el "bisbe" de Tenerife

'Hay menores que desean el abuso e incluso te provocan'

 Un bon amic, tímid ell, que no vol escriure el seu propi blog, m'ha passat un text que no se si es pot qualificar i com fer ho. En primer lloc deixeu me dir que es un escrit del desembre 2007 però crec que no es significativa la data perquè el que diu no ho esborra el temps, senzillament sembla que alguns ho obliden.Llegiu aquest enllaç:<bisbe de canarias>

Us recomano la lectura perquè veieu com un home que s'anomena, home de Déu, i que està sota la jurisdicció de la església Espanyola, es a dir del Rouco Varela, pot, en tota impunitat fer apologia homòfoba sense que ningú, judicatura, fiscalia, qui sigui intervingui.

"el fenómeno de la homosexualidad es algo que perjudica a las personas y a la sociedad". Hoy en día "no es políticamente correcto decir que es una enfermedad, una carencia, una deformación de la naturaleza propia del ser humano. Eso que decía cualquier diccionario de Psiquiatría diez años atrás, hoy no se puede decir".

Nomes son dues "floretes" perquè veieu el tarannà d'alguns representants de l'església de l'estat i per acceptació, d'ella mateixa a l'estat.

Sempre he dit i no me'n amago que soc persona que crec en Déu però que fa anys que m'he apartat de l'església.

Des afortunadament l'església de l'estat i tampoc la Catalana, no gosen o no volen corregir el que la resta de mortals veiem.

Encara avui, quan passo per Sant Ildefons, recordo en LLuis Saumell, una bellíssima persona, a qui ja no veig fa temps.

Ell com altres paguen com a justos per pecadors però el seu silenci disciplinat no els ajuda.

Fins i tot l'església, si ens voles representar, hauria de fer un anàlisi intern, per poder obrir camí cap un futur on tots hi capiguem.

Sinó, a la fi, les esglésies nomes seran monuments gegantins o buits que recordaran on, en un passat llunyà, la gent s'hi arreplegava per resar.

 

AVE

No crec que l'home arribi a veure's mai en aquest blog però aquí el teniu, dormint com un angelet, al AVE d'anada cap a Madrid, un dia qualsevol, com qualsevol de nosaltres, amb la mateixa son, la mateixa tranquil.litat, la mateixa indiferència del que pugui passar al costat, ignorant que davant seu, un tio com jo la immortalitzat.
No ho penjaré a cap xarxa social.
Al cap i la fi, ell només estava fent allò que la majoria fem un moment o altre entre l'anada i la tornada.
Això si, us recomano que guardeu una estona els ulls oberts per veure sobre tot la sortida del sol al bell mig de camps infinits.
el paisatge s'ho val.
Quan varem arribar a Madrid, l'home ja tenia un altre pinta ......

Sr. Montilla

NO sabíeu perquè la crisi ens ha tocat tant fort a Catalunya, perquè el Govern del tripartit ha estat el mes nefast que hem patit des que tenim governs autonòmics, perquè som la riota de la resta del estat, be, jo fins ara en tenia una idea, ara en tinc la prova: escolteu l'entrevista d'en Manel Fuentes al matí de Catalunya Radio, avui, al voltant del es 8h30.

Es un document digne de ser estudiat a l'escola: com no saber contestar cap pregunta, com confondre les preguntes, com contestar el que no toca, com anar a pinyó fixe fins i tot encara que et deixis la coherència a un altre barri, com defugir la responsabilitat pròpia, com mostrar una capacitat molt limitada de raonar amb criteri i, sense voler ser dramàtic, com veure que una persona amb una limitada intel.ligència ha estat al front del nostre país els darrers quatre anys.

Lo pitjor es que ni tan sols va guanyar les eleccions. Tan de bo que els del Polònia haguessin estat els qui realment haguessin governat, com a mínim, dins l'incompetència haguéssim rigut.

Sentir lo a la radio a aquella hora m'ha deprimit per bona part del matí.

SI ho voleu escoltar feu ho el vespre i així no us afectarà tant.

