Oriol Puig

Benvolgut Sr. Mas,

Lamento comprovar que a la primera de canvi, vostè i el seu Govern ja cauen en els mateixos errors que vostès varen criticar als seus predecessors. El Sr Felip Puig ja ha col.locat el seu germà Oriol com a cap de medi ambient no sense abans, ell mateix, defenestrar al anterior director.

Miri, jo no soc qui per valorar el Sr. Puig (germà) perquè no el conec però hi ha unes normes potser no escrites i unes formes mes que obvies que si vostès no segueixen, no poden esperar ni credibilitat ni confiança.

Em permeto dubtar que el procés de selecció, a l'hora de triar el millor ( i segueixo les seves paraules) hagi ni tan sols existit. Jo no em crec que el Sr. Felip Puig, responsable d'aquest nomenament, hagi fet una tria objectiva a la recerca del millor candidat quan, al seu costat te el seu germà. 

Jo soc dels qui el va votar i encara segueixo creient en vostè, no així en el Sr. Puig, però em sap greu que doni "munició" als qui no creuen en el seu projecte. Ara el seu Govern ja te el seu "apel.les", oi que m'entén.

independencia

Qui em coneix sap que el tema de la independència mai no ha format part de les meves ambicions però diuen que es de savis rectificar i em sembla que cada cop veig mes clar que jo no soc com ells o ells no som com jo.

A mi m'han ensenyat ser pacient i tolerant però, a la meva edat, la estupidesa, el cretinisme, el papanatisme i sobre tot la mentida son paraules que em provoquen una reacció directament contraria al sentit de qui les fa servir.

Ells saben que la seva limitada intel·ligència no els permet competir en igualtat de condicions, així que fan servir la mentida repetida mil i una vegades fins que sembla que es converteixi en veritat.

Son tan cretins que només saben viure del que nosaltres diem o fem.

Son tan simples que serien capaços de tirar se per un barranc si ens veiessin fer ho a nosaltres i es que això te el ser com ells.

Així que jo, amb aquest tipus de gent prefereixo no viure amb ells.

Ells em volen integrar i expremer, doncs adéu i bon vent.

Ho lamento però a partir d'ara jo també seré independentista (a la meva manera) i encara que no em veureu aixecar cap bandera si que em veureu treballar per una terra lliure de cretins.

el discurso del rey

No l'heu vist?, no us la perdeu. Dirigida per Tom Hooper, protagonitzada per Colin Firth i Michael Gambon, es una gran pel.licula.
Hi ha varies pel.lícules en ella.
D'una banda l'enfrontament entre dos caràcters forts, però també l'enfrontament entre dues classes. De l'altre dos mons diferents en un mateix país, la "reialesa" versus el poble.
Un altre història es la miopia de la reialesa que no es capaç de veure com el seu país es a punt d'entrar en guerra mentre es mouen en qüestions purament doméstiques.
Finalment dos grans actors cara a cara amb un text força bo.
Una bona pel.lícula. 

s'acaba una dictadura

Feia dies que no escrivia i em sap greu però d'una banda porto uns dies on la feina ha "apretat" de valent (sort que tinc) i d'altre banda no trobava el que dir.

Avui disposo d'aquest temps i hi ha un tema que em crema als dits, el fi de la dictadura d'Egipte.

Egipte es un gran país amb una gran història i em fa molt feliç saber que han aconseguit fer fora el dictador que els ha oprimit els darrers trenta anys i el "cost" humà ha estat petit per el que hagués pogut ser.

El que volia era recollir alguns petits comentaris dels països europeus que s'amuinen per si els vindrà una onejada d'immigrants, per si el preu del petroli puja o el que sigui, o els comentaris d'alguns dirigents com la Sra. Clinton o el Berlusconi (em nego a dir li senyor)  que parlaven del Mubarak com una gran persona, en definitiva qualsevol cosa menys pensar en els Egipcis, els únics verdaderament importants.

Em va fer força gracia com el Sr. Fillon, primer ministre Francès, es defenia del fet que hagués anat "convidat" per en Mubarak, totes despeses pagades amb la família, jet privat i tot, a Egipte. La única excusa que ha pogut adduir es que abans que ell ho han fet altres governants.

