de periodisme o que no en sabeu d'economia o ambdues coses. Heu perdut una gran ocasió de posar vos per davant i ajudar al País a trobar el seu camí.

dimecres, 22 de desembre del 2010

skyline

Barcelona es la meva ciutat i jo sempre havia estat capaç de reconèixer la meva ciutat amb el seu perfil, el que els americans anomenen l'skyline.
Hi ha ciutats que son molt fàcils d'identificar i Barcelona, com ara New York, ho era per mi,  i podia dibuixar el seu perfil amb els quatre edificis alts que sobre sortien del promitg.
Aquest cap de setmana vaig entrar a Barcelona per la carretera de Vallvidrera i vaig veure el nou skyline de Barcelona i ara hi ha tot un perfil nou que em costa de classificar.
A l'esquerra tot el 22@, un barri nou ple d'edificis molt mes alts que la resta de la ciutat. No vaig ser capaç de posar hi nom a la majoria. A la dreta hi ha el nou centre, la Plaça d'Europa de l'Hospitalet, al mig els de sempre.
Es curiós veure com ha crescut la nostre Barcelona, com ha canviat, aquell perfil baixet i provincià s'ha transformat en una ciutat amb un percentatge superior d'edificis de gran ciutat.
No em queixo, senzillament ho constato.
Barcelona es tan a prop de nosaltres que no som capaços de veure la realment.
S'ha de veure i s'ha de conèixer i sobretot no deixar que passin anys entre una visita i un altre.
 

dimarts, 21 de desembre del 2010

nou Govern

El nou Govern es a punt de començar i l'oposició, la totalitat de la resta de partits ja han demostrat, abans de començar, que el seu sentit de país es menys important que els seus interessos de partit.
On es el sentit d'estat que permeti PRIMER, resoldre esl problemes de país abans de parlar de coses mes filosòfiques menys transcendents com ells mateixos li exigeixen a CIU.
Es allò de "fes el que jo dic però no el que jo faig".
Ells li diuen a CIU que no pensi en l'in dependència ni en altres coses que no siguin arreglar el país i, en canvi ells diuen que votaran no a un programa que ja els va be en lo econòmic però no poden aprovar l'investidura per la resta de temes....
Patètics tant el Nadal com la Sánchez Camacho que els importa un "bledo" Catalunya.
Sr. Mas, amb tots els possibles punts amb els que jo no pugui estar d'acord més endavant, jo el vaig votar i cada cop estic mes convençut d'haver pres la decisió correcte. Si mes no se segur que els altres no ho valen pas.
Sr. Mas, vostè te el meu vot i la meva confiança, sort