L'altre dia llegia l'escrit d'en Roca i Junyent on ens demana un xic ( o un molt) d'optimisme per tal de fer front al 2011. Ens deia que, a pesar de tot, i tot es molt, ens hem d'arremangar i tirar endavant perquè aquest es l'únic camí per sortir ne d'aquesta maleïda situació.
Estic completament d'acord i us ben prometo que, a qualsevol lloc on algú m'escolti, jo soc el primer en dir que aquest 2011 serà millor que el 2010 tot i que els diaris sembla que disfrutin trobant tot allò que sigui negatiu i res de lo positiu. On les notícies negatives es multipliquen, amplien i detallen mentre que les positives sembla que s'escriguin amb lletra menuda.
Crec que, si tots estem en el mateix barco, hem de remar en la mateixa direcció i, en alguna mida, tots hem de ajudar a crear un mínim estat d'ànims que ens permeti treure el cap fora de l'aigua abans no ens ofeguem.
Els mitjans no son aliens a tot això i si be el que ven es lo dramàtic i lo negatiu (no se perquè) també han d'ajudar, sense mentir, a crear un estat d'ànims que ens permeti sentir que això no es una guerra perduda abans de començar.
Ja se que les coses no estan be, se que molta gent pateix lo no escrit per sobreviure i se que soc un privilegiat per poder estar en una situació millor que la de molts conciutadans.
Abans d'ahir, passejant amb la gossa al capvespre per una zona residencial de Mirasol (Sant Cugat), en una zona de contenidors de brossa, un home anava destriant entre les deixalles buscant no se si menjar o res que el pogués ser d'utilitat. El home anava amb el cap cot i s'amagava del mon per tal de poder buscar una mica d'algo que l'ajudés a sobreviure.
Una estona abans havia vist un parell d'homes que, un munt de terres d'obres havien parat el cotxe i a cop de pala, havien recollit terra per, segurament fer algo a casa seva amb una terra que no era d'ells.
Els primers nomes em van picar la curiositat i vaig pensar, un parell d'espavilats, el segon em va donar un cop molt fort al cor, una sotragada dolorosa, perquè quan son els teu ulls els qui veuen les coses mai no es el mateix que quan t'ho expliquen.
No m'he tret aquella imatge del cap des de llavors i no aconsegueixo aixecar l'esperit per tal de fer front al 2011 i penso que no tinc dret a actuar així.
Per respecte als qui no poden fer mes, crec que els qui tenim una mica mes de mitjans ho hem d'intentar i tibar de la corda perquè tots poguem sortir d'aquest fangar.
En Mas també ho va dir, es el moment d'unir forces en lloc de dividir.
Vull pensar que tenim eines per tirar endavant i, tot i que avui no estic en un moment de gaire optimisme, ajudaré en el que pugui i tant de bo tots feu el mateix
Bona setmana