Es a dir allò tan vell de que si molts roben jo també ho puc fer......

Seguim.

Diuen i no se si es cert o no que el Mubarak te una fortuna de mes de 40.000 milions d'euros i que el seu homònim de Tunísia que ja es a Aràbia Saudí te una fortuna similar. El mateix dia qe amb dos han fotut el camp, les autoritats suïsses ha anunciat (jo ho he llegit) que els seus comptes han quedat bloquejats....... Que vol dir això?, En primer lloc que mentre un dictador està "actiu" li està permès de tenir comptes a Suïssa sense cap problema i quan se'l fa fora ja no??? Bloquejats significa que el dictador ja no el pot utilitzar, m'estranya molt però encara m'estranyaria mes que els diners "bloquejats" anessin a mans del poble oprimit.

Felicitació doncs per el govern Suis, el primer que s'apunta a aupar i protegir els dictadors i a deixar los caure quan ja no els poden produir guanys.

Felicitació en segon lloc per tots els qui han permès que aquest dictadors hagin pogut acumular aquestes fortunes, i es que per que un guany diners il.legalment a base de negocis i/o comissions tèrboles, algú les ha de pagar amb plena consciència del que fa. Es a dir que aquí hi deuen ser els diferents caps de govern dels països occidentals que ara despisten mirant cap un altre costat com si la cosa no anés amb ells

Felicitació als caps de les grans empreses, verdaders dirigents a l'ombra que subornen i acontenten a qui faci falta, a cop de talonari per, com es obvi, fer algo no correcte. Perquè sinò no faria pagar la comissió, oi?

Diuen els prohoms que a l'África els dirigents hi son molt corruptes, possiblement es cert però lo de la corrupció es com les putes, no n'hi hauria si no hi haguessin homes que les paguessin.....

Mali

Aquesta muntanya es diu la ma de Fátima (Main de Fatme) i esta a Mali.

Per uns es un lloc d'escalada únic, per altres es tot un símbol del país.

Per mi es un record inoblidable.

Sigui com sigui la muntanya s'ho val i es una bona manera de començar la setmana.

Bona setmana

ICBC

Nomes son quatre lletres però signifiquen molt mes que quatre lletres.

Es el nom del primer banc xinès que ha obert oficina a Espanya. En terminologia militar seria el que anomenen el "porta estandarte" d'un mon nou que s'ens ve a sobre.

Per tots aquells que quan diuen "xinos" (en lloc de dir xinesos) pensen en uns homes grocs, petitons i lletjos que viuen molt lluny i que nomes saben copiar i mengen arròs i gossos i ho fan amb palillos i no com les "persones". Per tots aquells que creuen que lo únic que val la pena dels xinesos son els restaurants perquè son barats, per tots ells us informo que els xinesos ja son aquí. Així com en Tarradellas va cridar des d'el balcó de la Generalitat: "ja soc aquí", els xinesos ja han arribat però a diferència d'en Tarradellas, ells no diuen res, senzillament arriben i prenen possessió del que ja es seu: el mon sencer.
No son com nosaltres o millor dit no som com ells perquè ells son 1.700 milions de persones i nosaltres, els europeus uns 200. Son molt mes treballadors, mes gregaris, molt mes estalviadors, molt mes alts del que ens pensem, i tenen un país enorme, riquíssim, amb ciutats que no podeu ni tan sols imaginar. Son com les formigues, una a una no es fan veure però si les ajuntes totes et cobreixen el terra i ja no ho pots evitar.
Ja fa molt de temps que estan construint un mon diferent amb regles de joc diferents, amb criteris i objectius diferents dels nostres, potser no millors però si altament eficaços en la seva majoria.
No diré que els admiro perquè no seria correcte però si que els hi tinc molt de respecte perquè son pacients i esperen qua fruita caigui del arbre sense tenir que sacsejar lo innecessariament.
He pogut veure com han passat de ser copiadors a fer ho millor que el mestre.
De no tenir un duro a controlar el deute de tot el mon.
De passar gana a ajudar tot un continent, Africa, a tirar endavant.
De no tenir res a ser la primera economia del mon.
Potser no tot ho fan be, hi ha molta pobresa encara i molta explotació però com diria Algú: "qui estigui lliure pecat que tiri la primera pedra" o es que a casa nostre no hi ha explotació i miseria???
Durant anys hem anat a comprar a casa d'ells perquè era mes barat, ara nosaltres ja no sabem fabricar i ells comencen a apujar els preus perquè ells son els únics proveïdors possibles, i nosaltres que protestem però no hi podem fer res.
Prepareu vos a veure productes xinesos i empreses xineses dominant mercats.
Aquí nomes podrà triomfar el qui sigui capaç de competir amb molta saviesa en lloc de pensar que nomes son xinesos....
Encara ara, quan vaig a una fira xinesa veig occidentals mirant per sobre del ombro i tractant amb displicència als xinesos, però també veig com, quan els occidentals han marxat, els xinesos s'enriuen de la tonteria i prepotència occidental.
Ni hao........