 

45 díes

Parlar d'acomiadament quan Telefónica proposa un ERE de 8.000 persones quan acaba d'anunciar un increment dels beneficis del ordre del 30% pot semblar indecent però jo, com molts milers de persones, formo part del que s'anomenen petites i mitjanes empreses i voldria explicar una cosa que no es diu però està ben present en el dia a dia de les petites i mitjanes empreses, aquelles que no compten per ningú vaja.

Si a la teva empresa, vols fer fora una persona perquè no funciona, no s'adapta als nous temps, o senzillament ja no encaixa, nomes la pots acomiadar si li pagues 45 dies per any treballat. Si una persona no vol treballar o un bon dia decideix no treballar, no la pots acomiadar sinó pagues els mateixos 45 dies. Si a mes has sigut tant burro que li has pagat un sou alt doncs pagaràs mes perquè pagaràs sobre el sou que rebia i si l'has tingut molts anys a l'empresa doncs ja ho saps, 45 dies per cada any.

Lo dels 20 dies no existeix en realitat perquè primer has de demostrar que la teva empresa perd diners o que els perdrà!!!!! Es a dir que si la teva empresa no perd però tampoc guanya tampoc et pots acollir als 20 dies.

Ah, per cert, has de dipositar els diners per avançat si vas a judici, així que la teva tresoreria patirà les conseqüències i com els bancs van com van, doncs així van les coses: 5 milions d'aturats. NO conec cap empresari que vulgui contractar a ningú perquè sap que mai no podrà treure'l si la cosa no va be. Millor contractar a través d'empreses de treball temporal o sobrecarregar els qui ja tens a l'empresa.

La cosa sona estúpida però aquesta imatge de que l'empresari es el qui s'embutxaca tots els diners es molt allunyada de la realitat dels petits i mitjans empresaris que en molts casos han de tancar perquè no poden fer front a les indemnitzacions dels qui vols fer fora.

A França, els nostres veïns, l'acomiadament son 12 dies per any treballat però en canvi tenen la mitat d'atur. Jo no se que preferiu però jo ho tinc molt clar.

Em sap greu però algú ho havia de dir....

els indignats

Per a mi sona fins i tot malament. Per què se'ls ha de batejar, perquè sinó els mitjans no saben que fer amb ells? els polítics no els poden enquibir enlloc?

He sentit comentaris gloriosos com els de Intereconomía que deien que hi ha pudor de "porros" (evident, oi?) o que son Kumbas (en honor als Kumbaya de fa molts anys?).

Renoi, som simplistes i no saben viure sinó col·loquem les coses en el eu suposat lloc, i dic suposat perquè jo no crec que se'ls pugui ubicar enlloc, segons els canons tradicionals i em sembla que superats fa una estona.

Ara bé ja que tothom i pot dir la seva jo també hi afegiré e meu granet de sorra.

Em sembla que ningú els ha convocat sinó que tots ells s'han trobat de cop i sobta allà, a  la Plaça Catalunya o a la Puerta del sol.

Qui ha estat el primer, no importa, el missatge ha corregut com corren ara les notícies i les convocatòries. Em sembla que així se'n munten moltes i segur que moltes es desmunten perquè no tenen consistència però en aquest cas tots ells han trobat un punt en comú sense tenir, ells mateixos res en comú, no estan d'acord.

No estan d'acord amb com se'ns esprem per garantir que uns pocs, molt pocs, mantinguin els seus status polítics i econòmics.

Hi podeu posar moltes formes i noms però em sembla que aquest es el denominador comú.

Podem trobar nois sense ofici ni benefici reivindicant no saben ben be que però també  hi ha empresaris que estan farts de ser ignorats, llicenciats sense feina, jubilats sense pensió, hi ha de tot i tots s'apleguen al mateix lloc esperant qui sap què.

Hi han un altre element important: no hi ha cap líder, les xarxes tenen això, els missatges neixen, es multipliquen i s'extenen però ningú sap qui es l'origen si es que n'hi ha cap.

La gent no estem acostumats a moure'ns sense algú al capdavant i aquest es un element que les xarxes socials no han resolt.