60

Seixanta, es un número rodó que no te cap mes importància que no pugui tenir el 59 o el 38 o el 126 si no fos que quan el número s'associa a una edat la cosa ja no s el mateix.

Seixanta significa que fa una certa estona que has passat la meitat de la teva vida i que per tan et queda menys recorregut del que ja has fet. Com que ningú no sabem quan dura el recorregut que cadascú hem de fer doncs sempre et fa pensar que "que poquet ens queda".

Però es clar no ho sabem i després resulta que ara la gent viu fins els vuitanta o noranta i un pensa, encara queden vint o trenta....... No deixa de ser un consol o no.

En qualsevol cas un te tendència, a mida que suma anys ha mirar enrere molt mes que endavant i rebobina tot el que ja ha passat.

Però tornem al seixanta. Seixanta, quan nosaltres érem petits era sinònim d'avis, de gent gran, molt gran i es clar, quan aquest numero et toca a tu, imposa.

Ara bé, hi ha seixanters i seixanters. N'hi ha que amb seixanta aparentin vuitanta i altres que quaranta. La majoria no obstant aparenten seixanta que es el que toca i "a mucha honra" com diuen els nostres veins.

Si hagués de sopesar avantatges e inconvenients crec que guanyaria amb els avantatges.

- En primer lloc poder dir que ja els tens, cosa que molts, des afortunadament mai no ho podran dir....

- En segon lloc tenir la capacitat mental de poder reconèixer i valorar que un ja ha arribat a aquest nivell d'edat.

- Poder mirar enrere i veure tot el que has aportat en aquest mon en forma de família i fills.

- Poder pensar que hi ha persones adultes, que son els teus fills, que et reconeixen com a pare o mare, ostres això no te preu, no creieu?

- Si tens la sort de tenir parella, la parella amb la que has construït el vostre mon, això també te a seva conya tot i que cap dels dos tingui la metixa pinta que als 20 anys.....

- Si a mes pots viure dignament i fruir una mica de la vida.

- Si pots omplir de vida els teus anys, ja que no pots omplir d'anys la teva vida

- Si encara notes com el teu cos s'emociona amb les petites coses, un somriure, una flor, un llibre, una cançó

- Si encara tens força per aixecar la veu quan no estàs d'acord amb les injustícies del mon

- Si encara pots menjar el que t'agrada sense tenir massa cura dels diferents índexs mèdics que ens controlen  

- Si encara pots caminar amunt i avall uns quants kilómetres

- Si encara tens la memòria suficient per recordar, encara que no sigui al moment, aquell nom que ara no recordes

- Si encara pots riure i per sobre de tot pots riure amb algú i pots riure de tu mateix

Llavors, si tens tot això, que punyetes podem protestar per el fet de tenir 60 anys...

Una mica menys de cabells, el seu color, un cos no tan "serrano", que al autobús et deixin seure, alguna pastilleta de mes, pppfffff.

Bajenades.

Ahir un bon amic en va fer seixanta i fa uns dies un altre també va tenir la mateixa sort. Al primer no l'he trucat per no alterar el seu estat d'ànims però de tot cor el felicito perquè ell hi ha arribat força be ( a mi encara em falta una estoneta).

Benvolgut Miquel, punyetera enveja es el que la resta del mon ha de tenir mirant te ahir.

Per molts anys