Ara tots ens podem trobar seguint una idea però hem d'aprendre a moure'ns sols, sense líder, espontàniament. No es nou, això ja existia, se'n deia cooperativisme. Cadascú assumeix un rol en funció del que sap fer i la cooperativa funciona....

Jo felicito a tots els qui han estat allà, lluitant per un no sabem que, però es que tampoc fa falta saber ho, lluiten per millorar unes estructures que fan una mica de pudor. Ja no fa falta sortir al carrer amb barricades i tirar trets ni matar ningú.

Els homes i dones ara tenim la paraula i els mitjans de transmissió de la paraula i l'imatge, que també es molt important.

Visca la llibertat i la renovació.

Tan de bo, algunes coses puguin millorar gràcies als indignats, tenen el meu vot.

Ahir

Ahir jo vaig ser a la platja i no vaig arribar a temps per anar a votar. Com jo, tots els qui vàrem trobar una caravana important a la AP7, milers de cotxes.

Quants d'aquells no tenien cap intenció de votar, no ho sé i no pretenc, com fan els polítics, de fer política ficció i endevinar el que tots aquells individus pensaven. Molts, segur, estaven mes preocupats per el que trigarien que per cap altre cosa, altres escoltàvem la radio per conèixer de primera ma, com avançava la cosa.

Curiós sentir com, fins el dia abans, tots es veien en disposició de valorar el que els "indignats", ja estan batejats, feien a Plaça Catalunya o a la Puerta del sol i tots ells escombraven cap a casa a l'hora de raonar el perquè d'aquest moviment.

Curiós sentir avui a la radio com ja tothom a oblidat la jornada d'ahir i avui només es parla de pactes, ara ja no ens fa falta la gent i ni tan sols els mitjans de comunicació, ara nomes hem de sumar i restar per veure si hem quedo o no la cadira d'alcalde. Tot el que ahir era banys de multituds i milers de promeses ara ja torna a la seva normalitat fins d'aquí a quatre anys.

Entre tant allò de les llistes obertes que s'ha plantejat aquests dies al carrer ho guardem al calaix, no fos cas que la gent pugui decidir qui ha de guanyar.

Ahir, per primera vegada en molts anys no vaig anar a votar. Si hagués arribat a temps ho hauria fet però tampoc em sap greu.

quantitat

Tinc 5.000 amics de "face book", la pàgina ha estat visitada per 200.000 persones, el seu twitter hi ha 30.000 contactes, etc... Tot es me deix en funció de la quantitat, la quantitat es el número que escenifica si això funciona o no. Ningú no parla de qualitat, ningú no parla de si la cosa està be o no, si hi ha quantitat la resta està plenament justificat.

Aquesta setmana vaig tenir l'oportunitat d'escoltar una conferència donada per Laura Rosillo, una especialista en xarxes socials i el seu ús.

Primera conclusió, el nostre mon ja no es el que jo coneixía i em temo que aquell mon ja no tornarà.

Segona conclusió, les xarxes socials s'han convertit en EL MITJÀ, en majúscules, que regeix els usos i costums de tots nosaltres, i ho son tot i que les preguntes son moltes mes que les respostes en quan al que aquestes xarxes impliquen.

Tercera conclusió, per la feina hauré de apuntar me a Twitter.... 

Quarta conclusió, tot i que les xarxes socials estan canviant moltes coses, no han demostrat que puguin substituir, com a mínim de moment, els usos i costums que els menys joves hem utilitzat fins ara.

Altres apunts a títol personal:

- es confon qualitat amb quantitat

- em preocupa la substitució de la comunicació verbal per la comunicació via móvil o mail. 

- es confon internet amb gratuïtat i això es molt mes que un risc, es donar llum verda a la apropiació lliure de tot sigui no sigui teu.

No soc tan tonto com per negar les evidències i ja fa molts anys que vaig aprendre que un no pot nedar sempre contra corrent, has d'aprofitar la onada, pujar hi a sobre i guardar l'equilibri tan com puguis.

Així que anem a surfejar!!!!!